Curiosidades; curiositats

1296-1345 Establiments i ordenacions de la ciutat de València [completar]

País Valencià: València

148. DEL PREU DE LA CARN DEL VEDELL O VEDELLA, ÇO ÉS, A X DINERS LA LLIURA QUI PES DE XX LLIURES A ENJÚS, E AQUELLS QUI PESARAN DE XX LLIURES TRO EN XXX, A VIII DINERS LA LLIURA [...]

149. QUE NENGÚ NO GOS VENDRE VOLETERIA ALGUNA EN LA CIUTAT O EN LOS RAVALLS D'AQUELLA, SINÓ EN LO PORTXE DEL MERCAT [...]

150. DEL PESAR DEL PEIX

Die sabbati nono kalendas iulii anno Domini millesimo CCCºXXº quarto

Ara ojats què us fan saber los justícies, los jurats el os prohòmens consellers de la ciutat.

Que és ordenat que de huy a avant lo peix que serà pres en la mar e·s vena en la ciutat, se vena d'aquí avant en la forma infrassegüent, ço és saber:

Peix menut de bolitx, la liura de XII onces, un diner.
Sardina fresca ho salpresa, la liura, II diners.
Peix qui pes d'una liura a avall, la liura, II diners.
Peix qui pes d'una liura a ensús, la liura, III diners.
Calamar qui pes I liura ho pus, la liura, III diners.
Congre fresch e morena, la liura, II diners.
Soïts, mòlleres, corba, salpa e cantera, la liura, II diners.
Serrans, la liura, II diners.
Moll qui pes una liura ho pus, la liura, IIII diners.
Lop, mújol, orada que prenguen en la mar, la liura, III diners.
Palaya grosa que pes mija liura ho pus, la liura, III diners.
Lagostins, pajells, verats, sarchs, e agulles groses e escorpra que la un pes mija liura ho pus, la liura, III diners.
Rèmol gros, la liura, IIII diners.
Retg, tonyina, cèrvia, atzernia, amffós, corball e tot altre peix de tall qui haja escata, la liura, III diners.
Esturió, la liura, VIII diners.
Dalfí, la liura, III diners.
Sucles negres, la liura, III mealles.
Sucles blanques, la liura, III mealles.
Gerles, la liura, III mealles.
Alacrià, la liura, III mealles.
Peix bestinal, axí com muçola, escat, lunada, gat e agulladol, la liura, III mealles.
Espaa [sic], la lliura, II diners.

Lagostes, cranques, lop màntol, sépies, polps, rajades, scrites, ledella, majenca, cranchs, cigales e gambayrots venen a ull sens pes, axí que·l pescador ho venedor del dit peix vena aquell e nèdeu e sens alga e arena e altres basures, en la pescateria ho taules de carneceria de la dita ciutat e no en alcun altre loch.

Encara, que·l pescador ho venedor del dit peix real de tall sia tengut de trencar o partir a aquell qui·n volrà un quarter, pagan al dit pes e preu, e enaprés vendre lo romanent a aquells qui comprar-ne volran al dit pes e preu.

E qui contra alcuna de les dites coses farà, pach per pena XX sous per quantesque vegades contrafarà. De les quals calònies serà lo terç del senyor rey, lo terç del comú de la ciutat e lo terç del accusador.

151. [DEL PEIX DE LA MAR]

Die veneris VIº kalendas augusti anno predicto

Ara ojats què us fan saber los justícies, los jurats el os prohòmens de la ciutat.

Que tots los pescadors qui habiten en la ciutat e pesquen en la mar del terme de la dita ciutat, ço és saber, de la gola tro endret de la torra d'Ahimeç, sien tenguts d'aportar ho fer aportar tot lo pex qui en la dita mar pendran a la ciutat, e vendre o fer vendre aquell en la pescateria ho en les taules de la carneceria de la ciutat al for e pes ordenat, e no en nengun altre loch dins la ciutat o terme d'aquella, ne encara no gos tenir lo pex amagat en cases ne en altres lochs. E qui contrafarà, perdrà tot lo pex e pagarà per pena o calònia LX sous per quantesque vegades contrafarà. De les quals calònies serà lo terç del senyor rey, e lo terç del comú de la ciutat e lo terç del acusador.

