Curiosidades; curiositats
1341 Establiment del Bosc [i altres notes]
Catalunya: Tortosa (Baix Ebre, Tarragona)
5. Regulació de l'explotació forestal. [...]
Com a exemple de la preocupació per mantenir els recursos naturals del Port per part del municipi descriurem ràpidament l'establiment del 1341, amb el títol d'Establiment del Bosc articulat en trenta punts. AHCTE, fons Ajuntament de Tortosa, secció històrica: establiments 4 (1341-47), fol. 68r-75r.
1.- Prohibició de tallar fusta pera vendre, donar o alienar. Només s'accepta l'aprofitament per a ús propi (construcció de masos, cubs o bótes, barques o altres vaixells), però encara així s'haurà de manifestar la intenció de tala al batlle, lloctinent de batlle i procuradors, sota pena de 100 sous i pèrdua de la fusta, o ser tancat al castell de la Suda un dia per cada sou impagat.
2.- S'admeten les tales per a vendre i extreure de la ciutat si es fan en els emprius que hi ha vers els llocs de Benifassà i Morella:
Tot hom de la ciutat e del terme puxa allí tallar e fer tallar totes natures de fustes ho d'aquelles mides que volran.
3.- Tota la fusta (tant la del mateix ús com la de vendre) s'ha de tallar en l'època adient, s'ha de tallar de lluna, és a dir, quan no hi ha saba als arbres (del primer d'agost fins a mitjans març). En canvi, no s'ha de tallar quan hi ha saba (de mitjan març fins al darrer dia de juliol) "segons la natura de que cascun arbre serà", sota pena de 20 sous.
4.- Els habitants i ciutadans tortosins poden tallar fusta de boix, encara que ho han de manifestar com en l'altra fusta. La tea l'han de fer de la soca o de pinassa. Es prohibeix taxativament talar "nengun pi per fer cornaleres [de portadores, etc.], mas puxen fer cornaleres de ço que sobrarà dels pins que tallats seràn e.s tallaran per fer fusta", sota pena de 50 sous.
5.- Tots els que no contribueixin al comú de la ciutat no poden introduir bestiar (ni gros ni menut, ni de nit ni de dia) en la devesa guanyada en el plet de Beseit, sota pena de 100 sous. Només en cas de ser-hi de pas i en aquest cas només hi pot estar un dia o una nit.
6.- Es prohibeix fer pegunta i quitrà que no sigui de fustes o pins "qui son ja stats tallats antigament o seran tallats d'aquí evant [sic] per fusta, ço és de la çocha, levada la fusta", sota pena de 50 sous.
7: Es prohibeix tallar "pin poll" per fer fusta de vendre si no en sortien un parell de cairats "d'un palm de cana de la serradura d'ample de XX palms de larch", sota pena de 50 sous.
8.- Es prohibeix de fer cendra en els Ports per a vendre-la i treure-la fora del terme. En tot cas s'ha de fer de llenya seca i no verda, sota pena de 50 sous.
9.- Es prohibeix tallar perxes per vendre, per treure fora la ciutat, sota pena de 20 sous.
10.- No es permet fer artiga o arrabassada en els pinars del Port.
"No gos ni puxa neguns dels dits arbres arrabaçar ni tallar ni cremar ni en altra manera destrohir", sota pena de 100 sous; i s'afegeix: "e null temps no puxa sembrar la dita terra. Et si en la dita artigaia o arrabaçada serà més foch e aquell foch cremarà pins o els altres arbres vedats qui no són talats", sota pena també de 100 sous.
11.- S'especifica categòricament la prohibició de "metre foch en nengun bosch de la ciutat", sota pena de 100 sous i les despeses dels danys causats.
12.- No es permet tallar de calç [d'arrel] carrasca, roure, pi ni cap altre arbre verd per a fer carbó. Només es poden tallar de les rames "aytant com de certa hi bastaran esporgan e no tallan lo cap de l'arbre", sota pena de 100 sous i perdre el carbó.
13.- Es prohibeix "guizar o dolar" [rebaixar?] cap pi, sota pena de 10 sous i esmenar el valor del pi guizat.
14.- Tothom (ciutadà i veí de Tortosa), que tingui castells o viles i necessiti fusta per al seu ús en pugui tallar, encara que ho ha de manifestar al batlle, lloctinent i procuradors, sota pena de 50 sous.
15.- No es permet prendre fusta dels Cavalls del Bastadors, sense voluntat d'aquells "si doncs gran necessitat no era", sota pena de 5 sous.
16.- El testimoni dels vedalers ha de ser cregut per raó del seu sagrament.
