Lobo, lobo carnicero; llop

Canis lupus

[hasta el siglo XVIII]


Pantalla anterior


1174-1176 Fuero de Alfambra

Aragón

42. De perro de ovejas. Qui matara perro de ovejas o de ganado que mate lobo peche XXXª solidos; por otro perro que seguda carne a lobo peche XX; por perro de muladar [estercolero], V solidos; can de caza X solidos; et esto que sea provado con II vezinos et si no es provado jure por su cabo.

[ALBAREDA Y HERRERA, Manuel et al (1926): Fuero de Alfambra (1174-1176). Tip. de la "Rev. de Archivos, Bibliotecas y Museos", Olózaga, 1. Madrid.] derechoaragones.es ([YUSTE, CABEDO, Marina (2015): Aproximación al léxico de los Fueros de Alfambra (1174-1176). Trabajo de Fin de Grado. facultad de Filosofía y Letras. Repositorio de la Universidad de de Zaragoza.] core.ac.uk)


1177 Fuero de Teruel

Aragón

647. Del que can ageno matare o linençiare. Encara mando que qual quiere que alán o saueso o galgo ageno matare o linençiare e provado'l fuere, peche XXXª sueldos. E por villano que lobo [¿lobo o perro lobo?] matare o carne segudiere a lobo peche XX sueldos, e por podenco peche XV sueldos, e por cáravo [raza de perro] peche X sueldos. E por todos los otros canes, quien los matare e provado'l fuere, peche V sueldos segunt el fuero; si non, por todas estas cosas el que fuere culpado jure solo e sea credido.

[En el vocabulario del final del libro dice: lobo sb. 647, 2 (lupus).]

[En el vocabulario dice también dentro de la palabra 'parapera' (señal hecha en el cuerpo del ganado muerto o matado que muestra el pastor al dueño de éste para atestiguar y probar que ha muerto): "compárese también: E si algunas ovexas se murieren en Alba o en su término, vazie las tripas el pastor, e aduga la carne a su amo;... E si lobo gela matare, adugala parapera, e assi non la aduxiere, delo con su esquilmo e biva, Fuero de Alba de Tormes ("Fueros leoneses de Zamora, Salamanca, Ledesma y Alba de Tormes, publ. por Américo Castro y Federico de Onís, Madrid, 1916.

[GOROSCH, Max (2007): Tiempo de Derecho foral en el sur aragonés: los fueros de Teruel y Albarracín. Tomo II. Zaragoza. Amb el facsímil: El Fuero de Teruel, de Max Gorosch. Stockholm, 1950.] derechoaragones.es


1257 Fuero de Requena

País Valencià

Libro V, Titullo III, 1. De los canes. Qual quier que alano o sahueso o galgo matare, peche çinco maravedis, si fuere venpido por testigos, sinon, jure con un vezino et sea creydo, et quien podenco ageno matare, peche diez mencales, si fuere provado con testigos, sinon, jure solo et sea creydo, et quien can rrustico que lobo matare o que le saguda la carne matare, peche quinze mencales, si le fuere provado con testigos, sinon, jure con un vezino et sea creido, et quien caravo que albollon pueda entrar o sallir matare, peche çinco mencales, si le fuer provado, sinon, jure solo et sea creydo, et por todos los otros canes, asi grandes commo chicos, non peche mas de dos mencales. [Sagudir: arrebatar, recobrir el ganado robado a uno mismo. Albollon: desaguadero de estanques, corrales, patios.]

Libro V, Titullo III, 2. Del que lisiare algun can. Qual quier que alano o sahueso o podenco o can rustico de lobo lisiare, pechelo asi commo si lo matare, o salvese en esa mesma manera, et qual quier que defendiendose del can lo matare, non peche nada si lo pudiere provar, sinon, jure al sennor del can que lo mato non se defendiendo et peche el coto, commo dicho es de los canes de suso.

[DOMINGO IRANZO, Eugenio (2008): El fuero de Requena (14 de agosto de 1257, por Alfonso X de Castilla). Ed. Ayuntamiento de Requena, Archivo Municipal de Requena y Centro de Estudios Requenenses. Colección Fuentes documentales de Requena y su Tierra, 2. Requena, Valencia.] requena.es


1341 Establiment del Bosc [i altres notes]

Catalunya: Tortosa (Baix Ebre, Tarragona)

5. Regulació de l'explotació forestal. [...]

Com a exemple de la preocupació per mantenir els recursos naturals del Port per part del municipi descriurem ràpidament l'establiment del 1341, amb el títol d'Establiment del Bosc articulat en trenta punts. AHCTE, fons Ajuntament de Tortosa, secció històrica: establiments 4 (1341-47), fol. 68r-75r. [...]

25.- Es prohibeix als forasters de pescar en cap toll d'aigua dels Ports, "ni caçar alguna caça, aus, ni bésties salvates, grosses ho menudes, dins les muntanyes dels dits Ports". Qui sigui ciutadà o veí de Tortosa pot caçar i pescar, però ho ha de dur (a excepció del que consumeix o "dona convenientment") i vendre a la ciutat, sota pena de 60 sous.

[...]

8.6.1 Llops

Encara que la caça de llops no té per què incloure's dins de l'apartat genèric de la caça, ja que l'objectiu no és cobrar una peça, sinó eliminar un depredador nociu per a la ramaderia, sí que representa una certa activitat econòmica, ja ue el fet d'atrapar o caçar llops s'incentivava amb una compensació monetària. Tenim un estudi, encra inèdit, presentat a l'Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos, celebrada a Amposta l'any 1992, que tracta extensament del tema, i al qual ens remetrem per a competar aquest punt. (Nota: CURTO, Albert; MARTÍNEZ, Albert: "La presència del llop a l'antic terme de Tortosa durant la baixa edat mitjana". Acta Historica et archeologica mediaevalia. Vol. 20-21 (1900-2000). Homenatge al Dr. Manuel Riu i Riu. Vol I, p. 455-475.

[CURTO HOMEDES, Albert (2001): La gestió dels Ports durant la baixa Edat Mitjana. Recerca, Núm. 5 (gener de 2001), pp.21-52.] raco.cat


1368/1372 Llibre d'establiments (Tortosa)

Catalunya: Baix Ebre i entorn

No hem trobat cap referència que indiqui l'organització d'algun tipus de batuda per caçar llop. Tot indica que les mesures ordinàries d'escometre la població de llops es basen en l'acció d'aquests matallops esporàdics o semiprofessionals a qui, en els casos de depredació alarmant com l'any 1371, els prometen sumes importants. L'establiment en qüestió recull un barem de captura. La categoria del llop caçat és paral·lela a l'import de la recompensa. Així, mentre que els cadells que encara són al cau -se'l captura més còmodament- només valdran cinc sous; els llobatons que ja tinguin mig any, és a dir, quan ja s'han independitzat, valen vint sous, i els llop sadults, els grossos, 40 sous: AHCTE, fons Ajuntament de Tortosa, llibre d'establiments (1368/1372), f.70v-71v. El documenta en qüestió diu que:

...Han stablit e ordenat que tota persona de qualsevol ley, stament e condició sia que haja o tenga bestiar gros o menut dins los termens de la ciutat de Tortosa deja haver rmanifestat, amb sagrament, d'açí a la primer vinent festa de Carnestoltes, ha·n Ferrer Gilabert o a·n Guiamó de Tenes, aço per la ciutat ordenats, tot lo bestiar que auran o tendran dins los termens de Tortosa (e) aver pagat aquells dins lo dit temps dos solidos per centenar de bestiar menut e dos solidos per dena de bestiar gros e aço per pagar e satisfer aquelles persones qui mataran llops en dins los termens de la dita ciutat. E qui contra farà o vindrà sàpia que pagarà pre la pena la dobla del adita taxació, ço és per II solidos IIII solidos I (fol. 71r) e no res menys pagarà totes les missions que per la dita rahó fer se convendran. Certifican a aquelles qui mataran dels dits lops en los termens desus dits que·ls sera donat per cascun lop gros que mataran XL solidos e per cascun cadell qui sia en lo covil V solidos e per cadell que haja mig any XX solidos, axí emperò que aquells que mataran o pendran dels dits lops dejen manifestar aquells e portar les pells fresques als dits en Fferrer Gilabert e en Guiamó de Tenes dins espay de III dies aprés que morts o preses los auran, encara que aquell o aquells qui les pells o lops portaran ajen a provar o fer sagrament en poder dels damunt dits en Fferrer Gilabert hi en Guiamó de Tenes que aquell lop o lops ajen morts o preses dins los termens de la dita ciutat e haja a dir en qual loch dels dits termens los aurà morts o preses...

 En la p.464 afegeix: Per justificar la mort dels llops, els caçadors han de portar als collidors de llevada o als lligallers encarregats, un atribut testimonial de la presa. Generalment, sol ser la pell, pell que, segons especifica l'establiment de 1371, ha de ser freca i cal portar-la en l'espai de quatre dies des que l'animal ha estat caçat. Sabem per una altra notícia que es porta també l'orella com a prova de la mort del llop (veure en 1457).)

I també: Com que la repercussió de la depredació dels llops recau directament sobre la societat ramadera, és aquesta qui s'ha de fer càrrec del control d'eliminació. Tots els propietaris de bestiar han de pagar un tribut d'acord amb la característica i el nombre d'exemplars del seu ramat, l'import del qual revertirà en el pagament de les ajudes o recompenses. Entre els contribuents es diferencien els propietaris de bestiar gros (cavallar i boví) dels que tenen bestiar menut (cabrun i oví). Els primers pagaran per cada deu exemplars que poseeixin i els altres per cada 100. La taxa és fixa, i és d'un diner, a excepció de 1371 en què augmenta a dos diners. Els encarregats de cobrar aquests impostos són els collidors o plegadors de la llopada dels llops, també coneguts com a llobaters. Són en nombre de dos i pertanyen a les famílies governatives de la ciutat. Entre ells comptem amb. Ferrer Gilabert, Guilermó de Tenes, Bernat Garidell, Pere de Bages, Pasqual Belsa, Bernat Castelló, G. Vallebrera, P. Joan, Bernat Macip, Mateu Bretó, Vicent Fulleda, Domingo Salvana, Mateu Ferrer, Galceran Manresa, Domingo Gil, Joan Boteller, Joan Mauri, Bertomeu Albiol. No obstant això, el mecanisme financer de recaptació i distribució de numerari que articulen els llobaters per afrontar els problemes derivats del llop no està ben definit a la documentació. Per una banda, segons dictaminen les ordenances municipals, ells són qui han de recaptar l'import de l'impost com també el de la possible multa que s'escau en cas de no voler-la satisfer. És previsible, encara que no s'especifica, que els collidors de la lleva del llop hagin de retre comptes a algun representant municipal (oïdors de comptes o clavari). No obstant això, les ajudes que la universitat gasta les sol abonar en aquests collidors, els quals o bé ja les havien avançat, o bé les han de distribuir a continuació entre els caçadors. Aquest fet comporta un problema interpretatiu sobre les fonts, en saber si realment cada exemplar de llop mort és anotat en els llibres de claveria, i, per tant tindríem una visió bastant aproximada de l'activitat cinegètica; o si, al contrari, només s'hi anoten els casos especials, els que són fora de la dinàmica ordinària, els registres de la qual no posseim. Tot indica que les mesures impositives aplicades als ramaders, que recullen els establiments, reflecteixen situacions greus, en que els llops es "multipliquen", segons diuen els documents. Entesa així, l'acció municipal per combatre'ls seria com una resposta a una superpoblació. L'acció humana se sumaria, doncs, als factors naturals que controlen per si mateixos la demografia dels llops. De fet, els anys que el llop es reprodueix en excès palesen en els precedents una superabundància de recursos alimentaris, conjuntament amb una disminució de la pressió cinegètica.

[CURTO HOMEDES, Albert i MARTÍNEZ SILVESTRE, Albert (1999): La presència del llop a l'antic terme de Tortosa durant la Baixa Edat Mitjana. Acta Històrica et Archaeologica Medievalia, AHCTE (homenatge al Dr. Manuel Riu), Núms. 20-21 (1999-2000), pp.455-476. Barcelona.] [Llibres de claveria de 1371 a 1461.] [Lllibres de claveria de 1371 a 1461.] dialnet.unirioja.es


1371 Llibres de Claveria (Tortosa)

Catalunya: Baix Ebre i entorn

ANNEX DOCUMENTAL (pp.166-175): Quadre sobre les recompenses per la caça de llops. Dades recollides dels llibres de claveria (data, caçallop, quantitat, ajut, població i lloc):

Maig:

Domingo Rovesa, 1 litigada, 5 sous.
P. Falcet/Domingo Fonts, 1 litigada, 5 sous,  Aventalles (partida del Montsià).
Guitart/Mallorquí, 1 litigada, 5 sous, les Barraques (Masd dels Mallorquins).
Jaume Aznar, 1 litigada, 5 sous, ciutat de Tortosa.
Domingo Redorat, 1 litigada, 5 sous, Carles.

Juny:

Domingo Laudrich, 2 litigades, 10 sous.

Agost:

Bel, 2 llops, 10 sous, Refalgarí.
Domingo Redorat, 1 litigada, 5 sous, Paüls.

Nota a la pàgina 461: En la documentació consultada trobem indistintament el terme 'litigada' o 'llitigada' de llobatons que correspondria amb el que coneixem per llopada, és a dir, el conjunt de llops novells nascuts d'un mateix part.

[CURTO HOMEDES, Albert i MARTÍNEZ SILVESTRE, Albert (1999): La presència del llop a l'antic terme de Tortosa durant la Baixa Edat Mitjana. Acta Històrica et Archaeologica Medievalia, AHCTE (homenatge al Dr. Manuel Riu), Núms. 20-21 (1999-2000), pp.455-476. Barcelona.] [Llibres de claveria de 1371 a 1461.] [Lllibres de claveria de 1371 a 1461.] dialnet.unirioja.es


1372 Llibres de Claveria (Tortosa)

Catalunya: Baix Ebre i entorn

ANNEX DOCUMENTAL (pp.166-175): Quadre sobre les recompenses per la caça de llops. Dades recollides dels llibres de claveria (data, caçallop, quantitat, ajut, població i lloc):

Març:

Un home, 1 llop (gran), 5 sous.

Maig:

Ramon Martí, 1 llop, 5 sous, Aldover.
Bernat Fonollosa (pescador),
1 llop, 5 sous, Tortosa. [llop marí?]

[CURTO HOMEDES, Albert i MARTÍNEZ SILVESTRE, Albert (1999): La presència del llop a l'antic terme de Tortosa durant la Baixa Edat Mitjana. Acta Històrica et Archaeologica Medievalia, AHCTE (homenatge al Dr. Manuel Riu), Núms. 20-21 (1999-2000), pp.455-476. Barcelona.] [Llibres de claveria de 1371 a 1461.] [Lllibres de claveria de 1371 a 1461.] dialnet.unirioja.es


1373 Llibres de Claveria (Tortosa)

Catalunya: Baix Ebre i entorn

ANNEX DOCUMENTAL (pp.166-175): Quadre sobre les recompenses per la caça de llops. Dades recollides dels llibres de claveria (data, caçallop, quantitat, ajut, població i lloc):

Maig:

Diverses persones, 5 llops (grossos) i 9 llitigades, 70 sous.

[CURTO HOMEDES, Albert i MARTÍNEZ SILVESTRE, Albert (1999): La presència del llop a l'antic terme de Tortosa durant la Baixa Edat Mitjana. Acta Històrica et Archaeologica Medievalia, AHCTE (homenatge al Dr. Manuel Riu), Núms. 20-21 (1999-2000), pp.455-476. Barcelona.] [Llibres de claveria de 1371 a 1461.] [Lllibres de claveria de 1371 a 1461.] dialnet.unirioja.es


1374 Llibres de Claveria (Tortosa)

Catalunya: Baix Ebre i entorn

ANNEX DOCUMENTAL (pp.166-175): Quadre sobre les recompenses per la caça de llops. Dades recollides dels llibres de claveria (data, caçallop, quantitat, ajut, població i lloc):

Gener:

6 llops, 1 lliura i 10 sous.

Març:

3 llops, 15 sous.

Abril:

G. Guitart, 1 litigada, 5 sous, Bassa de Cavall.
Benditxo d'Aragó, 1 litigada, 5 dous.

Juny:

Bernat Merades i Pere Falç, 1 litigada, 5 sous, Godall.
Arnau Ferrer, 1 litigada, 5 sous, Tortosa.

[CURTO HOMEDES, Albert i MARTÍNEZ SILVESTRE, Albert (1999): La presència del llop a l'antic terme de Tortosa durant la Baixa Edat Mitjana. Acta Històrica et Archaeologica Medievalia, AHCTE (homenatge al Dr. Manuel Riu), Núms. 20-21 (1999-2000), pp.455-476. Barcelona.] [Llibres de claveria de 1371 a 1461.] [Lllibres de claveria de 1371 a 1461.] dialnet.unirioja.es


1375 Llibres de Claveria (Tortosa)

Catalunya: Baix Ebre i entorn

ANNEX DOCUMENTAL (pp.166-175): Quadre sobre les recompenses per la caça de llops. Dades recollides dels llibres de claveria (data, caçallop, quantitat, ajut, població i lloc):

Desembre:

Ferrer Narboners, 1 llops (gros), 5 sous, Solso o Campors.

[CURTO HOMEDES, Albert i MARTÍNEZ SILVESTRE, Albert (1999): La presència del llop a l'antic terme de Tortosa durant la Baixa Edat Mitjana. Acta Històrica et Archaeologica Medievalia, AHCTE (homenatge al Dr. Manuel Riu), Núms. 20-21 (1999-2000), pp.455-476. Barcelona.] [Llibres de claveria de 1371 a 1461.] [Lllibres de claveria de 1371 a 1461.] dialnet.unirioja.es


1376 Llibres de Claveria (Tortosa)

Catalunya: Baix Ebre i entorn

ANNEX DOCUMENTAL (pp.166-175): Quadre sobre les recompenses per la caça de llops. Dades recollides dels llibres de claveria (data, caçallop, quantitat, ajut, població i lloc):

Maig:

R. Barberà, 9 llops, 5 sous. [45?]
n'Alguer, 3 llops (grossos), 15 sous, Carles.
Pallarés, 1 llop (gros), 5 sous, Garidells.
G. Barberà, 1 llop (gros), 5 sous, Vilar de Santa Maria.
R. Martí, 1 llop (gros), 5 sous, Aldover.
Bel-Fredes, 1 llop (gros), 5 sous.
G. Steve, 7 llobatons, 5 sous, la Cènia.
Domingo Landrich, 2 llobatons, 5 sous, Beceit.
G. de Monçonis, 1 litigada, 5 sous, damunt el mas de Francesc Ferrer.

[CURTO HOMEDES, Albert i MARTÍNEZ SILVESTRE, Albert (1999): La presència del llop a l'antic terme de Tortosa durant la Baixa Edat Mitjana. Acta Històrica et Archaeologica Medievalia, AHCTE (homenatge al Dr. Manuel Riu), Núms. 20-21 (1999-2000), pp.455-476. Barcelona.] [Llibres de claveria de 1371 a 1461.] [Lllibres de claveria de 1371 a 1461.] dialnet.unirioja.es


1377 Llibres de Claveria (Tortosa)

Catalunya: Baix Ebre i entorn

ANNEX DOCUMENTAL (pp.166-175): Quadre sobre les recompenses per la caça de llops. Dades recollides dels llibres de claveria (data, caçallop, quantitat, ajut, població i lloc):

Gener:

Joan Arnau, 1 lloba (grossa), 5 sous, Tortosa, Coll de l'Açucar.

Febrer

Joan Arnau, 1 llop (gros), 5 sous, Tortosa, Serra de Catinell (hospitaler).

Maig:

Joan Arnau, 1 llop (gros), 5 sous, antic habitant de Vall-de-roures.
Joan Alguer, 1 llop (gros), 5 sous, Carles.

Setembre:

Bernat Mauri, 1 lloba (grossa), 5 sous, Bassa de Cavall.
Arnau Viçanda (pastor), 1 litigada, 5 sous.
Jaume Ganyo, 1 litigada, 5 sous.
Bertolí, 1 litigada, 5 sous, Belel Bel Magraner.
Arnau Lexar, 1 litigada, 5 sous, Vilar de Santa María.

Desembre:

Joan Arnau, 1 llop (gran), 5 sous, Torrent de la Galera.

[CURTO HOMEDES, Albert i MARTÍNEZ SILVESTRE, Albert (1999): La presència del llop a l'antic terme de Tortosa durant la Baixa Edat Mitjana. Acta Històrica et Archaeologica Medievalia, AHCTE (homenatge al Dr. Manuel Riu), Núms. 20-21 (1999-2000), pp.455-476. Barcelona.] [Llibres de claveria de 1371 a 1461.] [Lllibres de claveria de 1371 a 1461.] dialnet.unirioja.es


1378 Llibres de Claveria (Tortosa)

Catalunya: Baix Ebre i entorn

ANNEX DOCUMENTAL (pp.166-175): Quadre sobre les recompenses per la caça de llops. Dades recollides dels llibres de claveria (data, caçallop, quantitat, ajut, població i lloc):

Maig:

Bernat Pineda, 5 llobatons, 5 sous, Vall Lobrega.
P. Pol, 7 llobatons, 5 sous, l'Aigua del Bisbe.
Domingo Miquel, 6 llobatons, 5 sous, Tivenys, Font de la Pedrera, prop de Tivenys.
Francesc Ferrer, 1 llop (gros), 5 sous, Mola de Catí.

Juny:

Domingo, 1 llop (gros), 5 sous, Carles, entre Carles i Alguer Ossera.
Joan Arnau, 1 llop (gros), 5 sous, Torrent de la Galera.

[CURTO HOMEDES, Albert i MARTÍNEZ SILVESTRE, Albert (1999): La presència del llop a l'antic terme de Tortosa durant la Baixa Edat Mitjana. Acta Històrica et Archaeologica Medievalia, AHCTE (homenatge al Dr. Manuel Riu), Núms. 20-21 (1999-2000), pp.455-476. Barcelona.] [Llibres de claveria de 1371 a 1461.] [Lllibres de claveria de 1371 a 1461.] dialnet.unirioja.es


1379 Llibres de Claveria (Tortosa)

Catalunya: Baix Ebre i entorn

ANNEX DOCUMENTAL (pp.166-175): Quadre sobre les recompenses per la caça de llops. Dades recollides dels llibres de claveria (data, caçallop, quantitat, ajut, població i lloc):

Març:

Arnau Solà, 1 llop (gros), 5 sous, Godall, prop l'església del Godall.

Abril:

Ferrero, 1 llop (gros), 5 sous, abeurador de l'Aldea.

[CURTO HOMEDES, Albert i MARTÍNEZ SILVESTRE, Albert (1999): La presència del llop a l'antic terme de Tortosa durant la Baixa Edat Mitjana. Acta Històrica et Archaeologica Medievalia, AHCTE (homenatge al Dr. Manuel Riu), Núms. 20-21 (1999-2000), pp.455-476. Barcelona.] [Llibres de claveria de 1371 a 1461.] [Lllibres de claveria de 1371 a 1461.] dialnet.unirioja.es


1380 Llibres de Claveria (Tortosa)

Catalunya: Baix Ebre i entorn

ANNEX DOCUMENTAL (pp.166-175): Quadre sobre les recompenses per la caça de llops. Dades recollides dels llibres de claveria (data, caçallop, quantitat, ajut, població i lloc):

Abril:

Francesc Solà, 1 lloba (grossa), 5 sous.
el Macip d'en Tenes, 1 litigada, 5 sous.
G. Alguer, 1 litigada, 5 sous.
Jaume Oliva, 1 litigada, 5 sous.
Francesc Gomiç, 1 llop (gros), 5 sous.

