Extractos de diccionarios u otras obras, a gestionar y trasladar a su página correspondiente
1580 Onofre Pou
Catalunya
THESAURUS PUERILIS. Del que los estudiants han de saber en Llati de les coses de casa, y altres moltes, per orde de les parts principals de casa: les quals son estes: --> consultar en Thesaurus i Thesaurus1 [no duplicar!] [en amarillo, para redistribuir en sus carpetas correspondientes]
Dels oficis de casa:
Lo Senyor.
Cosa del senyor.
Maiordom.
Manar.
Lo manament.
Lo secretari.
Lo cambrer.
Thesorer.
Mestre de sala.
Lo qui fa la salva.
Lo trinchant.
Almoyner.
Cavalleriz.
Lo guardaroba.
Lo mestre de les cerimonies.
Lo ayo. Educator.
Lo mestre.
Los patges.
Los criats.
Servidor.
Alacayo.
Servitut.
Los servidors.
Gran multitud de servidors.
Moços de soldada.
Llogarse.
Oblitgatio de servir per paga.
Procurador.
Provehidor.
Comprador.
Dispenser.
Dispensar.
Offici de dispenser.
Servir.
Moços de espuela.
Pasticer.
Forner.
Coch.
Boteller.
Ayguador.
Moço del ayguador.
Ortola.
Lo qui fa canyiços, y gentileses en hort.
Mantero [Montero?], o caçador. Venator, venatoris. Auceps, cupis.
Moço de cavalls.
Cavalleriz.
Cochero.
Traginer, o mulader.
Banyador.
Lo esclau comprat.
Esclau nat en casa.
Lo que han fet franc.
Lo fill qdel que han fet franc.
Casa propria de casa. [sic]
Lo qui te compte ab lo graner, y en lo pa del señor.
Lo qui fa treballar la gent en casa.
Lo qui te compte ab tota la casa, y lo que ell fa es fet.
Y axi se pot dir de qualsevol altre offici, o carrec, o mando ques tinga en casa. (fulles 103-104)
De molts officis, y alguns llochs principals de la ciutat:
[...]
Advocat.
Adroguer.
Albarder, o baster.
Aluder.
Aluda.
Apotecari.
Argenter.
Armer.
Assahonador.
Ataconador.
Ballester.
Barreter.
Bastaix.
Baxador.
Tonadis.
Batifuller.
Bosser.
Boter.
Blanquer.
Brodador.
Buydador.
Calceter.
Calderer.
Carnicer.
Cardador.
Campaner.
Candeler.
Carder.
Les cardes.
Carreter, lo qui fa carros.
Caxaler.
Lo instrument de traure les dents.
Pols per fregar les dents.
Cinter.
Cirurgia.
Corder.
Corredor.
Cotoner.
Cotomaler.
Draper, o botiguer de draps.
Debuxador.
Engastador.
Entallador.
Esmolador.
Espaser qui les guarnex.
Espaser qui fa les espases.
Esparter.
Estamper.
Farguer.
Forner.
Ferrer.
Ferrer de corbelles, o faus.
Fuster.
Frener.
Garbeller, qui fa garbells.
Garbellador.
Guarnicioner, qui fa guardes de espases.
Illuminador.
Imaginayre, qui fa bultos.
Les botigues on se venen los bultos.
Llencer, o lo qui ven teles.
Librer.
Lo qui fa espueles.
Lo qui fa agulles.
Lo qui fa civelles.
Lo qui fa ulleres.
Lo qui fa olors, y unguents, y afeyts.
Lo qui o ven camises. [sic]
Lo qui fa espills o miralls.
Lo qui fa pintes.
Lo qui fa respalls.
Menestral, o official.
Metge.
Mestre de trassar edificis.
Manya, o serreller.
Llimar.
Menescal.
Mercader.
Moliner.
Notari public.
Obrer de vila, o mestre de cases.
Obrer de terra.
L'art del oller.
Cosa del oller.
Paperer.
Pellicer.
Passamaner.
Pedrapiquer.
Perayre.
La botiga.
Pergaminer.
Pintor.
Procurador.
Rajoler.
Sabater.
Lo trinchet.
La botiga.
Sastre.
Soldador.
Sombrerer.
Sucrer.
Tender, o revenedor.
Texidor.
Texidor de sedes.
Titorer. [sic, tintorer]
Tintorer de grana.
Teñir.
Velluter.
Violer, o guitarrer.
Vidrier.
Venedor de esclaus. (fulles 104-107)
De coses de Armes y Guerra:
[...] Lo appellido, o nom ques dona a les guardes, y se crida en la guerra. [...] (fulles 114-118)
De Carns:
La carniceria.
La taula de la carniceria.
Tallar carn en la carniceria.
Carn de moltó.
Carn de ovella.
Carn de cordero.
Carn de Cabro, o cabra.
Carn de Cabrit.
Carn de bou o vaca.
Carn de bedella.
Carn de porc.
Carn salvatge.
Carn de cervo.
Carn de llebra.
Cecina.
Refali, o Bassilea.
Lo qui menja carn crua.
Cosa cuyta al forn.
Bollit.
Rostit al ast.
Rostit a les brases.
Fregit.
Capons emborraçats.
Empanades.
Pastellets.
Carn sens ossos.
Sopes, o pilotetes, o polpa.
Chulla o carbonada.
Golosines.
Menjar delicat.
Carn rustida, exuta, sens suc ni adob. (fulla 128)
Adereços:
Menjar blanc.
Mantegades.
Crespellets.
Bunyols, o orelletes.
Taronges de Xativa.
Torta real.
Cuscuço.
Farinetes.
Fiambre.
Encisam, ansalada, o fiambre.
Fruyta de sarten. (fulla 129)
Potatges:
Suc per untar lo pa.
Adob.
Lo qui ven adob, o potatge.
Cosa ques pot posar en adob.
Untar lo pa.
Mostalla. Hoc, sinapi.
Iulivertada. Petroselinatum, petroselinati.
Pebrada. Piperatum, piperati.
Eruga. Erucatum, erucati.
Allada, o aller, o allyoli. Alliatru, alliati.
Capirotada. Calsealliatru, calsealliati.
Salsa agre. Oxiporium, oxiporii.
Potatge agre. Oxigarum, oxigari.
Potatge per al pex, o escabex. Garum, gari.
Caldo. Ius, iuris. Agras, Omphacium, omphaciii.
Vinagre. Acetum, aceti. (fulla 129)
Escudelles espesses:
Vianda espessa. Pulmentum, pulmenti
Semola. Simila, similae
Farro. Polenta.
Fideus. Fermiculi.
Amido. Amylon, amyloni.
La lliquor que trau lo gra remullat, ab la qual se cou.
Forment de coure. Halica, frumentum alexandrinum.
Forment cuyt. Cremor halicae
Ordiat. Ptissana, ptissanae.
Talvinada. Cremor furfuris decoctus.
Llet de amelles. Lac amygdalaceum
Amellat. Amygdalaceum decoctum.
Avellanat. Lac avellanarum.
Saliandrat. Coryandraceum.
Ginestada, o farina de arros. Ptissarium orizae. (fulla 129)
De les sabors:
[...] Lo palillo, o escuradent. Dentisc alpium. [...] (fulles 129-130)
Del pa:
Pa.
Fogaça, o oblada.
Pa blanc de senyors.
Pa bescuyt.
Bescuyt.
Pa de casa.
Pa de fleca, o ques ven.
Pa de tos, o de prims, o mijans.
Pa de farina sens passar.
Pa cuyt a la llar.
Al qui te fam, lo pa negre li te sabor de blanc.
Lloc de tenir lo pa.
Pa fet y cuyt prest. (fulles 131-132)
Del rabost. Armaris de confitures, fruytes, y coses de llet, y de porc:
Rabost.
Lo qui provehex la dispensa.
Cosa de la dispensa.
Armari.
Confitures.
Mel.
Vasos de tenir mel.
Lo qui fa coses de mel.
Cosa feta de mel.
Aygua mel.
Sucre.
Lo qui fa confitures.
Cosa feta de Sucre.
Sucrecandi.
Alfenic, o sucre cordellat.
Sucre roig.
Marçapans.
Torrons.
Confits de saliandre.
Confits de amella.
Confitar ab sucre alguna cosa.
Confitar ab mel.
Codonyat.
Carn de codony.
Composta, o conserva de moltes coses.
Lloc de guardar fruyta.
Panses. Uva passa.
Figues seques.
Pa de figues.
Datils.
Olives salmorrades.
Olives del cuquillo.
Orellanes. (fulla 132)
De coses de llet:
Munyir.
La ahina hon se posa la llet.
Llet.
Formatge gras.
Cascavall, o formatge de egües.
Mantega.
Quallada, o colada.
Lo quall.
Quallarse la llet.
Lo xirigot, o la aygua ques purga quant se fa lo formatge.
Recuyt, o broçat.
Casillos, o formatgets. (fulla 132)
Del porc:
Carn de porc salada.
Pernil, o baco de porc.
La salmorra.
Greix dols, o la mantega de porc.
Botifarra, o morzilla.
Lo bisbe, o bisbot, o ventre.
Llonganiça.
Sobrassades.
Llomillos.
Salsichon de Italia. (fulles 132-133)
De salses, o pimentes:
Sal.
Cosa adobada ab sal.
Lo qui adoba ab sal.
Les salines.
Lo qui ven, o fa sal.
Pebre.
Gingebre.
Clavells.
Canyella.
Nou noscada.
Çafra. (fulla 133)
De adrogues, y olors:
Adrogues.
Adrogues, especies, y colors.
Algalia.
Almesc.
Almangra.
Alum.
Alum de roca.
Ambre.
Argent viu.
Benjuy.
Caparros.
Camfora.
Encens.
Goma.
Goma aragiba.
Oli de balsem.
Orpiment.
Orpiment vermell.
Pegunta, o pega.
Regalgar. Arsenicum, arsenici. [verí]
Salitre, o salmitre.
La escuma del salmitre.
Sofre.
Trementina.
Verdet.
Vermello.
Vernis.
Vidriol. (fulla 133)
Del pastador, farina, molre, y pastar. Del molí:
Lo pastador.
La farinera.
Farina.
Farina de faves.
Molre.
Lo molí.
La mola de ma.
Mola que asens fan rodar.
Mola de trullar olives.
La barra que passa per lo mig y se lliga al coll de la bestia.
Mola de fresar faves.
Mola de molre farina.
La part de alt de la mola.
La part de bax.
La mola de alt, o la corradora. Mola superior.
La mola de baix, o lo registre. Mola inferior. [...] (fulles 141-142)
Del pastar:
La pastera.
Passar la farina, o cendre.
Cernedor, passador, o escalera del pastera.
Lo cedas.
Lo cedas mes clar.
Lo cedas de coes, o cerdes.
Lo de seda, o de lli.
Lo mes espes.
La flor de la farina.
Farina mijana.
Los prims, o tridells, o mijans.
Lo sego.
Lo llevat, o rent.
Remullar lo llevat. [...] (fulles 142-143)
Del forn:
Fornet per a pastiços.
Forn gran per pa.
La boca del forn.
Lo escombrall del forn.
Lo tiras.
Escalfar lo forn. [...] (fulles 143-144)
De la cuyna, foc, cuynar, y ahines:
La cuyna.
Lo allar.
Foc.
Cendra.
Cobrir lo foc ab la cendra.
Apagar lo foc. [...]
Esca. [...]
La esca es humida. [...] (fulles 144-145)
De cuynar:
Los capmascles, o cadena o serra que penja a la paret del allar, per tenir les olles.
Lo ferro da tenir les olles.
Penjar la olla en los capmascles.
Assentar los ferros en lo foc, y posarhi la olla.
Posar brases en lo foguer.
Fer foc a la olla. [...]
Cosa socarrada a la paella.
Posar la carn al ast.
Rodar last. [...]
Torrar avellanes ab cendra calenta.
Trencar les avellanes.
Netejarles.
Picar en lo morter.
Axetar alguna cosa ab caldo.
Aclarir alguna cosa.
Ferse clar.
Pelar les amelles ab aygua bullent.
La pell de les amelles.
Remullar. [...] (fulles 144-145)
Vaixella de la cuyna:
Ahines.
Vaxella de cuynat.
Vaxella de menjar. [...]
Tabacs, o paneres, o cistells.
Ast.
Aster. [...]
Lo mosquit, o pavil.
Espavilar, o mocar. [...] (fulles 147-148)
De la ruscada, o bugada:
Bugader, o llaxiuer de terra.
Bugader de fust o cubell.
La roba de lli bruta.
Remullar la roba.
Lo cendrer. [...] (fulles 148-149)
De algunes suziedats:
Qualsevol suziedat.
Embrutar.
Llavar, o rentar la suziedat, o lo vaxell.
Lo que sobra de la taula.
Lo qui les replega y guarda.
Lo qui cau debax la taula.
La floridura del pa.
Pa florit.
Florarse lo pa.
Cosa rancia. [...]
Lo posit del vi.
La suzietat de les olives.
Morcada de oli.
Les solajes.
Lospinyols de les olives.
Suziedat del unguent.
La carcoma de la fulla.
Podridura. [...] (fulles 149-150)
Suziedats del cos huma:
Polls. Pediculus, pediculi.
Polles. Pediculosus, pediculosa, pediculosum.
Les cuques dels polls. Haec, Lens, lendis.
Pussa. Pulex, pulicis.
Lo qui te pusses. Pulicosus, pulicosa, policosum.
Chinches. Hic cimex, cimicis.
Mosquits, o rantells. Hic Culex, culicis.
Ronya, o sarna. Scabies, escabei.
Ronyos. Scabiosus.
Sarna del cap, o de la barba. Porrigo, porriginis.
Tinya. Alopecia, alopeciae, opiosis, opiosis.
Postema. Apostema, apostematis.
Brac. Vomica, vomicae.
Bues. Pustula, pustulae. Achores. Ceria.
Suziedat, o cera de les orelles. Marmorata, marmoratae.
Moc o vorm. Mucus, muci.
Mermos. Mucosum, mucosa, mucosum. [...] (fulles 149-150)
De la cambra:
Apartament dels homens.
Lo devant de la cambra a on esta la guarda.
Los de la guarda.
La cambra.
Cambra de dos llits.
Cambra de tres llits.
Recambra.
Lo llit. [...] (fulles 151-153)
De les malalties del cos huma:
Lo cos huma dividexen los metges en cavitats y membres.
Los membres son braços y cames.
Los cavitats son tres: Animal, que es la del cervell; Vital, que es la dels pits, y Natural, que es la del ventre.
En la cavitat animal y en les parts juntes a ell se engendren estes malalties. [...]
Dolor en lo orifici del ventrell.
Cucs. Vermes, lumbrici. [...]
Aliacra. Ictericia. Morbus regius, Morbus arquatus. [...]
Naxença en los dits, o donzella. Paronychia. [...] (fulles 153-156)
De medicines:
No voler metge.
Fer venir lo metge.
Fer consulta de metges. [...]
Ventoses. Cucurbitula, cucurbitulae.
Ventoses raymades. Cucurbitulae, cum scarificatio. [...]
Medicina pera cucs. Potio contra vermes.
Medicina pera metxines. Potio contra venera. [...] (fulles 157-158)
De la mort y sepultura:
Malaltia que va crexent.
Fer venir lo confessor.
Agenollarse als seus peus. [...]
Ia es extremunciat, o pernoliat.
Ha rebut tots els sagraments. [...]
Los fossers, o qui soterren los morts. [...] (fulles 158-160)
De les parts del cos del home:
Home.
Dona.
Home de bona vida. [...]
Infant desque tanix fins a 7 anys, o a fins als 4.
Chic, o minyo de 7 anys, fins ha 14, o de 4 fins ha 14.
Fadri de 14 anys fins a 21, o fins 22.
Iove de 21 any fins 28, o de 22 fins 42.
Home perfet, de 28 anys fins a 50, o de 42 fins a 56..
Vell de 50 anys fins a 70, o de 56 fins a 68.
De tot vell, de 70 anys fins al restant de la vida, o de 68 fins a 96.
Segons lo compte derrer, lo que es mes de 96, torna esser Pueritia. [...]
Los fossers, o qui soterren los morts. [...] (fulles 160-164)
Del apartament de les dones y de feynes de dones:
Lo retret de les dones.
La cambrera.
Parir. [...]
La estopa. Stupa, stupae.
Lo cor de lli, o canem. [...]
Pintures.
Lo qui fa y ven pintures.
Vermello. [...] (fulles 196-199)
De les colors:
Blanch.
Blanch ab lustre.
Blanch com la neu.
Plateado.
Color de plom.
Color de llet.
Color de aygua.
Negre.
Negre trist.
Negre fet de carbo.
Gris, o pardillo clar.
Pel de rata.
Cendros.
Pardo.
Color com de llebre en la esquena.
Gris violat, o com la flor de malva.
Violat.
Color de Calcedonia, o jaspeat.
Papal, o color de la mar.
Lleonat.
Vert, o murterella.
Vert com de fulles de porro.
Color de herba.
Vert comu.
Color de ulls gaços.
Lo color del cel sere, y de la mar sossegada, o blau, o azul.
Color de roses, o fulles de viña, seques.
Groch.
Groch descolorit.
Groch daurat.
Groch com de or.
Color del cel, o blau, o que tira a vert resplandent e inflamat, com de persona yrada, es propi dels ulls.
Color de flor de magrana.
Lo color ques fa en roba blanca bañada estesa en cosa fumada.
Lo color roig ques fa en la cara apres de ave rmenjat y begut.
Castany, o tenat.
Entre gaço y castany.
Cetri.
Groch tostat, o naranjat.
Blau clar.
Turquesat.
Morat.
Vayo.
Color de vidre.
Color de cera.
Color de mel.
Color de rovell de ou, o de flor de ginesta.
Encarnat.
Los tints.
Ros daurat.
Ros.
Roig.
Vermell.
Color de çafra.
Entre roig y blanch.
Carmesi.
Color de grana.
Donar color.
Perdre color.
Cosa no teñida.
Dels colors uns prenen noms dels llochs hon se fan o se son trobats, com Punicueus, Tyrius, Sarracenus, per la color qui se acosta a Purpura, Indicus, Synopis, Melinus, Hispanus, Baeticus, Mutinensis, per lo color de Purpura. Colossinus, entre blanc y Purpura.
Altres se anomenen dels metalls. Altres de herbes, altres animals, altres de emements [sic], altres de altres coses, per tenir alguna semblança ab elles. (fulles 200-201)
Historia dels cuchs y robes de seda:
La sala, o histancia.
Los cañiços, o andanes.
Posar les andanes.
Los cañiços chichs.
La llavor.
Posar llavor entre los matalafs, per avivar.
Aportarla en los pits.
Avivar.
Los cuchs.
Lo paper foradat.
Passar per los forats per cercar que menjar.
Les fullestes mes tendres de la morera.
Modar los cucs.
Donar a menjar poquet a poquet.
Cullir fulla.
Lo quis lloga a cullir fulla.
Llevar la rosada de la fulla.
Donar la fulla que es menester.
Mudar los cuchs en altra andana.
Netejar les andanes.
Llançar los llits.
Dormir.
Alçar lo cap.
Tornar a menjar.
Si estan molt sens menjar los daña.
Llançarlos molta fulla.
Fer ramor menjant.
Donar a menjar tres vegades en lo dia.
Dormida.
La primera, dos y tres dormidas.
Fresar, o menjar fort.
La fresa.
No voler menjar.
Embochar.
Les boches. Ramus, Ramulus, ramuli.
Pujar en les boches.
No poder pujar.
Los cucs ruhins.
Filar.
La primera bava.
Cloure y espessir be lo capell.
Tancarse en un lloch semblant a un ou.
Ajuntarse molts.
Acabar de filar.
Lo capell.
Desembochar.
Guardar capell per llavor.
La llavor.
De any en any se gasta la llavor.
Capell bo per llavor.
Enfilat lo capell per lo cap més prim.
Foradar lo capell ab lo pico.
Hix una palometa.
Lo papallo, o palometa que hix. Bombylis, bombylis.
Estar apegat ab un llens.
Traure la llavor.
La llavor que trau. (fulles 202-204)
Del graner, grans y llegums; mesures antigues y de coses seques:
Lo graner. Granarium, horteum, hortei.
Oro despart. Cumera spartea.
Cañis, o cañat.
Los mijans dels graners, o caxes on estan los llegums.
Forment. Triticum frumentum.
Forment candeal, lo que fa lo pa molt blanch. Siligo, siliginis.
Spelta. Zea, zeae.
Ordi. Hordeum, hordei.
Segol. Hoc Secale, secalis.
Mill. Milium, milii.
Sivada. Anena, anenae [Avena, avenae?]
Panis. Panicum, panici.
Niella. Melanthium, melantii, Gith.
Veça. Vitia, Aphaca, aphacae.
Cugula. Hac, Aegilops, aegilopis.
Iuy, ojull. Lolium, lolii. Aaera, aaerae.
Arros. Risum, risi. Oriza, orizae.
Sinigrech. Faenum grecum.
Llegums. Hoc Legumen, leguminis.
Faves. Faba, fabae. Cyamus, cyami.
La cella negra de les faves. Gilum, gili.
Pesols. Pisum, pisi.
Llentilla. Haec Lens, lentis.
Guixes, o cayretes. Cicercula, vicia, viciae.
Ciurons. Hoc Cicer, cicis.
Llubins, o tramuços. Lupinus, lupini.
Fesols, o mongetes. Phasellus, phaseolus.
Les bajoques, de tots los llegums. Siliqua, siliquae.
Llegums qui couhen prest, o cuytors. Legumina coctiva.
Llegums qui no volen coure. Legumina aterana.
Garbelladures, o porgueres.
Lo sach, o taleca.
Saquet per llegums.
Sach de cuyro.
Mesura de gra.
Les vores de la mesura.
Mesurar.
Buydar en la mesura.
Omplir.
Mesura mig plena.