213. [DEL PREU DE LA CAÇA]

Die veneris Vº idus decembris annno predicto

Ara ojats què us fan saber los jurats e consellers de la ciutat de València:

Que ordonat és que alcuna persona, de qualque condició sia, dins la ciutat de València e en tot lo terme d'aquella, no gos vendre ne fer vendre, manifestament ni amagada, la caça següent sinó al cot [cost] o preu dejús escrit, mas o menys o puxa vendre si·s volrà.

Iª carn de conill, V diners.
Iª perdiu, VII diners.
Iªa fotja, III diners, mealla.
I ànet, VI diners.
I xibert, V diners.
I colom, II diners.
I todó, IIII diners.
I morell, III diners.
In sisó, IV diners.
I carrancha, III mealles.
I parell de cucales, III mealles.
I cugullo, [en blanc]

E que la dita cdaça deguen vendre al portxe que és en lo mercat de València, segons que ja és establit en lo mes proppassat, salvu cervo e cabró muntès, lo qual se vena a la carniceria, segons que és acostumat, a V diners la lliura e no pus. Et si alcú o alcuna tendrà a vendre alcun conill vestit, que aquell sia tengut de scorxar e vendre la carn al dit for de V diners la carn. Et qui contrafarà, per cascuna vegada que serà atrobat, perdrà la caça e enara pagarà per pena LX sous. Dels quals aurà lo terç lo senyor rey, lo terç lo comú de la ciutat e lo terç l'acusador. E d'açò no aurà alcuna amor.

268. [...] [primera part no consultable online]

Ítem, per cascun vedell e per cascuna vedella de leyt de què serà donada licència que·s vena a ull, pach II sous.
Ítem, per cascun vedell o vedella que·s vena a pes, pach I diner per lliura de les dites carns, e ultra lo preu que serà tatxat de vendre, prena I diner de la lliura de les carns.
Ítem, per carns de porch, o de truga fresca o salspresa o salada, pach I diner per lliura de les dites carns, axí que, ultra lo preu ordenat a les dites carns, lo carnicer prena I diner per cascuna lliura de les dites carns.
Item, si carnicer vendrà o vendre farà porch o truga salsprès o salat en gros, pach XII diners per bacó.
Ítem, per carns de cervo, o de cabró muntès, o de porch o truga, senglar, pach I diner per lliura de les dites carns e, ultra lo preu que serà taxat de vendre, lo carnicer prena I diner de la lliura de les dites carns.
Ítem, per cascun cabrit o anyell de leyt pach II diners.
Ítem, per anyell, o cordero o cabrit que per pes de VI lliures carniceres a ensús, pach I diner per lliura de les dites carns, e que no sia venuda a ull, mas pusquenla vendre a raó de VI diners la lliura, o a menys si·s volran.
Ítem, que tot hom, de qualque condició sia, qui matarà o matar farà en sa casa porch o truga, pach per cascú XII diners.
Ítem, per cascun bou o vacca pach II sous.
Ítem, per cascun vedell o vedella pach XVIII diners.
Ítem, per cascun moltó o cabró pach XII diners.
Ítem, per cascuna oveyla o cabra pach VI diners.
Ítem, per cascun cabrit o anyell pach II diners.
Ítem, que negun carnicer o altre per ell no gos levar o fer levar lo cap del moltó, cabró, ovella, cabra, tro al pesar, segons la antiga imposició.

E, si alcú la dita imposició fraudulosamente se retendrà, e aquella segons la ordenació dessús dita no pagarà, perda la carn en què cometrà la frau o de què·s retendrà o abcegarà la dita imposició o col·lecta, o pach la valor o estimació de la carn, e ultra açò, pach per pena LX sous. De la qual pena serà la meytat dels compradors de la dita imposició, e l'altra meytat del comú de la ciutat.

E, si alcú contrast entrevendrà entre los compradors de la dita imposició e aquell o aquells li deuran pagar la dita imposició, cascun d'aquells sia tengut d'estar a la coneguda e determenació dels jurats de la ciutat, tota appel·lació remoguda.