[CURTO HOMEDES, Albert i MARTÍNEZ SILVESTRE, Albert (1999): La presència del llop a l'antic terme de Tortosa durant la Baixa Edat Mitjana. Acta Històrica et Archaeologica Medievalia, AHCTE (homenatge al Dr. Manuel Riu), Núms. 20-21 (1999-2000), pp.455-476. Barcelona.] [Llibres de claveria de 1371 a 1461.] [Lllibres de claveria de 1371 a 1461.] dialnet.unirioja.es


1383/1397 Llibre d'establiments (Tortosa)

Catalunya: Baix Ebre i entorn

El mètode emprat per matar llops és bàsicament el parany. Pel que fa a les fonts documentals, aquestes són bastante imprecises: els establiments de 1383 i 1397 fan esment de les 'parances' o 'ab altres maneres'. Altres referències, les més recents, són més explicatives.

[CURTO HOMEDES, Albert i MARTÍNEZ SILVESTRE, Albert (1999): La presència del llop a l'antic terme de Tortosa durant la Baixa Edat Mitjana. Acta Històrica et Archaeologica Medievalia, AHCTE (homenatge al Dr. Manuel Riu), Núms. 20-21 (1999-2000), pp.455-476. Barcelona.] [Llibres de claveria de 1371 a 1461.] [Lllibres de claveria de 1371 a 1461.] dialnet.unirioja.es


1384 Llibres de Claveria (Tortosa)

Catalunya: Baix Ebre i entorn

ANNEX DOCUMENTAL (pp.166-175): Quadre sobre les recompenses per la caça de llops. Dades recollides dels llibres de claveria (data, caçallop, quantitat, ajut, població i lloc):

Abril:

3 llops, 15 sous.

[CURTO HOMEDES, Albert i MARTÍNEZ SILVESTRE, Albert (1999): La presència del llop a l'antic terme de Tortosa durant la Baixa Edat Mitjana. Acta Històrica et Archaeologica Medievalia, AHCTE (homenatge al Dr. Manuel Riu), Núms. 20-21 (1999-2000), pp.455-476. Barcelona.] [Llibres de claveria de 1371 a 1461.] [Lllibres de claveria de 1371 a 1461.] dialnet.unirioja.es


1387 Llibres de Claveria (Tortosa)

Catalunya: Baix Ebre i entorn

ANNEX DOCUMENTAL (pp.166-175): Quadre sobre les recompenses per la caça de llops. Dades recollides dels llibres de claveria (data, caçallop, quantitat, ajut, població i lloc):

Març:

Domingo Gargallo, 1 llop (gros), 5 sous, Amposta, prop Roca Corba, sobre el mas d'en Bretó.

[CURTO HOMEDES, Albert i MARTÍNEZ SILVESTRE, Albert (1999): La presència del llop a l'antic terme de Tortosa durant la Baixa Edat Mitjana. Acta Històrica et Archaeologica Medievalia, AHCTE (homenatge al Dr. Manuel Riu), Núms. 20-21 (1999-2000), pp.455-476. Barcelona.] [Llibres de claveria de 1371 a 1461.] [Lllibres de claveria de 1371 a 1461.] dialnet.unirioja.es


1392 Llibres de Claveria (Tortosa)

Catalunya: Baix Ebre i entorn

ANNEX DOCUMENTAL (pp.166-175): Quadre sobre les recompenses per la caça de llops. Dades recollides dels llibres de claveria (data, caçallop, quantitat, ajut, població i lloc):

Mes indet.:

4 litigades, 1 lliura.

Maig:

Un home, 6 llobatons, 5 sous.

Agost:

Rayner, 1 litigada, 7 sous.
Bernat Pineda, 1 litigada, 7 sous, Freginals.

Desembre:

Bedoç, 1 llop (gros), 5 sous, Amposta.
Miquel Mauri, 1 llop (gros), 5 sous, Costumà.

[CURTO HOMEDES, Albert i MARTÍNEZ SILVESTRE, Albert (1999): La presència del llop a l'antic terme de Tortosa durant la Baixa Edat Mitjana. Acta Històrica et Archaeologica Medievalia, AHCTE (homenatge al Dr. Manuel Riu), Núms. 20-21 (1999-2000), pp.455-476. Barcelona.] [Llibres de claveria de 1371 a 1461.] [Lllibres de claveria de 1371 a 1461.] dialnet.unirioja.es


1393 Llibres de Claveria (Tortosa)

Catalunya: Baix Ebre i entorn

ANNEX DOCUMENTAL (pp.166-175): Quadre sobre les recompenses per la caça de llops. Dades recollides dels llibres de claveria (data, caçallop, quantitat, ajut, població i lloc):

Març:

4 llops (grossos), 1 lliura.

Agost:

fill d'en Teixidor, 1 litigada, 5 sous, Amposta.

[CURTO HOMEDES, Albert i MARTÍNEZ SILVESTRE, Albert (1999): La presència del llop a l'antic terme de Tortosa durant la Baixa Edat Mitjana. Acta Històrica et Archaeologica Medievalia, AHCTE (homenatge al Dr. Manuel Riu), Núms. 20-21 (1999-2000), pp.455-476. Barcelona.] [Llibres de claveria de 1371 a 1461.] [Lllibres de claveria de 1371 a 1461.] dialnet.unirioja.es


1394 Llibres de Claveria (Tortosa)

Catalunya: Baix Ebre i entorn

ANNEX DOCUMENTAL (pp.166-175): Quadre sobre les recompenses per la caça de llops. Dades recollides dels llibres de claveria (data, caçallop, quantitat, ajut, població i lloc):

Juny:

Mauri, 3 llops (mitjancers), 7 sous i 6 diners.
1 llitigada, 5 sous, Torre de na Lorença.
Mingos, 1 litigada, 5 sous.
el gendre Mateu Ferrer, 1 litigada, 5 sous.
Gargallo, 1 llop (gros), 5 sous.

[CURTO HOMEDES, Albert i MARTÍNEZ SILVESTRE, Albert (1999): La presència del llop a l'antic terme de Tortosa durant la Baixa Edat Mitjana. Acta Històrica et Archaeologica Medievalia, AHCTE (homenatge al Dr. Manuel Riu), Núms. 20-21 (1999-2000), pp.455-476. Barcelona.] [Llibres de claveria de 1371 a 1461.] [Lllibres de claveria de 1371 a 1461.] dialnet.unirioja.es


1395 Llibres de Claveria (Tortosa)

Catalunya: Baix Ebre i entorn

ANNEX DOCUMENTAL (pp.166-175): Quadre sobre les recompenses per la caça de llops. Dades recollides dels llibres de claveria (data, caçallop, quantitat, ajut, població i lloc):

Febrer:

Domingo Martí, 1 llop, 5 sous, Prat.

[CURTO HOMEDES, Albert i MARTÍNEZ SILVESTRE, Albert (1999): La presència del llop a l'antic terme de Tortosa durant la Baixa Edat Mitjana. Acta Històrica et Archaeologica Medievalia, AHCTE (homenatge al Dr. Manuel Riu), Núms. 20-21 (1999-2000), pp.455-476. Barcelona.] [Llibres de claveria de 1371 a 1461.] [Lllibres de claveria de 1371 a 1461.] dialnet.unirioja.es


1396 Llibres de Claveria (Tortosa)

Catalunya: Baix Ebre i entorn

ANNEX DOCUMENTAL (pp.166-175): Quadre sobre les recompenses per la caça de llops. Dades recollides dels llibres de claveria (data, caçallop, quantitat, ajut, població i lloc):

Juny:

3 litigades, 15 sous.

[CURTO HOMEDES, Albert i MARTÍNEZ SILVESTRE, Albert (1999): La presència del llop a l'antic terme de Tortosa durant la Baixa Edat Mitjana. Acta Històrica et Archaeologica Medievalia, AHCTE (homenatge al Dr. Manuel Riu), Núms. 20-21 (1999-2000), pp.455-476. Barcelona.] [Llibres de claveria de 1371 a 1461.] [Lllibres de claveria de 1371 a 1461.] dialnet.unirioja.es


1397 Llibres de Claveria (Tortosa)

Catalunya: Baix Ebre i entorn

ANNEX DOCUMENTAL (pp.166-175): Quadre sobre les recompenses per la caça de llops. Dades recollides dels llibres de claveria (data, caçallop, quantitat, ajut, població i lloc):

Maig:

Domingo Miquel, 1 litigada, 5 sous, Aldover, prop de Bítem.
un pastor, 1 litigada, 5 sous, vinya d'en Joan Mascarós.

[CURTO HOMEDES, Albert i MARTÍNEZ SILVESTRE, Albert (1999): La presència del llop a l'antic terme de Tortosa durant la Baixa Edat Mitjana. Acta Històrica et Archaeologica Medievalia, AHCTE (homenatge al Dr. Manuel Riu), Núms. 20-21 (1999-2000), pp.455-476. Barcelona.] [Llibres de claveria de 1371 a 1461.] [Lllibres de claveria de 1371 a 1461.] dialnet.unirioja.es


1398 Llibres de Claveria (Tortosa)

Catalunya: Baix Ebre i entorn

ANNEX DOCUMENTAL (pp.166-175): Quadre sobre les recompenses per la caça de llops. Dades recollides dels llibres de claveria (data, caçallop, quantitat, ajut, població i lloc):

Febrer:

Joan Pol, 1 lloba, 5 sous, Carles.

Maig:

2 litigades, 10 sous.

[CURTO HOMEDES, Albert i MARTÍNEZ SILVESTRE, Albert (1999): La presència del llop a l'antic terme de Tortosa durant la Baixa Edat Mitjana. Acta Històrica et Archaeologica Medievalia, AHCTE (homenatge al Dr. Manuel Riu), Núms. 20-21 (1999-2000), pp.455-476. Barcelona.] [Llibres de claveria de 1371 a 1461.] [Lllibres de claveria de 1371 a 1461.] dialnet.unirioja.es


1399 Llibres de Claveria (Tortosa)

Catalunya: Baix Ebre i entorn

ANNEX DOCUMENTAL (pp.166-175): Quadre sobre les recompenses per la caça de llops. Dades recollides dels llibres de claveria (data, caçallop, quantitat, ajut, població i lloc):

Juny:

3 litigades, 15 sous.

[CURTO HOMEDES, Albert i MARTÍNEZ SILVESTRE, Albert (1999): La presència del llop a l'antic terme de Tortosa durant la Baixa Edat Mitjana. Acta Històrica et Archaeologica Medievalia, AHCTE (homenatge al Dr. Manuel Riu), Núms. 20-21 (1999-2000), pp.455-476. Barcelona.] [Llibres de claveria de 1371 a 1461.] [Lllibres de claveria de 1371 a 1461.] dialnet.unirioja.es


1400 Llibres de Claveria (Tortosa)

Catalunya: Baix Ebre i entorn

ANNEX DOCUMENTAL (pp.166-175): Quadre sobre les recompenses per la caça de llops. Dades recollides dels llibres de claveria (data, caçallop, quantitat, ajut, població i lloc):

Gener:

2 llops, 10 sous.

Febrer:

Domingo Lorenç, 1 llop, 5 sous.

[CURTO HOMEDES, Albert i MARTÍNEZ SILVESTRE, Albert (1999): La presència del llop a l'antic terme de Tortosa durant la Baixa Edat Mitjana. Acta Històrica et Archaeologica Medievalia, AHCTE (homenatge al Dr. Manuel Riu), Núms. 20-21 (1999-2000), pp.455-476. Barcelona.] [Llibres de claveria de 1371 a 1461.] [Lllibres de claveria de 1371 a 1461.] dialnet.unirioja.es


1402 Llibres de Claveria (Tortosa)

Catalunya: Baix Ebre i entorn

ANNEX DOCUMENTAL (pp.166-175): Quadre sobre les recompenses per la caça de llops. Dades recollides dels llibres de claveria (data, caçallop, quantitat, ajut, població i lloc):

Maig:

Domingo Miquel, 1 litigada, 5 sous.
Falcó, 1 litigada, 5 sous, Barrugat.

Juliol:

2 llops, 10 sous.

[CURTO HOMEDES, Albert i MARTÍNEZ SILVESTRE, Albert (1999): La presència del llop a l'antic terme de Tortosa durant la Baixa Edat Mitjana. Acta Històrica et Archaeologica Medievalia, AHCTE (homenatge al Dr. Manuel Riu), Núms. 20-21 (1999-2000), pp.455-476. Barcelona.] [Llibres de claveria de 1371 a 1461.] [Lllibres de claveria de 1371 a 1461.] dialnet.unirioja.es


1403 Llibres de Claveria (Tortosa)

Catalunya: Baix Ebre i entorn

ANNEX DOCUMENTAL (pp.166-175): Quadre sobre les recompenses per la caça de llops. Dades recollides dels llibres de claveria (data, caçallop, quantitat, ajut, població i lloc):

Desembre:

Arnau Traval, 2 llops (grans), 1 lliura.

[CURTO HOMEDES, Albert i MARTÍNEZ SILVESTRE, Albert (1999): La presència del llop a l'antic terme de Tortosa durant la Baixa Edat Mitjana. Acta Històrica et Archaeologica Medievalia, AHCTE (homenatge al Dr. Manuel Riu), Núms. 20-21 (1999-2000), pp.455-476. Barcelona.] [Llibres de claveria de 1371 a 1461.] [Lllibres de claveria de 1371 a 1461.] dialnet.unirioja.es


1404 Llibres de Claveria (Tortosa)

Catalunya: Baix Ebre i entorn

ANNEX DOCUMENTAL (pp.166-175): Quadre sobre les recompenses per la caça de llops. Dades recollides dels llibres de claveria (data, caçallop, quantitat, ajut, població i lloc):

Abril:

Pere Balaguer, 1 llitigada, 5 sous, Freginals, Port del Montsià.

Maig:

Escoda, 1 litigada, 5 sous, les Barraques.
Bernat Solà, 1 litigada, 5 sous, Mas dels Barberans.

[CURTO HOMEDES, Albert i MARTÍNEZ SILVESTRE, Albert (1999): La presència del llop a l'antic terme de Tortosa durant la Baixa Edat Mitjana. Acta Històrica et Archaeologica Medievalia, AHCTE (homenatge al Dr. Manuel Riu), Núms. 20-21 (1999-2000), pp.455-476. Barcelona.] [Llibres de claveria de 1371 a 1461.] [Lllibres de claveria de 1371 a 1461.] dialnet.unirioja.es


1405 Llibres de Claveria (Tortosa)

Catalunya: Baix Ebre i entorn

ANNEX DOCUMENTAL (pp.166-175): Quadre sobre les recompenses per la caça de llops. Dades recollides dels llibres de claveria (data, caçallop, quantitat, ajut, població i lloc):

Juny:

Un home, lloba, 5 sous, Vall-de-roures, Coll de l'Açucar.

[CURTO HOMEDES, Albert i MARTÍNEZ SILVESTRE, Albert (1999): La presència del llop a l'antic terme de Tortosa durant la Baixa Edat Mitjana. Acta Històrica et Archaeologica Medievalia, AHCTE (homenatge al Dr. Manuel Riu), Núms. 20-21 (1999-2000), pp.455-476. Barcelona.] [Llibres de claveria de 1371 a 1461.] [Lllibres de claveria de 1371 a 1461.] dialnet.unirioja.es


1406 Llibres de Claveria (Tortosa)

Catalunya: Baix Ebre i entorn

ANNEX DOCUMENTAL (pp.166-175): Quadre sobre les recompenses per la caça de llops. Dades recollides dels llibres de claveria (data, caçallop, quantitat, ajut, població i lloc):

Març:

1 litigada, 5 sous.

Maig:

1 llop (gros) i 1 litigada, 10 sous.
Francesc Guardia, 1 litigada, 5 sous.

Setembre:

Pere Pol1 lloba, 5 sous.

Novembre:

Pere Pol1 llop, 5 sous, Carles.

[CURTO HOMEDES, Albert i MARTÍNEZ SILVESTRE, Albert (1999): La presència del llop a l'antic terme de Tortosa durant la Baixa Edat Mitjana. Acta Històrica et Archaeologica Medievalia, AHCTE (homenatge al Dr. Manuel Riu), Núms. 20-21 (1999-2000), pp.455-476. Barcelona.] [Llibres de claveria de 1371 a 1461.] [Lllibres de claveria de 1371 a 1461.] dialnet.unirioja.es


1407 Llibres de Claveria (Tortosa)

Catalunya: Baix Ebre i entorn

ANNEX DOCUMENTAL (pp.166-175): Quadre sobre les recompenses per la caça de llops. Dades recollides dels llibres de claveria (data, caçallop, quantitat, ajut, població i lloc):

Abril:

Domingo Meseguer, 1 llop (gros), 5 sous, Costumà, Tivenys.

Maig:

Jaume Caramany, 1 litigada, 5 sous, la Ràpita.
Lonch (pastor), 1 litigada, 5 sous.

[CURTO HOMEDES, Albert i MARTÍNEZ SILVESTRE, Albert (1999): La presència del llop a l'antic terme de Tortosa durant la Baixa Edat Mitjana. Acta Històrica et Archaeologica Medievalia, AHCTE (homenatge al Dr. Manuel Riu), Núms. 20-21 (1999-2000), pp.455-476. Barcelona.] [Llibres de claveria de 1371 a 1461.] [Lllibres de claveria de 1371 a 1461.] dialnet.unirioja.es


1408 Llibres de Claveria (Tortosa)

Catalunya: Baix Ebre i entorn

ANNEX DOCUMENTAL (pp.166-175): Quadre sobre les recompenses per la caça de llops. Dades recollides dels llibres de claveria (data, caçallop, quantitat, ajut, població i lloc):

Juny:

Bernat Miquel, 1 litigada, 5 sous, prop Ossera.
Pere Cabalbo, 1 litigada, 5 sous, Mola de Catí.

[CURTO HOMEDES, Albert i MARTÍNEZ SILVESTRE, Albert (1999): La presència del llop a l'antic terme de Tortosa durant la Baixa Edat Mitjana. Acta Històrica et Archaeologica Medievalia, AHCTE (homenatge al Dr. Manuel Riu), Núms. 20-21 (1999-2000), pp.455-476. Barcelona.] [Llibres de claveria de 1371 a 1461.] [Lllibres de claveria de 1371 a 1461.] dialnet.unirioja.es


1413 Bosquejo histórico de Oropesa

País Valencià

ORPESA [Plana Alta, Castelló]: Sevillano Colom, en su "Bosquejo histórico de Oropesa", dice, entre otras cosas: "Fue en 25 de septiembre de 1413. Reinaba en los países de la corona de Aragón el primer rey de la dinastía Trastámara, Fernando I de Antequera. Le acababan de elegir libérrimamente los compromisarios de Aragón, Cataluña y Valencia reunidos en Caspe, después de la muerte de Martín el Humano". Al comienzo hace en el privilegio una brillante descripción de la costa rocosa de los fáciles escondrijos donde podían fácilmente, los sarracenos, ocultarse para sus incursiones piráticas y las presas en corso. Expone luego las múltiples ocasiones en que han sido capturados miles de cristianos (varones y mujeres) y llevados cautivos a tierras musulmanas. Pinta el cuadro de desolación de unas tierras feraces, abandonadas por sus habitantes por falta de seguridad: "En lugar de hombres, las habitan -dice- jabalíes, lobos y panteras [linces?], y en lugar de aves domésticas revolotean los buitres y los cuervos". El espectáculo es tal que no se puede contemplar con los ojos secos ('siccis occulis'). Para poner remedio a tal estado de cosas, ordena que ea construida, en el sito que parezca más útil y cómodo, una torre con capilla o basílica y con edificios fortificados, desde donde puedan observarse las naves amigas o enemigas que vinieren hacia el cabo; y donde pudieran refugiarse los habitantes en caso de ataque. Dicha construcción tenía que ser llevada a cabo, sin perjuicio para los derechos reales ni para "el noble Jaufredo de Thous, de quien se dice que es el lugar de Oropesa". [...] (Pàg.82)

[PUERTO MEZQUITA, Gonzalo: Guía Comercial e Industrial de Castellón de la Plana 1958. Cámara Oficial de Comercio, Industria y Navegación. Castellón] repositori.uji.es


1413 Llibres de Claveria (Tortosa)

Catalunya: Baix Ebre i entorn

ANNEX DOCUMENTAL (pp.166-175): Quadre sobre les recompenses per la caça de llops. Dades recollides dels llibres de claveria (data, caçallop, quantitat, ajut, població i lloc):

Desembre:

Bertomeu Pol, 1 lloba, 5 sous.

[CURTO HOMEDES, Albert i MARTÍNEZ SILVESTRE, Albert (1999): La presència del llop a l'antic terme de Tortosa durant la Baixa Edat Mitjana. Acta Històrica et Archaeologica Medievalia, AHCTE (homenatge al Dr. Manuel Riu), Núms. 20-21 (1999-2000), pp.455-476. Barcelona.] [Llibres de claveria de 1371 a 1461.] [Lllibres de claveria de 1371 a 1461.] dialnet.unirioja.es


1414 Llibres de Claveria (Tortosa)

Catalunya: Baix Ebre i entorn

ANNEX DOCUMENTAL (pp.166-175): Quadre sobre les recompenses per la caça de llops. Dades recollides dels llibres de claveria (data, caçallop, quantitat, ajut, població i lloc):

Gener:

Polo (caçador de mont), 1 lloba, 5 sous.

[CURTO HOMEDES, Albert i MARTÍNEZ SILVESTRE, Albert (1999): La presència del llop a l'antic terme de Tortosa durant la Baixa Edat Mitjana. Acta Històrica et Archaeologica Medievalia, AHCTE (homenatge al Dr. Manuel Riu), Núms. 20-21 (1999-2000), pp.455-476. Barcelona.] [Llibres de claveria de 1371 a 1461.] [Lllibres de claveria de 1371 a 1461.] dialnet.unirioja.es


1417 Llibres de Claveria (Tortosa)

Catalunya: Baix Ebre i entorn

ANNEX DOCUMENTAL (pp.166-175): Quadre sobre les recompenses per la caça de llops. Dades recollides dels llibres de claveria (data, caçallop, quantitat, ajut, població i lloc):

Febrer:

Bernat Solà, llop, 5 sous, la Galera.

Maig:

Jaume Caramany, 1 litigada, 5 sous.

[CURTO HOMEDES, Albert i MARTÍNEZ SILVESTRE, Albert (1999): La presència del llop a l'antic terme de Tortosa durant la Baixa Edat Mitjana. Acta Històrica et Archaeologica Medievalia, AHCTE (homenatge al Dr. Manuel Riu), Núms. 20-21 (1999-2000), pp.455-476. Barcelona.] [Llibres de claveria de 1371 a 1461.] [Lllibres de claveria de 1371 a 1461.] dialnet.unirioja.es


1419 Llibres de Claveria (Tortosa)

Catalunya: Baix Ebre i entorn

ANNEX DOCUMENTAL (pp.166-175): Quadre sobre les recompenses per la caça de llops. Dades recollides dels llibres de claveria (data, caçallop, quantitat, ajut, població i lloc):

Maig:

Guiamó Cabrer, 1 litigada, 5 sous.

[CURTO HOMEDES, Albert i MARTÍNEZ SILVESTRE, Albert (1999): La presència del llop a l'antic terme de Tortosa durant la Baixa Edat Mitjana. Acta Històrica et Archaeologica Medievalia, AHCTE (homenatge al Dr. Manuel Riu), Núms. 20-21 (1999-2000), pp.455-476. Barcelona.] [Llibres de claveria de 1371 a 1461.] [Lllibres de claveria de 1371 a 1461.] dialnet.unirioja.es


1420 Llibres de Claveria (Tortosa)

Catalunya: Baix Ebre i entorn

ANNEX DOCUMENTAL (pp.166-175): Quadre sobre les recompenses per la caça de llops. Dades recollides dels llibres de claveria (data, caçallop, quantitat, ajut, població i lloc):

Maig:

Mixos Aldea, 1 llop, 5 sous.
Dos homes, 1 llop i 1 litigada, 10 sous, Amposta.