17.- A fi de garantir l'acompliment de fusta per a l'obra i per al manteniment del pont de Tortosa (pont de Barques) es prohibeix la tala de fusta a la mola de Catí "segons que ayues vessen en los torrents e segons que serà mollonada", sota pena de 100 sous.
18.- Es prohibeix tallar fusta "del cap de la costa del Almatrach, segons que talla lo camí que va a Milles tro al Caxer per la serra que va a Cavall Bernat e entorn per la serra segons que serà mollonat tornant al Coll", sota pena de 100 sous.
Nota: de la costa o costera de l'Almatrach, llegim a l'Onomasticon de Coromines: "ALMATRAC. [...] Zona on abunden un seguit de moles de penya gegantesques, entre Caro i el Tossal del Rei (trifini Tortosa-Beseit-Fredes). Allí hi ha, formant sèrie, la Mola de Catí, la del Marturi, la Erossa, i les nombroses que formen els dos costats dels congostos del Parrissal i el Regatxol". Sobre el topònim Milles o Millers, diu en una nota: "El publicador ha imprès 'Millars', però [...] coincincidint amb el gran i antic mas de Millers, pel qual he passat diverses vegades. Allí damunt hi ha les moles que dic, també el gran penyal del Cavall-Bernat; i crec recordar-hi també un Caixer. En el Regatxol, també bastant a prop de tot això, i allà on ja s'obre cap a Beseit, hi ha l'enorme Mola de Maclac. [...] Matrac?"
19.- Es prohibeix fer cap lleny [vaixell] ni barca a ningú foraster (strany) ni vendre'l dins de 4 anys que serà varat, sota pena de 500 sous i perdre la barca.
20.- Es prohibeix en concret a cap pastor o guàrdia de bestiar que no talli de calç [d'arrel] "no estroncar, parar o escapçar pi, carrascha ho altre arbre qui vert sia", sota pena de 50 sous.
21.- Es contempla la situació que qui hagi tallat carrasques, roures i n'hagi fet corral o atans a arnes d'abelles o bestiars, encara que no hagi estat sorprès en al tala per vedalers, però els arbres es trobin tallats recentment i introduïts en corrals, atans o altres edificacions, hagin igualment de pagar els 100 sous.
22.- Es permet que fusters o altra gent del terme pugui fer fusta de les "çimes o rames", d'allò que resta de la fusta tallada, per a fer cornaleres de portadores, però no d'altra fusta, sota pena de 20 sous.
23.- Es prohibeix portar o fer portar dels Ports fusta relexada, sota pena de 10 sous/ fust.
24.- Es permet als ciutadans que puguin tallar camarinos, dentals [d'arada?] i mànecs d'aixada i de càvecs, per tenir a obrador i vendre'ls a ciutadans de Tortosa.
25.- Es prohibeix als forasters de pescar en cap toll d'aigua dels Ports, "ni caçar alguna caça, aus, ni bésties salvates, grosses ho menudes, dins les muntanyes dels dits Ports". Qui sigui ciutadà o veí de Tortosa pot caçar i pescar, però ho ha de dur (a excepció del que consumeix o "dona convenientment") i vendre a la ciutat, sota pena de 60 sous.
26.- Tothom que vulgui fusta ha de demanar llicència, i manifestar-ho al batlle i al seu lloctinent i als procuradors.
27.- A fi que la ciutat pugui ser abastida de fusta pels fusters, es permet tallar fustes de bótes, cups, vexells "sens alguna pena" en les partides de: Camí de Loret que puja dret a esquena de Cans (?), i va dreta fins als emprius en la part de la Plana d'Ulldecona. L'única norma és que ho hagin de tallar de lluna i no en temps de saba, sota pena de 20 sous.
28.- Tota la fusta d'aquesta partida s'ha de dur al Cap del Pont i vendre exclusivament als ciutadans, i no a ningú que ho tragui fora del terme, sota pena de 100 sous. No obstant això, si alguna barca d'algun foraster en vol treure, en pugui treure un o dos cairats, sota pena de 20 sous.
29.- Es declara devesa de la ciutat tota aquella part limítrof que la ciutat va guanyar en el plet amb Beseit, i, per tant, cap foraster hi pot fer entrar bestiar, sota pena de 100 sous.
30.- S'insisteix, per la destrucció que comporta, que els carboners no puguin tallar "de calç [d'arrel] algú o alguns arbres de pins vius e verts, ni cimes ni rames d'aquells per fer carbó", només les branques dels pins que ja han estat tallats per fer fusta, sota pena de 50 sous.
31.- Es permet "no constrastant els establiments anteriorment citats" poder tallar fusta per a ús propi fins i tot amb saba, sota pena de 50 sous, però no en els llocs vedats.