Cumulinar, o Curumullar.
Embutir, o recalçar.
Mesura pitjada, o recalcada.
Lo cumuli, o cumurull.
Raure la mesura.
Lo basto per raure.
Mesura curta.
Mesura falsa.
Vendre a mesura rasa.
Vendre a mesura corrent.
Les tornes ques donen de mes.
Garbellar.
Lo garbell. (fulles 204-205)
De la torre:
La torre.
Torreta.
Les finestres, o llochs de descubrir.
Lo colomer.
Les casetes per los coloms.
Mirar de lluny. [...] (fulla 209)
De affeccions del ayre:
Dia clar.
En sere.
Dia mal sa.
Fa lo temps sere. Dia nuvol.
Temps carregat.
Pluja. [...]
Es se dit que avie plogut fanch. [...]
Foch del cel, o ayre sens tro. [...]
Remoli de vent, o torvellino. [...]
Rosada de matinada. [...]
Aquelles coses que aparexen en los raigs del sol.
La reverberació.
Lo arch de sant Martí.
Un gran roglo que parex entorn del sol. [...]
Eclipsi de sol. [...] (fulla 209)
*No transcribim totes les traduccions en llatí
[POU, Onofre (1575): Thesaurus Puerilis. Uvi, quae de rebus domesticus latine scire oportet, in Valentinorum et Gotholanorum, gratiam, praeposita vulgari lingua obiter additis aliarum rerum multatrum vocabulis, Antiquorum etiam ponderum, et mensurarum certa ratione, et pecuniarum valore; et humani corporis constitutione, quae et incundum, et utile est scire, eo artificio continentur: ut omnia ad unius magnificae domus compositionem pertinere videantur. Onophrio Pouio Gerundensi, in Academia Valentina Philosophiae candidato, et auditore Theologo, Collectore. Ad illustrem, et egregium Franciscum Tarregam, V.I.D. dignissimum. Valentiae, ex officina P. a Huete. 1575.] Ed.: València,1575 (cat.) Barcelona,1580 (cat.) Perpinyà,1591 (cat.) Barcelona,1600 (cat.)
[POU, Onofre (1615, por Bernabé Soler): Thesaurus Puerilis. Auctore Onophrio Povio Gerundensi Artium Doctore. Nunc denvo ex sermone gotholano in Baeticum conversus, ornatus et artificio quodam, et expolitione a Barnaba Solerio humanarum litterarum Doctore distinctus, atque secunda parte locupletatus. Ad Pratorem et Consules Algezirenses. Año 1615. Valentiae. Apd Petrum Patricium Mey, iuxta Templum Divi Martini. A costa de Roque Sonzonio mercader de Libros.] Ed.: València,1615 (cast.) València,1684 (cast.)
1780 Antonio Galmace
General
Caballo con sus jaeces, y diferentes géneros de caballos:
Caballo/cheval [...] (pp.339-341)
Nombres de algunos pescados:
Ballena/Baleine, pececillo/able-ablette (pequeño pez de agua dulce; petit poisson d'eau-douce) [alburno], sábalo/alose, anchoa-sardinilla/anchois, anguila/anguile, barbo/barbeau, mero/barbue (pescado regalado; poisson très excellent), luso-sollo/brochet, carpa/carpe, calamarejo/caseron, talpaire/chabot (petit poisson), caballo marino/cheval marin, congrio/congre, delfín/dauphin, doradilla/dorade, lenguado/sole, langosta/ecrevise, esturión/esturgeon, harenque/harang, ostra/huitre, lamprea/lamproye, caballo/maquereau (cierto pescado; sorte de poisson), marsopa/marsouin, merluza/merlus-merlue, almeja/moule, abadejo/moruë (cierto pescado bastante conocido; sorte de poisson assez connu),
congrejocangrejo/crabe, percha/perche, raya/raye, sardina/sardine, salmón fresco/saumon frais, salmón salado/saumon salé, atún/thon, trucha/truite, rodavallo/turbot, cocodrilo/crocodille, espirinque/eperlan, lobo marino/loup marin, bermejuela-rajada/roussette, rana/grénouille, bacallao/baquillau, viva/vive, besugo/- (cierto género de pescado blanco que se semeja a la carpa, que se pesca en la mar de Vizcaya y en la de Galicia; es muy bueno; sorte de poisson blanc, semblable à la carpe, que l'on pêche dans la mer de Viscaye et dans celle de Galice; il est excellent). (pp.344-345)
Diversos géneros de fruta:
Albérchigos/péches, manzanas/pommes, camuesas/pommes de capendu, melocotones/mirlicotons, ciruelas/prunes, andrinas/prunes de damas, peras/poires, peras bergamotas/bergamotes, guindas/cerises, guindas garrafales/groses cerises, cerezas/bigarreaux, servas/cormes, albaricoques/abricots, cermeñas/poires musquées (peras que huelen al almizcle), brevas/figues hâtives (higo temprano), higos/figues, granadas/grenades, membrillos/coings-poires de coigns [coing et coignassier], moras/meures, ubas/raisins, pasas/raisins secs, pasas de corinto/raisins de Corinthe, dátiles/dates, melones/melons, naranjas/oranges, limas/- (espece de citron doux), limones/limons-gros citrons, nueces/noix, ubas pinas-ubas crespinas/groiselles, fresas/fraises, azufaifas/jujubes, aceytunas/olives. (pp.346-347)
Algunas hierbas para la olla:
Apio/cèleri, ajo/ail, alcachofa/artichaut, espárragos/asperges, acelga/poirée, borraja/bourrache-bouglose, cardo/carde, zanahoria/carote rouge, voleza/cerfeuil, algarrobas/vesses, lentejas/lentilles, setas/champignons, achicorias/chicoré, berza/chou, repollo/chou cabus, coliflores/choux fleurs, calabaza/citrouille, pepino/concombre, mastuerzo/cresson, escaluña/échalote, escarola/endive (espece de chicorée), espinaca/épinards, hinojo/fenouil, lechuga/laitue, nabo/naveau, cebolla/ôignon, acedera/oseille, panizo/panis, puerros/pourreaux, verdolaga/pourpier, criadillas de tierra/truffes, peregil/persil, hierbabuena/mente (herbe odoriferante), polejo-poleo/pouliot, salvia/sauge, mayorana/marjolaine, rábanos/raves, alverjones/pois, habas/féves, aluvias-judias/fêves d'aricot. (pp.347-348)
Nombres de diversas flores:
Azucena/lis blanc, amapola/pavot, amaranto/amarante, anémon/anemone, azahar/fleur d'orange, clavel/oeillet, flor de fazmin/fleur de jasmin, flor de la Pasión/fleur de la Passion, jacinto/jacinte, imperial/imperiale, junquillo/jonquille, lirio/lis, lyrio cárdeno/lis violet, manzanilla/camomille, narciso/narcisse, renúnculo/renoncule, rosa/rose, tuberosa/tubereuse, vioileta/violete, tulipán/tulipe. (pp.348-349)
Páxaros que cantan:
Calandria/alouette-calandre, neverilla/bergeronete, canario/serin de Canarie, pardillo/linote, gilguero/chardoneret, merla/merle, pinzón/pinçon, ruiseñor/rossignol, verderón/verdier. (p.350)
Los quatro siguientes aprenden a hablar quando los enseñan:
Papagayo/perroquet, urraca/pie, grajo/geai, tordo/tourneau-sansonèt. (p.350)
Aves nocturnas:
Lechuza/chathuant, mochuelo/mouchet, murciélago/chauvesouris, chotacabras/tête chêvre. (p.350)
Aves de agua:
Anade/canard, chocha/cormorant, cerceta/cercerelle-cercelle, cernícalo/cresserelle, avion/martinet, gaviota/mauêtte-poule d'eau (ave que se cría en las orillas de los ríos; ooisseau qui nait et se nourrit sur le bord des rivieres). (p.351)
Aves buenas para comer, además de los páxaros que cantan:
Becada/bécasse, calandria/alouette, tordillo/becsigue, codorniz/caille, ánade/canard, capón/chapon, gallo/coq, pabo/coq d'inde-dindon, francolín/francolin, faysán/faisan, zorzál/grive, hortelano/hortolan, gorrión/moineau-passereau, perdiz/perdrix, paloma/colombe, pichon/pigeon, palominos/pigonneaux, gallina/poule, pollo/poulet, tórtola/tourterelle, cisne/cigne. (p.351)
Aves de rapiña:
Alcón/faucon, águila/aigle, aguilucho/aiglon, buitre/vautour, esmerejón/émerillon, gavilán/épervier, torzuelo/tiercelet, gerifalte/gerfau, alcotán/lanier, sacre/sacre. (p.352)
Animales domésticos:
Carnero/mouton, cordero/agneau, corderito/agnelet, buey/beuf, vaca/vâche, cabra/chêvre, cabrito/chevreau, oveja/brevis, castrón/bouc chatré, cabrón/bouc, ternero-ternera/veau, gato/chat, perro/chien, perrillo-perrito/petit chien, yegua/jument-cavle, asno-borrico/ane, asna-borrica/anêse, borriquillo/ânon, mulo/mulet, mula/mule. (p.353)
Animales silvestres:
Comadreja/belette, conejo/lapin, ciervo/cerf, cierva/biche, tejón/blaireau, corzo-corza/dain-daine, camuza/chamois, cabrito montés/chevreuil, gato de algalia/civete, gamo/dain, ardilla/écureuil, elefante/élephant, foina-marta/foine-marthe, mono-mona/guenon-singe, armiño/hermine, erizo/herisson, liebre/lievre, liron-ratón de los Alpes/loir-rat des Alpes, ratón/souris, zorro-zorra/renard-renarde, topo-taupe. (p.353)
Animales feroces:
Abada/rinoceront-rinoceros (animal silvestre que nace en Asia y en los desiertos de África; animal sauvage qui nait en Asie et dans les deserts de Afrique), hiena/hyéne, leopardo/léopard, león-leona/lion-lionne, leoncillo/lionçeau, lobo-loba/loup-louve, lobo comedor de carne humana/loup garou, lobo cerval/loup cervier, lobo marino/loup marin, oso-osa/our-ourse, osillo/ourson, pantera/panthére, javalí/sanglier, colmillos del javalí/défenses du sanglier, tigre/tigre, toro/taureau. (p.354)
Animales amfibios, que viven en el agua y en la tierra:
Castór/castor, nútria/loutre, tortuga/tortue. (p.354)
Sabandijas, o animales insectos (llámanse sabandijas, ciertos animalejos imperfectos, que en lugar de miembros tienen menudas y delgadas incisiones y entalladuras; on apelle insectes, certains petits animaux imparfaits, qui au lieu de membres, ont de menues incissiones et entaillures):
Araña/aragnée, arañuela/petite aragnée, carcoma/artison, oruga/chenille, arador/ciron, cucaracha/cloporte, escarabajo/escarbot, caracol baboso/escargot, hormiga/fourmi, grillo/grillon, piojo/pou, liendre/liendre-lente, pulga/puce, chinchepunaise, langosta/sauterelle, escorpion/scorpion, polilla/teigne (sorte de ver). (pp.354-355)
Sabandijas que vuelan:
Abejarrón/haneton, abeja/abeille, abejuela/petite abeille, cigarra/cigale, cantárida/cantharide (mosca; mouche vénimeuse), -/cerf volant (escarabajo con cuernos), zancudo/cousin (un género de mosca que tien las patas muy largas y que pica recio; sorte de petite mouche haute sur jambe, pinquante et fort importune), abispa/guèpe, mosca/mouche, tábano/taon, mariposa/papillon, zángano/bourdon, lucerneja/- (mosca luciente; mouche luisante). (p.355)
[GALMACE, Antonio (1780): Llave nueva y universal para aprender con brevedad y perfección la Lengua Francesa, dispuesta en tres columnas: la peimera muestra la voz Española, la segunda la Francesa escrita y la tercera, la misma, pronunciada. Su autor, D. Antonio Galmace, profesor de Filosofía y Sagrada Teología en la Universidad de París. Séptima Edición. En Madrid, por Andrés Ortega.] books.google.es
1803-1805 Esteve, Belvitges & Juglà
Catalunya
ABADÉJO. s. m. V. Bacallá.
ABEGOT. s. m. ant. V. Bagot.
ABEDULL. s. m. arbre. Abedul. Betulla.
ABEILAR. s. m. ant. V. Buc d'abellas. ABELLA. s. f. Abeja. Apes vel pais, mellissa. ABELLA BORDA. V. Burinot. PIC D'ABELLA. ant. V. Fibló. ABELLAR. s. m. lloc en que hi ha cria, o bucs d'abellas. Colmenar. Alveare. ABELLER. s. m. qui cuyda de las abellas. Abejero, colmenero. Apiarius.. ABELLETA. s. f. dim. abella petita. Abecica, abecilla, abecita. Apicula, apecula.
ABELLEROL. s. m. aucell. Abejaruco. Meropos, apiastra.
ABERCOC. s. m. Albaricoque. Armeniacum malum. ABERCOQUÈR. s. m. Albaricoque. Malus armeniaca. ALBERCOC. s. m. V. Abercoc. ALBERCOC DE DOMAS. Damasco. Malum Damascenum. ALBERCOQUÈR. s. m. V. Abercoquèr.
ABET. s. m. especie de pi. Abeto. Abies.
(ABRIL) EN ABRIL CAD AGOTA N'VAL MIL. ref. Abril, aguas mil. Imbribus innumeris campos humectat aprilis.
ABRIULLS. s. f. herba. Abrojos. Tribulus.
ABRÓTANO. s. f. herba. V. Broyda.
ABUTILON. s. m. herba. Abutilón. Sida, abutilon. [Malvácea]
ACA. s. f. Haca, jaca. Equus gradarius, tocularius; equus molliter ac numerosè gradum colligens. ACA ESPANYOLA. Haca Española. Asturco, equus Astur. ACA INGLESA. Haca Inglesa, hacanea. Mannus, tolutarius Anglus. NO HI HA TAL ACA. f. No hay tales borregos, o tales carneros. A vero abest, nil huius. ACANEA. s. f. ant. Hacanea. Equus Britanicus.
(ACABAT) HOME VALÈNT Y BÒTA DE BON VI LUEGO ES ACABAT, O LUEGO S'ACABA. ref. Los valientes y el buen vino duran poco. Vir pugnax, vinumque bonum durabile non est.
ACETRERÍA. s. f. ant. art de criar falcòns y altres aucells de rapinya per cassar ab èlls. Cetrería. Accipitraria.
(ACOMPANYAT) MES VAL ANAR SOL, QUE MAL ACOMPANYAT. ref. Más vale solo que mal acompanyado. Meliùs est solum esse, quam pravis uti comitibus.
(ACOSTUMAR) A QUI NO ESTÁ ACOSTUMAT A BRAGAS LAS COSTURAS LI FAN LLAGAS. ref. A no ducho de bragas las costuras le matan; A quien no està enseñado a bragas las costuras le hacen llagas. Insolitum vexat sarcina parva virum.
ACS. s. m. arbre. Arce. Oxia, acer.
ADFORÍ. s. m. V. Adzarí. ADZARI. s. m. ant. herba. Asarabácara. Nardus rustica, assarum.
(ADOBAR) QUI NO ADÒBA LA GOTERA HA DE FÈR LA CASA ENTÈRA. ref. Quien no adoba o quita gotera, hace casa entera. Qui casum stillae non sarcit, sarciet aedes.
ADZABARA. s. f. planta. Pita. Aloe perfoliata, agave. ARBRE D'ADZABARA. Pitaco, pitón. Truncus aloes.
(AFER) FERRÈR, FERRÈR FÈS TON AFÈR. ref. Buñolero a tus buñuelos. Qua pote quisque in eâ conterat arte diem. QUI TE DINÈRS, FA SOS AFÈRS. ref. Quien tiene dineros pinta panderos. Quod cupit, hoc cuivis regina pecunia donat.
AFÈYT. s. m. ingrediènts per pintar la cara. Afeyte, Jalbegue, ajo. Fucus, pigmentum, color fucatus.
(AGAFAR) AGAFAR ÈL GAT. f. vulg. emboratxarse. Coger una zorra. Inebriari. A SÓ DE TABALS, NO S'AGAFAN LLEBRES, ref. Quien páxaro ha de tomar no ha de oxear. Passerem captando sile. QUAND NE PASSAN FAN DE BON AGAFAR. ref. Quando te diren el anillo, pon el dedillo; Quando te dieren la vaquilla, acude con la soguilla. Gemmae da digitum, si quis tibi munera donat.
(AGAFARSE) AGAFARSE COM UNA LLAGASTA. f. Pegarse como ladilla. Nimis adhaerere. AGAFARSE AB UN FIL DE TERANYINA, PER UN CABELL. f. Agarrarse, asirse de un pelo. Qualibet ex re ansam arripere.
AGAX PORC. f. vulg. He acá, coche allá. Apage, spurce.
AGARIC. s. m. certa arrel. Garzo, agárico. Agaricum.
AGARSA. s. f. ant. V. Garsa.
AGLÁ. s. f. Bellota. Glans. DONAR UN AGLÁ PER FÈR CAGAR UN ROURE. f. Meter aguja, y sacar reja. Munera qui mittit, sperat maiora remitti.
AGNEL s. m. ant. V. Anyell. AIGNELET. s. m. dim. ant. V. Anyellet.
(AGOST) CADA COSA A SON TÈMPS COM LAS FIGAS EN AGÒST. ref. Cada cosa a su tiempo, y los nabos en Adviento. Omnia tempus habent, & habet sua tempora tempus.
AGOSTEJADOR. s. m. ant. Lloc ahònt pastura lo bestiar al estiu. Agostadero. Aestiva pascua.
(AGRADAR) SI M'AGRADA, NO M'AGRADA. joc de cartas. Malcontento. Ludus chartarum pictarum sic dictus.
(AGRADO) MAL AGRADÒS, SA. adj. Seco desabrido. Durus, asper.
(AGRAHIT) MAL AGRAHIT. Desagradecido. Ingratus.
AGRAM. s. m. Grama. Gramen. L'ASE PER FAM MENJA AGRAM. ref. V. Ase.
AGRAS. s. m. Agraz. Uva acerba, omphacium. AGRAS, AYGUA D'AGRAS. Agua de agraz, agrazada. Aqua omphacio, saccaroque commixta. EN AGRAS. m. adv. En agraz. Immaturè.
AGRE. s. m. èl de llimona, taronja y semblant. Agrio. Succus acidus. TORNARS'AGRE 'L LLEVAT. f. Ahilarse la levadura. Acescere. TORNARS'AGRE 'L VI. f. Dar vuelta el vino, torcerse. Acescere vinum.
AGRELLA. s. f. herba. Acedera. Oxylapathum, rumex hortensis.
AGRIFOLI. s. m. arbre. Agrifolio, acebo. Agrifolium, aquifolium.
AGRIMONIA. s. f. herba. Agrimonia. Eupatorium, hepatorium, argemonia.
AGRÓ. s. m. aucèll. Garza. Ardea, erodius.
(AGUAYTAR) QUI AGUAYTA PER FORAT, VEU SON MAL FAT. ref. Quien acecha por agujero ve su duelo. Per rimam insppiciens ¿quoties tua probra videbis?
ÁGUILA. s. f. V. Áliga. AIGLA. s. f. ant. V. Áliga. ÁLIGA. s. f. Águila. Aquila. ÁLIGA BORDA. Aguilucho. Aquila degener. ALIGOT. s. m. Aguilucho. Pullus aquilinus.
AGULLA, pex. Aguja, espeton. Acus, acicula, raphis.
AGULLA DE PASTÒR, O PINTURA DE VÉNUS. herba. Aguja de Pastor, pico de cigüeña. Scandix, geranium.
(AHÍ) AHÍ PASTÒR, AVUY SENYÒR. ref. Ayer vaquero, hoy caballero. Subità sortis commutatione de pastore eques.
AHINADA. s. f. èl crit, o rumor, que fa èl caball quand ahina. Relincho, relinchido. Hinnitus. AHINAR. v. n. lo caball. Relinchar. Hinnire, hinnitum edere.
AHISSAR, als gòssos. Azuzar. Canes irritare, instigare.
(AHÒNT) ¿AHÒNT VA MIQUEL? AHÒNT HI HA MEL. ref. Haya cebo en el palomar, que palomas no faltarán. Est ubi mel volitant hìc muscae examine denso. D'AHONT MÉNOS SE PENSA SALTA LA LLEBRA. ref. Donde ménos se piensa salta la liebre. Casus ubique valet, semper tibi pendeat hamus. Quo minimè creditur gurgite, piscis erit. CADA HU SAB Á CASA SEVA AHÒNT S'HI PLOU. ref. Cada uno sabe donde le aprieta el zapato. Cuilibet stillicidia domus tecti imbricati nota sunt. D'AHÒNT NO N'HI HA NO N'POT RAJAR. ref. De costal vacío nunca buen bodigo. De paupere ipse sacculo expectes nil. AHÒNT VAJAS, DELS TÈUS HI HAJA. ref. Donde vayas de los tuyos hayas. Quocumque advenias noti vel sanguine iuncti. Sint aliqui, possint hic ut adeses tibi. ¿AHÓNT ANIRÁS BOU QUE NO LLAURES? ref. ¿A dò irá el buey que no are? Bos ubinam, quocumque migret, vitabit aratrum?
AHUC. s. m. ant. V. Alarit. ALARIT. s. m. Alarido. Vociferantis vehemens acutusque clamor.
(AJÁURERS'HI) AJÁURERSE LOS BLATS. f. Echarse los panes. Luxuriantes segetes fertilitatis oneri succumbere.
AJOCARSE. Anársen á jòc las gallinas, y altres aucèlls. Recogerse. Gallinas somnum, nocturnam requiem caperè in asserculis asperatis.
AJONJOLÍ. s. m. Ajonjolí, aljonjolí, alegría. Sesamum. ALEGRÍA. planta. Alegría, ajonjolí. Sesamum. ALJONOLIO. s. m. ant. V. Ajonjolí.