[CURTO HOMEDES, Albert i MARTÍNEZ SILVESTRE, Albert (1999): La presència del llop a l'antic terme de Tortosa durant la Baixa Edat Mitjana. Acta Històrica et Archaeologica Medievalia, AHCTE (homenatge al Dr. Manuel Riu), Núms. 20-21 (1999-2000), pp.455-476. Barcelona.] [Llibres de claveria de 1371 a 1461.] [Lllibres de claveria de 1371 a 1461.] dialnet.unirioja.es


1422 Llibres de Claveria (Tortosa)

Catalunya: Baix Ebre i entorn

ANNEX DOCUMENTAL (pp.166-175): Quadre sobre les recompenses per la caça de llops. Dades recollides dels llibres de claveria (data, caçallop, quantitat, ajut, població i lloc):

Juny:

Capalbo, 1 litigada, 5 sous.

[CURTO HOMEDES, Albert i MARTÍNEZ SILVESTRE, Albert (1999): La presència del llop a l'antic terme de Tortosa durant la Baixa Edat Mitjana. Acta Històrica et Archaeologica Medievalia, AHCTE (homenatge al Dr. Manuel Riu), Núms. 20-21 (1999-2000), pp.455-476. Barcelona.] [Llibres de claveria de 1371 a 1461.] [Lllibres de claveria de 1371 a 1461.] dialnet.unirioja.es


1424 Llibres de Claveria (Tortosa)

Catalunya: Baix Ebre i entorn

ANNEX DOCUMENTAL (pp.166-175): Quadre sobre les recompenses per la caça de llops. Dades recollides dels llibres de claveria (data, caçallop, quantitat, ajut, població i lloc):

Abril:

Guillemó Lexar, 1 llop, 5 sous.

[CURTO HOMEDES, Albert i MARTÍNEZ SILVESTRE, Albert (1999): La presència del llop a l'antic terme de Tortosa durant la Baixa Edat Mitjana. Acta Històrica et Archaeologica Medievalia, AHCTE (homenatge al Dr. Manuel Riu), Núms. 20-21 (1999-2000), pp.455-476. Barcelona.] [Llibres de claveria de 1371 a 1461.] [Lllibres de claveria de 1371 a 1461.] dialnet.unirioja.es


1427 Llibres de Claveria (Tortosa)

Catalunya: Baix Ebre i entorn

ANNEX DOCUMENTAL (pp.166-175): Quadre sobre les recompenses per la caça de llops. Dades recollides dels llibres de claveria (data, caçallop, quantitat, ajut, població i lloc):

Mes indet.:

Ramon Sampso / Pere Fontanet, 1 litigada, 5 sous, Carles.

Juliol:

Lexar, 1 litigada, 5 sous, Mas dels Barberans.

Novembre:

Domingo Alexar, 1 llop, 5 sous, Mas dels Barberans.
Bonanat de Merades, 1 llop, 5 sous, Godall.

[CURTO HOMEDES, Albert i MARTÍNEZ SILVESTRE, Albert (1999): La presència del llop a l'antic terme de Tortosa durant la Baixa Edat Mitjana. Acta Històrica et Archaeologica Medievalia, AHCTE (homenatge al Dr. Manuel Riu), Núms. 20-21 (1999-2000), pp.455-476. Barcelona.] [Llibres de claveria de 1371 a 1461.] [Lllibres de claveria de 1371 a 1461.] dialnet.unirioja.es


1428 Llibres de Claveria (Tortosa)

Catalunya: Baix Ebre i entorn

ANNEX DOCUMENTAL (pp.166-175): Quadre sobre les recompenses per la caça de llops. Dades recollides dels llibres de claveria (data, caçallop, quantitat, ajut, població i lloc):

Març:

Joan Solà, 1 llop, 5 sous, Solso [sic].

Maig:

Miquel García (bracer), 1 litigada, 5 sous.
Ramon Samso, 1 litigada, 5 sous, Carles.

[CURTO HOMEDES, Albert i MARTÍNEZ SILVESTRE, Albert (1999): La presència del llop a l'antic terme de Tortosa durant la Baixa Edat Mitjana. Acta Històrica et Archaeologica Medievalia, AHCTE (homenatge al Dr. Manuel Riu), Núms. 20-21 (1999-2000), pp.455-476. Barcelona.] [Llibres de claveria de 1371 a 1461.] [Lllibres de claveria de 1371 a 1461.] dialnet.unirioja.es


1429 Llibres de Claveria (Tortosa)

Catalunya: Baix Ebre i entorn

ANNEX DOCUMENTAL (pp.166-175): Quadre sobre les recompenses per la caça de llops. Dades recollides dels llibres de claveria (data, caçallop, quantitat, ajut, població i lloc):

Gener:

(B)ertomeu Pol, 2 llops (grans), 10 sous. Carles.

Febrer:

Joan Gil (cervater), 1 lloba, 5 sous.
Calvet, 1 llop, 5 sous, Carles.

Març:

Pere García, 1 llop, 5 sous. Tortosa.

Abril:

Francesc Solà, 1 llop, 5 sous. Godall.

Juny:

Gil Castell, 1 litigada, 5 sous. Vallcanera.

[CURTO HOMEDES, Albert i MARTÍNEZ SILVESTRE, Albert (1999): La presència del llop a l'antic terme de Tortosa durant la Baixa Edat Mitjana. Acta Històrica et Archaeologica Medievalia, AHCTE (homenatge al Dr. Manuel Riu), Núms. 20-21 (1999-2000), pp.455-476. Barcelona.] [Llibres de claveria de 1371 a 1461.] [Lllibres de claveria de 1371 a 1461.] dialnet.unirioja.es


1430 Llibres de Claveria (Tortosa)

Catalunya: Baix Ebre i entorn

ANNEX DOCUMENTAL (pp.166-175): Quadre sobre les recompenses per la caça de llops. Dades recollides dels llibres de claveria (data, caçallop, quantitat, ajut, població i lloc):

Maig:

Miquel García, 1 litigada, 5 sous.
2 llops, 10 sous.

Juny:

Un home, 1 litigada, 5 sous.
Pere Perues, 1 llop, 5 sous, Mas de Lloret.
Guillemó, 1 litigada, 5 sous, Mas dels Barberans, Alexar.

[CURTO HOMEDES, Albert i MARTÍNEZ SILVESTRE, Albert (1999): La presència del llop a l'antic terme de Tortosa durant la Baixa Edat Mitjana. Acta Històrica et Archaeologica Medievalia, AHCTE (homenatge al Dr. Manuel Riu), Núms. 20-21 (1999-2000), pp.455-476. Barcelona.] [Llibres de claveria de 1371 a 1461.] [Lllibres de claveria de 1371 a 1461.] dialnet.unirioja.es


1431 Llibres de Claveria (Tortosa)

Catalunya: Baix Ebre i entorn

ANNEX DOCUMENTAL (pp.166-175): Quadre sobre les recompenses per la caça de llops. Dades recollides dels llibres de claveria (data, caçallop, quantitat, ajut, població i lloc):

Gener:

Domingo Calvet, 1 litigada, 5 sous, Carles.

[CURTO HOMEDES, Albert i MARTÍNEZ SILVESTRE, Albert (1999): La presència del llop a l'antic terme de Tortosa durant la Baixa Edat Mitjana. Acta Històrica et Archaeologica Medievalia, AHCTE (homenatge al Dr. Manuel Riu), Núms. 20-21 (1999-2000), pp.455-476. Barcelona.] [Llibres de claveria de 1371 a 1461.] [Lllibres de claveria de 1371 a 1461.] dialnet.unirioja.es


1432 Llibres de Claveria (Tortosa)

Catalunya: Baix Ebre i entorn

ANNEX DOCUMENTAL (pp.166-175): Quadre sobre les recompenses per la caça de llops. Dades recollides dels llibres de claveria (data, caçallop, quantitat, ajut, població i lloc):

Juliol:

Joan Bonet, 1 lloba prenyada, 2 sous i 6 diners, Pinell.

[CURTO HOMEDES, Albert i MARTÍNEZ SILVESTRE, Albert (1999): La presència del llop a l'antic terme de Tortosa durant la Baixa Edat Mitjana. Acta Històrica et Archaeologica Medievalia, AHCTE (homenatge al Dr. Manuel Riu), Núms. 20-21 (1999-2000), pp.455-476. Barcelona.] [Llibres de claveria de 1371 a 1461.] [Lllibres de claveria de 1371 a 1461.] dialnet.unirioja.es


1433 Llibres de Claveria (Tortosa)

Catalunya: Baix Ebre i entorn

ANNEX DOCUMENTAL (pp.166-175): Quadre sobre les recompenses per la caça de llops. Dades recollides dels llibres de claveria (data, caçallop, quantitat, ajut, població i lloc):

Gener:

Bertomeu Pol, 1 llop, 5 sous, Terranies.

[CURTO HOMEDES, Albert i MARTÍNEZ SILVESTRE, Albert (1999): La presència del llop a l'antic terme de Tortosa durant la Baixa Edat Mitjana. Acta Històrica et Archaeologica Medievalia, AHCTE (homenatge al Dr. Manuel Riu), Núms. 20-21 (1999-2000), pp.455-476. Barcelona.] [Llibres de claveria de 1371 a 1461.] [Lllibres de claveria de 1371 a 1461.] dialnet.unirioja.es


1434 Llibres de Claveria (Tortosa)

Catalunya: Baix Ebre i entorn

ANNEX DOCUMENTAL (pp.166-175): Quadre sobre les recompenses per la caça de llops. Dades recollides dels llibres de claveria (data, caçallop, quantitat, ajut, població i lloc):

Maig:

Pericó Poll, 1 litigada, 5 sous, Rasquera, terme de Benifallet.

Juny:

Pere Martí, 1 litigada, 5 sous.

Agost:

Jaume Calvet, 1 llop, 5 sous, Carles.

[CURTO HOMEDES, Albert i MARTÍNEZ SILVESTRE, Albert (1999): La presència del llop a l'antic terme de Tortosa durant la Baixa Edat Mitjana. Acta Històrica et Archaeologica Medievalia, AHCTE (homenatge al Dr. Manuel Riu), Núms. 20-21 (1999-2000), pp.455-476. Barcelona.] [Llibres de claveria de 1371 a 1461.] [Lllibres de claveria de 1371 a 1461.] dialnet.unirioja.es


1435 Llibres de Claveria (Tortosa)

Catalunya: Baix Ebre i entorn

ANNEX DOCUMENTAL (pp.166-175): Quadre sobre les recompenses per la caça de llops. Dades recollides dels llibres de claveria (data, caçallop, quantitat, ajut, població i lloc):

Abril:

Gil Castel, 1 llop, 5 sous, la Cènia, Coll del Açucar.
Francesc Fulleda, 1 llop, 5 sous.

Maig:

Jaume Revull, 1 litigada, 5 sous, Font d'en Bernat (damunt Bítem).
Bernat Barberà, 1 litigada, 5 sous, Cap de la Lexar, Carrovera (sobre Carrascal).

[CURTO HOMEDES, Albert i MARTÍNEZ SILVESTRE, Albert (1999): La presència del llop a l'antic terme de Tortosa durant la Baixa Edat Mitjana. Acta Històrica et Archaeologica Medievalia, AHCTE (homenatge al Dr. Manuel Riu), Núms. 20-21 (1999-2000), pp.455-476. Barcelona.] [Llibres de claveria de 1371 a 1461.] [Lllibres de claveria de 1371 a 1461.] dialnet.unirioja.es


1439 Llibres de Claveria (Tortosa)

Catalunya: Baix Ebre i entorn

ANNEX DOCUMENTAL (pp.166-175): Quadre sobre les recompenses per la caça de llops. Dades recollides dels llibres de claveria (data, caçallop, quantitat, ajut, població i lloc):

Maig:

Bernat Barberà, 1 litigada, 5 sous, Mas dels Barberans.

Agost:

Miquel Sanç, 1 llop, 5 sous.

[CURTO HOMEDES, Albert i MARTÍNEZ SILVESTRE, Albert (1999): La presència del llop a l'antic terme de Tortosa durant la Baixa Edat Mitjana. Acta Històrica et Archaeologica Medievalia, AHCTE (homenatge al Dr. Manuel Riu), Núms. 20-21 (1999-2000), pp.455-476. Barcelona.] [Llibres de claveria de 1371 a 1461.] [Lllibres de claveria de 1371 a 1461.] dialnet.unirioja.es


1440 Llibres de Claveria (Tortosa)

Catalunya: Baix Ebre i entorn

ANNEX DOCUMENTAL (pp.166-175): Quadre sobre les recompenses per la caça de llops. Dades recollides dels llibres de claveria (data, caçallop, quantitat, ajut, població i lloc):

Febrer:

Poler, 1 llop, 5 sous, Carles.

Març:

Calver, 1 llop, 5 sous, Carles.

Abril:

Bonamat Mauri, 1 litigada, 5 sous, Alentar.
Bonamat Mauri, 1 litigada, 5 sous, Alentar.
[sic, repetit]

Maig:

Bertomau Pol, Jaume Calvet, 1 litigada, 5 sous, Carles.
Berenguer Castell, 1 litigada, 5 sous, Catinell.

[CURTO HOMEDES, Albert i MARTÍNEZ SILVESTRE, Albert (1999): La presència del llop a l'antic terme de Tortosa durant la Baixa Edat Mitjana. Acta Històrica et Archaeologica Medievalia, AHCTE (homenatge al Dr. Manuel Riu), Núms. 20-21 (1999-2000), pp.455-476. Barcelona.] [Llibres de claveria de 1371 a 1461.] [Lllibres de claveria de 1371 a 1461.] dialnet.unirioja.es


1441 Llibres de Claveria (Tortosa)

Catalunya: Baix Ebre i entorn

ANNEX DOCUMENTAL (pp.166-175): Quadre sobre les recompenses per la caça de llops. Dades recollides dels llibres de claveria (data, caçallop, quantitat, ajut, població i lloc):

Febrer:

Guiamó Alexar, 1 llop, 5 sous, Mas dels Barberans.

Abril:

Lexar, 1 llop, 5 sous, Mas dels Barberans, Coll de l'Açucar.
Jaume Revull, 1 litigada, 5 sous, Bosc de l'Olzina.

Maig:

Miquel Cortilla, 1 litigada, 5 sous, Paüls, terme de Carles.

[CURTO HOMEDES, Albert i MARTÍNEZ SILVESTRE, Albert (1999): La presència del llop a l'antic terme de Tortosa durant la Baixa Edat Mitjana. Acta Històrica et Archaeologica Medievalia, AHCTE (homenatge al Dr. Manuel Riu), Núms. 20-21 (1999-2000), pp.455-476. Barcelona.] [Llibres de claveria de 1371 a 1461.] [Lllibres de claveria de 1371 a 1461.] dialnet.unirioja.es


1442 Llibres de Claveria (Tortosa)

Catalunya: Baix Ebre i entorn

ANNEX DOCUMENTAL (pp.166-175): Quadre sobre les recompenses per la caça de llops. Dades recollides dels llibres de claveria (data, caçallop, quantitat, ajut, població i lloc):

Maig:

Bernat Barberà, 1 litigada, 5 sous.
Guiamó Alexar, 1 llop, 5 sous.

Novembre:

Domingo Artesa, 1 llop, 5 sous, Cap de la Costa de l'Almatrach. [Llop marí?]

[CURTO HOMEDES, Albert i MARTÍNEZ SILVESTRE, Albert (1999): La presència del llop a l'antic terme de Tortosa durant la Baixa Edat Mitjana. Acta Històrica et Archaeologica Medievalia, AHCTE (homenatge al Dr. Manuel Riu), Núms. 20-21 (1999-2000), pp.455-476. Barcelona.] [Llibres de claveria de 1371 a 1461.] [Lllibres de claveria de 1371 a 1461.] dialnet.unirioja.es


1443 Llibres de Claveria (Tortosa)

Catalunya: Baix Ebre i entorn

ANNEX DOCUMENTAL (pp.166-175): Quadre sobre les recompenses per la caça de llops. Dades recollides dels llibres de claveria (data, caçallop, quantitat, ajut, població i lloc):

Maig:

Joan Daroca, 1 litigada, 5 sous, Amposta, Prat, molt aprop d'Amposta.
Joan Cortilla, 1 litigada, 5 sous, Paüls, Coll de l'Espina, terme de Carles.

Juny:

Bernat Barberà, 1 litigada, 5 sous, Mas dels Barberans, Bacis de Caro.

Juliol:

Joan Guillem Lexar, 1 llop, 5 sous, Mas dels Barberans.

[CURTO HOMEDES, Albert i MARTÍNEZ SILVESTRE, Albert (1999): La presència del llop a l'antic terme de Tortosa durant la Baixa Edat Mitjana. Acta Històrica et Archaeologica Medievalia, AHCTE (homenatge al Dr. Manuel Riu), Núms. 20-21 (1999-2000), pp.455-476. Barcelona.] [Llibres de claveria de 1371 a 1461.] [Lllibres de claveria de 1371 a 1461.] dialnet.unirioja.es


1444 Llibres de Claveria (Tortosa)

Catalunya: Baix Ebre i entorn

ANNEX DOCUMENTAL (pp.166-175): Quadre sobre les recompenses per la caça de llops. Dades recollides dels llibres de claveria (data, caçallop, quantitat, ajut, població i lloc):

Maig:

Bernat Barberà, 1 litigada, 5 sous, Mas dels Barberans.
Francesc Mariscot (pescador), 1 llop, 5 sous, mar.
[llop marí?]
Lexar, 1 llop, 5 sous, Mas dels Barberans.

Juny:

Miquel Cortilla, 1 litigada, 5 sous, Paüls.
Domingo Risch, 1 litigada, 5 sous, Godall.

Juliol:

Guiamó, 1 llop, 5 sous, Godall.
Bernat Rovira, 2 llobatons, 5 sous, Mas d'en Mateu Ferrer (Port).

Agost:

Domingo Alexar, 1 llop, 5 sous, Mas dels Barberans.
Ramon Ubert, 1 llop, 5 sous, Godall.

Octubre:

Ramon Oguer, 1 litigada, 5 sous, Godall.
Esteve de Merades, 1 litigada, 5 sous.
Lexar, 1 litigada, 5 sous, Mas dels Barberans.

Desembre:

Ramon Ubert, 1 llop, 5 sous, Godall.
Un home, 1 llop, 5 sous, Paüls.
an Artesa
[sic], 1 llop (gran), 5 sous.
Reull, 1 llop, 5 sous, Tivissa.
Ramon Och, 1 llop, 5 sous, Merades.

[CURTO HOMEDES, Albert i MARTÍNEZ SILVESTRE, Albert (1999): La presència del llop a l'antic terme de Tortosa durant la Baixa Edat Mitjana. Acta Històrica et Archaeologica Medievalia, AHCTE (homenatge al Dr. Manuel Riu), Núms. 20-21 (1999-2000), pp.455-476. Barcelona.] [Llibres de claveria de 1371 a 1461.] [Lllibres de claveria de 1371 a 1461.] dialnet.unirioja.es


1445 Llibres de Claveria (Tortosa)

Catalunya: Baix Ebre i entorn

ANNEX DOCUMENTAL (pp.166-175): Quadre sobre les recompenses per la caça de llops. Dades recollides dels llibres de claveria (data, caçallop, quantitat, ajut, població i lloc):

Febrer:

Domingo Roffes, 1 llop, 5 sous, Merades.

Març:

Francesc Guàrdia, 1 llop, 5 sous, Amposta.
Domingo Ferrer, 1 llop (gros), 5 sous, Traiguera.
Un home, 1 llop, 5 sous, Paüls.

Abril:

Bernat Ferrer, 1 llop, 5 sous, Merades.
Cortilles, 1 llop, 5 sous, Paüls.
Lexar, 1 llop, 5 sous, Mas dels Barberans.

Maig:

Ramon Steve, 1 llop, 5 sous, Merades.
Bernat Barberà, Pere Martí, 1 litigada, 5 sous, Mas dels Barberans, Mola de Catí.
Bernat Rovira, 1 litigada, 5 sous, Mas d'en Mateu Ferrer (Port).
Jaume Revull, 1 litigada, 5 sous, Tivissa, damunt el Mas de Madona Blanquina (Bítem)
Lexar, 1 llop, 5 sous, Mas dels Barberans.

[CURTO HOMEDES, Albert i MARTÍNEZ SILVESTRE, Albert (1999): La presència del llop a l'antic terme de Tortosa durant la Baixa Edat Mitjana. Acta Històrica et Archaeologica Medievalia, AHCTE (homenatge al Dr. Manuel Riu), Núms. 20-21 (1999-2000), pp.455-476. Barcelona.] [Llibres de claveria de 1371 a 1461.] [Lllibres de claveria de 1371 a 1461.] dialnet.unirioja.es


1446 Llibres de Claveria (Tortosa)

Catalunya: Baix Ebre i entorn

ANNEX DOCUMENTAL (pp.166-175): Quadre sobre les recompenses per la caça de llops. Dades recollides dels llibres de claveria (data, caçallop, quantitat, ajut, població i lloc):

Juny:

Domingo Ramos, 1 llop, 5 sous, Godall.

Setembre:

Domingo Aznar, 1 llop, 5 sous, Merades.
Alexar, 1 llop, 5 sous, la Galera.

[CURTO HOMEDES, Albert i MARTÍNEZ SILVESTRE, Albert (1999): La presència del llop a l'antic terme de Tortosa durant la Baixa Edat Mitjana. Acta Històrica et Archaeologica Medievalia, AHCTE (homenatge al Dr. Manuel Riu), Núms. 20-21 (1999-2000), pp.455-476. Barcelona.] [Llibres de claveria de 1371 a 1461.] [Lllibres de claveria de 1371 a 1461.] dialnet.unirioja.es


1447 Llibres de Claveria (Tortosa)

Catalunya: Baix Ebre i entorn

ANNEX DOCUMENTAL (pp.166-175): Quadre sobre les recompenses per la caça de llops. Dades recollides dels llibres de claveria (data, caçallop, quantitat, ajut, població i lloc):

Febrer:

Guiamó Ricart, 1 llop, 5 sous, Freginals.

Març:

Domingo Fígols, 1 llop, 5 sous, Mas dels Barberans, Coll del Pi.

Abril:

Domingo Steve, 1 llop, 5 sous, Merades.
Alexar, 2 llops (mascle i femella), 10 sous, Mas dels Barberans.
Bernat Rovira, 1 llop (gros), 5 sous.
Bernat Rovira, 1 litigada, 5 sous.
Arnau Squert, 1 llop, 5 sous, Godall.

Maig:

Jaume Calvet, 1 litigada, 5 sous.
Domingo Joan, 1 litigada, 5 sous, Godall.

Juny:

Lexar, 1 llop, 5 sous, Mas dels Barberans.
Alexar, 1 litigada, 5 sous, Mas dels Barberans.

Juliol:

Domingo Sobirats, 1 llop, 5 sous, Mas dels Barberans.
Ramon Bernat, 1 llop, 5 sous, Godall.

Setembre:

Arnau Quinto, 1 llop, 5 sous, Godall, prop la Galera.

Novembre:

Lexar, 1 litigada, 5 sous, Mas dels Barberans.
Rovira, 1 llop, 5 sous.
Guiamó Lexar, 1 llop, 5 sous, Mas dels Barberans, Coll de l'Açucar.