E, si alcuns dubtes haurà en la dita imposició, aquells dubtes sien declarats per los jurats de la ciutat.

Encara han ordenat que del quarter antich del vy sien levades dues lliures, e a aquella raó sien mirvades les mesures, ço és, dineral e meallal, e ffinades per lo mudaçaf.

Ítem, tot hom qui vendrà o vendre farà vy en menut a taverna o a exeta, pach per lliura dels diners que·n exiran a raó de XVI diners per lliura, los quals XVI diners pusca abatre ho levar de la lliura dels diners, com ja romanguen en poder del venedor per la mirva de les dites mesures.

Ítem, ordonaren que tot hom qui traurà de la ciutat ho de qualsevol loch situat dins los térmens de la ciutat vy per mar, sia que·l haja de pròpia col·lecta o de pròpies rendes ho per compra, pach XVI diners per lliura de la valor del vy. E, si entre lo senyor del vy e los compradors dela dita imposció no·s podien covenir del preu ho valor del vy, en aytal cas sia extimat e conegut per persones dignes de fe de la valor e preu del vy, a la qual coneguda e determenació hajen a estar los compradors de la imposició e lo senyor del vy. E aquell qui la dita imposició abcegarà o·s retendrà, pach per pena LX sous per quantesque vegades contrafarà.

De les quals serà la meytat dels compradors de la imposicó e l'altra meytat del comú de la ciutat, applicadora e convertidora a la paga faedora al senyor rey.

Ítem, ordenaren que, si alcú traurà de la ciutat o del terme d'aquella vy per mar, del qual no haja pagada la dita imposició ordenada, perda tot lo vy ho la valor d'aquell. E, ultra açò, pach per pena LX sous per quantesque vegades contrafarà. Les quals calònies se partiran en la forma dessús dita.

269. DELS BLATS E DE LA FARINA [...]

426. [DE LA VOLATERIA]

[Vº idus novembris anno Domini MºCCCºXLº primo]

Ítem, com en lo dit Consell fos per alcuns prohòmens exposat que alcuns venedors de conills, de perdius, de fotges e d'altre aviam venien aquella caça o aviam a molt major for o preu que no devien, en gran dampnatge de les gents. Emperamor d'açò, volents provehir a la pública utilitat, segons que·s convé, ordenaren e establiren que la caça o aviam infrascripta sia venuda al for o preu dejús escrit e no més a avant, mas a menys de preu si·s volran:

Ço és, una carn de conill per V diners.
Ítem, I perdiu, VII diners.
Una fotga, III diners, mealla.
Un ànet, VI diners.
Un xibert, V diners.
Un boix, VII diners.
Un colom, II diners.
Un thodó, V diners.
Un morell, III diners.
Un sisó, IIII diners.
Una carranca, III mealles.
Un parell de cucales, III mealles.
Una sarceta, II diners e mealla.

E los dits jurats e Consell volgren que sobre açò se servasen los capítols feits e ordenats sobre la dita caça o aviam en l'ayn aprop passat, segons que appar en XXV cartes del present libre. De la qual ordenació fon feta crida pública per les places de la ciutat per Jacme Azcó, públich corredor d'aquella, en lo subsegüent dia de dissabte, en lo qual comptava hom IIIIº idus novembris anno quo suppra.

427. [QUE SIGUEN ELETS DOS PROHOMS COM A GUARDIANS DE L'HORTA] [...]

428. [DE LA CLEDA] [...]

429. [DE LA ALQUENA] [...]

433. [DE LES MESURES DEL CARBÓ] [...]

434. [DE LA LLET I LA CALÇ] [...]

435. [QUE ES MOSTREN ELS TÍTOLS DE PROPIETAT DE LES VINYES] [...]