(AJUDA) GOS D'AJUDA. V. Gos.
(AJUDAR) AJUDAT' QUE T'AJUDARÉ. ref. Ayúdate, y ayudarte he. Nittere, nittentem quà fas erit ipse iuvabo. A QUI NO T'POT AJUDAR NO VULLAS TOS MALS COMUNICAR. ref. Llorar a boca cerrada, y no dar cuenta a quien no se le da nada. Non lacrymare iuvat quá nulla levamina quaeris. A QUI S'MUDA DÈU L'AJUDA. ref. Quien se muda Dios le ayuda. Tu nova sufficias, ubi nil praesentia possunt.
AJUGASSAT, DA. Juguetón, rotozón. Ludius vel iocularis homo
(AJUST) VAL MES UN DOLÈNT AJUST, QUE'L MILLÒR PLÈT. ref. Más vale mala avenencia que buena sentencia. Vincere quàm causam, praestat damnosa pacisci.
ALA. herba. Ala. Helenium, hinula.
(ALAS) NO POT SÈR MES NEGRE'L CORP DEL QUE SON LAS ALAS. ref. V. Corp.
ALA, ALA. interj. vulg. per móurer, ó donar prèssa. Ea, vamos. Eia, age.
ALÁ. s. m. especie de gòs. Alano. Molossus.
(ALABAR) LI ALABO ÈL GUST. f. Alabo el gusto. Quod id amaveris, optaveris, elegeris, laudo. ALABAT RUC QU'Á VENDRE T'DUG. ref. Alábate cesto, que venderte quiero. Prome tuas, asine, en cupio te vendere, laudes. CADA OLLÈR ALABA SAS OLLAS. ref. Cada ollero alaba su puchero. Cada buhonero alaba sus agujas. Sua quisque probat. TE N'POTS BEN ALABAR. expr. fam. Alábate polla que has puesto un huevo, y ese huero. Verè laudandus ob egregium factum.
ALACRAN. s. m. ant. pex. V. Escórpora.
ALADA. s. f. formiga axí dita. Aluda. Formica alata.
ALATXA. s. f. pex. Alache. Scombrus.
ALBA. arbre. Álamo. Populus. ÁLBER BLANC. s. m. ant. Álamo blanco. Populus.
ALBAREDA. s. f. Alameda. Populetum.
ALBENC. s. m. lo de la fusta. Alborno, alubra, borno. Alburnum. [Corteza?]
ALBERGÈR. s. m. Alberchigo. Persica arbor.
ALBERGINIA. s. f. Berengena, alberengena. Malum insanum. COP D'ALBERGINIA. Berengenazo. Ictus mali insani. ALBERGINIÈRA. s. f. Berengena. Melongena.
(ALBOROTAR) ALBOROTAR ÈL GALLINÈR. f. met. Alborotar el gallinero, el palomar, el cortijo, el rancho. Miscere, turbare.
ALBUDECA. s. f. ant. especie de meló. Badea. Melopepo. [Variedad de melón de mala calidad]
ALBUFERA. s. m. Albufera. Lacus ex marinis aquis.
(ALCANSAR) QUI CANSA, ALCANSA. f. Pobre importuno, saca mendrugo. Panditur ad crebras ianua dura preces.
ALCARXOFA. s. f. V. Escarxofa. ALCARXOFÈRA. s. f. V. Escarxofera.
ALCÉA. s. f. herba. Alcea. Malva alcea.
ALCOFÒLL. s. m. ant. pedra mineral. Alcohol. Stibium. ALCOFOLLAR. v. a. ant. pintar ab alcofòll. Alcoholar. Stibio illinere.
ALDUCAR. s. m. Alducar. Bomibicina medii ordinis filamenta. [La seda aldúcar es de menor calidad]
(ALEGRÍA) TENIR GOTG SENS ALEGRÍA. ref. El gozo en el pozo. Abstulit ecce mihi subitus iam gaudia casus.
ALELUYA. herba. V. Lujula.
ALEMANDA. s. f. cert ball. Alemana. Germana.
ALEP DE MOLÍ. s. m. Rodezno. Moletrinae trochlea.
ALFABAGA, ALFABEGA. s. f. ant. V. Alfábrega. ALFÁBREGA. s. m. Albahaca. Ozimum. ALFÁBREGA BORDA. Albahaca salvage, silvestre. Alcino, ocymastrum, erinus, echlinus. ALFÁBREGA CRESPADA. Albahaca riza. Ocymum basilicum.
ALFALS. s. m. Alfalfa, mielga. Herba medica.
ALFOLBES. s. f. ant. fenogrèg, planta. Alholva. Foenum graecum.
ALFORRE, RA. adj. ant. la persona qu'es libre, y ántes era esclava. Horro. Liber.
ALGA. s. f. herba que s'cria dins del mar. Alga. Alga.
ALGALIA. s. f. licòr del gat d'algalia. Algalia. Zibellinae martis humor. GAT D'ALGALIA. s. m. Gato de Algalia. Martes zibellina.
ALHENYA. s. f. ant. cert abret. Alheña. Ligustrum.
ALIACRA. s. f. ant. V. Ictericia. [No confundir con alacrán]
ALIARIA. s. f. herba. Aliaria. Erysimum, alliaria.
ALICORN. s. m. Unicornis, monoceros.
ALIOLI. s. m. Ajiaceyte. Alliatum ex oleo. ALLADA. s. f. ant. V. Alioli.
ALL. s. m. Ajo. Allium. ALL TENDRE. Ajete. Allium tenerum. ALLS DE BRUXAS. s. m. p. Ajo de viñas. Allium vineale.
ALLOCARSE. v. r. ant tornarse lloca la gallina. Allocarse, ponerse clueca la gallina. Ovis gallinas incubare.
ALMADRABA. s. f. filat per pescar la tunyina. Almadraba. Rete tynnarium sive cetarium.
[ESTEVE, Joaquín, BELVITGES, Joseph & JUGLÀ Y FONT, Antonio (1803-1805): Diccionario Catalán-Castellano-Latino por Don Joaquín Esteve y Don Joseph Belvitges, Presbíteros, Doctores en Sagrada Teología, Ex-Catedráticos de Retórica y Poesía del Seminario Obispal de Barcelona, y Don Antonio Juglà y Font, Doctor en ambos derechos, Abogado de los Reales Consejos, y de la Real Audiencia de Cataluña, Juez de Provincia, y Alcalde interino que fue del Quartel quarto de esta ciudad, etc. Barcelona: en la oficina de Tecla Pla Viuda, administrada por Vicente Verdaguer. MDCCCIII-MDCCCV.] 1803: Tomo I (A-G); 1805: Tomo II (H-Z)
1851 José Escrig
País Valencià
Ababòl. Ababa, ababol, albohol o amapola (planta). Abebòl. V. Ababòl.
Abadegér o hegér, ra. Vendedor o tratante en abadejo. Abadéig, abaheig o jo. Abadejo, bacallao o bacalao (pez).
Abedúls. plur. Abedules (árbol).
Abeila. V. Abella, y sus compuestos. Abella. Abeja (insecto). Abellar. s. Abejar o colmenar. Abellér. Abejero o colmenero. Abelleta. Abejica, lla, ta, juela. Abelló. Abejón, por el macho de la abeja. Abellonét. Abejoncillo. Abellonòt. Abejonazo.
Abelleròl. Abejaruco, abejeruco o azulejo (ave).
Abellòta. Bellota, por el fruto de la encina, y por vasija pequeña, etc. Abejarrón, como aum. de Abeja.
Abellòta (l') dels peniténts. Pelotilla.
Abelloter, ra. Bellotero, ra. Abellotera. Encina o roble (árbol). Abellotereta. Encinica, lla, ta, roblico, llo, to. Abelloteta. Bellotica, lla, ta.
Abèt o bèt. Abeto (árbol).
Abraçadora, hora (l') c'unix o asegura la empalmadura de la cameta en lo timó del aladre. Belorta o bilorta.
Ábre (l') c'un any fá molt y atre pòch o res. Árbol vecero.
Ábre (l') que s'ensabona per diversió en les funcións públiques. Cucaña.
Abrét. Arbolcillo, arbolecico, arbolecillo, arbolico, llo, to.
Abrét (l') postíç pera caçar pardaléts. Arbolete.
Abrióix o xo. V. Abroix o xo. Abrioixar. s. m. V. Abroixar. s. m. Abrioixét. V. Abroixét. Abrogét. Abrojillo, to. Abróix o xo. Abrojo, en la primera acepción. Abroixar. s. m. V. Abrojar. s. m. Abroixét. V. Abrogét.
Acací. V. Acacia. Acacia. s. f. Acacia (arbusto).
Acamallar. Montar a horcajadas u horcajadillas. Dominar, señorear o sojuzgar.
Acámp. s. m. Coto para pastar los ganados, o acampo.
Ácanes plur. Acanas (árboles).
Acebadér, ro, her. Cebadero, por el sitio o parage en que se echa el cebo a la caza.
Acebugina. Acebuchina o la frutilla del acebuche. Acebúig. Acebuche u olivo silvestre. Acebujal. s. m. Acebuchal. Acebuját, já, da. adj. Acebuchado, da.
Acèmila. Acémila. Acemilar. adj. Acemilar. Acemilér. Acemilero. Acemileria. Acemilería. Acemilla. V. Acèmila. Acemillar. adj. V. Acemilar. adj. Acemillér. V. Acemilér. Acemillería. V. Acemilería.
Aclarir les oliveres. Escamujarlas.
Acoralát, lá, da. adj. Acoralado o parecido al coral, etc., da.
Acotar els abres y mallóls. Armarles.
Adalíl. Espía del campo.
Adragó. V. Dragó, en el segundo artículo. Adragonét. V. Dragonét.
Afigát, gá, da. adj. Ahigado, da. Afiguerát, rá, da. adj. Ahiguerado, da.
Aforrament. Ahorramiento o sea, la acción de ahorrar, por dar libertad al esclavo. V. Afòrr. Afòrr. Ahorro, ahorrativa.
Agracény, nya. adj. Agraceño o semejante al agraz, ña. Agracera. Agracera o vasija del agraz. Agráç. Agraz, en algunas acepciones. Agraçó. Agrazón, por la uva silvestre y racimillos que nunca maduran, y por su enfado, disgusto, etc.
Agramantát, tá, da adj. Enmantado, da. Dícese de las aves.
Agrella. Acedera o agrilla (planta). Agrét. s. m. Acederilla (planta). V. Agrella.
Agrimònia. Agrimonia (planta).
Agró. Garza (ave).
Aguacil (l') de mosques. Alguacil de moscas (especie de araña). Aguacilét. Alguacilejo. V. Aguacil (l') de mosques.
Agüelet, ta. Abuelito, ta. Agüelo, la. Abuelo, la. Aplícase también a toda persona anciana. Usada la voz en plur. Agüelos. Abuelos o ascendientes.
Águiles. plur. Águilas (ave). Aguileta. Aguililla. Aguilòta. Aguilón. Aguilúig o jo. Aguilucho.
Ahullit. Ahullido o aullo.
Aiguagirli o huagirli. Aguachirle, o sea, especie de aguapie, y cualquier licor que no tiene fuerza ni sustancia.
Aiguamèl o huamèl. Aguamiel o hidromiel.
Aiguardént o huardént. Aguardiente. Aiguardént o huardént (la flòr del). Aguardiente de cabeza. Aiguardentánt o huardentánt. Mezclando, etc. Aiguardentar o huardentar. Mezclar aguardiente con vino o con otro líquido. Aguardentát o huardentát, tá, da. Mezclado, da, etc. Aiguardentér o huardentér, ra. Aguardentero, ra. Aiguardentería o huardentería. Aguardentería.
Aiguaça o huaça (l') q'ix de les olives amontonades. Alpechín.
Aixaguálls o huálls. Se aplica a los gusanos de seda que se han recogido y reunido en un punto, por haberse retrasado, después de la principal subida a los embojos. Aixaguar o aixahuar. Recoger y reunir en un punto los gusanos de seda que se han retrasado, después de verificada la principal subida de los demás a los embojos.
Aixám. V. Eixám.
Ala pos. mod. adv. Ea pues. Ala ala. Prontamente, con priesa y celeridad.
Alá. adj. Alano o perteneciente a los alanos.
Alacrá. Alacrán, en algunas acepciones. Aliacá. V. Alliacrá. Aliacrá. V. Alliacrá.
Aladróch. Boquerón o anchoa sin salar (pez).
Alajú. Alajú (especie de turrón).
Alambór. Escarpa. Especie de cidra (fruto).
Alamedes. plur. Alamedas.
Alatja. Especie de sardina (pez).
Alaçá, na. Alazán, na.
Alaçor. Alazor (planta y simiente).
Albanesos, plur. V. Almogavárs, plur. [sic]
Albarsana. Yerba buena o menta (planta).
Albér. Álamo blanco.
Albercòch. Albaricoque o albericoque (fruto). Albercoquér. Albaricoque o albaricoquero (árbol).
Albergina. Berengena, por la planta y por el fruto.
Albocace. Albocácer (pueblo).
Albocát o albocate. Aguacate o palto (fruta).
Albohera. Albufera. Albuferes. plur. Älbuferas.
Albórs. o so. s. m. Madroño, por el fruto del, etc., y por la borlita de seda floja, etc. Alborsér. Madroño (árbol). Alborsét. Madroñuelo.
Albudeca. Badéa (fruto). [Variedad de melón de mala calidad]
Alcancer. Cáncer o cancro, en dos acepciones.
Alcaravá. Alcaraván (ave).
Alcarovèa. Alcarovea (planta y simiente). [Umbellífera]
Alcornòch. Alcornoque (árbol). Aplícase también a la persona rústica y grosera. Alcornocar. s. m. Alcornocal. Alcornoquény, nya. Alcornoqueño, ña.
Alelíns. plur Alelíes (planta). Aleliu. Alelí (planta).
Alfábegues. plur. Alfábegas o albahacas (planta).
Alfáls. Alfalfal o alfarfar. Alfalsár. V. Alfáls.
Alfolins. plur. Alfolíes o alfolís, en dos acepciones. Alfolíu. Alfolí, en dos acepciones. Alfondech. Alfolí, por granero, alhondiga, etc. Alfondiguer. Alfolinero o alhondiguero.
Algéps (l') ques'fa d'algepsóns. Bizcocho.
Algér (el meló d'). V. Meló (el) d'algér.
Algòrfa. V. Garrofa. Algorfát. V. Garroferál. Algorfér, ra. V. Garrofer, ra. Algorfera. V. Garrofera. Algorferál. V. Algorfál. Algorferalét. V. Garroferalét. Algorfereta. V. Garrofereta. Algorfeta. V. Garrofeta.
Algues. plur. Algas u ovas (planta). Algueta. Alguita.
Alimanya. Alimaña.
Aljòfar. Aljófar o la perla de figura irregular, etc.
Almacera. Almázara o molino de aceite. Almacerér. Almazarero.
Almáixera. Almáciga, en dos acepciones. [Resina de corteza de lentisco]
Almela. Almendra, en algunas acepciones. Almela (l') ronyosa. Almendra garapiñada. Almela (l') tèndra. Alendruco. Almelar. s. m. V. Almelerál o almelerár. s. Almelát, lá, da, adj. Almendrado, da. Almeláts o almendráts. plur. Almendrados o nuegados. Almelér. Almendral, almendrera, ro o almendro (árbol). Almelerál o almelerár. s. Almendral, por el sitio poblado o plantado de almendros. Almeleta. Almendrica, lla, ta. Almeló. V. Almelòta. Aplícase también al conjunto de almendras, como fruto del almendro. Almelòta. Almendrón.
Almenes. plur. Almenas o pinas.
Almojábena. Almojábana (fruta de sartén). [Torta de harina, queso y huevos?]
Almondonguilla. Albóndiga, albondiguilla, almóndiga o almondiguilla. Almondonguilleta. Albondiguilla o almondiguilla. Almondonguillòta. Albondigon o almondigon.
Almotaláj. Fiel de la seda.
Almút. Almud (medida de granos, etc.)
Alòe. Aloe (planta). También en otra acepción.
Alòixa. Aloja. [Bebida de aigua, miel y especias]
Alòixa. s. f. V. Cogullá, da (la) sense monyo.
Alpist. Alpiste, por la planta y la simiente.
Alumbreres. plur. Alumbreras o minas o canteras de donde se saca el alumbre.
All. Ajo, por la planta, y por el bulbo o cacho en que se divide la cabeza de ajos. Aplícase también a la palabra fuerte, deshonesta o mal sonante. All (l') tèndre. Ajete. Allar. s. m. Ajar o campo plantado de ajos.
Allacrá. V. Alliacrá.
Allargar les vinyes. Perchonar.
Allauda. Alondra (ave).
[ESCRIG, José (1851): Diccionario Valenciano-Castellano, por D. José Escrig, Abogado. Dedicado a la Sociedad Económica de Amigos del País de esta ciudad de Valencia, y dado a luz bajo la protección de la misma. Imprenta de J. Ferrer de Orga, a espaldas del teatro. 1851.] books.google.es
1886 Josep Cortils
Catalunya: Blanes (la Selva, Girona)
PREOCUPACIONS. [...] No falta qui crega que es un medi infalible pera trobar lo perdut, lo de resar la oració de St. Antoni. (Nota: en lo responsori de Sant Antoni de Padua, que s'troba en molts devocionaris, hi ha la següent tornada [en vers]: "En la mar sosiega su ira, redímense encarcelados. Miembors y bienes perdidos recobran mozos y ancianos." Héu's aquí la oració de Sant Antoni, recullida en Carmona, provincia de Sevilla, 1882, publicada per Demófilo en la revista "El Folk Lore Andaluz", núm.1, pág.41:)
San Antonio de Pauda [sic]
que en Pauda nasiste
en Portugal te criaste
en er purpito de Dios pericastes
estando pericando er sermon
te bino un ange
con la embajá
que a tu padre lo iban a ajusticiá
er caminito tomaste
el berebiario te se perdió
la Birgen se lo encontro
tres boses te dió
¡Antonio! ¡Antonio! ¡Antonio! buerbe atrás
lo orviao será jallao
Santo mío, por tu ramito de flores
que paresca lo perdio. (p.75)
Nota: En Portell també se li tenia molta fe a aquest sant per trobar coses perdudes i també hi havia una oració, en castellà.
MODISMES Y LOCUCIONS (pp.167-174)
Anegarse l'alioli. Esguerrar un traball, o tenir un mal éxit algun negoci.
Donar falconada. Atacar, escometre.
Es tan segú com lo fajol a Olot. Locució que s'usa pera manifestar que s'té per cert que una cosa haurá de succehir.
Es un rupit, o sembla un rupit. Se diu del subjecte prim y de poca estatura.
La verna deixá morir de fret a son pare. Locució ab que s'expressan las malas condicions que pera cremar té la llenya d'aquest arbre.
Més pelat que una muxina [peix]. Locució ab que s'expressa la extrema pobresa d'algú.
Més puja l'such que'ls caragols. Variant de "Més puja lo farciment que l'gall". Se diu pera expressar que costen més que ells los ingredients necessaris pera amanirlos bé. (Nota: L'esperit d'observació del oble se posa de manifest en las precaucions que pren ab los caragols avans de menjarlos. Ja sian bovés, ja monjetas, després d'arreplegarlos los posan en una olla o altre atuell, hon tlos ténen tres o quatre setmanas pera que s'dejunin, o, més propiament, pera que digerescan las sustancias tóxicas que hajan menjat. Atribuhéixen, no sens fonament, a no haverlos sotmés a est dejuni qualsevulla indisposició que causen a qui'ls menja. Ademés ténen sempre la precaució de rentarlos ab sal y vinagre, y ab aygua clara tot seguit, repetint dúas o tres vegadas la operació, durant les quals tráuhen molta brumera y altras impuresas.)
Portar la carn al llop. Fer confiansa de personas indignas.
Posar ram. Obrir venda de ví; per ser costúm posar una rama de pí penjada en la finestra y tenirl'hi mentres dura la venda.
Posar un dogal al coll. Obligar a una persona, prevalentse de las circunstancias, a fer forsosament una cosa, o imposarli condicions tals que no li sia possible cumplirlas sens gran detriment.
¿Qué has vist l'llop? Pregunta que acostuman fer quan una persona apenas por parlar a causa del rugall [rogall]; per atribuhirse análechs efectes a la inopinada presencia del llop.
Sembla que una serp se'l xucla. Se diu de las personas escomesas de un son invencible; per citarse cassos de traballadors de la terra de quins s'ha apoderat fort ensopiment, degut, segons créuhen, a la presencia de una serp en lo lloch en que feyan la mitj diada. He ohit també referir que las serps ab llur alé xuclan o atráhuen als aucellets, fentlos baixar de la branca en que están posats fins a caure en la seva gola.
Sembla un rebeixí. Se diu de las personas de mal geni, y especialment de las criaturas que agafan rabietas. [DCVB: reveixí, formiga vermellosa molt bellugadissa i que pica molt fort, a l'Empordà, Gironès, Garrotxa, la Selva, etc.]
Sol y vern. Sense companyía.
Tira vri. Se diu del calápat, per creurers' que quan lo inquietan expel·leix un raig de humor venenós, que, si toca en los ulls d'algú, li causa la pérdua de la vista. [A Portell, en lloc de vri, li diem 'viri', i ho apliquem a les persones que van per la vida molt enrabiades.]
Tot es bó, lo que l'olla cou. Los fets no justifican aquesta locució, aquí molt usual; puig son raros los naturals d'aquesta vila que sían aficionats a menjar anguilas, granotas ni peix de riu; degut tal vegada a no haverse acostumat a menjarne per la facilitat que ténen de provehirse, a tot'hora, de peix fresch de la mar.