[CURTO HOMEDES, Albert i MARTÍNEZ SILVESTRE, Albert (1999): La presència del llop a l'antic terme de Tortosa durant la Baixa Edat Mitjana. Acta Històrica et Archaeologica Medievalia, AHCTE (homenatge al Dr. Manuel Riu), Núms. 20-21 (1999-2000), pp.455-476. Barcelona.] [Llibres de claveria de 1371 a 1461.] [Lllibres de claveria de 1371 a 1461.] dialnet.unirioja.es


1448 Llibres de Claveria (Tortosa)

Catalunya: Baix Ebre i entorn

ANNEX DOCUMENTAL (pp.166-175): Quadre sobre les recompenses per la caça de llops. Dades recollides dels llibres de claveria (data, caçallop, quantitat, ajut, població i lloc):

Gener:

Rovira, 1 llop, 5 sous.

Febrer:

Arnau Ramon, 1 llop, 5 sous, Merades.
Revull, 1 litigada, 5 sous, Tivissa.

Març:

Ramon Ortolà, 1 llop, 5 sous, Godall, damunt la Galera.
Lexar, 1 llop, 5 sous, Port.
Bernat Reull, 1 llop, 5 sous, Tivissa, damunt Bítem.
Jaume Reull, 1 llop, 5 sous, Tivissa.
Domingo Arnau, 1 llop, 5 sous, Godall.
Domingo Bertran, 1 llop, 5 sous, Godall, la via dela Galera.

Abril:

Ribalt, 1 llop, 5 sous, Rasquera, la via de Costumà.
(J)oan Lexar, 1 llop, 5 sous, Mas dels Barberans.
Jaume Reull, 1 litigada, 5 sous, Tivissa, (d)ellà la Basseta Blanca en les Roques del terme del Perelló.
Jaume Reull, 1 lloba, 5 sous, Tivissa, Coma d'en Perelló.

Juny:

Domingo Sobirats, 1 litigada, 5 sous, Mas dels Barberans, Mola de Catí.

Octubre:

Miquel i Domingo Cortilla, 1 lloba, 5 sous, Paüls, prop d'Alfara.

[CURTO HOMEDES, Albert i MARTÍNEZ SILVESTRE, Albert (1999): La presència del llop a l'antic terme de Tortosa durant la Baixa Edat Mitjana. Acta Històrica et Archaeologica Medievalia, AHCTE (homenatge al Dr. Manuel Riu), Núms. 20-21 (1999-2000), pp.455-476. Barcelona.] [Llibres de claveria de 1371 a 1461.] [Lllibres de claveria de 1371 a 1461.] dialnet.unirioja.es


1449 Llibres de Claveria (Tortosa)

Catalunya: Baix Ebre i entorn

ANNEX DOCUMENTAL (pp.166-175): Quadre sobre les recompenses per la caça de llops. Dades recollides dels llibres de claveria (data, caçallop, quantitat, ajut, població i lloc):

Juny:

Jaume Calvet, 1 litigada, 5 sous, Ports.

[CURTO HOMEDES, Albert i MARTÍNEZ SILVESTRE, Albert (1999): La presència del llop a l'antic terme de Tortosa durant la Baixa Edat Mitjana. Acta Històrica et Archaeologica Medievalia, AHCTE (homenatge al Dr. Manuel Riu), Núms. 20-21 (1999-2000), pp.455-476. Barcelona.] [Llibres de claveria de 1371 a 1461.] [Lllibres de claveria de 1371 a 1461.] dialnet.unirioja.es


1451 Llibres de Claveria (Tortosa)

Catalunya: Baix Ebre i entorn

ANNEX DOCUMENTAL (pp.166-175): Quadre sobre les recompenses per la caça de llops. Dades recollides dels llibres de claveria (data, caçallop, quantitat, ajut, població i lloc):

Juny:

Bernat Barberà, 1 litigada, 5 sous.
Bernat Rovira, 1 litigada, 5 sous.
(S'afegeix en la p.464: En els casos dels llobatons, no és estrany tampoc que algun exemplar de la llopada es porti viu, a mena de mostra. Bernat Rovira, un dels matallops més habituals, mata pel juny de 1451 una litigada de llops novells. En mostra sis pell si en porta un de viu. també Miquel Portello i Domingo Portella porten una llitigada de llobatons vius de Rocacorba..)

[CURTO HOMEDES, Albert i MARTÍNEZ SILVESTRE, Albert (1999): La presència del llop a l'antic terme de Tortosa durant la Baixa Edat Mitjana. Acta Històrica et Archaeologica Medievalia, AHCTE (homenatge al Dr. Manuel Riu), Núms. 20-21 (1999-2000), pp.455-476. Barcelona.] [Llibres de claveria de 1371 a 1461.] [Lllibres de claveria de 1371 a 1461.] dialnet.unirioja.es


1452 Llibres de Claveria (Tortosa)

Catalunya: Baix Ebre i entorn

ANNEX DOCUMENTAL (pp.166-175): Quadre sobre les recompenses per la caça de llops. Dades recollides dels llibres de claveria (data, caçallop, quantitat, ajut, població i lloc):

Juny:

Bernat Rovira, 2 llobatons, 5 sous, Sol de la Mola.

En la p.464 s'amplia la informació: També es practica la inanició, especialment per a preses joves, Bernat Rovira mor llobatons tancant-los en un esqueix de roca a fi que morin de gana:

...e mostra les pells e dix que tancaren tota la llitigada en un esqueix de rocha e allí morran de fam...)

[CURTO HOMEDES, Albert i MARTÍNEZ SILVESTRE, Albert (1999): La presència del llop a l'antic terme de Tortosa durant la Baixa Edat Mitjana. Acta Històrica et Archaeologica Medievalia, AHCTE (homenatge al Dr. Manuel Riu), Núms. 20-21 (1999-2000), pp.455-476. Barcelona.] [Llibres de claveria de 1371 a 1461.] [Lllibres de claveria de 1371 a 1461.] dialnet.unirioja.es


1453 Llibres de Claveria (Tortosa)

Catalunya: Baix Ebre i entorn

ANNEX DOCUMENTAL (pp.166-175): Quadre sobre les recompenses per la caça de llops. Dades recollides dels llibres de claveria (data, caçallop, quantitat, ajut, població i lloc):

Maig:

Miquel Algueró, 1 llop (vell), 5 sous, Carles.
Miquel Algueró, 1 litigada, 5 sous, Carles.

[CURTO HOMEDES, Albert i MARTÍNEZ SILVESTRE, Albert (1999): La presència del llop a l'antic terme de Tortosa durant la Baixa Edat Mitjana. Acta Històrica et Archaeologica Medievalia, AHCTE (homenatge al Dr. Manuel Riu), Núms. 20-21 (1999-2000), pp.455-476. Barcelona.] [Llibres de claveria de 1371 a 1461.] [Lllibres de claveria de 1371 a 1461.] dialnet.unirioja.es


1454 Llibres de Claveria (Tortosa)

Catalunya: Baix Ebre i entorn

ANNEX DOCUMENTAL (pp.166-175): Quadre sobre les recompenses per la caça de llops. Dades recollides dels llibres de claveria (data, caçallop, quantitat, ajut, població i lloc):

Maig:

Revull, 5 llobatons, 5 sous, Tivissa.

Setembre:

Francesc Perelló, 1 litigada, 5 sous, Mas dels Barberans.

[CURTO HOMEDES, Albert i MARTÍNEZ SILVESTRE, Albert (1999): La presència del llop a l'antic terme de Tortosa durant la Baixa Edat Mitjana. Acta Històrica et Archaeologica Medievalia, AHCTE (homenatge al Dr. Manuel Riu), Núms. 20-21 (1999-2000), pp.455-476. Barcelona.] [Llibres de claveria de 1371 a 1461.] [Lllibres de claveria de 1371 a 1461.] dialnet.unirioja.es


1456 Llibres de Claveria (Tortosa)

Catalunya: Baix Ebre i entorn

ANNEX DOCUMENTAL (pp.166-175): Quadre sobre les recompenses per la caça de llops. Dades recollides dels llibres de claveria (data, caçallop, quantitat, ajut, població i lloc):

Maig:

Miquel Portella, Domingo, 1 litigada, 5 sous, Paüls, Caps del Clot d'en Comí Portella (Port).
Miquel Portella, Domingo Portella, 1 litigada, 5 sous, Paüls, Roca Corba.
Miquel Portella, Domingo Portella, 1 lloba, 5 sous, Paüls.

[CURTO HOMEDES, Albert i MARTÍNEZ SILVESTRE, Albert (1999): La presència del llop a l'antic terme de Tortosa durant la Baixa Edat Mitjana. Acta Històrica et Archaeologica Medievalia, AHCTE (homenatge al Dr. Manuel Riu), Núms. 20-21 (1999-2000), pp.455-476. Barcelona.] [Llibres de claveria de 1371 a 1461.] [Lllibres de claveria de 1371 a 1461.] dialnet.unirioja.es


1457 Llibres de Claveria (Tortosa)

Catalunya: Baix Ebre i entorn

ANNEX DOCUMENTAL (pp.166-175): Quadre sobre les recompenses per la caça de llops. Dades recollides dels llibres de claveria (data, caçallop, quantitat, ajut, població i lloc):

Gener:

Jaume Calvet, 1 llop, 5 sous, prop (d)el pont de Loret. (Nota en p.464: Item, lo dit dia dóna a·n Jacme Calvet V sous per I lopp que mata ab Piga prop lo pont de Loret, fon-li levada la orella perque altra vegada no tornas a demanar.)

Maig:

Jaume Revull, 1 litigada, 5 sous, Rocacorba.
Bernat Rovira, 1 litigada, 5 sous, Paüls, Port.

Novembre:

Bernat Barcalo (llaurador), 1 llop, 5 sous, Tortosa, davall Camarles.

[CURTO HOMEDES, Albert i MARTÍNEZ SILVESTRE, Albert (1999): La presència del llop a l'antic terme de Tortosa durant la Baixa Edat Mitjana. Acta Històrica et Archaeologica Medievalia, AHCTE (homenatge al Dr. Manuel Riu), Núms. 20-21 (1999-2000), pp.455-476. Barcelona.] [Llibres de claveria de 1371 a 1461.] [Lllibres de claveria de 1371 a 1461.] dialnet.unirioja.es


1458 Llibres de Claveria (Tortosa)

Catalunya: Baix Ebre i entorn

ANNEX DOCUMENTAL (pp.166-175): Quadre sobre les recompenses per la caça de llops. Dades recollides dels llibres de claveria (data, caçallop, quantitat, ajut, població i lloc):

Maig:

Miquel Cortiella, Bernat Rovira, 1 litigada, 5 sous, Mola de Catí.

[CURTO HOMEDES, Albert i MARTÍNEZ SILVESTRE, Albert (1999): La presència del llop a l'antic terme de Tortosa durant la Baixa Edat Mitjana. Acta Històrica et Archaeologica Medievalia, AHCTE (homenatge al Dr. Manuel Riu), Núms. 20-21 (1999-2000), pp.455-476. Barcelona.] [Llibres de claveria de 1371 a 1461.] [Lllibres de claveria de 1371 a 1461.] dialnet.unirioja.es


1459 Llibres de Claveria (Tortosa)

Catalunya: Baix Ebre i entorn

ANNEX DOCUMENTAL (pp.166-175): Quadre sobre les recompenses per la caça de llops. Dades recollides dels llibres de claveria (data, caçallop, quantitat, ajut, població i lloc):

Juliol:

Jaume Brull, Miquel Rovira, 1 litigada, 5 sous, entorn Rocacorba.

[CURTO HOMEDES, Albert i MARTÍNEZ SILVESTRE, Albert (1999): La presència del llop a l'antic terme de Tortosa durant la Baixa Edat Mitjana. Acta Històrica et Archaeologica Medievalia, AHCTE (homenatge al Dr. Manuel Riu), Núms. 20-21 (1999-2000), pp.455-476. Barcelona.] [Llibres de claveria de 1371 a 1461.] [Lllibres de claveria de 1371 a 1461.] dialnet.unirioja.es


1460 Maestre Racional

Reino de Aragón

(Documento) 17.- 1460, diciembre, 29, Zaragoza. Confección de un "sayo vaquero e una loba" para el Príncipe de Viana. Arch. Reino Valencia. Maestre Racional, núm. 9.815, fol.332 v. [Nota: Se llama 'loba' a una especie de balandrán o sotana de gran holgura. Se puede considerar predecesora de la toga.]

Item dit dia doni a Jaco Aviyan, jueu, botiquer de la ciutat de Çaragoça, CCVI sous III denaris jaquesos, los quals li eren deguts ab albara de scriva de racio, scrit en Çaragoça a XXVIIII dies del present mes, per lo preu de VIII condos e una quarta de drap fi de Bruges, que dell fon comprat, a raho de XXV sous lo condo, e fet un sayo vaquero e una loba al senyor princep, fill del senyor rey, al qual fon liurat de manament del senyor rey, segons en lo dit albara se conte, que cobre.

(Documento) 18.- 1460, diciembre, 29, Zaragoza. Forraduras de una loba, un sayo vaquero y un mongil del Príncipe de Viana. Arch. Reino Valencia. Maestre Racional, núm. 8.804, fols.107 v.-108.

Item doni a Nanthoni Dezlor, pellicer de la ciutat de Çaragoça, les quantitats deius scrites, les quals li eren degudes ab albara de scriva de racio, scrit en Çaragoça a XXVIIII dies de deembre, any mil CCCC LXI, per les rahons seguents. Es a saber per lo preu de XIIII dotzenes VII pells de Navarra, negres, que de aquell, lo prop dit dia, de manament del senyor rey, en la dita ciutat de Çaragoça, del son stades comprades, a for de XX solids XII (denaris), per obs de forrar una loba e hun sayo vaquero del illustrisim princep don Carlos.- CCLXXXXI solids VIII denaris. [...]

[GUAL CAMARENA, Miguel (1961): Notas y documentos sobre el Príncipe de Viana. Hispania, revista española de historia, Número 82. pp.189-231. Consejo Superior de Investigaciones Científicas. Instituto Jerónimo Zurita.] books.google.es (vista de fragments) - academia.edu


1460 Llibres de Claveria (Tortosa)

Catalunya: Baix Ebre i entorn

ANNEX DOCUMENTAL (pp.166-175): Quadre sobre les recompenses per la caça de llops. Dades recollides dels llibres de claveria (data, caçallop, quantitat, ajut, població i lloc):

Febrer:

Bertomeu Çabater, 1 llop, 5 sous, Amposta.

[CURTO HOMEDES, Albert i MARTÍNEZ SILVESTRE, Albert (1999): La presència del llop a l'antic terme de Tortosa durant la Baixa Edat Mitjana. Acta Històrica et Archaeologica Medievalia, AHCTE (homenatge al Dr. Manuel Riu), Núms. 20-21 (1999-2000), pp.455-476. Barcelona.] [Llibres de claveria de 1371 a 1461.] [Lllibres de claveria de 1371 a 1461.] dialnet.unirioja.es


1461 Llibres de Claveria (Tortosa)

Catalunya: Baix Ebre i entorn

ANNEX DOCUMENTAL (pp.166-175): Quadre sobre les recompenses per la caça de llops. Dades recollides dels llibres de claveria (data, caçallop, quantitat, ajut, població i lloc):

Maig:

Pere Andreu, Bonanat Mauri, 4 llobatons, 5 sous, Fullola, Viama.

[CURTO HOMEDES, Albert i MARTÍNEZ SILVESTRE, Albert (1999): La presència del llop a l'antic terme de Tortosa durant la Baixa Edat Mitjana. Acta Històrica et Archaeologica Medievalia, AHCTE (homenatge al Dr. Manuel Riu), Núms. 20-21 (1999-2000), pp.455-476. Barcelona.] [Llibres de claveria de 1371 a 1461.] [Lllibres de claveria de 1371 a 1461.] dialnet.unirioja.es


1542 Jara y Sedal [ampliar]

Reino de Castilla

[...] La persecución de alimañas no es nada nuevo. En el siglo XVI los daños que estos animales ocasionaban a los habitantes del reino convirtieron este tema en una cuestión de estado. Por este motivo Carlos I dictó en 1542 la primera ley sobre caza de predadores de la que tenemos referencia. Titulada "Facultad de los pueblos para ordenar la matanza de lobos, dar premio por cada uno, y hacer sobre ello las ordenanzas convenientes", suponía un importante incentivo para que la población diese muerte al temido cánido. No hay que olvidar que en esta época la caza estaba muy limitada y prácticamente era un privilegio reservado a la nobleza, pero la casa real no dudó en permitir que qualquier persona participara en batidas y monterías comunales con el objeto de acabar con el lobo. Por tanto, nos encontramos con un perfil de alimañero que poco o nada tiene que ver con el de la actualidad, puesto que cualquier habitante podía ejercer este trabajo sin prácticamente ningún tipo de restricción. Además, esta ley fijó una norma que se mantuvo vigente durante más de 400 años, hasta la última parte del siglo XX: el premio económico a aquellos que mataran una de estas alimañas. Así, este incentivo provocó el nacimiento del alimañero 'cazarecompensas'. [...]

En 1542 Carlos I otorgó en Valladolid la Facultad de los pueblos para ordenar la matanza de lobos, dar premio por cada uno y hacer sobre ello las ordenanzas convenientes mediante el siguiente texto:

Por quanto nos ha seido fecha relación, que los señores del ganado y otras personas han recibido y reciben mucho daño por causa de los muchos lobos que hay en estos nuestros Reynos, y porque esto cese, nos fue suplicado, que mandásemos dar licencia a todas las ciudades, villas y lugares destos nuestros Reynos, para que puedan dar orden como se maten los dichos lobos, aunque sea con yerba, y puedan señalar el premio por cada cabeza de lobo, o por cama dellos que les traxeren, y puedan hacer sobre ello las ordenanzas que convinieren para la buena orden y execución dello; somos servidos, y tenemos por bien, que así se haga como nos fue suplicado; con el que hiere o matare venado con yerba, se le doble la pena, que por la ley está puesta al que hiere o matare venado, o otra caza vedada por las leyes pragmáticas.

El veneno fue prohibido en todas las épocas para la práctica de caza, pero no para el exterminio de las alimañas. Ya en 1527, Carlos I prohibía cazar con la venenosa 'yerba del ballestero' (Helleborus foetidus') -con ella se impregnaban la flechas- y la caza con tiro de pólvora -escopeta y arcabuz-, pero en cambio estos métodos eran válidos para dar muerte al lobo. A finales del siglo XIX se extendieron las batidas de veneno.

[HERNÁNDEZ TABERNERO, Israel (2020): ¿Por qué es erróneo culpar a los cazadores españoles de la situación de los animales en peligro de extinción? Revista Jara y Sedal. Por Israel Hernández Tabernero / 6 de junio de 2020] revistajaraysedal.es


1566 Juan de Mena

Illes Balears

Mostrosse samos y las baleares. Samos isla es del mar Egeo cerca de la dicha isla Icarea, como dize Strabon Capadocio. No tiene cosa más noble que al philosopho Pythagoras que nació en ella. Y las baleares. Las islas Baleares son las que agora dezimos Mallorca y Menorca en el mar de Cataluña, llamaronlas los Españoles y Romanos, Baleares. Los griegos Gymnesias, según escrive Diodoro Siculo en el quinto de la Biblioteca. De estas dos islas la menor se dize Menorca, en la qual se coge pan y vino por el sustentamiento de los que allí moran. Ay en ella ganados, esto es ovejas y cabras y puercos. Es la población de esta isla hasta a mil vezinos. Mallorca es grande isla y la ciudad principal se llama Mallorca, laqual será de más de seys mil vezinos, muy bien cercada. Allende de esta ciudad ay más de treynta villas, la qual ciudad con todas y otras villas ganón con mucho exército que allí passó de Aragón y Cataluña el rey don Jayme rey de Aragón. En esta isla ay muchos puertos por do los navegantes se defienden de la fortuna del mar. En esta isla se cogen panes y vinos muy especiales, lo qual es amenester por el sustentamiento de los que allí moran. Ay en ella muchos ganados de ovejas como cabras y vacas y puercos, la lana de las ovejas es buena. Ay muchos olivares, del fruto de las quales se haze azeyte en mucha quantidad y muy especial. Frutas ay en mucha abundancia los quales en sabor preceden a todas las de su qualidad que en otras tierras son nacidas y criadas. En esta isla no ay lobos ni raposos ni animal ninguno venenoso la qual cosa es muy grande descanso a los ganaderos y pastores que tienen en custodia el ganado. Ay muchos montes en los quales hallan mucha caça salvage, la qual los hidalgos y otras gentes con perros caçan. En los llanos ay muchas perdizes y liebres a la qual caça, los cavalleros y hidalgos con falcones y açores y perros, se exercitan. De los pesces que los pescadores matan de cada día superflua cosa es de lo recitar. [...] (p.61)

[MENA, Juan de (1566): Las Trezientas. Toledo: librero Miguel Rodríguez.] bdh-rd-bne-es


1577 Despuig [ampliar]

Catalunya: Tortosa (Baix Ebre)

De gran valor és la referència històrica que ens en dóna Cristòfor Despuig en els cèlebres 'Col·loquis'. En enumerar la flora i fauna dels Ports, anota:

Ni tampoch falta allí ni assí la pesadilla de aquells dos gèneros de salvatgines importunes que són llops i raboses, perquè no·s perda lo cuydado de guadar los bestiars y les gallines. (DESPUIG, Cristòfor: Los Col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa. Curial Edicions Catalanes, Barcelona (1981). "Col·loqui sisè", p.196. (Vol.III (1935) (p.456)

Els animals es troben tant en zones muntanyenques com en el pla de la depressió fluvial, és a dir, als mateixos àmbits que fa constar Despuig en els seus 'Col·loquis'. Ens hi diu Fabio, referint-se als llops i raboses, que no falten "allí ni assí", que vol dir, segons el context del diàleg, ni al Port ni a la Ribera. D'aquesta manera, serà més tard, en el moment que comencen les greus i generalitzades persecussions amb armes de foc, que el llop veurà limitades les seves fronteres, i s'anirà recloent progressivament als llocs més inaccessibles, com ara les zones de muntanya. (p.458)

[CURTO HOMEDES, Albert i MARTÍNEZ SILVESTRE, Albert (1999): La presència del llop a l'antic terme de Tortosa durant la Baixa Edat Mitjana. Acta Històrica et Archaeologica Medievalia, AHCTE (homenatge al Dr. Manuel Riu), Núms. 20-21 (1999-2000), pp.455-476. Barcelona.] [Llibres de claveria de 1371 a 1461.] dialnet.unirioja.es


1580 Onofre Pou

Catalunya

De algunes besties salvatges:

[...] Llop. Lupus, lupi. [...] (fulles 44-45)

[POU, Onofre (1580): Iesus: Thesaurus Puerilis. Authore Onophrio Povio Gerundensi Artium Doctore. Apud Ioannem Paulum Menescal. Barcinone.] books.google.es


1580/1588 Llibre d'establiments (Tortosa)

Catalunya: Baix Ebre i entorn

El mètode emprat per matar llops és bàsicament el parany. Pel que fa a les fonts documentals, aquestes són bastante imprecises: els establiments de 1383 i 1397 fan esment de les 'parances' o 'ab altres maneres'. Altres referències, les més recents, són més explicatives. Un establiment de 1582 detalla el procediment de matar llops emprant com a esquer trossos de carn, en els quals s'introduïen 'claus de llop', anomenats així per la seva funcionalitat (AHCTE, fons Ajuntament de Tortosa, llibre d'establiments (1580/1588), f.66r-v. Aquesta ordenança es troba inclosa dins un establiment genèric sogre els lligallers, i diu:

...Item, considerant lo gran dany que los lops fan en los bestiars grossos y menuts, e per provehir a tant gran dany, han stablit e ordenat que los lligallers que vuy són e per temps seran, en virtut de jurament que prestat hauran sien tenguts dels diners del lligallo fer fer sis-centes claus, dits claus de llops, e aquells partesquen entre los mnudridors dels bestiars grossos. E que hayen de pendre de jurament dits nudridors que aquells donaran que quiscú tindrà e lo nudridor per semblant haya de pendre de jurament al pastor o ppastors que portaran en lo fato o cerró dits claus de llops. E si per cas los llops mataven alguna bestia grossa, així vaqua, egua, mules, rossins com jonechs que dits pastors de bestiar gros sien tenguts en virtut del jurament que hauran prestat fer trossos de carn com la ma e dins aquells trossos metre dels claus dels llops e aquells deixar allí hon hauran feta la carn. E si los nudridors lo contrari faran encorreguen en pena de cinquanta sous e los pastors no fent lo damunt dit encorreguen en pena de vint sous.