32.- S'obliga que tothom que hagi fet fusta del Port (per a ús propi o per a vendre), l'hagi de treure en el període de 3 mesos, passats els quals tothom en pot fer ús. S'exceptua la fusta lel pont.
33.- A fi de completar l'establiment pel qual qui fa una barca no la pugui vendre sinó al cap de 4 anys, l'obligació de manifestar cada embarcació que es fa, sota pena de 100 sous.
34.- Qui faci fusta per a vendre l'ha de portar i descarregar al Cap del Pont i allí mostrar-la a possibles compradors. No es pot vendre fusta en altre lloc de la ciutat, i, si de cas se'n troba, s'ha de transportar al Cap de Pont. Això no té a veure amb qui tenen fusta per al seu propi ús, que la poden tenir en qualsevol lloc sempre que no faci nosa, sota pena de 20 sous.
35.- Els dubtes dels establiments s'han de declarar pel lloctinent de batlle i els prohoms elegits.
36.- Les penes s'han de patir segons Costum: 1/3 la Senyoria; 1/3 la ciutat i 1/3 l'acusador. La vigència dels establiments és de 10 anys.
Sintetitzant, doncs, el que postulen aquests establiments, que si fa no fa seran els que marcaran les directrius en els redactats posteriorment, tant per al període baix-medieval com per a l'època moderna, hi trobem diverses línies d'actuació amb un únic objectiu: el contol dels boscos dins d'una política de protecció i de primacia:
a) Mesures de delimitació d'espais: classificar les zones vedades de les de lliure explotació, les restrictives, comunals, emprius (i) deveses.
b) Mesures classificatòries d'usuaris. forasters-ciutadans (i) contribuents.
c) Mesures d'optimització dels recursos: el pi bo i verd, per a la fusta de qualitat: construcció, embarcaciones, etc.; les branques i els pins tallats, per al carbó; les soques, per a tea, pegunta i quitrà; allò que sobra dels pins tallats, cimes o rames, per a cornaleres; (i) la llenya seca, per a la cendra.
d) Mesures de la bona tala: tallar de lluna (i) no tallar pins novells.
e) Mesures de protecció d'espècies: boix, teix (i) carrasca.
f) Mesures de salvaguarda: fer foc (i) control de la ramaderia.
g) Mesures de control de l'explotació: obligatorietat de les llicències, venda en llocs específics (vàlid per a la pesca i caça) (i) prohibicions de les exportacions (venda a forasters, barques).
h) Mesures contra fraus: relaxar, dolar la fusta (i) fusta amagada en els atansos.
[...]
8.4 Apicultura
La prohibició de la cria d'abelles en els llocs d'horta, o propers als nuclis habitats, que sovinteja en les ordenances del segle XIV, comporta, per exclusió, que la pràctica de l'apicultura es recluís cap a sectors més limítrofs. La zona vedada per als abellers restava limitada entre Font de Quinto i el Coll de l'Alba. D'allí, per la serra, fins al peu de la costa de Som. Tot el pla fluvial; essent un altre límit el mas d'en Vallserra i la Ram, tot estennet-se vers la muntanya i lo Rahiguer. (Oredenança repetitiva. Per exemple: AHCTE, fons Ajuntament de Tortosa, secc. històrica: establiments 4 (1340-47), f. 39v-40v.)
8.5. Pesca
Amb tot i la manca de dades, cal constatar que la pesca mereix una referència concreta en els establiments dels Ports, que disposen que cap persona aliena a la ciutat de Tortosa pugui pescar "en algun toll d'aygua ho en loch hon aygua aja en los Ports de les muntanyes del terme de Tortosa".
Segurament, es tracta d'una activitat molt reduïda i poc important a causa del mateix sistema hidrogràfic dels massís.
8.6. Caça
Una prohibició tardana, del 1519, de la reina Joana i l'emperador Carles I, clou una divergència secular respecte al dret de caça. Sentencia el document taxativament:
"Por quanto nuestra voluntat és de mandar guardar los montes reales de nuestra ciudat de Tortosa, Amposta y Ulldecona...", on no es pot caçar sense expressa llicència" puercos, ni ciervos, ni corços ni gamos. (AHCTE, fons Ajuntament de Tortosa, secc. històrica: núm. 377 (Comú II, 36).
En 'Historia de Tortosa y su comarca', volumen 3, p. 365, trobem aquesta dada ampliada:
Según afirma erudito tan conocedor de nuestro Archivo municipal, como Pastor y Lluis (en EIR, del año 1914 y LaZ, n.º de Febrero-marzo de 1922, pág. 39, art. 'Los bosques de Tortosa y la caza de montería': "Frondosos bosques y espesos matorrales poblaban los cercanos montes de Montsià, Caro y Fullola, en los pasados siglos, dando albergue a una variada fauna que atraía la codicia de los dedicados a excursiones cinegéticas. En ellos vivieron bandadas de jabalíes, corzos, gamos y venados, motivando continuas batidas por parte de los naturales del país, y de vez en cuando muestros monarcas acudieron a solazarse en los ejercicios de montería al son del ronco cuernoque incitaba al ojeo por entre los encinares y malezas de las vecinas montañas".