Tot ple. Equival a molt, ab abundancia. Exemples: preguntéu a un pescador si hi ha hagut molta sardina, y si la resposta ha de ser afirmativa, os dirá: "- Tot plé." "- Toneta, ¿estimas a En Jaume? - Tot plé." "- ¿Y ton germá? - Fa tot plé de temps que no l'veig".
COMPARACIONS (pp.174-176)
Aixut com un'esca.
Arronsat com un cuch.
Astut com una guineu, o com una guilla.
Cobart com una guilla.
Cohent com un bitxo, com un all.
Delicat com un'ungla d'ase.
Fosch com una gola de llop.
Garlayre com una calandria.
Gras com un toixó.
Llest com una mustela.
Lleuger com una dayna, com una palla.
Maliciós com un matxo roig.
Manso com un anyell.
Me xucla com una serp.
Menja com un llop.
Morat com un mataparent.
Negre com un sutje, com una pega, com un corb, com una mora, com un pecat.
Pansít com una figa.
Pelat com un nap.
Pelat com una muixina [peix].
Pelut com un ós.
Picant com lo pebre.
Poruch com una llebre.
Pudent com una xinxa.
Reb més llenya que un burro d'Urgell.
S'aferra com una llagasta.
Sech com un bacallá.
Sol com una óliva.
Té més fetje que una rajada.
Té més malicia que un gat pussas.
Tendre com un all.
Tossut com un ase.
Trempat com un jínjol.
Vermell com un pigot.
Viu com la tinya.
ADAGIS REFERENTS AL TEMPS (pp.177-180)
A estiu, tota cuca viu.
Floreix l'ametllé, a pesar del Febré.
No es bon Maig, quan no tremola l'ase al estable.
Per Sant Martí, la pinya cau del pí.
Per Sant Martí, tapa la bota del bon ví.
Per Nadal, cada ovella a son corral.
Per Santa Llúcia un pas de pussa; per Nadal un pas de pardal; per Sant Esteve un pas de llebre; per any nou un pas de bou; per sant Antoni un pas de dimoni; per Sant Silvestre per la porta o per la finestra; pe'ls Reyes ase es qui n'ho coneix; per Sant Pau l'hora hi cau y per Sant Matías son tant llagas las nits com los días.
Per Febré trau los ordis del bolqué. Febré plujós, ordis en gros.
Pe'l Maig favas a raig.
Pe'l Juliol, ni dona ni col.
Quan violas hi ha, las ninetas a confessá.
Sant Antoni del porquet, de Jané es a disset.
ADAGIS MÉS USUALS (pp.180-185)
A cavall regalat, no li mires lo dentat.
Alábat ruch que a vendre t'duch.
A só de tabals no s'agafan llebres.
Ase magre, carregat de moscas.
A cá gros, no cal dirli quitxo.
Brams d'ase, no arriban al cel.
Bort y mula, cada día se n'pensan una.
De un ou un sou, de un sou un bou, de un bou la forca. L'ocasió fa al lladre.
Feu plers a bestias y os tirarán cossas.
Gos que lladra no mossega.
Gat alabat, la qúa li cau.
Gat escaldat fuig de l'aygua freda.
Gats ab gats no s'esgarrapan.
Ja t'conech, herbeta, que t'dus moraduix. [Marduix, Origanum majorana.]
La pó guarda la vinya.
L'ase per fam, menja agram.
Los cuydados del ase matan al traginer.
Morta la cuca, mort lo verí.
Més val ser cap de llus, que qúa d'avestrús. Val més ser cap d'arengada que qúa de pagell.
No t'fies d'aygua que no corre, ni de gat que no miole.
Pedra que roda, no cría molsa.
Peix fa mal a peix.
Quan los gossos lladran, alguna cosa sénten.
Qui no té res que fer, al gat pentina.
Qui no vol creure a la bona mare, haurá de creure a la pell de cabra.
També hi ha burros ab lletras, com sense lletras.
Una poma podrida en un pané, pert a totas las demés.
APELLIDOS DE LAS FAMILIAS DE BLÁNES EN 1885 (pp.187-196)
ANTIQUATS (Saura.- cucala, cornella,...)
BOTÁNICHS (Aladern, Alsina, Ametller, Castanyer, Esparragó, Fábregas, Fonoll, Frigola, Garriga, Junqué, Matas, Metlla, Mora, Nogués, Oms, Parés, Pí, Polls, Rabassa, Rams, Rebollo -cast-, Romaní, Roura, Roure, Sibina.)
ZOOLÓGICHS (Boada, Bou, Capó, Colom, Cuní, Falcó, Guilló, Oriol, Paloma, Perdigó -gos-, Roger -peix-, Saura, Sorell).
DE TEIXITS (Borrás.- drap d'estopa molt bast.)
NOMS DE ALGUNS LLOCHS DE LA VILA Y SON TERME, QUIN SIGNIFICAT ES DUBTÓS O POCH CONEGUT (pp.199-201)
Contuliu.- Nom de un carrer. ¿Cotoliu? aucell.
[CORTILS Y VIETA, Joseph (1886): Ethología de Blánes. Librería de D. Álvar Verdaguer. Rambla del Mitj, núm. 5. Barcelona.] books.google.es
1935 Coromines
Catalunya: Vall de Cardós i Vall Ferrera (Pallars Sobirà, Lleida)
GLOSSARI (Extracte de biodiversitat i curiositats) Nota: Cf. = cónfer, comparar amb.
Abarset m. - Gabet, Rhododendron ferrugineum. Mata de flor vermella que es fa a l'alta muntanya. Nom que s'usa també a Andorra i part de Cerdanya. Cf. albarjal, esbarjal, bardanal a la Vall d'Àneu, abardal a l'Arieja, Melles (cantó de St. Beat) abardet 'endroit où il y a beaucoup de rhododendrons', Berga salabardà.
Abat m. - Païdor del porc. Cf. bisbe en altres punts de Catalunya. [panxó a Portell]
Abuixar v. tr. - Aquissar, llançar el gos contra algú. Abuixar-se, abordar, el gos; tirar-se sobre algú.
Afaitar v. tr. - faitar. - Amansir (un bou), adondar (un cavall), acostumar-los a treballar.
Agreta. - V. sora. [planta]
Aimina f. - Mesura de gra equivalent a mig quartà o a vuit punyeres. A la Vall de Cardós, en lloc d'aimina s'usa el mot copa. Ve de eymina (Reva de Perpinyà, 1284) < esmina (Capbreu de la Vall de Ribes, 1283) i aquest d'emina (Cost. de Tortosa, p.417), per canvi de prefix, ll. HEMÏNAM.
Aixomar v. - Ensumar, flairar, el gos, una peça de caça. Cf. aran. (ei)xomà íd.
Aixorelló m. - Tòfona. Cf. aran. eixorrion, sorjon, serigó, sorrigó; arag.: Bielsa siryón, Plan seribyón, Gistain siribyón íd.
Albar m. - Àlber, mena d'arbre.
Albarjal m. - Gabet. Asbarjó m.: Fruit vermell que fa una mata que neix a l'alta muntanya, la fulla de la qual és com la de l'asbarjal o gabet. - Vegeu l'article 'abarset'.
Alsamilla f. - Herba semblant al donzell que es dóna com a menjar als porcs; probablement l'altimira, dita també donzell bord. Sembla deformació d'ARTEMISIA, cf. el cast. altemisa i oc. aresniso, arsemiso.
Anyís m. - Velló, el conjunt de la llana que es treu d'un cap de bestiar en tondre'l. Baix aranès anyís, roerg. onisses 'laine des agneaux'.
Ardagulls m. pl. - Gaons, herba punxent que es fa en els conreus. Pradell d'Urgell adragulls. Sembla tractar-se, com diu el Dicc. Alcover, d'una alteració d'abregull < abreüll 'abrull'.
Arer m. - Cirereta de pastor, fruit vermell d'un arbust salvatge.
Astoret m. - Ocell de rapinya semblant a l'esparver, però de plomatge rogenc. Diminutiu d'astor. [Si és rogenc, serà una moixeta. Recullim en Portell (teuleria del Mas de Moles): 'estoret'.]
Auca f. - Oca. Fins a una època recent no es criaven oques a la Vall de Cardòs i l'animal s'importava de França; aquesta circunstància explica la forma del mot, clarament manllevat a oc. auca.
Ausell m. - Ocell, au, animal alat, gran o petit. la forma del català literari ocell, el mateix que el fr. oiseau i que l'it. uccello, representa fonèticament el ll. vulgar AVCELLVM. La variant primitiva AVICELLVM és continuada, en canvi, per oc. auzel i per la present forma dialectal, que sembla estar bastant estesa en català occidental. De l'encreuament d'ocell i ausell resulta la tarcera variant aucell, que ja apareix en català antic. L'aucell de certs parlars moderns pot ésser, en canvi, un desenvolupament fonètic secundari d'ocell.
Babó m. - Gra (de raïm). La forma més corrent d'aquest mot en altres contrades és bagó o bagot. [En Portell, bagot, per a un porció menuda de raïm.]
Bacarulla f. - Pinya petita i sense fruit que fan els pins del país. Cf. maestr. macarulla 'ballaruga'. Segurament, per metàtesi, de ballaruca, derivat, com ballaruga, del verb ballar, perquè els infants se'n serveixen com a baldufes. [Recorda a la macarulla sentida a Portell (Mas dels Ferrers de Dalt, originaris de Culla), o macarota, boleta que que fan als roures els himenòpters parasitics, gala]
Bagadeu m., baladreu, begalera - Ocell, espècie petita de duc. Motiu que donen els habitants dels pobles veïns a la gent d'Estaon. [Revisar pccd.dites.cat]
Balestros m. pl. - Els residus de l'herba que el bestiar deixa caure i que formen un pilonet a terra, sota la menjadora. En altres pobles en diuen relleus. En aranès la mateixa cosa es diu bellistres o billèstres i, segons els materials del Diccionari de Dialectes, a Borén (vall d'Àneu) s'usa bilestra f. 'els relleus de l'herba que deixen les ovelles a l'hivern'i bilestrar 'recollir les engrunes de l'herba seca que mengen les ovelles al corral durant l'hivern, per donar-les a les vaques'.
Ballaruca, balleruca. - V. bacarulla.
Bana f. - Banya. V. s. v. corna.
Bander m. - Messeguer, guardatermes, el qui té per missió de guardar les collites. Mot del català antic, avui conservat en una part del Pirineu.
Barruer m., baurrer - Arç, arbust salvatge, punxent, que fa un fruit mengívol (baurreró). Cf. aran. borruga 'berruga' i 'fruit de l'arç', borruguè 'arç'. Barruer ve, doncs, de berruguer, derivat de berruga, per la forma dels baurrerons.
Barsa f. - Esbarzer, arbust punxent que fa les móres. Amb un feix de barses es fan els estirassos, que, arrossegant-los pels camps, serveixen per a escampar els fems emprats com a adob. Barsal m. La mata que fa els aranyons. Barsiguera f. Planta salvatge semblant a la gavarrera.
Basera f. - Indret encinglerat a la muntanya. Els caps de vacum que van a parar en una basera no en poden sortir i per salvar-los cal que hi baixi un home lligat amb una soga per anar a buscar l'animal embaserat. - Embaserar-se, ficar-se un cap de bestiar en una basera. Cf. Castellò (p. j. Seu d'Urgell) basé 'cingle o precipici' (Dicc. de Dialectes), aran. basè, badè íd. Mot d'origen obscur, sens dubte pre-romà. [Embaserar-se, a Portell es diu encinglar-se.]
Bassabargar v. tr. - Bregar, el cànem. - Bassabargues f. pl. Bregadores, eina per a bregar.
Bauma. - V. cauba. [Balma]
Baurrer, baurreró. - V. barruer.
Beçulla f. Got que es fan els muntanyencs amb l'escorça del bedoll o del cirerer cosint-la i donant-li forma. L'aigua que es beu d'aquesta manera és, segons ells, més gustosa que la que es beu amb una cassa d'aram o un got de vidre. Cf. una variant masculina del mateix mot, beçull (escrita erròniament vasull, besull, bassull) en Verdaguér, Canigó i BDC. El bassull 'bedoll' de Labèrnia (d'ací basull) serà el nostre mot mal interpretat. És un derivat de beç 'bedoll'amb el sufix -ull.
Begalera. - V. bagadeu. [Ocell]
Bertona o berteta adj. f. - Clapada, es diu de les vaques que tenen a la pell taques de diferents colors. Cf. bartró 'raça de cavalls'. De bretona.
Besurt m. - Arbre que neix a muntanya, semblant al bedoll, i fa un fruit vermell a penjolls. Cf. aran. besurt, Luchon bidürt, -ürk 'servera', Vall de Goelh bidürt, íd., Vall d'Aura bedur 'sorbier des oiseleurs'. El mot deu estendre's per tot el vessant Nord dels Pirineus centrals, pel que deixa veure la Toponímia: col de Bizourtère a la vall de Banyeres de Bigorra, R. de Bidourté en el terme de Tramezaygues (vall d'Aura), Orri de Bazurs terme d'Auzat, distr. Foix, Col de la Bizourtouse terme de Suc, distr. íd. A Catalunya només sé que s'usi el mot bisurp a la vall de Boí, segons Aguiló.
Biladre m. - Baladre, planta coneguda. Alós d'Àneu. - Tant biladre com baladre són alteracions de beladre < VERATRVM.
Birbar v. tr. Eixarcolar, arrencar les males herbes dels sembrats. La primera variant és general en català occidental; la segona és interessant perquè, junt amb la variant bimbar, que s'usa a Xàtiva, segons el Dicc. Alcover, indica l'etimologia del mot. El significat originari era 'esporgar' com es veu per l'exemple medieval que en dóna el dit diccionari. Es tracta de la variant antiga i dialectal mirvar del mot minvar, que sembla haver estat la pròpia del català occidental. [Escoltat també a Portell.]
Blat m. - Aquest mot en el català de les nostres valls, com en gascó, designa el sègol. El gènere Triticum és conegut per forment.
Bovina f. - Buina, excrement de bòvid. L'arna se tape amb bovina de bou. [En Portell, pasterà de vaca.]
Brossat m., brossada. - Mató, llet presa. Fent pendre el xerigot se'n fa un brossat que en diem gramada.
Bufó m., rat bufó, bufot, rat bufot. - Rat-buf, rata d'aigua. [Tau a Portell]
Burga. - V. gurga. [Cuc del blat.]
Calàs m. - Dipòsit per a guardar gra, consistent en dos embans formats amb taules de fusta emmetxades que parteixen perpendicularment d'una paret, entre les quals s'encaixen posts de fusta que tapin per davant la sortida del gra a mesura que el nivell d'aquest va pujant.
Camper m. - Verro, porc de llavor.
Canell m. - El puny de la mà, ço que uneix la mà amb l'avantbraç, cast. muñeca. [A Portell, govanilla.]
Canemís m. - Tela de fil de cànem. El Dicc. Alcover no´mes registra aquest terme com a català antic.
Canya f. - La cova o cau on viuen els animals salvatges, especialment la de l'ós. Encanyar-se v.: Tancar-se a la seva cova l'os, a l'hivern. El mot canya 'cau' s'empra també a Arcavell (p. j. Seu d'Urgell). Els materials del Diccionari de Dialectes tenen d'aquest mot els testimonis següents. Borén (Vall d'Àneu) canya 'balma, cova', Castellbò (p. j. Seu d'Urgell) 'cau dels animals boscans', Torà deTost (íd) 'el lloc on s'amaguen els conills boscans'. Cf. arag. mod caño 'cueva para refescar el agua o el vino en verano' i ant. 'conducto subterráneo para comunicarse de una parte a otra'. El darrer significat de 'conducte', indica que, com en canó, es tracta de derivats de CANNAM; el pallarès canya representarà una forma adjetival CANNEAM.
Caoll m. - Cada un dels grills o porcions en què es divideix naturalment la ceba. Sinònim: carfoll.
Capada f. - Substància oliosa que s'extreu del xerigot [derivat de la llet] i s'empra a les cases pobres com a substitutiu de l'oli.
Carfoll m. - Grill de ceba, sinònim de caoll; closca (de l'avellana). - Carfolla significa, a les Escaldes d'Andorra, la closca verda i punxent de la castanya. - De clofoll passant per clafolla i, amb dissimilació crafoll. En aranès existeix clafoll 'pela de ceba'.
Carnyar v. intr. - Emetre el corb, la cucala, la seva veu natural. S'aplica també per extensió al soroll de certs insectes: aquella carnyadissa que fan les saltarells és per escarnir-se ells amb ells. cf. Esterri d'Àneu carnar 'guiscar (se diu dels conills i dels infants)' (Alcover), Gers carnà 'crier (en parlant des corbeaux)', bearn. carragnà 'grogner'. El mateix que el cast. graznar, roms. gracina, carnyar i carnar sern alteracions del ll. GRACITARE.
Carraguilla f. - Carrereta. [Bolet]
Carrasca f. - Lagopus mutus, perdiu blanca, ocell molt bell de l'alta muntanya, de plomatge blanc a l'hivern i gris a l'estiu. A Tor perdíu blanka o musóla (?). Aran. carrascle.
Carrereta f. carrerola, carraguilla. - Moixernó, bolet petit que s'acostuma a conservar sec i s'empra com a condiment. Aran. carrereta. Derivat de carrera, sia perquè es fan a les vores dels camins, o perquè en neixen sempre unes quantes en fila. [Al Maestrazgo de Teruel, bujarrones.]
Cas adj. - Imparell. Tal nombre és cas. Jugar a cas i parells 'a parells i senars'. [....]
Casca f. - Closca d'ou, de l'avellana, de la nou. Sinònims: clasca, clica, cosca, crosca. Cf. cast. casca, benaqu. káska, barrav. íd., aaran. casca, casquell. [A Portell, clasca]
Cascar v. tr. - Macar (un fruit, fent-lo caure a terra, copejant-lo). Aquesta poma s'ha cascat. [A Portell, aquesta mansana està tocà. Però pot ser per algun cop o perquè s'està fent malbé.]
Cauba f. - Balma, concavitat sota una roca. Quan ha plogut m'he soplujat en una cauba. Pot aplicar-se per extensió a una cova o cau: la cauba de la óssa. A Farrera. bauma. Cf. els noms de lloc Lo Caubo, La Socauba i, a la Vall d'Aran: Cauba (Arties), Era Cauba (Betrén, Vilac, Bausén), Es Caubes (Bausén), Caubèra (Benós), Era Caubèra (Lés), Sacauba (Arties, Vilamòs, Bausén). - ¿Resulta d'un encreuament de cau amb cova, o serà més aviat un mot pre-romà?
Caulisser m. - Codera. [Eina dels dallaires.]
Cegle m. - Cada un dels cèrcols de ferro de les bótes. Formatgera, motllo de forma circular per a fer formatges.
Cigala f. - Gralla, ocell. A Farrera: gralla. Cf. aran. xigala, Vall d'Aura cigalo, igual significat. Aquest mot resulta de la confusió entre cigala (insecte) i el tipus cat. cucala (València, Rosselló), oc. caucala 'cornella' (representat avui per caucalo Baix Llenguadoc.
Cireral m. - Cirerer, arbre.
Clasca f. - Closca de l'ou, de l'avellana. cf. casca.
Claviller m. Turmell, juntura del peu amb la cama. [En Portell, garró.]
Clica f. - Closca de l'avellana. Cf. casca.
Clop m. Pollancre, arbre. N'hi ha de dues espècies: clops casolans i clops marins. - Clopissa f.: Classe de bolet que es fa en abundància prop dels clops. - S'empra també en el Baridà i Cerdanya occidental. A Estamariu (p. j. Seu d'Urgell) diuen glóp. Per a formes emparentades i per a la transformació fonètica de POPVLVM en clop, vegeu el meu Diccionari Aranès, s. v. clop.
Coder m. - Codera. [En Portell tenim un maset de Coder, un mas de Coder a Vilafranca i un altre a La Iglesuela del Cid.]
Codera f. - Portacots, trs de fusta buidat de dins i ple d'aigua, on porten els dallaires la pedra d'esmolar la dalla. Sinònims: caulisser, coder, colera. Del ll. COTEM 'pedra d'esmolar'+ -ARIAM.
Col. m., herba-col f., colera f. - Herba-col, substància emprada per a fer pendre la llet. Deverbal de colar 'quallar'< COA(G)VLARE. [El coll, a Portell, són els estams de l'herba colera, un card semblant a la carxofera, i servei per quallar la llet.]
Colera f. - Codera.
Colistre m. - Calostre, la primera llet que té la vaca després de parir.
Colla f. - L'eugassada del poble que pastura a mutanya.
Colobre m. - Escorçó, serp verinosa. A Àreu també és conegut, però s'empra més aviat escorçó. [Escurçó als Ports.]
Comunera f. - Cavall de la teulada, la biga que forma la carena de la teulada entre dos vessants. [...] [Cavall, als Ports; aquest i la resta, cabirons.]
Copa f. - Mesura de gra. - V. s. v. aimina.
Corbàs m. - Corb, ocell. Aran. Corbàs.
Corna f. - Banya. Hia ha el sinònim bana, el qual s'aplica més aviat als bòvids, mentre que corna es diu sobretot de les de cabra.
Coronda f. - Cada un dels munts que es fan en els prats amb l'herba dallada. Sinònims: trossa, munter. Oc. a. coronda 'colonne; poteau, solive'. El mot té moltes significacions en els moderns parlars d'oc, per a les quals vegeu el meu Dicc. Aranès s. v. colandatge.
Corral m. - a) Pleta, clos al descobert on fa nit el bestiar que pastura a muntanya. b) Era de batre. El mot era, en canvi, significa 'pallissa'.
Cosca f. - Closca de l'ou, de la nou. Cf. s. v. casca.
Croca f. - Vegetal metzinós que tiren als rius per emborratxar les truites i pescar-les més fàcilment. S'usa també a Toses (p. j. Puigcerdà) i a la Vall d'Aran.
Crosca f. - Closca (de la nou, de l'avellana). Cf. s. v. casca.