[CURTO HOMEDES, Albert i MARTÍNEZ SILVESTRE, Albert (1999): La presència del llop a l'antic terme de Tortosa durant la Baixa Edat Mitjana. Acta Històrica et Archaeologica Medievalia, AHCTE (homenatge al Dr. Manuel Riu), Núms. 20-21 (1999-2000), pp.455-476. Barcelona.] [Llibres de claveria de 1371 a 1461.] [Lllibres de claveria de 1371 a 1461.] dialnet.unirioja.es


1628 Tassas

Corona de Castilla

Montería y pellejería cruda:

[...] Cada piel de lobo cerbal, treinta reales, y no siendo de passo dos por una. [...] Cada piel de lobo carnicero, tres reales, y sino fuere de passo dos por una. (hoja 22) [*En la misma página nombra 'lobo cerval' y 'lobo carnicero', lince y lobo. El precio de la piel era muy distinto. 30 rs. y 3 rs.]

Tintoreros:

[...] De reteñir una loba negra [vestidura] de Clérigo con sus mangas, seis reales; y si fuere morada, o de otra color, para teñir la negra, nueve reales. Si un manteo de Clérigo fuere de color, por teñirle negro, otro tanto. (hoja 25)

[TASSA DE LOS PRECIOS A QUE SE HAN DE VENDER LAS MERCADERÍAS Y OTRAS COSAS DE QUE NO SE HIZO MENCIÓN EN LA PRIMERA TASSA, Y REFORMACIÓN QUE AORA SE HA HECHO POR LOS SEÑORES DEL CONSEJO, EN ALGUNOS PRECIOS QUE SE PUSIERON EN ELLA. Con las declaraciones de algunas dudas que se han ofrecido sobre la observancia de la Premática que se publicó en treze de Setiembre de mil y seiscientos y veinte y siete años, con la primera Tassa. Madrid. 1628.] google.es/books


1630 Establiments Vilafamés

País Valencià: Vilafamés (Plana Alta)

[fol. 56 r.] [LVII] LLOPS

Per ser los llops tan nocius a la república, volem que a qualsevol persona que matara llop o pendrà llitigada en lo present terme de Vilafamés, per cascún llop y cascuna llitigada li donen cinquanta sous.

Ittem qui parará seps [ceps] sens primer fer fer crida com en tal partida y ja [hi ha] seps parats, ultra de pagar lo dany (que) causarán dits seps, perda lo salari dels llanços.

Ittem sots la mateyxa pena volem que damunt de qualsevol sep mentres será de dia y aja [hi haja] una rama gran.

Ittem volem que en los pobles apactats, dels llops que en ells se matarán, no pague més Vilafamés de alló que los dits pobles pagarán dels llops (que) se matarán en la present vila, y lo mateyx sia en les llitigades.

[DÍAZ MANTECA, Eugeni (1982): Establiments de la Vila de Vilafamés. Excma. Diputació Provincial. Castelló.] Transcripción del lmanuscrito titulado: "Libro de establecimiento de la villa de Villafamés del año 1630", en: repositori.uji.es


1644 Alonso Martínez de Espinar

Reino de Castilla

CAPÍTULO VIII. Como se hace la hierba de ballestero como instrumento de caza. [...] A los animales a quien más aprisa mata, es a los más coléricos, y así el jabalí, el lobo y el gato mueren más brevemente. (pp.27-28)

CAPÍTULO XIX. De los instrumentos de telas y redes que tiene su majestad en su Real Montería, y otras redes con que se cogen aves y caza menor. Entre otros instrumentos que hay de caza, tiene su Majestad unas telas con que se cercan los montes, y la caza que se coge dentro no puede salir, por ser ellas de más de estado y medio de alto, de manera que ningún animal las puede saltar y con dificultad romper, porque son de muy fuerte cáñamo torcido; cercárase con ella una legua en redondo; cogen dentro todo género de caza: jabalíes, venados, gamos, lobos, zorras y otros animales. Este instrumento no le puede tener en España, sino el Rey nuestro señor, por ser de mucha costa y trabajo para cazar con él. Trujo estas telas a España de Alemania el Emperador Carlos V, de gloriosa memoria, porque allí las han usado algunos príncipes soberanos. [...] Cuando su Majestad quiere hacer alguna montería con ellas, lo dice al montero mayor, que hoy lo es el señor Marqués del Carpio, y él da la orden a su sotamontero, el cual manda al alguacil de las telas avise a los monteros, que en todos son treinta y seis: cuatro de a caballo, cuatro de traílla y veintiocho de ventores y lebreles. El alguacil que tiene estas telas a su cargo le tiene de macrir [sic] carros en que se lleven, que son menester veintiuno. Asimismo cuida de alojar a los monteros y tenerles provisión para su sustento. Tiene asimismo la montería un capellán, que les dice misa, y fuera de las telas tiene redes en que se cogen jabalíes, lobos y zorras; son de un cordel muy fuerte, como es necesario para que sujeten animales que tanta fuerza tienen; úsanse otras redes para venados y gamos. (p.57)

CAPÍTULO XXI. Del amor y fidelidad que el perro tiene con el hombre por instrumento de caza. [...] Hay otros perros, que llamamos mastines, que son tan grandes de cuerpo como los dichos; críanlos para guarda del ganado, tienen gran cuello y fuertes pechos de medio cuerpo atrás; son cenceños, tienen mucha fuerza y ligereza, son muy valientes, pues en los desiertos montes siguen los lobos, defendiendo no lleguen al ganado, y mano a mano pelean con ellos y los matan, en que se conoce su mucha valentía, pues rinden tan fieros animales; y para este efecto son de grandísima utilidad y provecho a los ganaderos, que si no fuera por ellos, no se pudiera conservar el ganado. [...] (p.60)

LIBRO SEGUNDO - CAPÍTULO I. Cómo se ha de conocer cuando echa el hombre el viento a la caza. Los animales que se sustentan de carne, como el león, tigre, oso, lobo cerval, onza, gato de clavo, gato montés y otros, que hay de diferentes especies, son enemigos de los ganados y de toda caza de pesuña hendida, porque es aquel su manjar, y todos éstos temen a los que tienen garras; entre ellos pondremos al lobo y zorra, porque también los conocen por enemigos, que su naturaleza les enseña de quién se han de guardar, y lo procuran con todos sus sentidos, que no les va menos que la vida. [...] (pp.79-80)

LIBRO SEGUNDO - CAPÍTULO III. Cómo se ha de entrar a tirar a la caza. [...] Luego se sigue que ha de entrar muy derecho a ella (la caza), sin atravesar la tierra a los lados, porque si lo hace, será visto; que una res que está queda, particularmente venado, gamo, corzo, cabra y lobo, que tienen la vista aguda, aunque tengan la cabeza baja y estén comiendo, nada se les escapa, que de la misma manera ven por los lados que por delante. [...] (pp.82-85)

LIBRO SEGUNDO - CAPÍTULO XVII. Cómo se matan los venados contrahaciendo su voz. [...] El otro caso, es que estando el Señor Rey Don Felipe Tercero, que haya gloria, en Aranjuez, en un soto de aquella ribera del Jarama que se llama Soto Gordo, aguardando unos lobos en un raso que tiene dicho soto, salió una manada de gamos, empezando a reñir dos de ellos, y se enclavijaron los cuernos de manera que no se pudieron apartar; espantado su Majestad de tan porfiada batalla, acabándose la tarde, fue a ellos y los hallamos como he dicho, y, con harta admiración de lo sucedido, los cogimos. [...] (pp.123-126)

LIBRO SEGUNDO - CAPÍTULO XXXII. De la montería de telas, que tiene su majestead, y de la manera que se ponen éstas para coger los jabalíes y otra cualquier caza. [...] Tienen los monteros ese día (demás de su ordinaria ración) seis carneros, cien panecillos, un pellejo de vino y doce ducados de dinero; y lo mismo se les da siempre, que con las telas cercan alguna de estas cazas, jabalíes, venados, gamos y lobos, aunque su Majestad no quiera ver después esta fiesta. (pp.145-148)

LIBRO SEGUNDO - CAPÍTULO XXXIII. Cómo se montean los jabalíes a caballo con la lanza. [...] No es singular su Majestad sólo en lo que he referido, que lo es en todo género de armas; con el arcabuz, ninguno ha llegado a su destreza ni a matar tanta caza. Con la bala, ha muerto más de seiscientos venados y mayor cantidades de gamos, y más de ciento cincuenta jabalíes; lobos, más de cuatrocientos; cosa que parece imposible, y que el cazador más cursado del mundo no habrá muerto el diezmo de lo que digo. [...] (pp.148-152)

LIBRO SEGUNDO - CAPÍTULO XXXIV. De la naturaleza y calidades del lobo. El lobo es un perro silvestre; la proporción y hechura de su cuerpo es lo mismo que los perros. Pruébase esto con más evidencia, pues se ven cada día parir las lobas perros, y las perras lobos, porque se juntan unos con otros; como asimismo se ven los jabalíes, que toman las puercas mansas. En su ayuntamiento, los lobos se quedan ligados como los perros, y están las lobas preñadas lo mismo que las perras. El mes de febrero es el de su celo, y paren entre abril y mayo, quince días más o menos; su color ya se sabe, por lo común, aunque yo los he visto todos negros y blancos, y esto es adulterarse la casta, como queda dicho; de medio cuerpo atrás son algo derrengados; de media adelante, muy bien hechos, fuertes brazos, grandes pechos, la cola es algo corta y la tienen muy poblada de pelo; la cabeza es grande, de boca muy rasgada, los ojos muy vivos, las orejas derechas y puntiagudas; son de mucha fuerza y ligereza, mucho olfato y aguda vista; los más campean de noche; es animal cauteloso, roba solo y acompañado; aunque haya cuadrilla de ellos, no andan siempre juntos, porque cada uno busca lo que ha de menester, y por esto se dividen; para hacer daño se juntan, y con aullidos se llaman desde los sitios que lo acostumbran, que por la mayor parte es en la tierra más alta de donde ellos habitan, y allí hallamos sus rastros y escarbaderos; son sus aullidos temerosos, y la primera vez, al que no los ha oído, le atemorizan, particularmente de noche; relúcenle los ojos en la oscuridad como unas candelillas; es muy cariñoso con sus hijos, y para cuando la loba ha de parir, busca donde esconderlos en cuevas o grandes espesuras y partes secretas; y en recelándose del hombre, los muda a otra parte y cerca de donde los tienen no hacen daño al ganado. Mientras los hijos son muy chicos, está la madre con ellos, y el lobo la trae con qué sustentarse, hasta que los cachorros empiezan a comer de lo que él trae; a este tiempo sale la madre a buscarles sustento y los deja; en siendo mayorcillos, que comen bien, entrambos, macho y hembra, les acuden y les dan de lo que ellos han comido, porque allí lo vomitan, que parece echan de ver no lo pueden digerir de otra manera, y por eso se lo dan mascado y menudo. Cuando son para poder campear, los llevan consigo para enseñarles cómo se han de sustentar, y para que aprendan sus astucias, y esto lo consiguen con mucha brevedad, porque su natural les ayuda y la necesidad obliga, que entonces los padres no les acuden. Es este animal muy cobarde, y su mayor defensa funda en huir, y aunque esté junta una cuadrilla de ellos, no se ponen en defensa ni se aunan para socorrer al caído; de cualquier ruido se atemorizan, particularmente de la gente, y en sintiéndola, ni la madre aguarda al hijo ni el macho a la hembra; cada uno procura ponerse en salvo, perezca el que menos puede; cosa que o hacen otros animales, porque la cierva, gama y jabalina, siempre aguardan a sus hijos y los llevan en su compañía, y muchas veces, por no desampararlos, pierden la vida. En los lobos no hay este amor: en pareciéndoles pueden tener peligro, y esto lo vemos aquí cada día en las monterías que hace el Rey nuestro Señor, que es muy aficionado a matar estos animales con el arcabuz. [...] Si se acierta a coger un lobo vivo y le tienen encerrado, siempre le verán arrinconado, la cabeza baja, en lo oscuro, dando a entender su cobardía, y aunque le hagan mal, no procura defenderse, ni se embravece como el jabalí y el gato, que en viéndose cerrados, son más valientes. Los lobos no lo son, si no es en cuadrilla, cuando se juntan para hacer sus robos, y entonces cualquiera empresa acometen, y así matan todo género de ganado mayor y menor, vacas, yeguas, carneros, cabras, venados, gamos y puercos, y, finalmente, donde ellos andan, no hay seguridad en los ganados en el campo. [...] (pp.152-159)

LIBRO SEGUNDO - CAPÍTULO XXXV. Cómo se matan los lobos en la carne que ellos han muerto o hallándoles sus hijos. Cuando los lobos han muerto alguna res mayor, vaca o yegua, y comen la mayor parte de ella, suelen volver a buscar esta carne a tercera noche; porque el día que hay mucho que comer, se llenan de manera que han menester tiempo para digerirlo, y si la carne está en parte que no embarace la gente para que el lobo llegue a ella, a tercera noche son certísimos. [...] Hase de aguardar hasta la medianoche, porque los lobos son muy amigos de andar, y por esto suelen venir tarde a buscar la carne que han dejado, y lo más cierto es venir a hacer noche; de esta manera matará muchos lobos el que lo ejecutare. En los meses de mayo y junio es cuando les suelen hallar a la loba sus hijos para matar la madre. [...] (pp.160-161)

LIBRO SEGUNDO - CAPÍTULO XXXVII. De la montería del hoyo. En algunas partes de España, particularmente en tierra mísera, poco poblada y de muchos montes, suele hacer mucho daño la caza mayor y los lobos, y tanto, que obliga a los naturales que se junten las comarcas para matar estos animales o desterrarlos de ellas, para lo cual hacen un hoyo en la parte que mejor les parece y ojean la caza de aquellos montes para que caiga en él. [...] Ha de ser por bajo de él, vaciado el estado y medio más ancho que por arriba, porque los animales que cayeren dentro no puedan volver a salir, que siendo las paredes derechas, trepan por ellas con mucha facilidad, particularmente lobos y zorras, y están vaciadas por donde han de empezar a subir, no lo pueden conseguir. [...] Es cosa de mucho gusto ver venir la caza, y cuando le parece que va libre de quien la sigue, dar dentro del hoyo, levantándose aturdida para huir; y cuando se halla imposibilitada, muestra su fiereza o cobardía; el lobo, como ladrón, baja la cabeza y cola, buscando dónde esconderse, que quisiera hundirse debajo de la tierra. [...] (pp.164-166)

LIBRO SEGUNDO - CAPÍTULO XXXVIII. De la raposa y su calidad. [...] Mas para defenderse de los cazadores no son tan astutas como el jabalí y el lobo; antes en alguna manera son simples, que cada día las vemos, cuando cazan estas sabandijas, andar por los rasos tan divertidas en esto, como si no tuvieran ningún enemigo, y cuando no se han recelado de él, son fáciles de matar. [...] Mátanse con redes y con perros, corriéndolas como las liebres, y con el arcabuz en ojeos y rastras, que vienen como los lobos. [...] (pp.166-169)

LIBRO SEGUNDO - CAPÍTULO XL. Del tejón: su calidad y costumbres. [...] Tiénese por cierto que de noche huyen de ellos los lobos y otros animales feroces. [...] (pp.170-171)

LIBRO TERCERO - CAPÍTULO XVIII. De la corneja. [...] Tiénese por cierto de esta ave de muy larga vida, como el cuervo, y es muy amiga de habitar en tierra yerma, por estar siempre en soledad; tiene grande antipatía con los lobos, y si llega a comer de la carne que ellos han dejado, muere en breve tiempo, que, según este efecto, es veneno para ellas. [...] (pp.196-197)

LIBRO TERCERO - CAPÍTULO XXXVI. De los modos que hay de cazar las perdices. [...] Asimismo se cazan estas aves con unos perrillos, que llaman de ageo; que son del tamaño de una zorra y de su mismo color o alobunadillos; búscanlas por la mañana y a la tarde, en las horas que pastan; en hallándolas el perro, se aparta de ellas, y a su vista se anda, atajándolas por todas partes, revolcándose de manera que ellas no se hallen apremiadas; con la cual se juntan y andan ageando [quejido 'aj, aj, aj' de la perdiz] azoradas del perro, que piensan que es zorra, no se amedrentan ni huyen. [...] (pp.218-223)

LIBRO TERCERO - CAPÍTULO XXXVII. De la caza del perro de muestra. [...] A los blancos y encerados aguarda comúnmente mejor la caza, que no hay animal blanco a quien ella tema, ni que la espante como el lobo y zorra y gato montés; y asimismo los que son oscuros de pelo, en tierra de monte se desaparecen muchas veces de su dueño y suele gastar mucho tiempo en andarlos a buscar. (pp.224-229)

[MARTÍNEZ DE ESPINAR, Alonso (1644): Arte de Ballestería y Montería, escrita con méthodo, para escusar la fatiga que occasiona la ignorancia. Alonso Martínez de Espinar, que da el Arcabuz a su Magestad y Aiuda de Cámara del Príncipe Nuestro Señor. En la Emprenta Real. Año de 1644. Madrid.] books.google.es


1680 Andrés Ferrer de Valdecebro

General

LIBRO NONO. PROPIEDADES DE EL LOBO. Los celebrados ingenios de los Antiguos se negavan a la estimación de los Egypcios, porque les miravan tan oficiosos en consagrar a sus Dioses los animales todos. Y siendo assí, que este culto y obsequio le rendían los Atenienses, Griegos y Romanos a los suyos, la censura caía solo sobre los Gitanos. Consagrar veneraciones al Lobo, si lo hizieron en Egypto, en Grecia lo prosiguieron, sacrificándole al Dios Apolo; en Roma, dedicando la Loba a Remo y Rómulo. [...]

Es tan conocido este animal en España, como pernicioso y nocivo para los ganados; paréceme ociosa su pintura, con que escrivo sus diferencias, que son cinco. [...] Concibe y pare la Loba en espacio de doze días, según escriven algunos Autores; lo más cierto es que siguen el corriente de los canes. Dan a luz siempre muchos, suele passar el número de nueve. No los crían todos, porque crecidos de un mes, los llevan al río a beber, o a la laguna (a su caberna más cercana); a los que beben como perros, los mata, a los demás sustenta y cría. Es nativa su antypatía a todas las demás fieras y brutos, y es de todos los animales enemigo. [...] Suelen, por los rigores del Invierno, retirarse los rebaños de los montes a tierras que con más abrigo los amparan. Fáltales a los Lobos la presa, y como son vorazes y famélicos, sienten tanto no hazerla, que usan esta estratagema para alimentarse. Júntanse hasta veinte o más, forman un círculo redondo, andan dando vueltas, y siguiendo el círculo, a breve rato lo desbaratan y corren; el que sale desvanecida la cabeça, cae; a este se abalançan y le comen, repitiendo el círculo, hasta contentar el hambre que les aquexa. [...] Tiene elección villana en las presas, porque si entra en los apriscos, o se arrima en el monte a los ganados, siempre escoge el más esmedrado cordero o la oveja y carnero menos bien tratado. De aquí nace ser viva imagen de la muger. [sic] (pp.192-214)

[FERRER DE VALDECEBRO, Andrés (1680): Govierno general, moral y político, hallado en las fieras y animales sylvestres: sacado de sus naturales propiedades y virtudes... Madrid, por Antonio de Zafra.] bdh-rd.bne.es


1685 Funes

Aragón: Mosqueruela (Gúdar-Javalambre)

ORDINACIÓN CLXV. "De los derechos de los que matarán lobos". Item, estatuimos, y ordenamos, que de aquí adelante los que mataren lobos, con relación de los Iurados de los Lugares donde los matarán, ayan de acudir al Procurador General de dicha Comunidad, o su Lugarteniente en su caso, llevando consigo los lobos que avrà muerto, y dicho Procurador Gerneral, o su Lugarteniente en su caso, visto ser justo, les ayan de dar, y den librança sobre el Receptor de la Comunidad, para que a los tales loberos se les pague por cada un lobo grande cinquenta sueldos, y por cada un lobo pequeño veinte y cinco sueldos, aunque sea lechigada. Y que dichos loberos, ni otras personas algunas, no puedan hazer llega [sic] por los Lugares, por razón del lance de dichos lobos; y que constando, que la han hecho, pierdan los derechos por dicha Ordinación señalados; y si los huvieren cobrado, los ayan, y devan restituir. Y que los Iurados que haràn las relaciones de aver sido cogidos los lobos en sus términos, antes de dar dichas relaciones, ayan de matar dichos lobos que les pidieren hazer tales relaciones, y cortarles la oreja, para que por unos mismos lobos no cobren diversos derechos, so pena a dichos Iurados, si no lo hizieren assí, de doscientos sueldos, aplicaderos, a la tercera parte al acusador, y las demás a la Comunidad, y el Receptor cobre en cada un año de los Lugares de dicha Comunidad, por razón del premio que se da por la matança de dichos lobos, treinta y tres sueldos; esto es de cada un Lugar respectivamente; y que los dichos loberos no pueden pretender otros drechos más de los dichos. (pp.123-124)

[FUNES Y VILLALPANDO, Baltasar de (1685): Ordinaciones de la Comunidad de Teruel y villa de Mosqueruela. Por Pascual Bueno, Impressor del Reyno de Aragón. Zaragoza. 1685.] derechoaragones.es


1722-1739 Jose Grau i Roser Puig

Catalunya: Girona (el Gironès)

El llop ha estat el carnívor més atacat i odiat per l'home. Situat al mateix nivell ecològic, s'ha convertit històricament en el seu competidor. El llop fou, fins a la seva desaparició, el "superpredador" dels nostres boscos, exercia sobretot un control directe sobre les poblacions d'animals herbívors. La disminució dels darrers, a causa de l'acció humana, va fer que el llop hagués d'ampliar el seu cercle amb animals silvestres més petits i, especialment, amb els domèstics (ovelles, gossos, etc.). Esdevenía així el principal enemic del pastor.

No era menor el control que exercia sobre les guilles, atacant les seves cries. La disminució de la població llopina, en el segle XVIII profusament atacada, i encara en el segle XIX, va comportar una explosió demogràfica de les guilles, perseguides a partir de la centúria passada i que encara sobreviuen arreu. [...] No podem establir una data precisa en què morí l'últim exemplar a les comarques gironines. Tampoc creiem que sigui una data científica. El que sí podem constatar és la gran davallada en el segle XVIII, amb un "remat final" en el XIX. Veurem, mercès a fonts escrites conservades, la conseqüència de la persecució instigada des del poder central, tant monàrquic com liberal. [...]