436. [DE LA CAÇA O AVIAM]

En lo dia de divenres, en lo qual comptava hom 'pridie nonas ianuarii anno predicto', fo appellat e justat Consell en lo palau de les cases de la confraria de Sent Jacme apòstol en València sobre alcuns affers de la ciutat, en lo qual Consell fon tractat sobre la caça o aviam de la Albufera de la ciutat. Finalment, fo ordenat per los jurats e Consell de la ciutat que la ordenació e crida infrascripta fos preconizada e publicada per Jacme Azcó, públich corredor de la ciutat, per les places acostumades de la dita ciutat, hoc encara en los lochs de Catarroja e de Cilla, per tal que de la dita ordenació e crida les gents fosen informades e certificades. La ordenació de la qual crida és sots la forma infrascrita:

Die veneris, intitulata pridie nomas ianuarii anno Domini MºCCCºXLº primo

Ara ojats què us fan saber los jurats e els prohòmens de la ciutat:

Que per Fur de València és atorgat e legut a cascú que pot caçar e parar e brellar bèsties e aus, ocells, e caces e volatílies e pendre per alguna art o per alcun enginy en l'àer, o en la terra, o en la mar, o en aygües dolz [sic], e en estanys o en la Albufera francament. E, com alcuns caçadors de volatílies o aviam en la Albufera se esforcen de caçar o pendre volatílies ho aviam per manera de encalç, per la qual cosa menys volatílies o aviam [són] preses per la dita manera de pendre a encalç, per què la ciutat no·n és tan ben provehida com seria si la volateria o aviam era presa sens manera de encalç e a molt major mercat. On com la pública utilitat den tot as deja davant anar al especial profit, per ço, fan-vos saber que, per ben de la cosa pública, han pordenat que d'ací a avall null hom no sia osat de caçar o pendre [nengun]a volateria o aviam en la Albufera per art o manera de encalç. E qui contrafarà, encorrerà en pena de perdre la caça o aviam, e, ultra açò, pagarà [X]X sous de calònia per qunatesque vegades contrafarà.

E, jasia ço que sia ordenat e establit que negun revenedor o revenedriu no gos comprar dins los térmens de la ciutat nenguna caça, volateria o aviam per qualque nom sien appellats, sots pena de perdre la caça, volateria o aviam, [e] encara V sous de calònia per quantesque vegades contrafaria, que per mils esquivar e tolre frau e pendre via e manera que·ls dits revenedors o revenedrius sots colorada manera no pusquen comprar aviam dels caçadors o prenedors d'a[viam], han ordenat, per ben de la cosa pública, que negun caçador o prenedor del [di]t aviam no gos vendre o fer vendre negun aviam, per qualque nom [sia] appellat, a negun revenedor o revendriu. E, si contrafarà, perdrà lo preu [o] valor de la venda del dit aviam, e lo revenedor o revenedriu perdrà tot [lo] dit aviam, e, ultra açò, pagarà de calònia V sous per quantesque vegades contrafarà, enaxí que lo caçador e prenedor del dit aviam en tot cas sia [tengu]t de vendre o fer vendre aquell aviam en lo portxe del mercat de la ciu[tat] e no en negun altre loch. E, si contrafarà, perdrà l'aviam per quantesque vegades contrafarà.

De les quals penes o calònies serà lo terç del senyor rey, lo terç de la ciutat e lo terç del acusador.

437. QUE·L ARROÇ VERMELL FOS MESURAT AB BARCELLA [...]

[...]

442. [QUE NINGÚ NO LLAVE EN LA SÈQUIA DE MISLATA] [...]

443. [EXEMPCIÓ DE LA QUEMA ALS CASTELLANS QUE PORTEN FORMENT] [...]

444. [QUE NINGÚ NO COMPRE BLATS] [...]

445. [QUE ELS FLAQUERS I FLAQUERES COMPREN SEIXA DE L'ALMODÍ] [...]

446. [QUE CAP ADVOCAT NO ENTRE EN LA CORT DEL JUSTÍCIA DE 50 SOUS] [...]

[...]

449. [DE NO CAÇAR EN L'HORTA I NO TIRAR ROTLONS O PEDRES AMB ARCS] [...]

450. [DE FLEQUERS I BESCUITERS COMPREN BLATS DE LA CIUTAT] [...]

451. [PROCESSÓ PERQUÈ DEIXE DE PLOURE] [...]

[...]