Cugut m. - Herba espontània que es fa en els terrenys grassos.
Curró m. - Regió lumbar del cos de l'home, amaluc. S'usa molt en plural amb el mateix sentit. He lliscat i he caigut de currons. Per extensió: la gropa del cavall. El mot, s'empra també a la Vall d'Àneu. Aranès garron, gorion, gurrons, corron, íd. Per a més formes emparentades, vegeu el meu Dicc. aranès.
Cussó m. - Corc del gra, insecte que es menja el blat en gra; corc de la fusta; el cuc que es fa en la carn descomposta. - Cussonar-se v.: Corcar-se el gra, la fusta. Aran. quisson, fr. ant. cosson i cusson, d'una variant CVSSVM del ll. COSSVM, que es retroba en el cast. gusano i en el milanès cus. [A Portell, quera i querar-se la fusta, el pernil, etc.]
Draga f. - Espècie de mosca, de cos llarg i feixuc, abundant als estius, que es fa servir com a esquer. Aquest mot s'empra també a Andorra i a la Vall de Barravés.
Emboç m., ambós. - Morrió de gos; morralló, bossa que es posa al cavall perquè no mengi; beina d'un instrument tallant; funda de la dalla. - Emboçar v. tr.: Posar morrió al gos; enfundar la dalla. De boç (BVCEVM), que és el terme general en català occidental per a 'morrió'. [A Portell, el boç se li posava a la cavalleria que anava a carrejar garbes.]
Encanyar-se. - V. canya.
Enllastrar. - V. llastra.
Enventar v. tr. - Corbar (la dalla) picant-la amb el martell i l'enclusa (perquè dalli millor).
Era f. - El pis de dalt de les bordes, la pallissa.
Esbarjal, esbarjó. - V. albarjal. [Fruit]
Escabot m. - Escamot, ramat petit. Un escabot d'issards. [Rabereta, a Portell.]
Escampar v. tr. - Escombrar, netejar la casa, l'era, passant l'escombra. - Escampa f.: Escombra, especialment la que es fa en el país amb rama de bedoll. - Escampall m.: L'escombra de netejar el forn.
Escarfoll. - V. carfoll.
Escassor m. - Bastó de fusta amb què es piquen les garbes de sègol per mallar-les (fer-ne saltar el gra). Cf. roergat escassou 'fléau ou latte pour battre le blé'.
Escoba f. - Ginesta. - Escobat m.: Vessant de muntanya poblat de ginesta. - Cf. el nom del lloc Escobedo. - S'empra també a la Vall d'Àneu. Ve del ll. SCOPAM 'escombra' per tal com la ginesta serveix per a fer escombres.
Esllisar-se v. - Relliscar. Sinònim lliscar-se - Esllisancada f.: Rellicada. - Esllisar-se és mt força estès en català occidental - l'he sentit a Massalcoreig (p. j. Lleida) - i en els parlars aragonesos i gascons veïns: Llitera eslisar 'resbalar', Plan i Gistain eslisá-se, aranès eslisà-se, bearnès eslissà, St. Pe d'Ardet (Alt Garona) eslissa-s. En rossellonès hi ha llisar amb el mateix sentit; en reoergat, lisa, lissa. [A Portell, esllissar i esllissó.]
Espaït adj. - Dit de l'home que no va acompanyat de cavalleries ni porta càrrega: Per un vial només hi pot passar un home espaït. Sin.: esporret. De EXPEDITVM.
Esparra f. - Portella de la cleda o clos per privar el pas del bestiar. Dins les nostres valls és mot peculiar a Ferrera; a Cardós diuen talera i a Vall Ferrera cleda. S'usa també a Cerdanya i en llengua d'oc, on designa una barra de fusta; mot d'origen germànic, cf. alem. Sparren 'cabiró', sperren 'barrar'.
Espàrrec m. - Divisió feta en un corral per tenir-hi una mena de bestiar separada de les altres; v. gr: les mares que crien amb els seus fills. Sin.: parçó. Aran. pàrrec, del germ. PARRICVM (alem. Pferch).
Esporret adj. - El mateix que espaït. - El Dicc. Aguiló assenyala el mot a la Vall de Boí i dóna la variant esporent (?) com a pròpia d'Andorra. Jo l'he sentit també a Toloriu, Cerdanya. Crec que es tracta del participi EXPORRECTVM del ll. EXPORRIGERE. Del sentit clàssic 'estés, desplegat' s'haurà passat a 'desembarassat, lliure' i d'ací a l'actual.
Estacar v. tr. - Lligar (amb cordes). Enganxar. Si una bèstia se fique en una basera, una persona ha de baixar-hi estacada des de dalt del cinglo per treure-la. Les boletes que fan els gossos (planta), s'estaquen als vestits. Molt corrent també a Cerdanya.
Estalaranyar. - V. talarany.
Estamar v. tr. - Estroncar (la sang), aturar una hemorràgia. Si se us posen sangonelles a les cames no podreu estamar la sang. Potser en l'arag. ant. estemar 'mutilar'. [A Portell es diu estroncar.]
Estarna f. - Grill de taronja, de nou, cda una de les divisions en què naturalment es parteixen aquests fruits. - Deverbal d'un estarnar (d'on el nom de lloc Les Estarnades, vegeu la Toponímia) que sobreviu en aranès estarnà 'fendre, estrellar'. [A Portell, un gall de taronja.]
Estel m. - Astre, estel. Es l'única forma emprada amb caràcter popular en aquestes valls, on el castellanisme 'estrella'és enterament foraster. [A Portell (Mas de Moles) també es deia estel: 'Quan tenia cinc o sis anys anava a guardar i me dien que l'hora de tornar era quan es ponie tal estel'.]
Estranseït adj. - Dèbil, flac. Aquesta criatura, com que menja poc, està molt estranseida. Cf. el cast. transido 'el que padece hambre'.
Évol m. - Planta fètida semblant al saüquer, sambucus ebulus. La grafia corrent èbul és errònia, car el mot ha passat al català per via popular, cf. evol, Dicc. Torra, evol J. Roig, Spill; en català oriental té també e tancada (Cerdanya, Berguedà, Valls de Ribes i de Camprodon).
Farnerola f., farnolar m. farinoler m. Gisclareny (Berguedà). - Herba semblant al rododèndron, que es fa a l'alta muntanya.
Farraia f. - Lluc dels cereals, l'espiga quan tot just comença a veure's. Farraiar v. intr.: Llucar, el cereal. Lo blat ja està farraiat. És la forma local de FARRAGINEM (> farratge).
Farroig m. - Trefla, farratge que fa una flor vermella. En. < fe roig.
Fer. adj. - S'empra per a designar els animals salvatges i les plantes espontànies: porc fer o tocino fer 'senglar', cabra fera 'isard', ànec fer 'ànec salvatge', gat fer 'gat mesquer', trumfa fera 'tòfona'.
Fesa f. - Cada una de les dues meitats en què hom divideix el porc mort, un cop trets els pernils, el cap i els menuts.
Fiçó m. - Fibló, de l'abella, de la serp, etc, etc. Fiçor f.: Picor. Les ordigues deixen una gran fiçor. Fiçar apareix en Jaume Roig (Spill) amb el sentit de 'fiblar, punyir' i avui fiçó 'fibló' és viu en rossellonès. L'aragonès té fizar 'picar' i fizón 'fibló' (Borao). En llengues d'oc hi ha fisar 'piquer' i fison 'aiguillon (d'insecte)' en la llengua antiga.
Fimfoina f. - Instrument musical, mena de gralla que usaven abans els pastors. En. Cf. el prov. founfòni, lleng. sanfonio 'conemuse' (Mistral), port. sanfonha, cast. zampoña, 'flabiol de pastor', de SYMPHONIAM.
Fogal m. - Llar, indret de la cuina on s'encén el foc. [Als Ports, fogueril?]
Foira f. - L'excrement clar que fan els bous quan tenen diarrea. És el fr. foire, oc. foira, general aquest últim a tot el país d'Oc, menys la Gascunya; no obstant, a la Vall d'Aran hi ha també soeirà-se 'tenir diarrea el bestiar' (= oc. a. esfoirar-se). Del ll. FORIAM.
Forment. - V. blat.
Forroll, forollat, forrellat 'forrellat'. - V. vurrell. [A Portell es diu també forroll, per exemple, d'una soll. I forrollà, al cop donat amb un forroll.]
Fraga f. - Maduixa. Del ll. FRAGAM.
Freginat m. - Plat típi del país, consistent en sang i fetge fregits amb mel; és tradicional que sigui el segon plat del dinar de festa major. Íd. a Sarroca de Bellera (p. j. Tremp) i a la Vall d'Àneu.
Furro adj. - Esquerp, guit, salvatge; es diu dels animals. Un animal molt furro, se l'ha de travar. Cf. benav. fura, barrav. afúra 'esquerpa'; Cubels (p. j. Balaguer) esfurriar 'fer entrar les gallines al corral' (Aguiló); aran. forro 'esquerp', esforrià 'esquivar (un animal)' (manllevats al pallarès). La forma amb -r- senzilla - maestr. furo 'brau, fer, salvatge' (G. Girona), Poboleda (p. j. Falset) esfuriar 'esquivar les gallines'. - és segurament la primitiva, i es tractarà d'una "formació regresiva" treta del cast. ant. furaño, foraño < FORANEVM. [A Portell, furo: eixe bau/bou és molt furo!]
Galapat m. (galapát) - Gripau. En els altres pobles, grapal o grapaud.
Gall m. - Grill de taronja. De GALLEVM. Cf. Poboleda (p. j. Falset) guilló íd., aran. gallon. [A Portell, també gall, per exemple, de mandarina.]
Gamó m. - Asfòdel, herba salvatge que fa una flor groga.
Gams m. pl. - Ramals de les cavalleries.
Gansillar v. intr. - Panteixar, respirar anhelosament. Cf. Aguiló gansa 'gargamella'. [A Portell diem d'una persona que és molt dòcil o bona persona, que 'és molt ganset', però serà d'una altra arrel.]
Ganyolar v. intr. - Lladrar, el gos, amb veu planyívola. Maestrat (G. Girona). D'un ll. GANNVLARE, derivat de GANNIRE. El grinyolar del català central pot ésser una alteració de ganyolar. [Ganyolar un gos també a Portell; i ganyolits]
Gardamella f. - Nom d'un arbust del país, de fulla punxent.
Gargansó m. - Gola, gargamella de l'home, de l'ocell, etc. Amb el cast. garganchón, tort. garganzó, maestr. gargantxó, aran. garganson, oc. ant. garganson, sembla representar un GARGANTIONEM tret del tipus GARGANTA 'gola'. [Garganxó també a Portell, sentit sobretot a les matances.]
Garganyol m. - Gargansó.
Garganyot m. - Nou del coll.
Gavarna f. - Fruit de la gavarrera. Gavarnera f.: Gavarrera. [A Portell, pronunciat 'gaviarna', que escrit hauria de correspondre a 'gaverna'.]
Gedra f. - Heura. Deu ésser manllevat a l'aranès gèdra, o a un altre parlar gascó.
Géspet m. - Fetuca Eskia, herba menuda, relliscosa i punxent quan és seca, que es fa per terra en l'alta muntanya. El Dicc. Aguiló assenyala géspet a Andorra i gesp a la Vall de Boí, amb la definició imperfecta de "césped"; cerdà gespec, Ripoll, Grus gèspec.
Girella f. - Mena de botifarra, embotit fet amb pa i arròs ficats dins el païdor del moltó. Íd. a Sarroca de Bellera (p. j. Tremp).
Goll m. Pinyol d'una fruita, préssec, etc. Sinònim llilló.
Graile m., graila f., gral·la f. - Gralla, instrument musical que usen els pastors. Oc. graile 'hautbois' (Mistral), fr. ant. graile 'grompeta'.
Gramada f. - Espècie de nata que es prepara fent pendre el xerigot que queda després de fer mató.
Grapal m., grapaud. - Gripau. A Esterri de Cardós, galapat.
Greuler m. - Grèvol, arbust conegut.
Grilla. - V. rata grilla.
Grim m. - Rem, filera d'herba dallada que va deixant el dallaire. - Desengrimar v. tr.: Desfer els rems d'herba. En altres pobles, rem. Grim és mot d'origen obscur. [Em vol sonar això de rems d'herba quan dallaven.]
Gronçar v. tr. - Gronxar, balancejar. Variant que es retroba en mall. engronçar, val agrunçar. El mot sembla estar en rélació amb oc. crossar 'bressar', b. ll. crocea 'cuna infantium'. [Gronçar el bres, també en Portell.]
Guerxo adj. - Borni, que només té un ull. Cf. s. v. borni. - Fer la guerxina: fer l'ullet. Guinyar, mig aclucar els ulls per tal de veure-hi millor. [Guerxo sentit també als Ports.]
Guilla. - V. rata grilla.
Gurga f., burga, murga. - Espècie de cuc, bestiola que es menja el blat quan està a punt de segar, tallant la soca de l'espiga. - Sembla una forma regresssiva treta del ll. CURCULIO, oc. gorgolh, cast. gorgojo. La variant burga s'explica fonèticament sense dificultat; quant a murga, prové de condusió amb murga, nom d'un bolet.
Jònec m., jònega f., jòniga. - Bou o vaca de més d'un any i menys de dos anys d'edat. - Jònega ve d'un ll. vulg IVNICAM.
Llambric m. - Mena de cuc que s'empra com a esquer. En. Cat. ant. llembrich (Aguiló), i avui benav. lembrík 'cuc' (BDC).
Llard m. - A les nostres valls, significa 'sagí' (dit també saí). Quant al 'llard', s'anomena greix dolç. [A Portell, segí.]
Llastra f. - Aiguamoll, terreny inundat i fangós on hom s'enfonsa. - Enllastrar-se v.: Entollar-se, enfonsar-se en un aiguamoll o llastra. El mot llastra generalment significa roca: 'peña pendiente' a la Vall de Boí (Aguiló), 'pedra de pissarra' al Ribagorça i amb significats semblants està molt significats semblants està molt estès en els dialectes italians, castellans i portuguesos (it. latra 'piedra con superficie piana, usada per lo più a lastricare strade', cast. lastra 'piedra naturalmente lisa, plana y de poco grueso'). Per a l'etimologia, molt dubtosa. És, doncs, molt sorprenent el significat de 'aiguamoll' que té a Tor. [A Portell, en el sentit de roca plana i, fins i tot hi ha un Mas de les Llastres en una zona elevada i pedregosa.]
Llata f. - Canya de pescar. Aquest sentit es retroba en l'aranès lata. [Als Ports, llata és una tira feta amb espart.]
Llémens m. pl. El singular és lémen. - Llémenes, ous de poll. És la forma regular partint del ll. LENDINES f. pl., canviada en llémena en la llengua literària per influència del gènere femení.
Lleute m. - Llevat, ferment per a fer pa. Segons Griera, a Tremp, Llessui i Gil (BDC). Del ll. LEVITVM. [Lleute també en Portell.]
Llilló m. - Pinyol d'un fruit.
Lluernaca f. - Ocell nocturn semblant al mussol.
Lluert m. - Llangardaix. S'empra també llangardaix a Farrera exclusivament, a Tor al costat de lluert.
Malencs m. pl. - Fins ben entrada la primavera es dóna als animals herba de l'any passat; pel mes de maig se'ls comença de donar herba novella, de l'any, generalment farroig, la qual rep el nom de maiencs.
Mallar v. tr. - Picar amb l'escassor les garbes de sègol, colocades damunt la malladera, per fer-ne saltar el gra. Malladera f., malladora: Cavallet de fusta damunt el qual es posen les garbes, en batre pel sistema del mallar. - S'empra amb sentit semblant a Andorra (Aguiló), Sopeira (p. j. Benavarre), vall de Barravés, Bencasc i Vall d'Aran. Derivat del ll. MALLEVS 'mall'.
Malrébol m., manrébol, malrep. - Herba fètida semblant a l'ortiga però no punxent, malrubí. - Deformacions diverses del ll. MARRVBIVM.
Mascada adj. f. - Clapada, es diu de la vaca que té la pell tacada de blanc i negre. Usat també als Pirineus orientals, a Barravés, al Ribagorça, a la Vall d'Aran i a Benasc. Tret de mascara, amb el sufix -ard.
Matacabra f. - Calamarsa, pedra petita que cau en les tempestats de muntanya. Arag. matacabra 'granizo muy menudo y frío que cae en invierno', alt arag. matacrapit 'calamarsa'. Literalment: el que mata les cabres. [També als Ports, com, per exemple, Forcall. A Portell, mataquirro.]
Maugla adj. f. - Macada, es diu de la fruita que s'ha fet malbé per haver caigut o rebut un cop. Sinònim: cascada. De magolar 'copejar'?
Meuca f. - Òliba, ocell conegut.
Mola f. - Molí d'aigua. Les peixeres són per a dur aigua a la mola. En Aranès mòla íd. [Als Ports, una mola és també un tossal elevat i de cim pla.]
Moll m. - a) Moll de l'os. b) El que hi ha al mig de la tija dels vegetals, el cor de l'arbre, la substància que omple els canons del saüquer, etc. c) La part comestible de certs fruits com l'avellana, la nou, etc. [A Portell, en femení plural, molles, als petits fragments que es desprenen del pa. També la crosta i la molla.]
Moratella f. - Móra d'esbarzer.
Morca f. - Llim, verdim, el vegetal verd i viscós que es cria en les aigües estancades.
Morilla f. - Móra d'esbarzer. - Morillera f.: Esbarzer.
Munter m. - Pilot d'herba dallada que es deixa en el prat. - montaró m. íd - Sinònims: coronada, trossa.
Murga f. - Múrgula, bolet de carn esponjosa, que té un barret en forma esfèrica tirant a cònica. S'empra també a Andorra, segons Aguiló. Cf. múrgula, múrgula, murúgula (Aguiló), arag. morúgula, múrgula 'criadilla de tierra' (Ensayo de un Dicc. Arag.-Cast. por D.M.P.), aran. merigòla, tolosà, Castres migoulo, roergat merigólo, Barcelonnette barigoùla, prov. mourigoulo. [A Portell, bresquilla.]
Murga. - V. gurga. [cuc]
Mussol. - V. vurçol. [mussol de l'ull; a Portell també ho diem.]
Mussola. - V. carrasca. [ocell]
Nabís m. (pl. nabissos), nabiu, nibix. - Avajó, fruit esfèric, petit, de color morat negrós i de gust dolç, que la nabissera fa. - Nabissera f., nibixera: Avajonera, mata que neix a l'alta muntanya, Vaccinium Myrtillus. Cf. Ribes, Querlbs nadiu, Vall d'Àneu naió, aranès arajó, auajon, rossellonès avajó (la grafia abaixonera del Dicc. Fabra és inexacta), gascó auajoun, bearnès nabiou, Rioja anavia. Per a més variants i per a l'etimologia, vegeu el meu Dicc. Aranès.
Nariguejar v. intr. - Fer soroll, els cavalls, amb el nas.
Nibix, nibixera. - V. nabís.
Ninou m. - Estrena en diners o en espècies (dolços i fruita) que es dóna el dia de Cap d'any a les criatures que feliciten per la diada. Íd a Sarroca de Bellera (p. j. Tremp), a Tremp (Aguiló), Vall de Barravés i altres punts encara. Aranès aninò. Del cat. ant. ninou 'Cap d'any' < (DIES AN)NI NOVI.
Nyerber m. - Esòfag de l'home, de l'ocell, etc. Cf. cast. herbero, aran., bearn. erbè, fr. herbier, derivats d'herba. Però l any- del mot català no s'explica. [A Portell, quan les matances, l'esòfag dels animals rebia el nom d'esbré.]
Orb m. - Grans de blat dolents, de color negre. Vilafranca orb íd. (Aguiló), aran. òrb.
Orc adj. - Esquerp, salvatge; lúgubre. Aquest home li costarà de fer-lo enraonar perquè és bastant orcot. Lo ganyolar és molt orc. No hi ha res més orc que un cap de mort. Cf. ribagorçà orch 'cosa lletja, escandalosa', cerdà orc 'persona enfadosa i carregosa', tort. òrc 'taboll'. [Potser no és el mateix, però se sembla al crebolòs de Portell, que ara sabem que ve del nom de l'au anomenada 'crebalòs' o trencalòs.]
Ordiga f. - Ortiga, planta conegudae. Variant bastant estesa en els Pirineus centrals: alt aranès ordiga, Jaca xordiga, Biescas ixordica, Plan i Benasc ixordiga, i que sembla arribar encara més a l'Est de la nostra regió, a jutjar per la toponímia: Canal de l'Ordiguer prop de Víllec (p. j. Seu d'Urgell), vall d'Ordigues prop de St. Llorenç de Morunys (p. j. Solsona). Sembla que cal relacionar aquestes formes amb el tipus VRDICA que suposen els roms. urzica i diverses formes dialectals italianes.
Óssa f. - Ós, fera abundant encara en les serres de la vall de Cardós. Es diu sempre la óssa, encara que es tracti d'un mascle.
Padella f. - Paella (però a F. ja payéla). La primera variant, que és la fonèticament regular en català, com a representant de PATELLAM (substituïda ja en el segle XIV dins la llengua literària per paella, manllevat al fr. ant. paelle), es conserva encara en les nostres muntanyes, a St. Joan de les Abadeses, Cerdanya, Barravés i Benavarre. [Suposem que parla del recipient i no del famòs plat que surt d'allà.]
Palbra f. Fer - Desdejunar-se, fer una petita col·lació en llevar-se, abans de l'esmorzar. Alteració de la forma més corrent parva (usada a Mallorca segons Aguiló), aran. parva, del ll. PARVVS 'petit'.
Palmar m. - Estenedor de vímets, canyes, etc., per a posar-hi fruita a assecar. Aranès palmà 'escudeller' (manllevat al pallarès); amb el mateix sentit s'usa en el Ribagorça, a Barravés i a les Borges Blanques, Tremp, Sort, Cabdella i Alós, i, amb el d'embà, a Oliana, Organyà i Tremp (segons Griera). Cf., encara, Litera repalmador 'vasar' i lleonès ant. palmares 'vasos preciosos de cristal'.