La persecució dels llops i altres animals es premiava econòmicament per les autoritats, i, per passar comptes, s'havia d'enregistrar en un llibre. En la primera meitat del segle XVIII hem cercat els llibres del subdelegat de la Intendència General a Girona, realitzats per notaris i conservats a l'Arxiu Històric de Girona. Són englobats dins la notaria número 11: Notari Ignasi Roig, núm.526 (1719-1722), núm.527 (1723-1730), núm.528 (1731-1736). Notari Gislè Martorell, núm.579 (1736-1752). Els volums contenen en paper segellat, a més, tot un recull d'ordres, edictes, certificacions, pregons, nomenaments, etc. I dóna fe de les actes de lliurament de caps de llop i posterior recompensa.[...] L'any 1740 el registre deixa de consignar el lliurament dels caps de llops. No serà fins al 1788 en què trobem un nou llibre, fruit de la nova reglamentació (Reial Cèdula del 27-I-1788).[...]

El buidatge de la documentació mostra l'aniquilació, del 1722 al 1739 (18 anys), en el Corregiment de Girona, de 456 llops, 115 de grans i 341 de petits. La mitjana és de sis de grans i divuit de petits anualment (de cada llop gran mort, tres de petits agafats).

GRAU I PUJOL, Josep M. T. i PUIG I TÀRRECH, Roser -historiadors- (1990): El llop i la guilla, dos cànids perseguits (segles XVIII i XIX). Revista de Girona, Núm.140, maig-juny, 1990, pp.37-42.] raco.cat (pdf)


1723 Jose Grau i Roser Puig

Catalunya: Celrà (el Gironès)

Els volums contenen en paper segellat, a més, tot un recull d'ordres, edictes, certificacions, pregons, nomenaments, etc. I dóna fe de les actes de lliurament de caps de llop i posterior recompensa. Només un llibre porta un títol a l'encapçalament: "Registro de los negocios (del Tribunal) de la Subdelegación del año de 1731". Per fer-vos una idea del contingut de l'acta i la informació que aporta, llegiu la transcripció d'una qualsevulla:

Presentación de cabesa de lobo. Se passe por esta pública escritura como a los veinte y sinco dies del mes de abril de mil setecientos veynte y tres [1723] haviendo comparecido delante del Excelentísimo Señor don Pedro Gerardo Matías, barón de Huart, cavallero del sacro imperio romano, teniente general de los exércitos de su magestad, governador militar y político de la plassa de Gerona y su partido y subdelegado de la superintendencia general en dicha ciudad y su distrito, Margarita Presas del lugar de Celrrà, de corrigimiento de Gerona, la qual presentó un lobo pequeño de cria que Felix Presas, texedor de dicho lugar, su hermano, havia cogido en el término de dicho lugar de Celrrà, la cabessa del qual en presencia de mí, el infraescrito notario, y testigos baxo escritos, fue partida en dos partes según lo dispuesto en el real edicto publicado sobre esta dependencia. De lo que por dicha Margarita Presas fue requirido fuesse passado auto y que a ella y a quien convenire fuesse dada y entregada copia y fe auténtica por mí el infraescrito notario. El que fechó fue en la presente ciudad de Gerona año, mes y día arriba dichos, siendo presentes por testigos Pedro Ros, sastre de la villa de la Bisbal, y Benito Nato, scriviente de dicha ciudad a estas cosas llamados y rogados".

GRAU I PUJOL, Josep M. T. i PUIG I TÀRRECH, Roser -historiadors- (1990): El llop i la guilla, dos cànids perseguits (segles XVIII i XIX). Revista de Girona, Núm.140, maig-juny, 1990, pp.37-42.] raco.cat (pdf)


1726-1739 Diccionario de Autoridades

Corona de Castilla

ALIMAÑA. Llamaban assi los Montéros y Cazadóres à las zorras, culébras y otras semejantes, à diferéncia de las reses que son buenas para la caza; pero los antíguos à todas las de monte llamaban alimáñas. Oy lo entienden los Montéros, y la gente rústica (especialmente Pastóres) por los animáles de caza, como javalíes y venádos, y en algunas Províncias solamente lo toman por los lobos. Lat. Indomitum animans. Ferae, arum. VILLALOB. Problem. fol. 44. Es passión y propriedád de una alimáña, que se llama corza. SIGUENZ. Vid. de S. Geron. lib. 2. cap. 3. Diciendo que las tienen como à las fieras alimáñas enjauládas y encerrádas en cárceles de hierro.

ALZAPIE. s. m. Lazo, trampa, ù otro artificio para prender y cazar por el pié animáles y aves. Paréce componerse de lazo al pié. Voz antigua. Lat. Pedica, cae. Laqueus, i. ARGOT. Monter. cap. 32. Lazos para coger lobos, à los quales llaman alzapiés. ESPINAR. Art. Ballest. lib. 1. cap. 20. hablando de perdíces. Hai alzapiés para ellas.

CARLANCA. s. f. Collar ancho con puntas de hierro puestas hácia fuera, para armar el pescuezo de los mastínes contra las mordedúras de los lobos, el qual suele hacerse de hierro, o cuero mui fuerte. Su etymología puede ser del sonído que hace el perro quando jadea, estando cansado con la lengua defuera: aunque parece mas verisimil salga de la palabra Alemana Carcan, que vale Collar, segun Juan Tillet en la prefación de las Guerras y tratados de paz, tom. 2. fol. 135. Latín. Millus. vel Millum, i. PRAGM. DE TASS. año 1680. fol. 29. Cada par de carlancas doce reales. OV. Hist. Chil. pl. 363. De noche los ponen carlancas en el pescuezo, y los cubren de un cuero mui fuerte, para que se puedan defender mejor. BURG. Son. 77.
Un lebrel Irlandés de hermoso talle, Bayo entre negro de la frente al anca, Labrada en bronce y ante la carlanca, Passaba por el margen de una calle.

LOBA. Se llama tambien cierto género de vestidúra talar, que oy usan los Eclesiásticos y Estudiantes: la qual empieza por un alzacuello que ciñe el pescuezo, y ensanchándose después hasta lo último de los hombros, cae perpendicularmente hasta los pies. Tiene una abertúra por delante, y dos a los lados para sacar los brazos. Latín. Tunica talaris. Toga non praecincta. PRAGM. DE TASS. año 1680. f. 35. De hechúra de una loba de bayeta, ha de llevar el Maestro seis reales. MEDIN. Grand. lib. 2. cap. 85. Trahen tambien sotana o loba los Caballeros mui principales: como hijos o hermanos de Condes o Marqueses.

LOBO. s. m. Animal quadrúpedo mui conocido. Es una especie de perro sylvestre mui pernicioso y dañíno para los ganados. Tiene la cabeza grande, los brazos fuertes, la boca mui rasgada, y la cola corta y mui poblada de pelo. Relucenle los ojos en la obscuridad, de modo que parecen candelas. Es animal mui cruel, astúto y cauteloso, y arremete a todo género de ganado: y hallándose hambriento no perdona los hombres. Sale del nombre Latino Lupus. HUERT. Plin. lib. 8. cap. 22. Los Lobos son animales tan comúnes, que en todas partes se crían. FUN. Hist. nat. lib. 2. cap. 7. Aristóteles afirma, que en Cerdeña y en el monte Olympo no se crían Lobos.

[REAL ACADEMIA ESPAÑOLA (1726-1739). Diccionario de la Lengua Castellana en que se explica el verdadero sentido de las voces, su naturaleza y calidad, con las phrases o modos de hablar, los proverbios o refranes, y otras cosas convenientes al uso de la lengua. Tomo I (A-B), Tomo II (C), Tomo III (D-F), Tomo IV (G-N), Tomo V (O-R), Tomo VI (S-Z).] Buscador online (Diccionario de Autoridades): apps2.rae.es


1754 Agustín Calvo Pinto

España

De la batida y elección del puesto enterrado, o descubierto. [...] Hecho el puesto, quasi en forma de media luna, se harán los lados abiertos, y con alguna ropa, a medio cuerpo, y la espalda más recogida, para que no estorbe correr la mano al que tira; en el frontis de él se harán dos troneras para ver la Utas de los Monteros, que han de hacer la seña de la caza que viene: del Lobo es la seña un lienzo blanco; del Venao, un ramo; del Gamo, con la mano abierta; del Javalí, la montera. Después se hará la Uta primera, dexándola fuera del tiro sesenta passos apartada del puesto, y se proseguirá haciendo las Utas, hasta veinte o treinta, poco más o menos, según el parage. Llámanse Utas por la voz que usan en ellas los Monteros; pues sí les va la caza, sacan las manos, dan una palmada y dicen: 'U', y de este modo remeten la caza y da en el puesto. [...] Nota. No siempre es conveniente remeter las espaldas de el puesto, porque si va la caza que está allí, avispada a el cuerpo de la Batida, la caza que encuentra se recela y suele huir. Sucede en las Bacadas, que quando se recoge alguna Baca de las que están separadas, a el incorporarse con las demás, se inquietan todas y echan a correr. [...] Hecho esto, los quatro Monteros de a cavallo y su Gefe dexarán los Monteros a pie, que hayan de cuidar las Redes, encargándoles no hagan ruido, que se oyga en el puesto y embarace para que la caza no llegue; se irán al puesto hasta que venga su Magestad y el Ballestero, a quien tocare, irá poniendo los Monteros en las Utas, y la demás gente de la Batida, poniendo de trecho en trecho un Cavallo, y a los primeross se les encargará que si quisiere romper algún Venao, Gamo, o Jabalí, habiendo probabilidad de que viene el Lobo, le remeten sin tirar porque no huyan los Lobos (que son el principal objeto de las Batidas; que la demás caza todos los días se mata); iráse poniendo la gente en la Manga seguida. [...] (pp.159-171)

De las Atalayas. Atalayas son aquellas Torres que los Moros dexaron puestas en las cumbres, de donde registraban los movimientos de sus enemigos; pero en esta materia, Atalaya es un Montero o Ballestero puesto en los altos de los Montes para ver la caza y observar sus movimientos hasta que se encama. La hora de ponerse es una hora antes que amanezca, hasta dos horas salido el Sol, que entonces se encaman, y se enterará el Montero de este tiempo de su querencia, entrada y salida; los días nublos se recogen más tarde. Isidro Villegas, célebre y experimentado (como va dicho), me dixo que los Lobos no mudan la cama a el medio día como las demás Reses, sino es a las tres horas salido el Sol, o quando empiezan a sentir el calor, que entonces la mudan a parage más sombrío; y también, que no se levantan a frezar hasta que se van de la cama. La cama del Lobo está a la larga, y el Venado hace escarbaderos en ella. El Javalí guarda mucho la cama, pero el Ganado Cervuno se levanta a estirar y repastar a el medio día; y en esta, es necessario volverlas a talayar a dicha hora. El Invierno se ha de poner la Atalaya frente de la solana, reparada del viento, y en el Verano para las Reses Cervunas, donde registre los parages, que en los altos tienen más sombra; para el Javalí, en lo más espeso donde haya agua cerca, porque se suele levantar a bañar; si fuesse día que corra mucho viento, no se encaman en lo más espeso, por ver lo que passa, ya que no se pueden governar con el olfato, y entonces se ponen rabo a viento. (pp.198-200)

De la caza de Venaos en las Sierras sin la formalidad de las Batidas Reales. Dos o tres días antes de esta cacería, se encargará a los Pastores de aquel parage atalayen donde ande la caza; y sabido, se pondrán los Tiradores por la mañana en los Aportaderos de la Cuerda de la Sierra, y los Ojeadores entrarán por lo baxo sin estrecharse, de modo que esté puesta la Manga que coja los puestos; y las paradas se pondrán a el otro lado en las entradas de los Montes claros, que es donde se tiran los Venaos; y para los Lobos y Javalíes, se pondrán a las entradas de los Montes más espesos y obscuros, que es donde se tiran estas Reses. (pp.212-213)

De los Lobos y su caza en este País. Es el Lobo de color pardo, las manos obscuras; los hay bragados y algunos canos; son muy fuertes de cabeza y dientes, pues los señalan en el hierro; crían en las cuevas de las peñas, y en los sembrados muy espesos. Las hembras están preñadas lo mismo que las Perras. Baldecebro dice que están preñadas doce días; no crían todos los que paren, pues luego que pueden andar los llevan a beber, y al que bebe como Perro, le matan. La Cachorra que nace la primera, es sola la que es fecundada. Los Cachorros no abren los ojos hasta los quince días, y luego los mudan las Lobas a otro parage. Refiere el Jurisconsulto Gregorio López, que los Lobos no tienen acceso con las hembras, sino es doce veces en el año: Ley 23. gloss.3 tit.15 part.7. Cázanse en esta Tierra con Cepos de hierro, en las trochas que cruzan las Sierras, cebados con carne y con zarazas* de hierro cubiertas de carne, y esperándolos donde mataron alguna Res la noche siguiente, y poniendo una Oveja atada en los rasos que hay entre las breñas, y estando el Tirador oculto, los tira con facilidad, y también en Ojeos. Es Animal que siempre tira a lo obscuro y silencioso, y teniendo cuidado en las Bocasmangas, da mejor en el puesto que otra caza. Son tan astutos que para llevarse una Res del Rebaño, van unos delante para sacar los Perros y otros se quedan para sacarla; cógenla del pescuezo y la dan con el rabo para que ande. Llevan siempre la boca abierta, porque si se enclavijan los colmillos no los pueden abrir con facilidad para hacer presa. He visto que para coger un Toro, entran unos a embestir con ellos, y entonces los Toros se arriman a las paredes o peñas para guardarse no les cojan de las turmas [testículos], porque de estas le sujetan más que de otra parte; y como estando arrimados no los pueden asir de ellas, van otros Lobos por encima de las paredes o peñas y se tiran a ellos por el lomo y les hacen desviar y salir a los rasos, y los otros Lobos les asen de ellas y los sujetan, sin dexarlos mover. Para coger a los Potricos, se echan en diferentes partes de los Prados donde pastan, y hacen el mortecino, esperando que los Potricos vayan a olerlos, y entonces los cogen. Son Animales tan feroces que no reservan a su misma especie, pues en teniendo hambre, se juntan en sus ahulladeros y despedazan a el que tiene menos fuerza. Son Animales tan sucios que entierran la carne y no hallando qué comer, la vuelven a buscar y la comen, aunque esté corrompida. Es tan medroso que quando huye lleva la cabeza baxa y la cola; y si se para a mirar, es sobre los hombros, y en saliendo a los rasos, no se paran; la huella del Lobo es muy señalada y ancha, y la de la Loba, angosta. Los Cuervos y Grajas suelen señalar donde están encamados, pues graznan encima de ellos. Para saber donde está la camada, se observará de noche donde responde el Lobo a la Loba, y esta tiene el ahullido más delicado. Las Lobas, para hacer salir los hijos a comer, les echan el aliento por la boca de la cueva. Los Lobos están en zelo desde Febrero hasta mediado Marzo, que se retiran las Lobas a parir; entonces acuden más al cebo, porque una Loba suele traer tras sí muchos Lobos. Habitan estos Animales en lo espeso de las tierras altas, para estar de atalaya y ver donde van los Ganados a pastar. [...] (pp.222-228)

*Zarazas: masa hecha mezclando vidrio molido, agujas, sustancias venenosas, etc., que se empleaba para matar perros, gatos, ratones u otros animales. (RAE)

Guadalajara: Atienza

De la forma de cargar y manejar el Arcabuz [...] Si (el Arcabuz) se carga con postas zorreras, se pueden echar doce, si con loberas, la mitad, una más o menos, según su tamaño; y lo mismo se observará en las zorreras, si excediessen de las regulares. (p.23)

Del modo de reconocer el Campo. [...] Primeramente irán los Monteros, que según el territorio y basto de él, parezca necessarios, a discreción de el Mayor o su Theniente; registrarán el Campo por diferentes partes, mirando los caminos y trochas, donde hagan juicio cruza la caza, registrando si hay huellas y si son frescas, si son de Lobos o de Perros. La huella de el Lobo, aunque no suele ser mayor que la del Perro, es más larga y desgarrada; señala las uñas y dedos divididos; y el Perro hace la suya como encogida y redonda, no tan desunida; conocese también en los orinaderos (donde por el calor del estiércol está la yerva más alta que en otras partes); si el Lobo orinó allí, dexa los escarbaderos más desgarrados y desproporcionados que el Perro; suele encontrase allí la freza y a orilla de los caminos; conocese si es de Perro o Lobo en que estos la echan negra porque no varían de alimento; y quando sucede, comen yerva seca (para purgarse); está su freza mezclada como con espartos; y quando la comen verde, está blanda y fresca. Mírese con cuidado donde se encaman, advirtiendo que en el Invierno la hacen en lo más espeso y abrigado y donde tenga la mata algún claro por donde les de el Sol. Entérense bien de las salidas de los Montes, y entradas a los allí vecinos, por donde tienen la comunicación y passo a ellos; pregúntese a los Pastores o personas que habitan allí, si han visto caza y lo que han observado en ella, si les han salido Lobos a el Ganado, a qué horas y que huída tenían, acosados de los Perros, donde les han oído ahullar de noche, y hazia qué parage discurren, se encaminan, por donde les parece cruzan de unos Montes a otros; más se sabe y conoce preguntando a estas gentes que trabajando y desvelándose, y por bien que se quiera reconocer la tierra, no se adelantará más que lo que saben estas personas criadas allí. En tiempo de Guerras son temidos los Paysanos porque saben la tierra. Reconocido el Campo y hecho juicio prudente de que está la tierra buena, se dará parte a el Montero Mayor, o su Theniente, para que les ordene los cebos que han de llevar: suele ser necessario poner los Burros vivos, aunque por lo regular se ponen muertos, y assí, hechos quartos en medio del camino más ancho, que haya en aquel sitio, es mejor, pues cayendo allí la sangre, la barrunta mejor la caza que passe; luego tomará cada uno un pedazo de cebo y le rastrará por todos los caminos y sendas, cortando el ayre que se pueda y parezca útil; y hecho esto, dexarán el cebo donde convenga; y si puede ser, cerca de donde la caza se retire de día, y sin alexarse, será mejor. Antes de el amanecer se pondrán los Monteros ocultos cerca del cebo y observarán la caza que pica y todos sus movimientos; enterados de la que ha picado, darán parte a su Gefe (sin abultarlo); de modo que si han visto ocho Lobos, avisen de seis, por ser mejor vaya más caza al puesto que la que se ha dicho (creo será ociosa esta advertencia). Hay algunos Montes reducidos cerca de los que se ceban, en donde suelen quedarse los Lobos, y es necessario rastrarlos con el cebo hasta el Monte donde se ha de hacer la Batida; y no bastando, se batirán con tiros y se reducirán al Monte que se cebe. Sucedió esto en una Batida que se hizo a el Señor Don Phelipe Quinto (que está en Gloria) en los Campos de Atienza [Atienza está en Guadalajara], que estando cebando donde se había de hacer la Batida, y viendo no picaba la caza, rastraron y batieron aquellos Montecillos y reduxeron la caza donde querían, y lograron la Batida; no se omitan las rastras de ramas, que son muy útiles. [...] En la Batida que se hizo a nuestro Rey difunto en el mismo año, en la Campiña de Guadalaxara, passsados los Montes de Fresno, entre el Cerro de Cabeza Marchita y el Puntal de la Dehesa de Yunquera, se hizo el puesto, donde Don Francisco Pérez, Montero de a caballo, señaló había estado con los Cebaderos y se había enterado de aquel sitio, y yendo en compañía de Don Manuel Moreno, Ballestero Principal y otros Cavalleros de aquella Ciudad, a elegir el puesto, dixo Pérez: "En esta Retama se ha de poner". Moreno no se conformó y, después de haber dado cien vueltas y dicho los Cavalleros que iban con él, que allí no daría la caza, se hizo el puesto donde había señalado Pérez, quien estaba bien enterado de aquel sitio, de las Trochas que se juntaban a el remate de aquellos Vallejos; y que aunque estaban las espaldas desviadas, era aquel parage preciso passo de la caza a los Montes vecinos de moernando; se logró la Batida y se mataron ocho Lobos. (pp.149-158)

Madrid

De la descripción de la Batida de la Cuesta de San Pedro. Es la Batida de la Cuesta, para Lobos, la mayor que se puede discurrir, por la maleza que contienen los Montes, y querencias de la caza, que se remeten, las espaldas tan querenciosas que se dan al puesto, pues son de más Monte que el de la Batida; viene cayendo la caza a los Montes baxos, por irse a refugiar a ellos, que empiezan desde el puesto que se ha de hacer a la orilla del Arroyo (que algunos llaman Sardinero), que se llama Valdemoro, denominado de su vecino Cerro Valdemoro, que entre este y el Palancoso, corre el Sardinero; está inmediato a él, como venimos de Madrid. Se han hecho en este Sitio las mayores Batidas de Lobos. El año de diez y ocho [1718] hizo el Señor Conde de Lemus una Batida de once Lobos y ha hecho otras de quatro, cinco y seis Lobos; y la más célebre que se hubiera hecho, fue el año de treinta y tres [1733], y se desgració por la mucha agua de aquel día. Su Magestad, el Señor Phelipe Quinto, hizo una Batida, no fue a el puesto la caza, por dos razones: la una, porque los Lugares no remitieron sus Términos; y la otra, porque no se batió más que la Cuesta, y las personas que coronaron el Cerro no sabían la tierra. La caza que compone esta Batida, es la que se remete, porque entonces no es regular esté la caza en la Cuesta, sino es al rededor de los Lugares donde están los Ganados, y de allí no se apartan hasta mediado Marzo, que salen a pastar a la Cuesta. Se ha de hacer esta Batida hasta mediado Marzo, y antes no es tiempo, por la razón dicha; y después tampoco, porque se retiran las Lobas a parir. Para que se logre la Batida, se elegirán cien hombres de Colmenar, y en ellos, los Pastores que ser pueda, y se les dará veinte Alcabuces, con dos papeles de pólvora cada uno, y estos han de estar en el cuerpo de la Batida, y ha de ser de su cargo coronar las Hermitas, y en llegando allí, ya da la caza en el puesto; los Cebos se han de poner en la Dehesa de Colmenar, y en la Solana del Recuenco, rastrando los caminos y travesías; y con otros Cebos se rastrará las orillas de Cavanillas, Venturada, el Prado de Placer de Ver, y se dexarán a la entrada de los Arroyos de la Cuesta, passado el Río Guadalix; y otros rastrarán las orillas de Guadalix, las riberas de Saelices, llegando a el otro lado del Cerro Valdemoro. [...] (pp.249-262)

De la descripción de el Cerro Mogote. Descripción de la Batida de el Cerro Mogote, a la junta de las Aguas de Casa Blanca y el Arroyo del Prado Robledillo, y el que baxa del Cerro de la Escalerilla; y si allí no conviene, ponerse en el Collado del Mogote, aunque no es tan seguro, y se abrirá la Manga al Cobacho redondo. Por la derecha, se pondrá la Manga desde las Utas a Cantos Bermejos, Colmenar de Juan Puente, Casitón de Romera, Fuente de la Sacera, Colemnenar de Pinilla, La Loma de Nava el Sol, Heras de Grajal y su Arroyo cerca del Guijo, Colmenar de Nava Redondilla, hasta el Arroyo de Nava-Huerta, la Colada de las cercas de Yangues, a el Toril de Nava-Huerta. Izquierda: Desde las Utas a Peña Águila, por fuera del Quemadillo, por medio del Canchar a la Hoya del Pajar, por la Loma que hacen los Arroyos y Cerro Calvache, por la Herilla a la Colada de las cercas de Yangües. Remeter: Cien hombres de Colmenar remeterán la Dehesa Nueva; y passando la Puente de Grajal [en Colmenar Viejo], se tenderán el Río abaxo, y remeterán Peña las Avejas, hasta las Cortes de Cobeña, y pararán en el Casirón de Cobeña, hasta que salgan a ponerlos. Cien hombres de Colmenar remeterán las Dehesas hasta el Pradeño, y passarán por la Puente Nueva, batiendo el Río abaxo hasta la Casilla de Manrique, y allí pararán. La gente de Chozas remeterán Cabeza de Yescas, pararán azia la cerca de Nava-Huerta, por cima del Linarejo; y los de Manzanares remeterán sus Viñas hasta dar vista a los de Chozas. [...] (pp.263-267)