456. [QUE FLEQUERS I BESCUITERS COMPREN FORMENT DE LA CIUTAT] [...]

457. [QUE PORCS NO VAGEN SOLTS] [...]

458. [DE LES CORRENTIES DELS ARROCES] [...]

459. [TAULES DE CARNICÉS] [...]

460. [SOBRE ELS CONSELLERS D'OFICIS I ALTRES ORDENAMENTS] [...]

[...]

461. [DEL PREU DE LA CARN DE MOLTÓ I CABRÓ] [...]

462. [DELS CARNISSERS] [...]

[...]

464. [QUE LES DONES NO MESUREN EN L'ALMUDÍ] [...]

465. [QUE LES TAULES DE LA CARNICERIA DEL MERCAT NO PUXEN ÉSSER LOGADES] [...]

[...]

468. [QUE ELS CARNICERS TRAGUEN EL BESTIAR DE LA CIUTAT DE VALÈNCIA I EL SEU TERME] [...]

[...]

470. [QUE ELS COMPRADORS DE CENSALS I BÉNS SEENTS HO MANIFESTEN AL COLLIDOR DE LA IMPOSICIÓ] [...]

471. [AJUDA DE LA CIUTAT PER CAFÍS DE FORMENT] [...]

[...]

473. [SOBRE LA TRETA DE BLATS I LA MANUFACTURA DE PELLS DE VELLS MARINS] [...]

'Die martis XIIIº kalendas febroarii anno Domini millesimo CCCºXLº tertio', fon apellat e ajustat Consell en la sala de la cort de València ab crida pública e aba albarans, axí de cavallers e generoses com de parròquies, officis e mesters de la ciutat.

En lo qual Consell fon proposat que, com gran indigència hic haje de blat e per l'estret hic traguen molta farina, que sia vedat d'aquí enant que blats ne farina no hic ixcha per mar sinó segons que als jurats de la ciutat serà benvist faedor. E los dits jurats e Consell assignaren per guardià a les dites coses en Guillem Gençor, barber.

Com per alcunes persones fos proposat en lo Consell que en pells de vell marí se fa frau per alcuns, per tal, lo dit Consell ordenà e tench per bé que tota pell de vell marí que sia adobat ab erba o ab alum de roca e ab calç covinentment sia haüda e reebuda per bona a correges e braguers. Emperò, ordenà que dels dits vells marins no sien fets cambals ni crochs ni altres arreus de cavallers ni d'altre hom. E qui contrafarà, serà cremada la roba e, noresmenys, pagarà per pena XX sous per quantesque vegades contrafarà. De les quals penes lo terç serà del senyor rey, e lo terç del comú de la ciutat e l'altre terç serà del acusador. E per tal que la obra que feta és dels dits vells marins tro al dia de huy puxe ésser venuda, manen que aquells qui la han la hagen venuda o treyta de la ciutat dins spahi de I ayn primer vinent, certificant-los que si, passat lo dit ayn, serà atrobada en poder de alcuna, que aquella faça hom cremar e aquell a qui hom la trobarà pagarà per pena XX sous.

474. [QUE NINGÚ NO COMPRE O VENGA BLATS SINÓ EN L'ALMODÍ] [...]

[...]

478. [DELS ADOPS DELS CUYRAMS] [...]

479. [FESTA DE SANT JORDI] [...]

[...]

482. QUE CABRITS NI CORDERS SIEN INFLATS AB HORA, NE ABA SABÓ NE AB MANCHES, SINÓ AB LES MANS [...]

[...]

488. [DE LES CORRENTIES D'ARRÒS] [...]

[...]

492. DELS VEDATS [SIC] DELS BESTIARS DE LA ORTA [...]

493. DE LA PRESÓ DE LA CIUTAT DE EUNA PER LO REY EN JACME [...]

494. [FESTA PER LA VICTÒRIA DEL REI EN PERE SOBRE JAUME DE MALLORCA] [...]

495. [PROCESSÓ PER LA VICTÒRIA DEL REI EN PERE SOBRE JAUME DE MALLORCA] [...]

496. [DELS CREEDORS DE LA CIUTAT] [...]