Paloma f. - Espècie de colom salvatge més petit que el tudó.
Paniquella f. - Mostela, quadrúped bosquetà. Arag. paniquesa, gascó panquèra. [Paniquesa a La Iglesuela del Cid referit a la mostela.]
Papurrot m. - Espantaocells, babarota, ninot que es posa en els sembrats per impedir que els ocells s'hi acostin i es mengin el gra. [A Portell, espantajo.]
Parçó m. - Compartiment dins d'un corral, per a tenir-hi una mena de bestiar (les mares que crien, etcètera) separada de les altres. Sinònim: espàrrec. Del ll. PAR(TI)TIONEM.
Pardina f. - Ruïnes d'un edifici; indret on hi havia hagut una construcció que avui està arruïnada. Gascó pardia 'ruines', port. pardieiro 'casa ruinosa', i el nom de lloc Pardina, molt freqüent en tota la Catalunya pirinenca i occidental i a l'Aragó. Del ll. PARIETINAE 'parets ruïnoses' (Ciceró).
Pastiu m. - Porc que es guarda per fer-lo engreixar i matar-lo. Pastivar v. tr.: Engreixar (un porc). Tret de PASTVS, participi de PASCERE.
Patanada f. - Buina, massa d'excrements de bòvids. S'empra també a Sarroca de Bellera (p. j. Tremp), i a la Conca de Tremp (Aguiló). Cf. bearn. patère, aran. pàdia íd., emparentats segurament amb els mots de l'article anterior (patamoll, aiguamoll).
Peixera f. - El punt on la sèquia arrenca el riu, el barratge de pedres i rama que serveix per a desviar l'aigua. És mot quasi general a tot el català occidental i al gascó. Per a l'etimologia i el detall de les formes, vegeu el meu Dicc. Aranès, s. v. paixera.
Pensar v. tr. - Engreixar (el porc) per matar-lo. - Pens m.: Acte d'engreixar el porc. Posar lo porc en pens.
Pentipella f. - Espècie de moixó petit.
Perbullir v. tr. - Bullir, donar un bull a un aliment. La girella se perbullix abans de menjar-la. - Perbullidís m.: Menjar perbullit. [A Portell, perbullir és per bullir amb precaució, bolets o altres productes que poden ser tòxics en cru; es descarta l'aigua i sovint es bull de nou.]
Perçó. - V. parçó.
Perdiu blanca. - V. carrasca.
Perna f. - Bot de perna. Guitza que dóna una cavalleria alçant les dues potes de darrera alhora. Pernada f.: Guitza, cop de peu.
Pessó m. - Munt de palla o d'herba, especialment la pila de l'herba dallada que es guarda en les bordes. Amb el mateix sentit s'empra a Andorra (Aguiló) i a la Vall d'Äran. Mot curiós, d'etimologia desconeguda.
Pessol m. - Trava, cap de corda amb què es lliga una de les cames d'un cap de bestiar perquè no pugui fugir, especialment quan el tonen. - Pessolar v. tr. Travar (un cap de bestiar) amb un pesol. Segons Amades, s'empra també a Vallcebre, Merlès i Ripoll. - Sembla representar un PEDICIOLVM derivat de PEDICAM 'trava'.
Pitarra f. - Paparra, paràsit que xucla la sang de les ovelles. Vall d'Àneu. - Diverses consonants alternen en el nom d'aquest insecte: català central paparra, maestr., cat. occ., aranès caparra, baix aranès, Luchon, Barousse laparra. [Als Ports, caparra.]
Plapat adj. - Clapejat, que forma claps; es diu de la pell de les vaques, etc. - La forma plap, assimilada, en lloc de clap, s'estén a bona part de Catalunya (l'he sentida a Vallcebre i a Gisclareny, p. j. Berga, i a diferents punts de Cerdanya, i plapa apareix en els Costums de Tortosa), i de Gascunya (aran. plap, bearn. íd.).
Pletiu m. - Indret pla a l'alta muntanya, no clos, on fa nit habitualment el bestiar a l'estiu. Gràcies als excrements que s'hi dipositen, sol créixer-hi abundantment l'herba. S'usa també a Castellbó, Borén, Llessui, Sarroca de Bellera i Roda; aranès pletieu íd.
Pop m. - Poncella d'una flor. Cf. barrav. popó 'poncella', it. ant. poppina 'borró', engad. pop 'criatura de pit', del ll. vulg. PVPPA 'noieta', variant de PVPA.
Porro m. - a) Porró, atuell per a beure. b) Porró, mesura de líquids equivalent a un litre. [Als Ports, un porró és un barral.]
Púdol m. - Arbust fètid que recorda l'avellaner i fa com a fruit uns grans negres. Contra el que diuen Sallent i el dicc. Fabra, és diferent de l'évol. Poboleda (p. j. Falset) pudol 'arbust semblant a la mata'. De púdeu < PVTIDVM, amb consonificació de la u en l, cf. lodug. pudidu, cast. ant. pudio, oc., fr. a. put; es conserva, entre altres noms de lloc, on el del Torrent Púdol, terme d'Ogassa, p. j. Puigcerdà, i, en forma femenina, en el de la Font Púdia, prop de St. Llorenç de Morunys, p. j. Solsona, i, amb síncome de la vocal posttònica, en el nom de lloc freqûent la Puda. [Als Ports, a una cosa que fa pudor, es diu que put.]
Pulça f. - Puça. Forma arcaica de puça < PVLICEM.
Punyera f. - Mesura de gra equivalent a 1/8 d'aimina. S'empra també a Andorra, la Seu d'Urgell i, antigament, a Vic (Aguiló); per altra part bearn. pugnère, Lagraulet pugnèro, aran. punyera, roerg. pounièyro, punedièyro. Derivat de puny, perquè és el gra que cap en un puny. [A Portell seria un grapat; això seria si mesurarem a grapatades.]
Rampell m., carrampell. - Carràs d'avellanes, gotim de raïms. Carrampell resulta de l'encreuament de carràs amb rampell.
Ransill m. - Ranera dels moribunds, del gat, etc. [Soroll anormal de la respiración.]
Rapat m. Grapat, el que cap en una mà (de sorra, de gra, etc.).
Rata grilla, rata guilla. - Rata d'arbre, animaló semblant a una rata que s'enfila pels arbres. Cf. sillarda.
Rata sillarda. - V. sillarda.
Rebàs m. - Herba que brota després de dallat el redall i que, no arribant a ésser prou alta perquè pugui ésser dallada, només s'usa com a pastura. Aran, Luchon, Barousse (Alt Garona) arrebast, Benasc rebasto, cf. rebastá 'cortar la hierba con la mano tirando'. Aquest darrer mot fa pensar que, com en arrabassar, es tracta d'un derivat d'oc. ant. arrabar < germ. RAPON 'arrenar'.
Relleu. - V. balestros.
Quinquillainera f., quinquilaina - Arbust que es fa en el país, de l'alçada del grèvol. Ala Vall d'Aran s'anomena tintillaina o tintarallè. Segons Labèrnia tintilaina = sumac. Cf. el nom de lloc Tantallatge terme de Navès, p. j. Solsona, anomenat Illa Tintillagine a l'Acta de la Seu. com que le sumac és planta tintòria, l'etimologia serà un TINCTILIAGINEM, derivat de TINCTILIS, amb els sufix -AGO, propi de noms de plantes.
Rem m. - Sinònim de grim. Desenremar: Sinònim de desengrimar. Sembla una corrupció del següent (Reng).
Ribera f. - Vall, depressió pregona entre muntanyes, pel fons de la qual passa un riu. La ribera de Cardós, La ribera del Vallat. Ribera, vall en terme de Lladorre, entre Plans i Ausinsi. Ribera és també el nom d'un dels pobles de la Vall de Cardós. Prats de ribera, els prats al llarg del riu.
Roma f. - Planta que es fa abundant en els prats i pletius, té grans fulles rodones arran de terra i una tija alta al mig. Rumex crispus? Del ll. RVMEX. Cf. el nom de lloc Romedo.
Roquet m. - Capfoguers, ferros del foc. [A Portell, el roquet és una peça blanca que es posen els que treuen les peanyes a les professons, també els coteros o escolanets.]
Rosada f. - Gebre, rosada glaçada. Significat bastant estès en català occidental (sentit a Alcanó, p. j. Lleida) i usual també a Berga (Dicc. Aguiló). [També als Ports en el mateix significat.]
Rosta f. - Llesca de pernil, de carn magra de porc. Sinònim: xulla. S'empra també a Paüls de Flamisell, p. j. Tremp, a la Cerdanya francesa, a Borredà, p. j. Berga i, en la forma arròsta, a la Vall d'Aran.
Rotxegar v. tr. - Vomitar. Mot brutal, no usat per la gent educada, que prefereixen prebocar, vomitar, arrojar. Es diu sobretot del vomitar dels embriacs. [Arrojar, a Portell.]
Rua f. - a) Pilot petit d'herba dallada, en el prat. b) Arruga - arruar v. tr.: Apilotar l'herba dallada. L'aran. arrua vol dir la filera d'herba tallada que va deixant el segador, gast. ruo 'rangée, file', del ll. RVGAM.
Safalló m. - Viró, ou que dipositen certes mosques en la carn i del qual després neix el cussó o cuc que la fa malbé. Centelles (p. j. Vic) safalló (Aguiló), tarrag. saballó, Borredà (p. j. Berga) íd. (Aguiló), Tamarit de Llitera, Vall de Barravés sagaló, Benasc sagalón, aran. sauallon, Vall d'Aura sabalhou. Cf. Sarrancolin (Alts Pirineus) sauarro 'mouche à viande'.
Sagí m. - Residu de gust repugnant que queda de la llet amb què s'ha fet formatge.
Saí. - V. llard.
Salanca f. - Sàlic, arbre de ribera, de petita talla, semblant a la vimetera. Alós. Cat. salanca (Cerdanya, Pallars, Conca de Tremp, Ribagorça), salenca (Vall de Boí), Benasc aixalenca, aranès salenca, i, per encreuament amb sause, sausse (< ALICEM), Arieja sausenca, gascó sausinco (Coserans), saugenca (Luchon), saussenco, saussinglo (Armanyac).
Saltarell m. - Llagosta de terra.
Sapa f. - Saba de les plantes. Sapar v. intr.: Pujar-li, a l'arbre, la saba. A la primavera l'arbre sape i l'escorça s'estove. Variant de mal explicar.
Sària f. - Sàrria, recipient d'espart o palma per a traginers. És variant bastant generalitzada en català occidental: l'he sentida a Flix, p. j. Gandesa, i a Almatret, p. j. Lleida, i s'empra també a Tortosa (Mestre i Noè, Giripigues), al Maestrat (G. Girona) i a Albaida. Cf. port. ceira, cast. sera. El mot hispano-romànic ve del gòt. SAHRJA, mentre que el cat. i oc. sàrria prové de la seva correspondència burgúndia SARRJA. La forma sàrria representa la transformació entre el tipus hispano-romànic i el català-occità. [Sària també a Portell.]
Sarpat m. - Manat, grapat. Un lligader se fa amb un sarpat de palla. Gandesa, Fraga, Lleida sarpat 'grapat', aranès iíd., Lavedà íd. 'brassée'. ¨Sembla derivat d'un mot germà del cast. zarpa 'grapa'. [A Portell hem sentit sarpó, per exemple, quan salvem a algú de caure donant-li un sarpó, a la roba, per exemple.]
Sarro m. - Herba semblant als créixens, que surt abundantment en els pletis, blet de bosc. D'ací els noms de lloc Sarredo i Sarret. Cf. de lloc Sarredo i Sarret. Cf. Caldes de Boí sarros o sarrons (Aguiló), Benasc sarrón, arag. serrones (Borao), aran. sarron, Cautarés sarrous, bearn. sarroú.
Segon m. - Segó, la mena més grossera de farina. Lo torn servix per destriar lo segon de la farina. Aquesta variant sembla que dóna la raó a l'etimologia SECVNDVM, en contra del parentiu proposat amb el fr. ant. saoner.
Séguel. V. blat.
Sengatalla f., singuetalla. - Sargantana. Sinònim: sarnalla.
Serramball m. - Soroll, remor. Les mosques, quan van volant, fan serramball. Cf. el val. sarrabastall íd. (BSCC, 1920, p. 239). [A Portell també sarabastall.]
Sierro m. - Xerri, cagallons de cabra i d'ovella. [Als Ports, cagarrutes.]
Sillarda f., rata sillarda. - Animal semblant a una rata, que s'enfila pels arbres. És diferent de la rata grilla i de l'esquirol. Cerd. cellarda 'rata de celler', tarrag. rata sellarda 'rata silvestre', val. íd.
Singuetalla. - V. sengatalla.
Sirro. - V. sierro.
Sistra f. - Herba de l'alta muntanya, semblant a la regalèssia. Es fa entremig de l'altra herba i té una espiga de cosa de mig pam d'alçada. Aranès sistre.
Soís, soissa adj. - Clapat, es diu de les vaques. [Als Ports, hi ha una raça de vaques platxades blanques i negres que anomenades vaques suïsses. Serà pura casualitat.]
Sora f. - Agrella, hortalissa que es menja com a ensiam. Sinònim: agreta, vinagreta. Cf. való picard surelle < germ. SUR 'agre'; però per a explicar la o catalana cal suposar contaminació amb SAVRVS.
Sudorn m. - Herba que neix a l'alta muntanya per le spales i cingleres. És semblant al blat però més verdosa i fa unes espigues en forma de vetes tallants. Ordinàriament d'uns dos pams d'alçada, però pot arribar a ésser alta com un home. El bestiar en menja molta, sobretot els isards i les cabres, a les quals dóna llet abundat. és viu també a Meranges (Cerdanya). En aranès es diu sador o sodorn. No tinc altres testimonis de l'existència d'aquest mot a la resta de Catalunya que els que dóna la toponímia: Pala del Sudorn terme d'Espot, p. j. Sort; Canals de Sudorn, terme de Bescaran, p. j. Seu d'Urgell. Quant a la Costa del Sadorn, terme de Gisclareny, p. j. Berga, ja no és tan segur que vingui del mateix mot, vista la pronúcncia sedórn.
Suire m. - Suro, material de que són fets els taps, etc. Resulta per diferenciació de súure (< SVB(E)RVM), antecessor de suro.
Surgall m. - Ranera, soroll que fa el cavall en respirar, quan està refredat. Cf. Benasc sorgál 'ranera de la mort', aran. sargall íd., llemosí sarguel, sarguelh....
Surja adj. f. Llana. - La llana tal com surt del tondre, sense netejar. Poboleda sutza, penar., Tortosa, Beseit, Xerta sutja, oc. lana surja, fr. laine surge (manllevat a la llengua d'oc segons el Dict. Général). La variant surja no ha estat, que jo sàpiga, explicada. No crec que sigui deguda a contaminació del sinònim català suarda. Notar que súrje també existeix com a variant de sutge, segons Griera.
Talarany m. - Teranyina. - Estalaranyar v. tr.: Esteranyinar.
Tavà m., tavaud. - Tàvec, insecte que xucla la sang de les cavalleries. - La primera variant (de la qual vindrà la segona per canvi de sufix, així com l'aran. tauan, tavac, ha conservat l'accentuació del ll. TABANUS. Tant el descendent d'aquest com el de l'inexplicat TABANVS, existeixen ja en català antic: tavà surt en Jaume Roig; tavec surt en Llull (però el significat és dubtós); tabe està registrat en el Dicc. Valencià de Sanelo.
Tavellot. - V. trebol del.
Tenca f. - Penca de cansalada, rodanxa de carn. Una xulla és una tenca de carn magra de porc. A Esterri de Cardós he recollit, en canvi, penca. Tenca 'penca de cansalada', 'panna de suro' s'usa també a Sant Joao de Palamós i a Sant Feliu de Guíxols. Cf., encara, aranès tenca 'bresca'.
Tesa f. - Del bestiar que dorm a la muntanya, en els prats, sense recés ni tanca de cap mena, es diu que jau de tesa. Cf. Dicc. Alcover: bogar a tesa 'femar la terra amb la femta del bestiar que hi dorm' (Esterri). Aguiló: a tesa 'amb abundro, en gran quantitat, en gran extensió'. Participi femení del verb tendre.
Tiró m., tirona f. - Gall dindi, polla díndia. A Vic, Rosselló, Cerdanya, la Seu d'Urgell, Castellbò, significa ànec (Aguiló, BDC); a Sant Joan de les Abadeses, oca. Lleng. i gasc. tirou(n) 'ànec' (Mistral). Ve de tiró, onomatopeia usada per a aclamar els ànecs, etc.
Todó m. - Tudó, colom salvatge. El mot tudó s'escrivia antigament todó: todos, pl., en les Ordinacions de la Batllia de Perpinyà (1275), RLR, IV; todons en un document de 1605 (B. Acad. B. Ll.); i es pronuncia encara així en valenciá (a Canet lo Roig, Albaida, Alcoi, Xixona) i en català occidental (la Pobla de la Granadella, p. j. Borges). En llengua d'oc hi ha todon en la llengua antiga i todo en aranès. En ll. vulg. es troba teta i titus; com que aquest últim apareix en el segle IV, època en que I i E ja sonaven igual, hem de deduir que les dues grafies TET- i TIT- reflectien una pronuncia TET-. El diminutiu TETONEM ha donat todó, així com FENVCVLVM > fonoll. Sembla, doncs, que la bona grafia catalana hauria d'ésser todó i no tudó.
Tona f. - Bóta, recipient per a contenir vi, fet amb dogues i cèrcols. Del gàl·l. TVNNA. [A Portell, carratell. La de pell de cabra, per a poder-la traginar millor amb cavalleries, boto.]
Tortera f. - Femella de cargol, rosca. Representa un ll. TORTORIAM derivat de TORQVERE; per al tractament de la terminació.
Tosella f. - Xeixa, mena de blat de qualitat superior a la corrent. La tosella fa un gra més petit i ve més endarrerida que el forment. Cf. oc. touselo, fr. touselle.
Tou adf. - Buit de dins. S'ha amagat en un arbre tou. Per a 'bla' es diu tenre, però també algun cop tou, sens dubte per influència forastera. - Tovar v tr.: Buidar de dins (un cos massís): Lo pigot tove els arbres per dintre. Lo caulisser és un tros de fust que està tovat per dins. - Tou és, històricament, l'expressió catalana del concepte que els castellans designen per hueco, els francesos per creux i els alemans per hohl. Exemples antics d'aquest sentit: Jaume Roig... [A Portell, tou també és en aquest sentit de buit per dins -en realitat es pronuncia 'tau'-; si es tracta d'un bancal, per exemple, es diu 'blan', recollit també al DCVB.]
Trebol m. - Sostre, coberta d'una habitació. Un corral que té lo trebol engissat (enguixat). Per extensió: sostremort. Lo trebol del travellot: les golfes (perquè allí es guarad el tavellot o menjar que donen als porcs). És mot general en català occidental: Ribagorça tribol, Sopeira íd, Barravés triból, Benavarre breból, Guissona íd., Andorra, Agramunt, la Granja d'Escarp, p. j. Lleida, Tortosa. En uns indrets designa el sostre, en altres el sòl, en altres tots dos. El català oriental, el valencià i el balear usen la variant trespol. L'etimologia és encara desconeguda.
Trellega f. - Traiga, anella fixada al jou, que serveix per a unir a quest l'arada fent-li passar la clavilla del timó. Sinònim: tretera... [A Portell, també em sona que es deia 'traiga'.]
Trencoll m. - Tija, tronc prim. L'escoba a vegades fa un trencoll gruixut com la cama...
Tretera f. treitera. - El mateix que trellega. Tresera s'usa també a Sarroca de Bellera...
Trixó m. - Tronxo (de col). En català antic conec un sol exemple del mot truixó en la Menescalia de Bolonya, publicada per Batllori: "truxo de cols", segle XV o abans. Avui: aran. troix, trixon, bearn. trouch i els derivats troucha, estroucha 'tronçonner', Pavie d'Astarac trucha 'couper en déchiquetant'. La forma primitiva és troix i, en el derivat, troixó, d'on per dissimilació, trixó (com moixó, pronunciat dialectualment mixó). Etimologia?
Tronat m. - Golfes, el segon pis de la casa pallaresa, on es guarden esl malendreços - Tort. tronat 'trespol'... [A Portell, la falsa.]
Trossa f. - Pilot gros d'herba dallada. F. Sinònims: coronda, munter. Aguiló trossa 'farcell' (exemples antics només), frag. tróse 'feix de llenya per al forn', Tremp, Gerri trossa íd., aran. tròssa 'feix d'herba', bearn. tousse, prov. trousso, oc. ant. trosa. La ó de l'aranès i del català és deguda a tros.
Utxau. - V. xau. [mesura]
Vaixell. - Bóta de grans dimensions, més gran que la tona. El vaixell és poc usat en les nostres valls, on no es cull vi. A F. em diuen que ells no usen gaire el mot per aquesta raó, i me'l donen com a terme propi de la Seu. - En cat. ant. vaixell (com encara avui, en gascó, vaixet) significava 'recipient, atuell' en general, vegeu-ne nombrosos exemples en Aguiló.
Veçurro m. - Mala herba, semblant a les veces, que es fa en els sembrats de cereals; té una flor de color morat. - Derivat de veça.
Vendemnya, vendémia f. - Verema, collita del raïm. Els cardosencs acostumen a anar a fer les veremes a França. Manllevat al lleng. vendemnha.