Batida a la junta de los Carriles, y camino de Colmenar a el Hoyo, antes del Arroyo Manina, y el puesto estará junto las Peñas que miran a Casa Blanca. Derecha del puesto se pondrá la Manga a la pared del Quemadillo arriba, hasta la cerca de Mata-Muñón, a las cercas del Grajal, a el alto de el Zaurdón, a el Arroyo de Nava-Huerta, a las cercas de Arévalo, y al cerro Calvache. [...] (pp.268-270)

Batida que hizo la Excelentíssima Señora Duquesa del Infantado con los Señores sus Hijos, el Señor Don Pedro y Don Phelipe de Toledo, en los Campos de Arabiana y el puesto en el Arroyo del Mediano, junto el Cerro Casar, donde, con un lobo, que se cobró a otro día, se mataron ocho. Derecha del puesto. Por el Cerro Casar, a San Bartohlomé de Chozas, camino de Chozas, cerca de la Solana, Nava del Moral, hasta la pared de la Dehesilla, donde estarán los de Miraflores. Izquierda del Puesto. La Tiesa de Manzanares, la Cerca nueva, pared de la Dehesilla de Manzanares, Colmenar de Miguel de Antón, hasta la Dehesilla dicha. Por la derecha: Salen de Colmenar docientos hombres, que se ponen desde la Hermita del Socorro a Nava la Hija, pared de la Dehesa al Portillo del Orcajo, a el Recuenco, la ladera adelante de la cuesta al Mojón de Guadalix, donde estarán ciento y cinqüenta hombres de este dicho Lugar de Guadalix, los que habrán batido su Término desde el Sardinero, hasta encontrarse con los de Colmenar por su izquierda, y por la derecha, con los de Miraflores, donde salen ciento y cinqüenta hombres, que habrán batido su Término y Dehesa hasta el Cervunal, en donde esatarán ciento y cinqüenta hombres de Colmenar, que salieron la noche antes, los que batirán la Herrería, las Mesas y Verbellín. [...] (pp.271-275)

Batida que hizo para nuestro Rey (que está en Gloria) Don Phelipe Quinto en el Bosque del Fresno, propio de la Excelentíssima Duquesa del Infantado, donde se mataron ocho Lobos. Espaldas del puesto el Bosque de Humanes, Mohernando y Dehesa de Yunquera. El puesto al trasponer de Cabeza Marchita y Puntal de la Dehesa Yunquera, enmedio de estos dos cerros, el que será enterrado. Izquierda del puesto. Se remete la Dehesa hasta el Puntal dicho, a el Arroyo de los Herreros, camino de Fontanar, al cerro del Colmenar, camino de Yunquera (se habrá remitido la Dehesa de Fontanar) Raso de el cerro de la Cabaña, cerro de los Sardineros, a el cerro de la Viña, a la Viña perdida. [...] (pp.276-279)

Batida de Nava el Puerco. Manga derecha. Desde el Puesto atravesar Tejada, y a el Valle de Carrioncillo, desde allí a el otro del cerro del Escoplillo, y prosigue atravesando el Valle de el Escoplillo, y luego a el Prado de los Gamos, atravesándole por la mitad, desde allí a la Cala de Valdeleganar, donde acaba la Manga derecha, y empieza el cuerpo de Batida. Manga Izquierda. Desde el puesto se atravesará el barranco del Orcajo, arrimado a el Arroyo de Tejada, y desde allí sigue a la Casa de la Angorrilla, atravesando los barrancos (que no tienen nombre), desde allí se baxa al Río, a el Vado de nuestra Señora del Torneo, por un carril viejo, que hay a las espaldas de la Casa de la Angorrilla y se acaba la Manga izquierda. [...] (pp.280-284)

Batida del Orcajo. El cebo se ha de poner en el alto del Descornadero. Manga derecha. Se pone desde el puesto, atravesando la vereda de Carrioncillo, junto la Fuente del Descornaderos, y desde allí se irá a el camino de Colmenar, y por él hasta la Casa de Valdeleganar. Manga izquierda. Desde el puesto sale a el camino de Colmenar, y sigue el camino abaxo hasta las espaldas de la Casa de la Angorrilla, y va a parar a el Vado del Torneo. Gente que se ocupa en esta Batida, son los mismos que en la Nava el Puerco. [...] (pp.284-286)

Batida de el puesto del Espino. El cebo se ha de poner en Paparrillas. Manga derecha. Esta Manga sale desde el puesto a el Arroyo de Velada, a el Prado de las Zorras, y sigue Valtravieso arriba hasta el alto del Cerro del Almaján, y desde allí baxa por la Escalerilla a la Casilla de Malfuego, y sigue hasta el Ito, donde empieza el cuerpo de Batida. Manga izquierda. Se pone esta Manga desde el puesto, atravesando la Majada de las Bacas a el alto del Periniego, y sigue a la Nava, de Nava Pozuelo hasta la Nava de Sacedón, que está junto la Cala de Navachescas, y el Ito es el cuerpo de Batida. [...] (pp.287-289)

Batida de el puesto del Ito. El cuerpo de Batida ha de estar en el Valle del Espino y Casa de Velada. El cebo se ha de poner en Paparrillas. Manga derecha. Esta se ha de poner atravesando el Barranco de Sacedón, y la Nava de Sacedón, la Nava abaxo de Nava el Pozuelo a el Alto del Periniego, y a el Valle de el Espino. Manga izquierda. Esta Manga sale desde el puesto a la Casilla de la Perdiguera, y a la Casilla de Malfuego, a el Alto del Almaján, a el Prado de las Zorras, y a la Casa de Velada. [...] (pp.290-292)

Batida de la Parrilla en Viñuelas. El cebo se ha de poner en la plaza de los Lobos, y el cuerpo de Batida en el camino de Alcalá, que va a Colmenar, da principio en el Chortal, y concluye en los últimos Tejares de el Arroyo. Manga derecha. Esta Manga se pone con trecientos hombres de Colmenar, desde el puesto a el alto de la Mancha, a la Fuente de los Labradores, y de allí al cercado de Xerez, hasta el camino que va de Colmenar a Alcalá, el cuerpo adelante de la Batida hasta la junta de los Arroyos. Manga izquierda. Esta se pone desde el puesto a la vereda, que va al Colmenar de Manuel López, con quarenta hombres de San Agustín, a la vereda que va a Fuenfría, y a las Caleras, y se prosigue con sesenta hombres del Molar por la Raya de las Puebas a los tres Cotos. [...] (pp.292-294)

Batida de Nava Grande. En esta Batida se pone el puesto más arriba de la Nava, y el cebo más arriba de el Chortal. Son necessarios para esta Batida quinientos hombres, doscientos de Colmenar, ochenta de Fuencarral, cien hombres de Alcovendas, ochenta de San Sebastián, y quarenta de San Agustín. Los de Fuencarral se reparten en ambas Boca-mangas. [...] (pp.295-297)

Batida en el Orcajo. El cuerpo de esta Batida es en la Raya de las Pueblas, en los tres Cotos, y en las Reyertas. El cebo se ha de poner en el Valle grande del Bosquecillo. Manga derecha. Esta se empieza a embudar desde el puesto a el Castillo, y prosigue a la junta de los Arroyos, a el Quartel de Navarroldán, los Tejares, el Ardal, Raya de Fuente-elfresno y Pesadilla. Manga izquierda. Esta se pone desde el puesto a la plaza de los Lobos, a dar vista a la Mancha, al Pajar de Serrano a la Parrilla, a las Caleras, a la Raya de las Pueblas, a los tres Cotos y al Cerro del Toro, donde cierra la Manga. [...] (pp.297-299)

Batida de Santiesteban en el puesto de las Coberteras. Esta Batida tiene poco que hacer para poner la gente, pues luego que están las Mangas embudadas, se reduce a cercar todo el continente de los cerros. Supuesto esto, digo, que el cebo se ha de poner en la vereda de Valdecepos, y el cuerpo de la Batida, en las Calerizas, más o menos arrimado al camino Real de San Martín. Los que van a sacar gente a los Lugares, la traerán esparcida, y vendrán remetiendo sus Términos; y a los de Getafe se prevendrá, no entren hasta que los de Ballecas hayan llegado remetiendo hasta el Río; y todos los demás Lugares se irán quedando en las dereceras de sus términos, sin meterse en el de la Batida. [...] (pp.300-303)

[CALVO PINTO, Agustín (1754): Silva Venatoria. Modo de cazar todo género de Aves y Animales, su naturaleza, virtudes y noticias de los temporales. Su autor, D. Agustín Calvo Pinto y Velarde, Montero de a cavallo de su Magestad. Imprenta de los Herederos de Don Agustín de Gordejuela y Sierra. Año de 1754. Madrid.] books.google.es


1764 Ros

País Valencià

Arsenit, con la e aguda, arsénico: especie de mineral, o veneno, que comunmente se nombra rejalgar. [Se usaba para exterminar alimañas.]

Collàr de pùnjes [collar de punxes], carlanca: collar ancho con puntas de hierro puestas hacia afuera para armar el pescuezo de los mastines contra las mordeduras de los lobos, el que suele hacerse de hierro u cuero muy fuerte.

Llòb, lobo. Llòbs, lobos. Llòba, loba.

Tràmpa de llòb, cepo para coger lobos.

[ROS, Carlos (1764): Diccionario Valenciano-Castellano, escrito por Carlos Ros, Notario y Escrivano público, por Autoridades Apostólica, y Real, natural de esta muy Noble Insigne, Lealíssima, y Coronada Ciudad de Valencia. En Valencia. En la Imprenta de Benito Monfort, junto al Hospital de los Estudiantes. Año 1764.] books.google.es


1765 Nicolás Fernández de Moratín

España

I - XIII.

Retozó con los tiernos Recentales

el Lobo carnicero, y humillados

amaban los más fieros animales

ser con humanas palmas alhagados,

y en la ley natural, que allí observaban,

los hombres, y los brutos descansaban.

I - XLII.

Los Gamos apetecen las llanadas,

huye el Lobo a los rudos peñascales,

se acoge a las malezas intrincadas

el Puerco, y los frondosos huecadales,

seguidos de Sabuesos y Ventores*,

procuran los Venados voladores.

*Perro ventor: perro de caza que sigue a esta por el olfato y el viento (RAE)

II - VI.

El Boscage de Urriols a Juan Primero,

que un tiempo tuvo en Aragón la Silla,

llora; saliole al Rey un Lobo fiero,

y el armado de acero con que brilla,

al ir con arrogancia a alanceallo,

cayó muerto a los pies de su Caballo.

II - XLV-XLVI.

Ni ha de costarse el último cuidado

la cría de los Perros; ante todos

elige el blanco, y porque eviten de mil modos

la rabia, harás de verlos nacer pueda

el signo Aquario, y Géminis de Leda.

Y con su inclinación, y la enseñanza

los harás diestros; uno al Ciervo sigue,

otro a la Zorra, o Puerco se abalanza,

otro a la Liebre, al Lobo otro persigue,

uno los anchos ríos atraviesa,

otros de sangre son, y otros de presa.

II - L-LI.

Son menester Acémilas de Machos,

lozanos, con bordados Reposteros,

con borlas, cascabeles, y penachos;

esta requa llevó a los Cazaderos

las redes, arcabuces, y estacones,

y el comboy de las otras prevenciones.

Y hasta entrar en el bosque el Coche tiren

las fuerzas de las Mulas corpulentas,

las pardillas de Almagro en él se miren;

Aná* con diligencias muy violentas

halló esta especie quando instó al Jumento

al no usado, y monstruoso ayuntamiento.

Este humilde animal sirve de cebo

del voraz Lobo, a la ansia carnicera,

pues trabajando bien, quando era nuevo,

este consuelo en la vejez le espera;

Oh infeliz bruto, exemplo desdichado

de aquel que sirve bien, y es mal premiado!

*Aná: nieto de Esaú.

II - LVII-LIX [Sobre el caballo]

Si acaso alguna vez oyó Clarines,

o estruendo de Armas, salta desgreñado

al diestro lado las espesas crines;

al viento en el correr desafiando,

pide con los relinchos el Ginete,

y ciego por los campos arremete.

En el ojo, y las sólidas junturas

al Buey imite, al áspero Muleto

en el firme sentar las herraduras;

al Gato en el andar limpio, y secreto;

en la vista, y voltear muy velozmente,

a la escamosa, y lúbrica Serpiente.

Del León la arrogancia, y la fiereza,

de la Zorra oreja, y cola; del Jumento,

la uña; el cuello del Lobo en fortaleza,

y el pecho de Muger; para este intento,

qué otro modelo mi atención divisa;

sino el Angelical de mi Dorisa? [...]

III - III [Sobre el caballo]

Ni quien persuadirá, que el Tygre fiero,

y la horrenda Serpiente, y su brabeza,

al Toro, a la Ave, y Lobo carnicero

les dió instinto la Naturaleza

para curarse, y conservar la especie,

sin que la humana Medicina aprecie.

III - XXVI.

El grueso Buey tendido al diestro lado,

importuna la Mosca porfiada,

el Lobo en embestir precipitado,

el Gallo que cantó de madrugada,

la Rana sumergida, o con estruendo

las querellas de Lycia repitiendo.

III - XLV.

En la quajada nieve el rastro avisa

a las Perras Albanias y Laconias

si el Lobo, Gamo, o Liebre huyó deprisa,

u de Thracia las Grullas Estrimonias;

manda entonces, que usando su exercicio

cierna los plomos líquidos Mauricio.

V - VI.

Mas ellos alhagando a su fiereza,

queriendo ser los únicos atroces,

de los Montes vedaron la aspereza;

o en el Lobo, o los Ciervos muy veloces;

y otros verás con no leves indicios

del hombre las virtudes y los vicios.

V - LXVIII.

Ni por qué callaré como se caza

el pardo Lobo de ojos relucientes,

y abierta boca, con que despedaza,

qué aguza con orégano los dientes?

tú con Bracos, Lebreles y Golosos,

y de hierro con zepos espinosos.

V - LXXVI.

Hombre fue el Lobo, y Rey antiguamente,

a quien hoy Lycaon la Arcadia llama;

pero como burlar a Jove intente,

(si ciertas son las voces de la fama)

vuelto en bruto, las hiermas soledades

habita, no olvidadas las maldades.

VI - XLI.

El lienzo blanco tremolando al viento

muestra que entre badenes y garranchos

se esconde el Lobo audaz sanguinolento

de manos fuertes, y de pechos anchos,

a quien tú esperas, Luis, del triunfo cierto,

o en un Tollo, o a pecho descubierto.

VI - XLVI.

Ni las muy granes Liebres Catalanas,

ni la astuta Raposa se han librado

de las postas mortíferas tiranas;

de López, y Cenarro el azulado

Cañón, de bala en plomo muy ligero

embió la muerte al Lobo carnicero.

VI - L.

Con la testa ganchosa y colmilluda

del Javalí, que encama rabo a viento,

la del Lobo traydor, y astuto anuda,

la boca abierta, en ademán hambriento,

y estén Äves, y Brutos diferentes,

con las armas atados, y pendientes.

Sierra de Guadarrama: los Siete Picos (Madrid y Segovia)

V - LXX-LXXII.

En la ribera del Meandro cana

está el Ciervo veloz amedrentado

del latir de los Perros de Diana;

el Lobo en Siete-picos se ha albergado,

y a vista a veces del Pastor atento

lleva la res, ganado el sotavento.

Nota siempre en lo inculto del boscage

quando llamase el Perro de parada,

que allí es fácil que acuda el carnalage;

cauto le notarás la retirada;

mas porque no se ofenda el duro callo,

no siga sus pisadas tu Caballo.

Son brutos tan voraces, y tan fieros,

que ni a su misma especie han perdonado,

comiendo al floxo allá en sus ahulladeros,

donde naciendo Eresma despeñado,

hasta el Alcázar de Segovia, y Torre,

más que los Corzos de su orilla corre.

[FERNÁNDEZ DE MORATÍN, Nicolás (1765): La Diana, o Arte de la Caza: Poema dedicado al Serenísimo Señor D. Luis Antonio Jayme de Borbón, Infante de las Españas, etc. Por Don Nicolás Fernández de Moratín, Criado de la Reyna Madre Nuestra Señora. Oficina de Miguel Escribano, Año de 1765. Madrid.] books.google.es


1772 Cédula (Carlos III)

España

Cédula de 16 de Enero de 1772. Se manda guardar y cumplir la Ordenanza formada para el modo de cazar y pescar en estos Reynos; cuyo tenor es el siguiente: [...]

X. Las Justicias del Reyno providenciarán la montería o cacería de lobos, zorros, osos y otras fieras perjudiciales quando la necesidad lo pida, con la prevención de que no se pongan cepos en camino, veredas y otros parajes donde puedan causar daños a personas y ganados, haciendo las Justicias se gratifique según ordenanza o costumbre de los Pueblos a las personas que llevasen algún lobo, lobos, o camadas de ellos, vivos o muertos.

[SANCHEZ, Santos (1803): Colección de Pragmáticas, Cédulas, Provisiones, Autos acordados, y otras providencias generales expedidas por el Consejo Real en el Reynado del Señor Carlos III. Cuya observancia corresponde a los tribunales y jueces ordinarios del Reyno, y a todos los basallos en general. Por don Santos Sánchez, Oficial de la Escribanía de Cámara y Gobierno del mismo Consejo. Tercera edición. Imprenta de la viuda e hijo de Marín. Madrid. año de MDCCCIII.] books.google.es


1782 Francisco Dieste

Reino de Aragón

El Lobo es el más goloso y carnicero de todos los animales; está dotado de unos sentidos sumamente susceptibles de la impresión de los objetos, en especial su olfato, que los percibe de más de una legua; siempre que sale del bosque, asesta el hocico a todas partes, para observar por donde le favorece con mejores indicios el viento; sigue su rumbo y rastrea como un perro de caza. Si está hambriento, desprecia los peligros y acomete hasta los animales que están baxo la custodia del hombre, y en su misma presencia, especialmente si se los puede llevar con facilidad, así como Corderos, Cabritos, Perros pequeños, etc. Si ha sido herido, u escarmentado de día, se retira a su alojamiento y sale solamente de noche, ronda o da vueltas al derredor de las Poblaciones, y de las parideras y apriscos; cava y desenvuelve la tierra para entrar en los corrales por baxo de sus puertas; si lo logra, mata a diestro y siniestro todas las Reses que puede, antes de llevarse ninguna de ellas; después, se las va llevando, y como le haya salido bien la empresa, repite, mientras no contempla peligro; pero si se le escarmienta, se restituye a su maleza y toma el partido de cazar por el rastro, persiguiendo toda otra suerte de animales salvajes. Si la necesidad es extrema, se resuelve a todo trance; acomete a las mujeres y niños, y aún a los hombres; y se enfurece de suerte que muere de rabia; basta un solo Lobo rabioso para causar espantosos estragos en un país, tanto respecto de los hombres como de los animales, pues las heridas que hace, de ordinario son mortales o se les sigue la rabia.

Las Lobas paren una vez solamente al año, y ordinariamente cinco o seis, algunas nueve, nunca menos de tres; les dan de mamar algunas semanas y luego los enseñan a comer; para eso les llevan ratones silvestres, o turones, gazapos [de conejo], lebratillas, que llamamos farnacas [lebrato, liebre de poco tiempo], perdices, aves domésticas, si la pueden pillar, y otras cazas vivas; los cachorrillos juegan al principio con ellas, pero al cabo las matan, y la madre las distribuye para todos. Suelen permanecer en su albergue como dos meses, y al fin de ellos, la madre los saca a beber y comer no muy lexos, y los devuelve enseñándolos a precaverse de los riesgos, y así prosigue hasta que se sienten con fuerzas suficientes para no necesitar de socorro alguno. La loba por defender sus hijos es terrible, desprecia qualquiera peligro, y nada teme. Suelen crecer hasta la edad de do so tres años; por eso viven de quince a veinte años, pues en todos los animales se observa regularmente que el tiempo del incremento es la séptima parte de la vida.

Son los Lobos por su naturaleza, insociables, pero sin embargo, algunas veces se juntan convocándose con recios aullidos, y es, o para acometer a otro animal muy grande, o para deshacerse de algún mastín que los incomoda; y para esto, el más fuerte de ellos suele hacer ruido a la puerta del corral, a fin que salga el perro, en cuyo caso huye aquel, y siendo natural que lo siga el perro, otro, u otros Lobos, que quedan reservados, acometen por detrás y acaban con él.

Son antropófagos, no solo en el sentido de comer carne humana, que les gusta más que ninguna otra, si no es en el de comerse unos a otros. Quando andan en zelo con las Lobas, no sufren rival alguno, y riñen hasta matarse; aunque la Loba tiene industria para escaparse de noche con el que más quiere. Si ven algunos de ellos muerto, se lo comen, y aún lo acaban si lo observan herido o ensangrentado, para hacer lo mismo. En fin, es el Lobo el más horrible y odioso de todos los animales, ni aún los escarabajos gustan de su carne. El semblante torbo y ruin, la voz espantable, el olor insufrible, el natural perverso, las costumbres feroces, enemigo común de los demás animales en vida e inútil a todos en su muerte. [...]

Son muy repetidas las órdenes del Rey Ntro. Sr. (que Dios guarde) para que las Justicias y Ayuntamientos de los Pueblos dispongan cacerías, de modo que sus respectivos vecinos salgan a caza, a fin de perseguir y matar, en especial los Osos y Lobos, que son las fieras más perjudiciales al Público. El medio principal para que resulte la extinción de esta mala casta es la gratificación de un decente premio al perseguidor que los mata. [...]

Son muy repetidas las órdenes del Rey Ntro. Sr. (que Dios guarde) para que las Justicias y Ayuntamientos de los Pueblos dispongan cacerías, de modo que sus respectivos vecinos salgan a caza, a fin de perseguir y matar, en especial los Osos y Lobos, que son las fieras más perjudiciales al Público. El medio principal para que resulte la extinción de esta mala casta es la gratificación de un decente premio al perseguidor que los mata. Buen ejemplo para ello nos da nuestro Monarca, pues tiene señalados varios premios a los Guardas y Monteros de los vedados y bosques Reales, a fin de conseguir la eficaz persecución de aquellas fieras, pues manda satisfacer por su Real Erario el caudal señalado, que aquí se expresa: [...]