El dret de caça reconegut per als ciutadans de Tortosa sovint el limitaven les prohibicions periòdiques dels monarques per a qui es comptava com a reserva particular.
Joan II hi havia prohibit i revocat alternativament la caça de porcs senglars i altra mena de caça major. (Nota: És ben coneguda l'afició per la caça als Ports d'aquest i d'altres monarques. Ja en parla Pastor Lluís, Federico: "Los bosques de Tortosa y la caza de montería" - La Zuda (1922), fasc. 104, p. 39 i 40; o bé GALINDO, Mariano: Visitas de reyes y príncipes a la ciudad de Tortosa (en los siglos XIV y XV). Tortosa, 1915.
A títol d'exemple de les prerogatives reials, transcrivim una carta del rei Ferran del 1495:
"Lo Rey. Amats e fels nostres. Per que les caçes de aqueixa ciutat sien guardades per a quant, plaent a nostre senyor Deu, siam allà, vos encarregam e manam façau vedar e prohibir totes les caces, axí de salvatjes com de venats e altres caçes de mont, ab imposició de penes perque sia millor observat e guardat, e no feseu lo contrari en alguna manera per quant axí cumpleix a nostre servey. De Taracona, a XVI dies del mes de octubre del any Mil CCCC LXXXXV".
8.6.1 Llops
Encara que la caça de llops no té per què incloure's dins de l'apartat genèric de la caça, ja que l'objectiu no és cobrar una peça, sinó eliminar un depredador nociu per a la ramaderia, sí que representa una certa activitat econòmica, ja ue el fet d'atrapar o caçar llops s'incentivava amb una compensació monetària. Tenim un estudi, encra inèdit, presentat a l'Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos, celebrada a Amposta l'any 1992, que tracta extensament del tema, i al qual ens remetrem per a competar aquest punt. (Nota: CURTO, Albert; MARTÍNEZ, Albert: "La presència del llop a l'antic terme de Tortosa durant la baixa edat mitjana". Acta Historica et archeologica mediaevalia. Vol. 20-21 (1900-2000). Homenatge al Dr. Manuel Riu i Riu. Vol I, p. 455-475.
8.7 Gel
No tenim cap dada que palesi l'existència de pous de neu durant el període medieval. L'obtenció de gel és, de fet, una activitat d'un pes específic durant l'època moderna.
[...]
9.3 Fusta cobejada arreu.
De tots són conegudes les referències dels cronistes àrabs ponderant la qualitat de la fusta dels Ports, de la qual es va nodrir el teginat de la mesquita de Còrdova i les embarcacions del califat andalusí. Només esns cal esmentar la citació que fa al-Himyari en refir-se a Tortosa (s.XI), i que més tard recollirà al-Idrisi (s. XII), amb algun afegitó, en la seva Geografia:
"...es construeixen grans embarcacions amb la fusta que produeixen les muntanyes que l'envolten, i que estan cobertes de pins d'un gruix i d'una altura incomparables. Aquesta fusta s'empra per als màstils i les antenes de les naus; és de color roig, molt sana i molt sòlida i no és com les altres, subjecta a ser deteriorada pels insectes. Hi té molta reputació. (Nota: Versió traduïda de la que dóna Pilar Maestro a 'Textos Medievales', 10, València 1963.
L'estima i la preferència (segons l'ús) per la fusta del Port es continua reflectint a la baixa edat mitjana. Aquest fet que en principi pot suposar un estímul comercial i un augment en la venda, i, per tant, una bona font d'ingressos (volum que caldria avaluar correctament), no ho és tant si tenim en compte que la majoria d'aquestes explotacions són de caire institucional, sovint impositiu; d'aquí que, més d'una vegada, els procuradors i consellers tortosins s'hi oposin.
El governador de Catalunya, Galceran de Recasens, sol·licita permís el 1442 per a talar 500 arbres del Port a fi d'obrar el Palau petit de Barcelona, conegut com de la reina Margarida, i rep la negativa per part dels procuradors a concedir-li llicència.
[CURTO HOMEDES, Albert (2001): La gestió dels Ports durant la baixa Edat Mitjana. Recerca, Núm. 5 (gener de 2001), pp.21-52.] raco.cat
www.jacint.es - portellweb@yahoo.es
Recopilación bibliográfica y transcripciones de Jacint Cerdà