Verduc m. - Branca prima i flexible de bedoll i, per extensió, vímet de salanca o de vimetera. Les cartres se fan de verducs de bedoll. Mall. val. verduc 'rebrot de l'olivera, de l'ullastre i d'altres plantes' (Aguiló), 'renuevo o vástago del árbol' (Escrig), verduguejar 'oscil·lar' (Aguiló, amb un exemple valencià antic: cf. aquest altre: "ferí la terra ab la lança, la qual fortment verdugayà e aparech molt tremolosa", Scipio e Anibal, text valencià del segle XV), Poboleda verduc 'reboll d'olivera', cast. verdugo 'renuevo o vástago de árbol', port. íd.; mall. i val. verdanc 'verga'; Benasc verdiaso 'mimbre'; cast. verdasca 'vara o ramo delgado', port. verdasca, verdaica; derivats tots ells de VIRIDIS. [A Portell, verduc i verduguet, també verdugà, al cop de verduc.]
Veré m. - Verí, substància tòxica que segreguen certs animals, que contenen certes plantes. Lo biladre porte veré. - Verenut adj.: Verinós. La vespa és verenuda. Forma descendent de VENENVM sense el canvi de sufix que hi ha hagut en el català central verí. [A Portell, viri: quan algú està molt rabiòs es diu que té molt de viri, o que té un viri que el mate.]
Vial m. - Corriol, camí estret pel qual no pasen les cavalleries. Per un vial només hi pot passar un home espaït. En Andorra íd. (Aguiló).
Vidriol m. - Llisona, noia de serp, petit sauri semblant a una serp. Segons la creença popular, el vidriol és cec i la seva picada no té cura. En altres indrets se'n diu serp de vidre; tant aquest nom com el de vidriol li ve de la facilitat amb què es trenca. [Serà vidriol perquè és tan brillant que sembla de vidre. Als Ports i el Maestrazgo de Teruel també té fama de perillòs. A La Iglesuela del Cid ens diuen que "si te lamina en una herida, te mata".]
Vinagreta. - V. sora.
Voçurro. - V. veçurro.
Vola f. - Papallona, especialment la de mena grossa que porta una malura als arbres fruiters. S'anomenen també, especialment les petites, voliaines. Derivat de volar.
Volter m. - Voltor, gran ocell de rapinya.
Volva f. volfa. - Boll, els residus que salten del gra en passar-lo pel ventador. Segons Krüger, volva s'estén a Andorra, Vall Ferrera i Tírvia, volfa a Benante (Cardós), olva a la Vall de la Noguera Pallaresa, de Rialb en avall, i a la Conca de Tremp. De més a més: Ribagorça olva, Benasc bolba. En llengua d'oc, cf. Mistral: "bolbo, bolo (gasc.), bolmo, ouolbo, oubo, ougo, ouo (rouerg.), balle des céréales, el Languedoc"...
Vurçol m. - Mussol, petit tumor que es forma a la parpella. Cf. mall. uixol (Aguiló), rossell. urjol, urçol. Totes aquestes formes continuen fonèticament el ll. HORDEOLVM, amb pròtesi de v- davant u-, en vurçol, com en vuit, vora, etc. En el català central, havent-se reduït a vuçol, hi ha hagut confusió amb mussol, nom d'ocell.
Xató m. - Forat que es fa a una bóta amb una tribana per tastar-ne el vi. - Xatonar v. tr.: Fer un xató a una bóta, fiblar-la. Diminutiu de xeta 'aixeta'.
Xau m. - Mesura de vi equivalent a mig litre. El Dicc. Aguiló cita un exemple de xau, procedent de Lleida, segle XVII. Bearn. uchàu, aran. utxau, roerg. ichau, prov. uchau íd. Les formes gascones i catalanes són manllevades al llenguadocià oriental o provençal, on CT dóna ch, car es tracta d'oc. ant. ochau 'huitième'< OCTAVVM [sic, OCTATVM?]
Xoriç m. - Llonganissa. [A Portell, era l'embutit fet amb pebre roig, diferent a les botifarres de ceba, botifarres d'arròs, llenguanisses, bolos de farina, bolos de pa, etc.]
Xulla f. - Rodanxa de carn magra de porc. Sinònim: rosta. El mateix singnificat a les Borges Blanques (Aguiló) i en aragonès (Dicc. Acad., s. v. chulla); a les terres de l'Ebre i en valencià ha pres el significat de 'costella de bestiar' (Tortosa, Beseit, Xerta), 'costilla de carnero', ternera o puerco' (Escrig, s. v. julla, xulla), d'on és manllevat, amb pas de ll a l per dissimilació, el cast. chuleta, segons el Dicc. Acad. Sembla que el significat originari serà 'cansalada', conservat en el mallorquí i empordanès xuya (Aguiló, Armengual). Opino que es tracta del cat. ant. ensunya 'greix de porc' (del ll. AXVNGIAM, d'on també l'aran. ansunya 'sagí'i el cast. enjundia, sinònim de xuya) que devia pasar amb assimilació de palatalitat a enxunya, i per dissimilació de les nasals a enxulla, d'on xulla. [No recordo fer distincions entre xulla de gorrino o de corder.]
Xurmar v. - Traspuar, deixar passar aigua pels porus. La blandofa xurme aigua. - D'origen onomatopeic com l'aran. xurmà. Per a més formes emparentades, vegeu el meu Diccionari Aranés. [A Portell, xumar.]
[COROMINES, Joan (1935): El parlar de Cardós i Vall Ferrera (pp.241-331), en Butlletí de Dialectologia Catalana, revista catalana de lingüística, Volum XXIII, 1935. Núm.23. Barcelona, 1936.] Arxiu de Revistes Catalanes Antigues: arca.bnc.cat
1979 Destino
Catalunya: Massís del Montseny (Vallès Oriental, la Selva i Osona)
MÁS DE DOSCIENTAS ESPECIES DE ANIMALES SINGULARES (Martí Boada i Juncà).- La fauna del macizo del Montseny se caracteriza, entre otras razones, por alojar dos contingentes faunísticos netamente diferenciados. Por un lado las especies de ambiente mediterráneo están ampliamente representadas, desde la zona basal hasta los 900 metros s.n.m., presentando densidades mayores que las comarcas circundantes, dado el carácter montaraz y cerrado de esta parte de la montaña. Situación que favorece el asentamiento y a veces la expansión de especies antropófobas, antaño abundantes en las comarcas periféricas, que han visto desaparecer o modificar ostensiblemente sus ecosistemas a causa de los altos niveles de alteración ambiental que se derivan de la actividad humana actual. Claros ejemplos de ello son las importantes poblaciones de especies muy sensibles a este tipo de impacto como el jabalí -porc senglar- y la gineta -gat mesquer- o el infrecuente en la mayor parte de los bosques catalanes, azor -miloca saliana-. Probablemente el animal que mejor señala el índice de modificación ambiental es la nutria -llúdriga- que, desaparecida de casi todos los cursos fluviales del país, mantiene, aunque reducidas, poblaciones en los cursos altos y poco frecuentados de algunos ríos.
De otro lado, lo más genuíno del macizo, desde un punto de vista zoológico, es sin duda el notable número de especies continentales o centroeuropeas que, superando la frontera natural de los Pirineos, algunas de ellas hallan en las partes superiores del Montseny condiciones ecológicas parecidas a las del Norte de la cordillera Pirenaica, siendo esta zona del macizo para algunas de ellas el límite sur de su área de distribución. Ejemplo de ello, en cuanto a herpetofauna, son la rana bermeja -granota roja-, el lagarto verde -vírbula-, la culebra de Esculapio -colobra d'Esculapi-, un pequeño mamífero arborícola, el lirón gris -rata dormidora grisa-. Y algunas aves como el alcaudón dorsirrojo -escorxador-, o el camachuelo común -poinsà borroner-, el carbonero palustre -mallarenga d'aigua-, etcétera.
El número de especies vertebradas inventariadas sobrepasa las doscientas, lo cual hace difícil establecer criterios prudentes a la hora de describir brevemente cuáles son las más representativas. Sin embargo, nos atrevemos a enumerar a continuación algunas de las que mejor singularizan el poblamiento animal de la montaña del Montseny.
Anfibios y reptiles.- En las riberas de los cursos de aguas placenteras, fuentes y balsas, o entre la hojarasca húmeda de los caducifolios, se alojan dos urodelos vistosamente coloreados: la salamandra -salamàndria- y el tritón jaspeado -tritó-. Ocupando niveles diferenciados, dos ranas se distribuyen por el macizo en la región basal, la rana común -granota verda-, y la rana bermeja -granota roja-, las aguas de baja temperatura de las partes superiores. A causa de la elevada biomasa de insectos que producen los prados y bandas húmedas, proliferan en ellos en gran cantidad, el sapo común -gripau comú- y el sapo partero -tótil-. Una distribución altitudinal parecida a las que presentan dos saurios, en las zonas de clima benigno se halal el lagarto común -llangardaix comú-, y en los calros del hayedo, el lagarto verde -conocido por los naturales del país como vírbola-, al cual atribuyen infundadamente una mordedura más peligrosa que la víbora. En los prados y campos húmedos habita un saurio ápodo, lel lución -serp de vidre-. El número de colúbridos localizados en la actualidad es de seis, de los cuales destacan por su rareza y abundancia en este orden: la culebra de esculapio -culebra d'esculapi-, descubierta recientemente, y culebra de Momtpelier -serp verda-, algunos ejemplares de esta especie pueden sobrepasar los dos metros de envergadura. El único vipérido representado en el macizo es la víbora áspid -escurçó- que abundante en los espacios despejados de las zonas altas, va disminuyendo de densidad, hasta desaparecer a partir de los 500 metros s.n.m.
Mamíferos.- Uno de los habitantes más comunes de las cercanías de los habitáculos humanos es el erizo común -eriçó fosc-. La diminuta y voraz musaraña común -mussaranya-, dado su amplio espectro ambiental, abunda en toda la montaña, eludiendo el bosque cerrado. Los espacios abiertos de la szonas altas -St. Marçal, Matagalls, la Calma- se han convertido casi en los últimos refugios de la liebre -llebre-, hasta hace poco abundante en los llanos de la depresión del río Tordera. Las zonas boscosas, preferentemente de caducifolios, alojan a dos roedores arborícolas, el lirón careto -rata salamenya- y el lirón gris -rata dormidora grisa-, el primero mucho más abundante, ambos aprovechan nidos viejos, generalmente de ardilla, para pasar su largo letargo invernal. En los taludes, claros de bosque y prados, son frecuentes las galerías de topillo -talpó-, pequeño roedor de hábitos nocturnos. La presencia de la zorra -guilla- se hace sentir en todas partes dada su gran facilidad de desplazamiento; suele ubicar su guarida en las hondonadas y riberas del torrente. La población de tejón -toixó- es relativamente fuerte, aunque no muy exigente es querencioso de los bosques cercanos a zonas de cultivo. La presencia de nutria -llúdriga- es escasísima, quedando reducida a unos pocos individuos que se distribuyen en los espacios más infrecuentados de algunos cursos de auga. En las fisuras de los roquedos y en las tarteras se cobija la garduña -gorge blanc-, esbelto mustélido de hábitos crepusculares que como la gineta -gat mequer-, consituía un preciado trofeo para los alimañeros, afortunadamente al disminuir eta nefasta práctica -aunque no del todo- se ha visto favorecida la recuperación de ambos carnívoros. El voluntarioso jabalí -senglar- aunque efectúa grandes desplazamientos, suele tener sus cuarteles en los fondos de los valles más salvajes y umbríos; la población de este maravilloso ungulado es importante, sin embargo, está soportando una presión cinegética muy fuerte, cuyos efectos se harán sentir probablemente en breve. En la temporada de caza anterior fueron abatidos cerca de quinientos ejemplares en el macizo.
Aves.- Este es, sin duda, el grupo de vertebrados más numeroso; son cerca de ciento setenta el número de especies censadas. Dada la evidente complejidad y dinámica de este grupo faunístico, referiremos a continuación a las aves que pueblan una de las zonas más integrales del Montseny, los bosques de abetos y hayas. El vértice de la pirámide trófica de los animales de este ambiente lo ocupa, sin duda, el hábil y corpulento azor -miloca saliana-, rapaz altamente especializada en el medio boscoso. Ocasionalmente se observan otras especies como el ratonero común -miloca-, el gavilán -esparver-, el halcón abejero -falcó vesper-, etc. En las oquedades de los árboles viejos o en los roquedos se aloja el cárabo -gamarús-. La paloma torcaz -tudó- es muy querenciosa de las copas de las hayas para solearse, aprovechando sus frutos (hayucos) para nutrirse temporalmente. El hábil trepador pico picapinos -picot garser gros- aunque es poco abundante y muy difícil de observar a causa de su conducta discreta, alterna la abetosa y el hayuco. El petirrojo -rupit- sostiene una notable población, sedentaria, que se ve aumentada en invierno por visitantes eurosiberianos. Menudean en el ramaje de los árboles, generalmente asociados por sus hábitos gregarios, diferentes páridos: carbonero común -mallerenga carbonera-, herrerillo común -mallerenga blava-, herrerillo capuchino -mallerenga emplomallada-, carbonero garrapinos -mallerenga petita-, mito -mallerenga cua-llarga-, y en menos cantidad el carbonero palustre -mallerenga d'aigua-. Dos pequeñas aves trepadoras muy activas ocupan los troncos, de cuya corteza liberan invertebrados para alimentarse: el trepador azul -pica-soques blau- y el agateador común -raspinell-. Una de les especies más excepcionales es, sin duda, el camachuelo común -pinsà borroner-, que siendo hibernante común en las zonas montañosas del norte de la Península,, es muy raro como nidificante; su presencia estival (anidando) en la Vall de Santa Fe, sitúan esta localidad como una de las más meridionales de Europa.
Situación actual.- El status del poblamiento faunístico del macizo del Montseny se ha visto, sin duda, mejorando con la reciente declaración de Parque Natural, cuya normativa ampara; también ha tenido efecto la nueva Ley de Caza que protege algunas especies hasta ahora consideradas paradójicamente dañinas, repgulando las actividades cinegéticas en general. No obstante un santuario natural como el Montseny, lo cual nadie discute, soporta, por parte de fugitivos y por exceso de presión cinegética, agresiones que no corresponden a una entidad natural de su magnitud. Qué duda cabe, que con la actual normativa y que con la consolidación definitiva del Parque Natural, hoy ya emprendida, se habrá alcanzado un importante hito en materia de protección ambiental, preservando uno de los paisajes de más interés colectivo de Catalunya.
[Destino. Núm.2194. Barcelona, del 24 al 30 de Octubre de 1979. p.10.] Arxiu de Revistes Catalanes Antigues: arca.bnc.cat (elegir palabras clave)
2017 Lo diccionari lleidatà
Catalunya: Lleida
Abadejo (Gadus morhua). Bacallà. A la pesca salada tenen los abadejos penjats a l'aparador i foten un goig...
Abarrerar. 1. Parar, aturar, posar un topall o una barrera humana perquè no es pugo travessar. Normalment es fa ascarrantxant les cames i estirant els braços paral·lelament a terra. Això sí, has de paracontar que no se't colin per les ascarrantxes. Abarrera los tossinos de la corralina, que no s'ascàpon! 2. Es diu quan algú està insuportable o quan alguna situació no es pot controlar. Això no es pot abarrerar!
Abarter (Rubus caesius i Rubus ulmifolius). Esbarzer, bardissa; planta silvestre punxenta, semblant al roser. El seu fruit és la móra. Nae despistat acaçant pokémons an l'amotet i se va fotre de cap als abarters.
Ablair. Vegeu Blair. [Ablair també a Portell.]
Abotonar. Botonar. Abotona't lo tabardo, que se't veu massa pantxa, així. [A Portell, botonar, crec.]
Abre. Arbre. Guaita quins abres ha plantat l'Ajuntament davant dels jubilats! [A Portell, també diem abre.]
Abrecoc. Albercoc. Los abrecocs q'has comprat als pagesos són ancara verosos. Vegeu Aurecoc. [A Portell, també abrecoc i abrecoquer.]
Abrecoquer. Albercoquer. Vegeu aurecoquer.
Abricoc. Albercoc. Vegeu aurecoc.
Abugot. Borinot marró que acostuma a trobar-se xuclant nèctar de les flors. No cal que gisclos, 'ndéu, q'aquet abugot no pique.
Abuidar. Buidar. Cisco, abuida la paperera del quarto al cubo de basura de la cunya, i anrecorda-te'n de separar lo paper per reciclar. [Abuidar també a Portell.]
Abuixir. 1. Bordar el gos. Aquest gos, molt abuixir, pero no mosse. Vegeu buixir. 2. Incitar un gos perquè mossegui. No l'abuixos tant, que mos tocarà córrer i'l Carmelo té'l claviller pelat.
Acalamonar. Començar a florir-se alguna cosa. Aquelles aulives astaen acalamonades d'astar tants dies al sac. Vegeu també acalumar.
Acaramullar. Emplenar a tope; no sols ple fins a dalt, sinó una mica més. Tot i que aquest verb està acceptat en català, a les nostres comarques es fa servir de manera molt més habitual, ja que en altres de Catalunya en diuen "curullar". Acaramulle tant lo remolc del tractor que se li ascape l'aufals per les vores. [A Portell es diu estar 'a cormull'.]
Aconvidar. Convidar. Lo Llauís i la Rita no'm volen aconvidar a la boda perqué saben que'm fotré hasta l'aigua dels floreros. [A Portell, acobidar.]
Acotolar. Parasitar. Los cucs acotolen los pins. [A Portell, també es diu quan s'acaba alguna cosa.]
Acotxà's. Ajupir-se, doblegant les cames o l'esquena cap endavant. No fajos acotxar a ta padrina, que li foten mal los rinyons. / L'Asidro fa nar uns asmolls per no acotxà's. També poden acotxà's altres parts del cos; aleshores cal especificar quina part. Acotxa'l cap, que't fotràs una astarrossada entrant a l'Imaginàrium per la porta pitita. [A Portell, també diem acotxar-se, sobretot als xiquets, quan els cuides a la falda, per exemple.]
Acsehomo. Anar molt brut i ferit, tenir un aspecte llastimós. D'an surs, tu, ara! Si vas brut com un acsehomo! "Ecce homo" és una frase llatina molt antiga que significa "heus aquí l'home". Segons l'Evangeli de sant Joan, es tracta de les paraules que va pronunciar Ponç Pilat, procurador romà a Judea (26-36 dC), quan va presentar Jesús de Nazaret (flagel·lat, lligat i amb la corona d'espines) davant de la gent hostil, amb l'objectiu de conèixer-ne el veredicte final sobre la seua persona. [A Sorita, 'axiomo'.]
Afaram. 1. Aligot, home de gran envergadura. Al vere aquell afaram de porter de la Big Beng me vai asfarair. Vegeu matalot. 2. Qualsevol tipus d'animal, en sentit genèric.
Afartapobles. Varietat de figa tardana, grossa i molt gustosa. [Afartapobres era una varietat de fesol, a Portell.]
Afram. Vegeu afaram. És habitual sentir-la en superlatiu: aframot o afaramot.
Afuar. (Alguaire, la Granadella). 1. Aviar, sortir corrent. Afua los corders, que súrton a pasturar. 2. Anar ràpid. Anaa tan afuat que no ai vere a ta padrina i la vai txafar. [A Portell també es diu anar afuat. O anar fuent.]
Agafar, juar a. Joc de l'acuit; joc d'escola en què tots els nens corren per escapar-se d'un altre nen, que és qui para i qui ha d'atrapar-los. Lo Tiset no jue a agafar, qu'és de sucre.
Aganar. Tenir gana. Va vindre tan aganat del tros que's va fotre run cap de tossino sancer. Vegeu dijú, astar.
Agarrar. Agafar. Agarra lo Sequetresne, q'avui tinrem fenyota a l'hort. [A Portell també agarrem les coses.]
Aginolla's. Agenollar-se. Vegeu anginollà's. [A Portell, també aginollar-se.]
Agosar. Atrevir-se a fer o a dir alguna cosa. No sigos agosat de vindre, que hi haurà siroll. [A Portell es diu, per exemple, que algú no gosae a pregunar.]
Agranar. Passar la granera, escombrar. No cal q'agranos lo carrer, am aquesta ventada que fot! [A Portell, agranar també.]
Agraüller. Arbust espinós.
Aguasil. Agutzil, algutzir, oficial municipal. Al meu poble qui fa les crides és l'aguasil. [A Portell també aguasil.]
Aguilots. Malnom amb què es coneixen els habitants de Miralcamp. Vegeu també ventallets.
Agullar. Apuntar, divisar o assenyalar alguna cosa, animal o persona. Agulla bé al cap d'aquella llebre i la tocaràs. Vegeu antagullar.
Ah txiquets! Expressió típica lleidatana de sorpresa molt gran, que comporta alguna conseqüència no gaire possitiva. Astaen robant aurecocs quan va sortir lo pagès an l'ascopeta de perdigons i... ah txiquets! Tots a córrer!! [A Portell també es diu en les mateixes situacions.]
Aigua de fanàs. Producte homeopàtic fet a partir de fenàs, que és una herbota dolenta que fa molta aigua i que ho cura tot, una espècie de Aloe vera de l'època. El principal prescriptor era un personatge conegut com lo Bruixot de Vallcalent. [Fenàs també es diu a Portell.]
Aivè. Expressió intraduïble, semblant a "òndia!". Aivè! La bomba, foc a la barraca i aigua a l'aspersor. [A Portell diem "aiva, aiva, aiva!" quan alguna cosa grossa està passant, o quan algú li fa arribar alguna cosa a una altra persona: "aiva, pren!".]
Aixadella. Eina de pagès petita, amb el pal d'aproximadament mig metre, i una peça de ferro en la punta, també bastant petita. La peça de ferro consta de dos eines diametralment oposades, que solen ser una aixada petita i una destraleta. L'aixadella astà penjada al garatx am la sartell. [L'aixadella o aixaella, era l'éina típica per a entrecavar.]
Aixadó. Eina similar a l'aixolet. Quan fart de suar fotent cavallons amb l'aixadó aquet! [A Portell, aixada o aixà gran, amb la que es feien els cavallons.]