Los Monegros: Lanaja, Alcubierre, Robres (municipios de Huesca); Monegrillo, Farlete, Perdiguera, Leciñena (municipios de Zaragoza)

De los Lobos, que en estos bosques y venados mata el Rey Nro. Sr., se cobra por cada uno 44 reales de vellón, y los paga la Mesta de Ganaderos de Castilla, los que tiene cedidos S. M. al Ballestero principal. La misma Mesta de Ganaderos paga igual premio por qualquiera otro Lobo, que se le presenta, aunque sea cogido en otros montes comprendidos en la Mesta. Al cobrar el premio, se señalan aquellos animales, y aves; a éstas quitándoles sus cabezas, y aquellos una oreja, o mano. Como los premios son cortos, no mueven ni excitan mucho a esta persecución, en especial a los que tienen algún otro modo de vivir, más cómodo y de menos riesgo; por esto no se verifica generalmente en todo el Reyno. Y deseando dar algunos medios para minorar, o extinguir estos enemigos, siquiera los más voraces y perjudiciales, como son Osos, Lobos, Zorras, Fuinas y Gatos monteses, compreendiendo un premio que pueda estimular los perseguidores, me ha parecido escribir algunas reglas y la práctica que se observa en los Lugares siguientes:

La Villa de Lanaja y los Lugares de Monegrillo, Farlete, Perdiguera, Leciñena, Alcubierre y Robres, que están contiguos sus montes y sierras, sitiados en el Partido de Zaragoza, tienen entre sí otorgado Concordato (que en el día se halla en observancia) de que de todo Lobo que se mata en qualquiera de ellos, se pague, como en efecto se paga, lo siguiente:

Por cada Lobo grande: 8 reales de plata.

Por uno de cría: 4 reales de plata.

Por cada Lobo o Gato Cerval: 4 reales de plata.

Cuyos animales, o sus pieles, se presentan por el matador a la Justicia de dicha Villa de Lanaja, ante quien, y baxo juramento declara haberlos muerto en tal día, en tal monte, y partida tal. En su vista manda el Alcalde se le quite una oreja o la piel al presentado; y en seguida expide una Carta Orden, que se escribe en una foja [sic, hoja] de sello quarto, firmada de su mano, refrendada del Secretario o Escribano de su Ayuntamiento, y sellada con el Sello de ella, que es en esta forma:

N. de N. Alcalde primero y Juez Ordinario de la Villa de Lanaja, y su Jurisdicción, hago saber a las Justicias y Ayuntamientos de los Lugares expresados al margen, como hoy día de la fecha, N. de N., vecino de N. Se ha presentado ante mí, y baxo juramento ha hecho relación, como en tal día del mes de N. y año de N., en el monte de tal Lugar, y en la partida de N. mató tantos Lobos grandes, de cría, o Cervales, que me los ha presentado, o sus pieles, de que se ha cortado la oreja para señal; por lo qual ordeno y mando a dichas Justicias y Ayuntamientos, que en virtud de la presente den y paguen a dicho N. tantos reales plata (respecto de ocho reales por cada grande y la mitad por el de cría, o Cerval) en cada uno de los Lugares dichos, despachándole con la mayor brevedad; con que así se animará a perseguir animales tan nocivos, y V. ms. cumplirán con las órdenes de S. M. (Dios le guarde) y con las de nuestro concordato. Dado en Lanaja, a N. de N. del año de N. [Firma:] N. de N. Alcalde. Por mandato de su Merced. N. de N. su secretario. [Y] Lugar de Sello.

Por esta carta paga el Lobero, o matador, un real de vellón al Alcalde, y tres al Secretario.

En aquellos Lugares no resulta Concordato en quanto a Osos, porque no los hay en sus términos; tampoco tienen Concordato en quanto a las Raposas y Gatos monteses, pero abundan semejantes especies en estos montes; aunque el Ayuntamiento de Lanaja da un sueldo por cada Zorra que se mata en su monte, y para señal ha de entregar la cola el matador. [...]

La Casa de Ganaderos de la Ciudad de Zaragoza, siempre que se le ha presentado Lobo, o su piel, con la insinuada carta del Alcalde de Lanaja, ha dado igual premio que cada uno de los dichos siete Lugares, y para señal quitan una mano al Lobo, o piel, que se les presenta; testimonio de la grande utilidad que resulta al Público de dicha extinción, con que acredita la buena armonía en los Pueblos, aunque igual insinuación no practica comunmente con los demás Lugares. La Mesta o Junta de Ganaderos de las Montañas y tierra llana del Reyno de Aragón no contribuye con premio alguno por dichos animales. [...]

La Inglaterra, acosada también de los daños que dichas fieras hacían en ella, logró la extinción con solo haber considerado unos premios lucidos a los perseguidores y matadores, mucho más quantiosos que los que yo insinuaré, y al presente se encuentran con el apreciable beneficio de la extinción, de suerte que aunque dura la voluntad de pagar el premio si se matase alguna fiera, ningún caudal gastan ya en esto; y para el efecto de lograrlo, hubo tiempo que por cada Lobo premiaban al matador con quinientas Libras Esterlinas, o perdonaban a un malhechor sentenciado a muerte, dexando la elección a voluntad del matador, y con tan estupendo aliciente, era la persecución poderosa.

Del Premio. Sería muy conveniente se considerase igual premio por todas las fieras ya expresadas, que el Rey Ntro. Sr. considera en sus bosques y manda pagar a sus Monteros, quando menos de la mayor parte, como son por el Gato montés, Fuina, Jineta, Tejón, Turón, Culebra, y aves de rapiña, y por los demás animales fieros, el tanto que luego insinuaré, a fin de que el perseguidor pueda proporcionar el tiempo que gasta, con el premio que se promete. [...] Con lo qual me persuado que no habrá Oso, Lobo, Gato ni Zorra que no experimente puntualmente el efecto de su destrucción. Para mayor claridad de los respectivos premios, se pone la tarifa siguiente:

(Razón y distribución de premios conforme al pensamiento referido.) (Reales de Vellón) (1º y 2º año) (3º y 4º) (5º y 6º) (7º y 8º)

Por cada Oso grande: 200, 400, 800, 2400 reales.

Por cada uno de cría: 100, 200, 400, 1200.

Por un Lobo grande: 160, 320, 640, 1920.

Por cada uno de cría: 80, 160, 320, 960.

Lobo o Gato Cerval: 60, 120, 240, 720.

Por cada Zorra: 20, 40, 80, 240.

Pasados los ocho años, para adelante se pudiera doblar, o añadir un tercio a dicho premio del séptimo y octavo año, a fin de que nunca cese tan importante cuidado. [...]

[DIESTE Y BUIL, Francisco (1782): Tratado económico dividido en tres discursos. I. Crianza de gallinas, y considerables utilidades, que producen a su dueño. II. Compra de primales para venderlos al año siguiente por Carneros. III. Modo de procurar la extinción de Fieras perjudiciales al Ganado, y aves domésticas, y que las de rapiña lo sean menos. [pp.190-230] Su autor, D. Francisco Dieste y Buil, Vecino de la Villa de Lanaja, Diputado y Apoderado General de el Cuerpo de Ganaderos de las Montañas y Tierra llana del Reyno de Aragón. Socio de su Real Sociedad de Amigos del País, a quien lo dedica. En Zaragoza, por Blas Miedes, Impresor de la Real Sociedad.] bdh-rd.bne.es


1782 Conde de Lumiares

General

[...] Su bramido (del becerro marino) es semejante al del Lobo; pero varían el sonido según la edad, porque los pequeños braman a veces como Gatos monteses, o como Carneros. [...]

[Noticia del Phoca, Becerro marino, que salió en la playa de la villa de Cullera, día 13 de mayo de 1782, y existe disecado en el gavinete de Historia Natural del Excmo. Sr. Conde de Lumiares. Naturaleza y propiedades de este Cetáceo, con la estampa que representa su figura y dimensiones. En Valencia, por Joseph y Thomas de Orga. MDCCLXXXII.] bdh-rd.bne.es


1788/1795 Jara y Sedal [ampliar]

España

[...] La ley anterior [de 1542] se mantuvo vigente durante más de dos siglos, aunque en 1788 se reglamentó la celebración de las batidas y monterías. Estas cacerías de alimañas comenzaron a utilizarse de las batidas y monterías. Estas cacerías de alimañas comenzaron a utilizarse como excusa para abatir otras piezas de mayor provecho cinegético y gastronómico -a las que los aldeanos no podían acceder de otra manera-, y esto provocó el enfado de Carlos IV, que en 1795 publicaba una nueva ley con la que ponía fin a esta práctica. El monarca ordenó el exterminio de lobos y zorros, cesando las batidas y monterías dispuestas contra ellos, pero, para evitar que disminuyese la persecución con la nueva normativa, ordenó que las justicias de sus reinos pagasen el doble a aquellos que presentasen muerto uno de estos "animales nocivos". De esta forma, los caudales públicos pagaban ocho ducados por cada lobo, 16 si era hembra, 24 si la apresaban con camada y otros cuatro por cada lobezno. Curiosamente, en esta época el zorro estaba más valorado que su pariente, y las autoridades pagaban 20 ducados por cada uno -macho y hembra- y ocho por cada cría. Un dato que nos hace pensar que, posiblemente, en aquella época la presencia del zorro fuese menor que la del lobo. [...]

[HERNÁNDEZ TABERNERO, Israel (2020): ¿Por qué es erróneo culpar a los cazadores españoles de la situación de los animales en peligro de extinción? Revista Jara y Sedal. Por Israel Hernández Tabernero / 6 de junio de 2020] revistajaraysedal.es


1788 Jose Grau i Roser Puig

España

[...] L'any 1740 el registre deixa de consignar el lliurament dels caps de llops. No serà fins al 1788 en què trobem un nou llibre, fruit de la nova reglamentació (Reial Cèdula del 27-I-1788):

En las escribanías de ayuntamientos de las cabezas de partido habrá un libro foliado y rubricadas sus hojas por el corregidor, o alcalde mayor para que no se altere su identidad, en el qual se anotará con toda distinción el importe de estos premios y el de las batidas o monterías y el de las cantidades que los dueños de los ganados trashumantes hayan contribuido para los gastos que les corresponda.

XI. Se guardarán asimismo en dichas escribanías los recibos que los premiados deberán dar con intervención de la justicia y junta de propios, y en los mismos libros se tomará razón de los resguardos que las justicias darán a los dueños de los ganados trashumantes, por las cantidades que hayan contribuido, respecto al gasto de las batidas de lobos.

XII. El testimonio que con relación a dicho libro y asientos deberán dar los escribanos de ayuntamiento a los mayordomos de propios de cada pueblo por lo respectivo a él les servirá de justificación y abono para sus cuentas.

Cercant en el fons de l'Arxiu Històric Municipal de Girona, concretament en la secció XXV.2 de llibres manuscrits de temes diversos, hem localitzat un lligall (número 20) que contè el llibre de pagaments per a l'extinció d'animals perillosos (1788-1856). En aquesta ocasió, a més dels llops, apareixen les guilles i altres "animales dañinos". D'una forma més breu informen de la data de presentació, el nom i el veïnatge del caçador, l'animal i el lloc de la mort, i, clarament la gratificació econòmica. En tots els documents la llengua emprada és sempre la castellana.

La legislació: El 27 de gener de l'any 1788 sortía publicada a Madrid una Reial Cèdula de Carles III, fruit d'un expedient realitzat pel compte de Campomanes (que era a la vegada president de la Mesta) sobre extermini "de lobos y zorros". A partir d'una consulta reial (13-XII-1786) s'amplia la llei a "los animales nocivos que causan gravísimo daño en ganados de toda especie". Com a mètode estableix dues batudes generals per cada partit de corregiment, un dia del mes de gener i un altre del setembre o octubre. Les despeses -pòlvora, bales, refresc (pa, formatge i vi)- aniran a càrrec dels municipis. El cost total depenia del nombre de bestiar existent a cada terme, i els ramaders transhumants havien de pagar en proporció als seus caps. La pell, cap i mans dels llops i guineus es lliuraran a Girona "para evitar el fraude que de otra suerte se podria hacer por los que con el nombre de loberos andan vagando y pidiendo limosna por los lugares".

Els qui matin o agafin animals fora de les batudes, rebran un premi pagat pels jutges de partit a canvi del lliurament de la pell, cap i mans de les feres. A banda, la llei determina que continuïn els altres mitjans per a l'extermini: "echar cebos y formar callejos en los tiempos oportunos en las sendas de los parages quebrados y montuosos por donde suelen transitar dichas fieras", mitjançant un avís previ als ramaders, per evitar accidents. La Reial Cèdula fixa també el registre dels premis i les batudes, i el cost de la recompensa.

Poc temps després, el 3 de febrer de 1795, amb el canvi de rei, Carles IV, la llei es modifica. [...]

Catalunya: Girona (el Gironès)

En el segle XIX, del 1788 al 1852 (45 anys) [sic, si les dates estan bé haurien de ser 65] el nombre de caceres baixa moltíssim [des del període 1726-1739]. El total fou de 227, 89 de grans i 138 de petits (un i mig de petits per cada un de gran). La mitjana passa a ser de dos adults i tres llobets per any. L'espectacular descens, tot i ser lleugerament major l'àmbit de caça, parla, parla del mal, fet en el segle anterior en la sistemàtica matança dels llobets petits i les batudes. A la vegada veiem un retrocès del llop a llocs més muntanyencs. La menor presa de cries no té una causa econòmica (un llobet es pagava la meitat d'un llop, tot i ser menor l'esforç, i tres vegades més que una guilla). De guilles se'n mataren, en el segon període, 900 exemplars, 713 d'adults i 187 cries). Això fa una mitjana de setze guilles grans i quatre de petites anualment. La poca captura de guineus petites l'hem d'entendre pel baix valor econòmic que tenien. A més hem d'afegir 203 altres salvagines (4,5 cada any). El total d'animals matats en la primera meitat del segle XIX és de 1330 animals, amb una mitjana de 29,5. Si hi sumem els llops del segon quart del segle XVIII, la xifra augmenta a 1786 exemplars. [...] L'evolució de la cacera està interrelacionada amb el moment històric. El fet més clar són les èpoques de guerra: durant la Guerra Gran [guerra dels Pirineus o guerra del Rosselló, 1793-1795] i la del Francès [o de la Independència Espanyola] l'activitat, lògicament, es paralitza. Aquesta circumstància comporta un lliure creixement dels animals. Als anys d'inactivitat segueixen períodes de molta cacera. Així, després de no haver caçat del 1793 al 1800, tenim una punta d'animals adults agafats el 1802. També després de la Guerra de la "Independència" (1808-1814) hi ha una gran activitat en el període 1818-1820. Si bé tampoc podem descartar la influència de la necessitat de l'home, que veu en la cacera una font d'ingressos complementària en època de crisi.

L'estacionalitat:

ELS ADULTS. La cacera de llops i guilles es concentra en uns mesos, que són diferents per a cada espècie. En el segle XVIII és més clar el predomini d'un mes, l'agost, amb gairebé una quarta part de les captures. En el mes d'agost els llops encara viuen en família, amb els llobets ja bastant enfortits. Però la causa d'aquesta situació la trobem en les formes d'extermini: les batudes (que es prohibiran en el XIX), en la poca feina al camp que té el pagès, i, sobretot, en la preparació del terreny davant l'arribada imminent dels ramats del Pirineu. En el segle XIX veiem una homogeneïtat al llarg dels mesos, amb una mitjana de 7,4 llops. Destaca el setembre, en relació amb l'activitat ramadera. Coincideixen en els dos segles els mínims del novembre i del febrer. El novembre s'explica perquè estem a l'època de sembra, i el pagès, i tota la població rural, està ocupat. El febrer és el mes més fred, amb molts dies de nevada, i la cacera està prohibida en dies de neu.

La captura de guilles també és força homogènia, amb un punt màxim en el mes de maig (13,3%). L'expliquem per tractar-se d'un mes amb bon clima, la poca feina en el treball rural, i seguidament, perquè no es poden caçar altres animals: de l'1 de març a l'1 d'agost dura l'època de veda. A la vegada és el mes en què les guilles alleten les cries, i estan isolades.

Dins de la nomenclatura d'"animales dañinos" hem d'incloure el gat salvatge (Felix silvestris), el gat mesquer (Genetta genetta) i el linx (Lynx pardina).

LES VENTRADES. L'observació de les gràfiques de l'estacionalitat mostra clarament l'època de cria dels dos mamífers. La guilla, concentrada en el mes de maig (60,7%), i el llop, entre el maig (32,4%) i el juny (51,4%). Els caçadors coneixien l'època de gestació i part, i anaven als caus a buscar els recents nats, que encara alletaven de les seves mares. En el segle XVIII cap llobet no fou caçat fora de l'àmbit de la cova: tots ho són de l'abril (pocs) a l'agost, amb un 90,03% els mesos de maig i juny. Veiem un cert retard en el segle XIX, quan els màxims de captures de cries de llop passen del maig (s.XVIII) al juny (s.XIX). Una hipòtesi clara torna a ser el menor nombre d'exemplars existents (de 341 el segle XVIII en un període molt menor als 138 del XIX) i el seu arraconament vers les muntanyes, que els feien assequibles a l'home. Així, en el segle XIX, s'agafaren quatre lobets petits fora del cau (3 el desembre i 1 el gener) en el primer any de vida. El llop passa a adult a l'any i mig. El nombre de cries preses cada vegada varia molt entre els llops i les guilles, com ho fa el nombre de naixements per ventrada. En el llop distingim d'1 fins a 10 d'un cop, amb una mitjana de 3,75 (s.XVIII) i 3 (s.XIX). A la guilla, en canvi, els valors van d'1 a 5, amb una mitjana de 2. Els estudis biològics ens diuen que els llops tenen d'1 a 11 llobets per part, generalment de 4 a 7; mentre les guilles només de 2 a 6. Podem pensar que la mare s'alertava davant l'arribada dels caçadors i salva un o dos dels seus nadons; sobretot la lloba, que roman més temps al costat de les cries. Si en el segle XVIII s'agafen ventrades d'1 (23%), 2 (18%) i 6 (13%) individus, en primer lloc, en el XIX canvia una mica. Llevat els quatre exemplars caçats fora del cau, augmenten els d'un de sol (29%), els de 3 (24%) i els de 4 (16%). Les xifres ens aproximen al nombre de cries per ventrada més freqüents. [...]

Els caçadors i la recompensa. Ja hem vist com la legislació oferia diners per a la captura de llops i salvatgines. Dues són les causes: afavorir l'aniquilació total de l'espècie i evitar les captes dels llobers pels pobles. Encara és a la memòria de molta gent dels nostres pobles la imatge d'un rodamon que trucava a la porta, amb una pell de guilla a l'esquena, demanant diners a canvi del pretès servei que havia fet als veïns.

El preu que ofereixen les autoritats fluctua al llarg dels anys. El 1788 són, en rals: llop 44,4 / lloba 88,8 / lloba i la camada 145,2 / cria de llop 22,2 / guilla 10 / cria de guilla 4.

La nova llei, del 1795, duplica la recompensa per tal d'estimular només la cacera individual i evitar les batudes.

El 1805 una dotzena d'ous costava 6 sous. Amb el premi d'una lloba es podien comprar aproximadament 16 dotzenes d'ous. Era un premi important. El 1834 la dotzena d'ous havia baixat a 4 sous. També les gratificacions per als caçadors disminuïren:

1795.- llop 88 / lloba 176 7 llobet 44. 1834.- llop 840 / lloba 1660 / llobet 420.

Però el valor adquisitiu augmentà: amb una lloba es podien comprar 30 dotzenes d'ous. En definitiva, la recompensa posada el 1788, es duplicaria set anys més tard, i quaranta anys després, tot i haver disminuït sensiblement en xifres absolutes, s'havia gairebé duplicat novament el seu valor. [...]

Hem analitzat detalladament la figura dels caçadors dels vint anys estudiats de la primera meitat del segle XVIII. Un 58,4% de les ocupacions consignades corresponen a pagesos (106) i un 32% a jornalers (58). La resta, a major distància, són teixidors de llana (7) (4%), peraires (3) (1,6%), i un cirurgià, un fuster, un candeler i un soldat. Total: 181. La vinculació del pagès amb els animals és clara. A banda de ser l'ocupació majoritària de la població rural, molts serien a la vegada pastors o ramaders, i estaven amb competència directa amb els animals depredadors. La presència dels jornalers l'entenem per l'incentiu econòmic. Sense tenir una activitat que el vinculés estretament, podia destinar el seu temps a la cacera. El soldat, a banda de la qüestió crematística, devia estar motivat per l'experiència amb les armes. Els artesans eren caçadors d'afició, que en èpoques de veda participaven en l'exterminació dels carnívors. Alguns d'ells repeteixen. S'ha parlat de la figura del llober, que matava llops gairebé com a ofici. En realitat, en aquests anys, la majoria d'ocasions són gent diferent, que participen una sola vegada, com un fet ocasional: 1 cop: 106; 2 cops: 15; 3 cops: 4; i 6 cops. 3.

Catalunya: Sant Cebrià dels Alls (Cruïlles, Baix Empordà), Vidreres (la Selva), Castellà de la Selva (Quart, el Gironès), Girona (el Gironès), la Cellera de Ter (la Selva), Cassà de la Selva (el Gironès), Brunyola i Sant Martí Sapresa (la Selva), Tordera (el Maresme, Barcelona)

La localització. A l'hora de tractar la localització de les caceres [...] Les poblacions amb major nombre de captures de llops varien al llarg dels anys. En el segle XVIII sobresurten Sant Cebrià dels Alls (10 adults), Vidreres (9 adults) i Castellar de la Selva (8). En la centúria següent és ja Girona (6), seguida de Cellera de Ter (5). De cries sempre és capdavantera Cassà (28 en el XVIII i 17 en el XIX), seguida de Brunyola en el XVIII (23 cries) i, en el XIX, de Tordera (11 cries). Podem concloure que l'àmbit geogràfic ve determinat per dues variants. L'existència de muntanya no gaire alta (hàbitat del llop) i la proximitat a nuclis humans, que afavoria la major competència i la consegüent persecució. [...]

Els qui aportaren sis vegades les seves preses, foren dos pagesos i un teixidor de llana. Concretament Anton Mundet, pagès de Castellar de la Selva, el qual matà vuit llops grans. En segon lloc -cronològicament- Joan Farners, pagès de Lloret, amb cinc llops grans i vuit cries. Finalment, Miquel Clotes, de Sant Llorenç de la Muga, amb només dos llops grans, però trenta-dues cries: del 1732 al 1737 cada any portà una ventrada de quatre a sis llobets. Uns altres que practicaven aquesta singular recerca, foren els jornalers de Cassà de la Selva, Josep i Miquel Lledó, amb un total de vint-i-tres cries i un llop gran (en cinc ocasions). El màxim caçador fou el pagès jornaler Miquel Alenyà, de Sant Cebrià dels Alls, amb deu llops grans, caçats en tres vegades. Al segle XX la font no ens permet l'estadística sistemàtica, ja que no consigna sempre la professió. Destaquem els militars retirats, els jornalers i els ramaders-pastors. Els primers com una distracció, els segons per un sobresou i els tercers perquè són els perjudicats reals.

GRAU I PUJOL, Josep M. T. i PUIG I TÀRRECH, Roser -historiadors- (1990): El llop i la guilla, dos cànids perseguits (segles XVIII i XIX). Revista de Girona, Núm.140, maig-juny, 1990, pp.37-42.] raco.cat (pdf)


1795 Jose Grau i Roser Puig

España

[...] Poc temps després, el 3 de febrer de 1795, amb el canvi de rei, Carles IV, la llei es modifica:

Habiéndose puesto en egecución lo mandado en la citada real cédula (1788), acredito la esperiencia el poco o ningún fruto que producían sus disposiciones por el abuso que de ellas se hacía en los pueblos: que las batidas y monterías servían solo por el recreo de los que en ellas se empleaban, y que se consumían sin utilidad muy crecidas cantidades de los caudales públicos".

Aboleix les batudes i duplica el premi dels animals presentats a les autoritats. [...]

GRAU I PUJOL, Josep M. T. i PUIG I TÀRRECH, Roser -historiadors- (1990): El llop i la guilla, dos cànids perseguits (segles XVIII i XIX). Revista de Girona, Núm.140, maig-juny, 1990, pp.37-42.] raco.cat (pdf)


www.jacint.es - portellweb@yahoo.es

Recopilación bibliográfica y transcripciones de Jacint Cerdà

En continua actualización.