Aixalar. Tallar les puntes de les ales, normalment dels pollastres i de les gallines, perquè no marxin volant (a la seua manera).
Aixina. Vegeu aixins. [A Portell, aixina també.]
Aixolet. Aixadeta molt petita. Abasta'm l'aixolet, que m'hai de carregar uns catxurros q'han surtit vora la pescina. [A Portell un aixolet o un aixol és una eina per per treballar la fusta (azuela en castellà; aixa en català; ixuela en aragonés).]
Aixordiga (Urtiga dioica). Ortiga, planta que si et pica és bastant molesta. Nen! Apuja't los mitxons fins al ginoll, q'això està ple d'aixordigues!
Aixurriac. Fuet. Mira que tinc un aixurriac i si't foto una aixurriacada ia varàs com t'aspaviles! Vegeu asfuriaca. [Suriaga, a Portell. I suriagà, al cop de suriaga, que per cert, es feia a les matances, de verga de bou.]
Ajocador. Barró de fusta posat en un nivell més alt de terra pre tal que s'hi ajoquin les gallines.
Ajocar. Agitar. Lo padrí ia s'ha ajocat al caixó, a les vuit ia té son. [A Portell també s'ha dit això de ajocar-se pronte.]
Ajovar. Acostumar les bèsties a fer les feines del camp.
Aladó. Formiga alada més petita que la comuna. Ui! S'ha amplenat tot d'aladons; hi haurà tronada.
Alego. De seguida, en un futur molt immediat, d'aquí a poca estona. El que equival a adés al passat és alego al futur. -No tardos, eh? -Tranquil, que alego vindré. Sinònim de lego.
Alego-lego. Molt més immediat que alego. Vés-hi alego-lego, que si no ia haurà futut lo camp. Sinònim de lego-lego [A Portell també es deia amb el mateix sentit.]
Ali! Interjecció que convida que marxis amb certa urgència. Venga, ali, brillo d'aqui! [A Portell s'usa més 'ala' i 'ala, pos'.]
Aligot -a. Persona, generalment jove, de gran mida o de moviments sapastres. No li dixos lo txapo, a l'aligot del Prudencio, que l'altre dia fent cavallons va carregà's lo reg automàtic.
Allargo. Rotllo més o menys llarg de cable elèctric, que pot anar enrotllat en un rodet o bé solt. Nasi, cor al garatx i du'm anantre allargo, q'anquet dels txinos domés me done per asporgar mitx seto. [Als Ports, allargadó.]
Amagar, juar a. Joc en què n'hi ha un que para i que ha de comptar de cara a la paret fins que la resta s'ha amagat, i en acabat els ha d'anar a buscar. [Semblant al popotet de Portell, o pot-potet. Si s'enganyava de persona el que pagava, havia de tornara pagar. I si un eixia corrent de l'amagatall i arribava a casa i dia 'popotet', també tornava a pagar.]
Amanit. Plat d'enciam, tomata, ceba i aulives, que se serveix per acompanyar el menjar. [Ensalà als Ports.]
Amella. Ametlla. Vegeu aumella.
Amfuïnat -ada. Amagat. Vai trobà'ls papers amfuïnats entre les revistes. [L'etimologia deu venir de la fuina aragonesa.]
Ammoralir. Estovar les tiges del vímet amb humitat, ja sigui deixant-les a la fresca, al ras o posant-les en remull voluntàriament, per tal de poder-les treballar i fer-ne vencills. [A Portell seria amorosir.]
Amollar. Invitar a anar més a poc, afluixar. Amolla, que mos fotrem de cap! [A Portell, amb el sentit de no apretar tant.]
Amossar. Sensació que produeix un producte àcid a la boca. No me'n donos més, de llimó, que m'amosse. [A Portell diem esmussar.]
Amotet. Moto de cilindrada petita, normalment de 49 cc. Els amotets es caracteritzen per estar adormits, conseqûència de no haver-los fet tirar mai gaire. No solen passar dels 50 km/h. S'hi engloben marques com Torrot, Vespino, Derbi, Mobilette... Hai gafat l'amotet per nar al tros i hai tingut de frenar amb la sol dels quets. [A Portell, de xiquetes, corríem amb la Mini Marcelino de Javichi.]
Ampacadora. Màquina que s'enganxa al tractor per fer feixos o paques (bales de palla). Ham astat un'hora per arribar a Massoteres; hi havie una ampacadora fotent cua per la carretera. [Als Ports, embaladora, però potser també empacadora, perquè feien bales de palla, però també paques.]
Ampalme. 1. En electricitat, connexió. L'ampalme aquell no'l pots connectar am cintaislant! 2. En carreteres, cruïlla, intersecció. L'ampalme de Vilanova de Segrià l'han futut ben malament, aquestos inginyers. [Empalme, amb els dos sentits, al Ports.]
Ampantanat -ada. Molt desordenat, amb totes les coses fora de lloc. Vai al magatzem, que ho tinc tot ampantanat per allí. [Als Ports seria empantanat, però es diu per a un bancal, per exemple, que no pot absorbir l'aigua que ha plogut.]
Amparaular. Fer un tracte de paraula, comprometre's de paraula. No'm digos que ia has amparaulat lo pis aquell de Boters; si té les parets del passillo tortes! [Als Ports, aparaular.]
Amparrà's. Trepar a un arbre o a altres indrets (com les parets), amb certa dificultat. L'oncle Ton s'ha astat mij'hora amparrat a l'aurecoquer an lo baldi i només ha trobat dos aucrecocs madusos. [Als Ports, emparrar és per dir que estàs en la parra, despistat.]
Ampastre. 1. En la construcció, posar una certa quantitat d'una substància pastosa, tipus ges o ciment. Puja-li la gaveta a l'ambastida, que fotrà l'ampastre pels caravista! 2. Treball o feina relitzada de qualsevol manera. Vaige, quin ampastre ha futut, ton pare, al fotre l'antxufe al ressibidor. 3. S'aplica també a algú que és un desastre, que fa les coses malament. Ia'stà fet un bon ampastre, lo Nasi, tanque los pots de la tupina amb cintaislant. [Als Ports, empastre en el sentit de malfet i, també, a les herbes o segó calent que s'aplicava a les zones del cos dolorides. Pelmàs, com diu la dita portellana: "el sol de març s'agarre com un pelmàs".]
Ampegalós -osa. 1. Enganxifós, que s'ampegue amb facilitat. Ansofata bé lo pressiguer aquell, q'astà tot ampegalós de la puó. 2. Persona insistent i pesada, i que no respecta l'espai vital dels altres. Fuig d'aquí, ampegalós dels collons! [A Portell, apegalós.]
Ampegar. Encomanar, en el sentit d'encomanar una malaltia. A Lleida, les malalties s'ampeguen, en altres llocs les encomanen. Aquella paa me va ampegar l'acostipat. [A Portell, els refredats o costopats també s'apeguen. De fet, tot lo roïn s'apegue.]
Ampeltat de cicerer, astar. Es fa servir per referir-se a algú que és molt fi. També es diu de la gent de Barcelona o dels lleidatans als quals se'ls ha ampegat el parlar oriental. La frase prové del fet que el cirerer és un arbre moooolt delicat i per fer-ne empelts cal ser molt curós. Los Ciscu i la Filumena no diuen mai renecs, deuen astar ampeltats de cirerer... També es diu astar ampeltat de codonyer. [Als Ports, empeltar els arbres, però sense més.]
Ampercellar. Lligar les tomateres a les canyes. Lo txisme aquell d'ampercellar, aondé?
Ampertxellar. Vegeu ampercellar.
Ampiulat. (Maials) Trenat fet amb una soga per tal d'ajuntar coses. [A Portell també es diu. Es fa juntant les puntes de dos cordes desfilades, trenant-les o recordellant-les per parts.]
Amplear. Fer anar, utilitzar. Si un cas demà no amplees la trisella pica'm par telèfano que l'amplearé io. [Emplear, als Ports, en el mateix sentit.]
Amplenar. Omplir. Amplena un poal de llimonera, que'l darem als consogres. També es fa servir aumplir, cumplir i complir. [A Portell, aplenar i omplir.]
Amporlanar. (Argensola, Barbens) Pavimentar. Domés han amporlanat lo carrer on viu l'arcalde, afededéu... Es veu que aquest mot prové del ciment pòrtland, paraula que, alhora, prové de l'illa anglesa del mateix nom. Imagineu-vos si n'és, d'usual, que a Babens tenen el topònim els Esporlans. És com un canalet a la vora de la segona séquia principal del canal d'Urgell. Quan van pavimentar el canal, i després de tallar els xops, van nàixer els Esporlans. [Emporlanar, als Ports.]
Amprar. Demanar una cosa per tornar-la en un altre moment. Vam anar a amprà'ls quartos par comprar un ruc. [A Portell també amprar.]
Amprimar. Llaurar per primera vegada. La finca aquella de les Torres de Sanuí, ia l'hau amprimat? Vegeu mantornar, tercejar i quartejar. [A Portell, mantornar sí. Aprimar és per algú que ha perdut pes.]
An vas oit. (Vallfogona de Balaguer) Típica salutació entre dos amics. -An vas oit? -Allà als collons! [A Portell, simplement, a on vas.]
Ancà. Encara; denota una acció que succeeix ara. Ancà no ha arribat, l'oncle Ton, del tros? [A Portell es diu encara, però també encà.]
Ancanteri. Expressió entesa com "ésser un encantat". No sigos ancanteri i porta ràpit aquet txiquet al sinyor metxe, que fot uns ulls... Maussss, quins ulls que fot! [A Portell, també es diu encantar-se, per en lloc d'encanteri ho fem en castellà 'encanto'.]
Ancaparrà's. Entossudir-se en quelcom, encaparrotar-se, obstinar-se. No t'ancaparros tant an que vòs una Barbi per Reixos, txiquet, que ancà t'anduràs un disgust. [Als Ports, crec que es diu encaparrar-se, com l'aràcnid, caparra.]
Ancara rai. Encara bo. Ancara rai que tenim quatre duros arroplegats. Vegeu rai. [Això de rai també ho hem sentit pels Ports. Això rai, com volent dir que té poca importància.]
Ancara te mossegarà! Expresió per indicar quan hom té alguna cosa que buscar molt a prop i aquest hom en qüestió no la troba. -No trobo lo txèc que m'ha caigut a l'arrabentà-se'm la tira dels sustens... -Redéu, anara te mossegarà! També es diu ancara te mossarà! [A Portell, quan perds una cos i la tens davant dels nassos, també ho diem. O altres expresions estil: "Si fore un bau..."]
Anciamet de ruc. Enciam silvestre.
[Fragment no consultable]
Carrera feta, a. D'una manera continuada, sense parar. Hosti, lo Nasi... Cull les trumfes a carrera feta... Quin mal de rinyons!
Carreró. Marca que deixen les rodes dels carros en passar pels camins. Vejos no't despistos del carreró i't fotos de dalt baix pel cingle! Sinònim de clapera. [Seran les nostres carrilaes.]
Cartxutar. Funcionar. Aquet moticultor no cartutxe cartxute, no
ràbie quan acelero! Vegeu catxurrar. [També sentit als Ports.]
Cascaballico. Vegeu colló de frare.
Casera. Vegeu margendòna. [La casera se li die a una dona de Portell que cuidava de la casa del retó.]
Cassola de tros. Menjar tradicional lleidatà que feien los pagesos barrejant els productes de què disposaven. com que cada pagès tenia alguna cosa o altra que li sobrava, podem trobar tantes maneres diferents de preparar la cassola de tros com famílies pageses hi ha a les nostres comarques. Fins i tot existeix varietat entre estiu i hivern, ja que no a totes les èpoques hi ha les mateixes hortalisses. El menjar consisteix en una cassola amb samfanya, caragols, costella de tossino, cansalada, botifarra negra, botifarra blanca, llangonisa i conill. En lloc de samfaina s'hi poden posar espinacs també. Ha arribat a un nivell de tanta tradició nostrada que una de les activitats de moltes festes majors de pobles és fer un concurs de cassoles de tros. És ben conegut el concurs de Cassola de Tros de Juneda (Garrigues), però també n'hi ha o n'hi ha hagut a Alcoletge (Segrià), Miralcamp (Pla d'Urgell), Artesa de Lleida (Segriá), Linyola (Pla d'Urgell), Ivars d'Urgell (Pla d'Urgell), Aubesa (Noguera), la partida de Rufea (Segrià), Aige (Noguera)...
Castell, lo. 1. La Seu Vella de Lleida, que no és un castell. Lo Castell de Lleida se veu des d'allà als collons d'Andares. 2. Expressió: Durar més que les obres de la Seu. És una frase usada per dir que quelcom es fa llarg o dura molt de temps. Recordem que la Seu Vella es construí durant un període d'un parell de segles; d'aquí en sorgí l'expressió referint-se a la seua durada. En castellà hi ha un símil amb l'expressió "durar más que las obras del Escorial".
Castelldàsens. És com antigament s'anomenava Castelldans, població de les Garrigues. El nom prové de la contracció de castell i d'àsens. El que no queda clar és d'on surt àsens. Uns autors diuen que ve de "castell d'ases", a causa de la gran producció d'ases que tenien en aquesta vila. Altres autors afirmen que prové de l'àrab al-absan, que vol dir 'ciutadella', i finalment, hi ha qui diu que àsens té l'origen en un tipo de roca molt comuna per la zona.
Catarroja, a. És una variant de jugar a amagar. Quan veus algú dels qui etaven amagats, crides "catarroja Pere" i, aleshores, el Pere ja està eliminat. En principi, res a veure amb la vila de Catarroja, a l'Horta valenciana.
Catitomba. Vegeu cabusseta. [A Portell es diu alguna cosa semblant, com a la tiratomba, per dir que es fa sense massa planificació, "a lo loco".]
Catxap. 1. Cria de conill, tant de bosc com de granja. (Nota dels autors: aquí es veu la riquesa del lleidatà; en català normatiu un 'catxap'és un llorigó.) 2. Part íntima femenina. Tapa't lo bragué, que si regolfe la garbinada ansenyaràs to'lo catxap. [A Portell catxap o, més freqüent, catxapet, és també una cria de conill.]
Catxumbera. Tombarella. Vegeu cabusseta. [A Portell, fer una tombarella és fer una curumbiala.]
Catxurrera. Planta que fa catxurros. Mos surten catxurreres a la gespa; me'n vai a comprar veneno. [Planta també coneguda a Portell.]
Catxurro. Fruit d'uns espècie de mala herba, la catxurrera, que té unes punxes petites i s'enganxen a la roba. Se'n troba en terrenys erms, runes, vorals de camins, a la gespa, etc. Si vas a voltar pel camp, sovint acabes amb los camals dels pantalons i els mitjons amb tot de catxurros enganxats. Conta la llegenda que també se'n deia pretendents, perquè els tiraven a l'esquena de les noies i els que s'hi quedaven enganxats eren els pretendents que tindrien. Que bonic! Resulta que el fet de tirar-se catxurros al cap entre la canalla, antigament, també esdevenia la categoria de joc. Dóna molt de sí, el tema catxurro. [Els catxurros, a Portell, s'utilitzaven també per jugar, ja que eren boletes que s'enganxaven entre elles i podeis fer figures; i també per tapar forats als tabics o parets per a que dificultar el pas de les rates.]
Cavall de Sant Jaume. Libèl·lula. Vegeu sinyoret.
Cavall de serp. Libèl·lula. Vegeu sinyoret. [A Portell, també cavall de serp, o cavall d'asserp, que com es diu ràpid, mai se sap si és una variant o l'altra.]
Cavalló. Porció de terra allargada i elevada, en forma de muntanyeta, que s'usa per plantar-hi verdures i hortalisses. La part més fonda del cavalló és per on circula l'aigua en regar, i la part més alta és allà on creix la tija. [Cavalló també als Ports.]
Ceba. Vegeu ceballot. [Portar la ceba de..., als Ports, és estar encabotonat, o encabotat en alguna cosa; tenir una idea fixa de fer alguna cosa concreta.]
Ceballot. 1. Borratxera. Lo Quim de ca la Guapa portae un ceballot del quinze dumenge als Vins. 2. Malnom que reben els habitants de Ciutadilla (no sabem si té cap relació amb l'accepció 1 d'aquesta paraula).
Ceguer. Niu d'avespes molt gran, que habitualment es feia vora els brançals. No t'atansos al ceguer anquest'hora, que fot molta calor i les avespes astan anrabiades.
Cementeri. Cementiri. Vegeu Garrut, lo. [A Portell, ara cementeri o cementiari, abans, fossar. De fet, a les afores del poble està el Fossar Vell.]
Cevils, los. 1. Guàrdia Civil, o els seus agents. Ja és curiós que a un cos armat, de naturalesa militar, se'ls anomeni los cevils. Aspavil, que ve la Guàrdia Cevil! / M'han parat los cevils. 2. En singular, arengada salada. 3. En singular, libèl·lula. Vegeu sinyoret. [A Portell, els civils eren unes xinxes de color roig que moltes vegades se les veen anar en parelles.]
Cirerer de pastor (Arbutus unedo). Arboç, bonic arbre de la familia de les ericàcies, que quan floreix atreu irresistiblement els borinots.
Cirereta de pastor. Cirera d'arboç, fruit de l'arboç. És roja, rasposa i comestible, però no gaire apreciada.
Cirilleta. Algú petitet. Aquesta
[A continuar...]
[MASIP I VALLÉS, Robert et MONTARDIT I ASÈNSIO, Ferran. (2017): Lo diccionari lleidatà. Editorial Fonoll. Juneda.] books.google.es
s. XX - Diccionari de portellà
Portell
CARAMIALO. s. m. És com es pronunciava la paraula caramel. Els dolsos però també els de gel. A les bodes i als bateijos se solien tirar confits i caramialos. - Oh, quins caramialos s'han fet de la nevà d'ahir i la gelà d'esta nit!
CIAL. s. m. És com es pronunciava la paraula cel. El retó diu que si te portes bé aniràs al cial i sinó, de cap a l'infiarn.
CORRIAU. s. m. És com es pronunciava la paraula correu. Les cartes o el servei. Cotxe corriau. El cotxe que les porta i, per extensió, el cotxe de línia o autobus. El corriau de les diau m'a xafat el piau.
CUARTINA. s. f. És com es pronunciava la paraula cortina. Hauríem d'anar fent un pensamen per canviar les cuartines de les finestres, que ja estan molt atrotinaes.
CUVIARTA. s. f. És com es pronunciava la paraula coverta. Covertís i, per extensió, també teulat o teulada (??). Ixe home és tan alt que toque en el cap a la cubiarta.
DESCUBIART. s. m. És com es pronunciava la paraula descovert.
DIAU. s. m. És com es pronunciava la paraula deu. El corriau de les diau m'a xafat el piau.
EMPIALT. s. m. És com es pronunciava la paraula empelt. Li vaig fer un empialt a un ameler que fee ameles amargues i ara les fa boníssimes!
ENCIART. s. m. És com es pronunciava la paraula encert. Resultat d'encartar però també casualitat. Comprar aquell matxo va ser un enciart. Me va ixir molt bo. - Va ser un enciart que mos trobarem al mig de Castelló.
ENLLUVIARNAR. v. t. És com es pronunciava la paraula enlluernar. No mires al sol que t'enlluviarnaràs. (A Portell també he sentit la variant enllumiarnar.)
FIAL. s. f. És com es pronunciava la paraula fel. A la matança del gorrino, cal anar en compte de no reventar la fial, que amargue a on toque.
FIALTRE. s. m. És com es pronunciava la paraula feltre. Una peça que portaven els matxos al coll quan llauraven.
FIARRO. s. m. És com es pronunciava la paraula ferro. Si ve tronà no toques fiarro, que els fiarros llamen els llamps!
FIDIAU. s. m. És com es pronunciava la paraula fideu. Tant potser el de menjar com els trocets de pell recaragolada que alguns cops es fan després d'assecar la pell refregant-la amb la tovallola. A aquell sagal, quan s'asseque en la tovalla, sempre se li fan fidiaus. S'haurie de dutxar més a sovint.
INFIARN. s. m. És com es pronunciava la paraula infern. El retó diu que si te portes bé aniràs al cial i sinó, de cap a l'infiarn.
LLEIT. s. f. És com es pronunciava la paraula llet. A mí la lleit m'agrade en una mica de mial.
MIAL. s. f. És com es pronunciava la paraula mel. Les abelles fan mial.
MIALSA. s. f. És com es pronunciava la paraula melsa. Organ del cos. Estave fotut i el van acabar haver de llevar la mialsa.
MIARDA. s. f. És com es pronunciava la paraula merda. Sempre se moren els bons. Quina miarda! - A la matança del gorrino va reventar un budell i va fer miarda.
PIAL. s. m. És com es pronunciava la paraula pèl. Tire més un pial de figa que una maroma de barco.
PIARDE. v. i. És com es pronunciava la paraula perdre. N'ha persones que tenen molt mal piarde.
PIAU. s. m. És com es pronunciava la paraula peu. El corriau de les diau m'a xafat el piau.
SIAT. s. m. És com es pronunciava la paraula Set. A les siat del matí ja és de dia. El siat i mig. Joc de cartes. Jo al siat i mig sempre piargo perquè no me se plantar a temps.
TIAL. s. m. És com es pronunciava la paraula tel. Quan tragues les panxes del gorrino a la matança i talles els tials, para compte de no reventar cap budell i fer miarda.
TIAT. s. f. Forma abreviada de vurtiat, que és com es pronunciava la paraula veritat. T'acabaràs la lleit, tiat?
VIART. s. m. És com es pronunciava la paraula verd. Ha plogut i està tot viart.
VURTIAT. s. f. És com es pronunciava la paraula veritat. Te juro que és vurtiat!
www.jacint.es - portellweb@yahoo.es
Recopilación bibliográfica y transcripciones de Jacint Cerdà