497. DELS VENTRES E MENÚCIES DE BOUS, VAQUES, MOLTONS E CABRONS [...]

[...]

501. DELS MISATGERS [...]

502. DE LA CAÇA [...]

Encara fon proposat en lo dit Consell que bo seria que fos posat cot a la caça per ben de la cosa pública. Per tal, lo Consell acordà a tench per bé e féu ordenar la crida infrasegüent, la qual fon feta per en Mateu Péreç, públich corredor de València, públicament per les places de la ciutat, segons qeu·s segueix.

Ara ojats què us fan saber los jurats e prohòmens de la diutat:

Que, per ben de la cosa pública, han acotada la caça e aviram segons que·s segueix:

Ço és, que null hom o fembra, privat o strany, de qualque condició sia, no gos vendre la caça o volateria dejús scrita a més de preu que dejús es declarat.

És a saber, una carn de conill, cinch diners.
Una perdiu, set diners.
Una fotga, tres diners e mealla.
Un ànet, sis diners.
Un xibert, cinch diners.
Un boix, set diners.
Un colom, dos diners.
Un todó, cinc diners.
Un morell, tres diners.
Un sisó, quatre diners.
Una carranca, tres mealles. [...] [la resta del llistat, no consultable online]

[...]

504. DE LA LLOTJA DELS MERCADERS [...]

505. [AJUDA AL FORMENT] [...]

506. [AJUDA AL FORMENT] [sic] [...]

507. DE LA AYGUA DE LA CÈQUIA DE NA REVELLA [...]

508. [DE PROCURADORS I ADVOCATS] [...]

509. [CONTRA ELS CARNICERS QUE NO TALLEN CARN I DEL PREU DE LA CARN] [...]

[...]

513. [DELS DEUTES DE LA CIUTAT I DE LA VENDA DEL FIL DE LLI I ESTOPA] [...]

514. DELS VESTITS E ARREUS DE LES DONES [...]

[...]

520. [DEL VESTIR I DE LES CANDELES DE TOTS SANTS] [...]

[...]

522. 'DE IMPOSITIONE VI DENARIORUM PER KAFICIUM' [...]

523. ORDINACIONS DE FORMENT. QUE NENGÚ NO GOS COMPRAR NI VENDRE DINS LA CIUTAT NE RAVALS DE AQUELLA, EN BOTIGUES NE EN ALTRE LOCH, NI EN LO GRAU DE LA MAR, SINÓ EN L'ALMODÍ, BLAT ALGÚ [...]

[...]

527. QUE EN LA ORTA DE LA CIUTAT NO SIEN TENGUTS BUCHS DE ABELLES [...]

528. [DE LA VENDA DE BLATS I CARNS] [...]

529. 'DE ELECTIS AD AUDIENDUM COMPTUM CLERICORUM' [...]

530. [IMPOSICIÓ SOBRE LA CARN] [...]

531. [SOBRE LA VENDA DE CARNS I BLATS] [...]

[...]

534. [DEL SALARI DELS COL·LECTORS D'UN PRÉSTEC] [...]

535. ORDINACIONS PER MOLRE DELS BLATS [...]

[...]

537. [SOBRE LES VESTIDURES DE DOL] [...]

538. DE 'AQUIS' QUE VAGEN A L'AÇUT DE BENAGUAZIR SIEN REGONEGUTS PER ÇO QUE LA CIUTAT HAGUÉS SUFFICIÈNCIA DE AYGÜES [...]

539. DE LES GÚMENES DE CÀNEM, QUE SIEN FETES BONES E DE CÀNEM NOU [...]

540. [SOBRE LA UNIÓ AMB XÀTIVA I ALTRES VILES REIALS] [...]

541. [SOBRE LES GÚMENES DE CÀNEM] [...]

542. [SOBRE ELS DEUTES DE LA CIUTAT] [...]

543. DE IMPOSICIÓ 'SEX DENARIORUM' [...]

544. DE CARN DE PORCH [...]

545. DE PROVISIONS DE BLATS [...]

[...]

[seguir revisant]

[FURIÓ, Antoni et GARCIA-OLIVER, Ferran -ed.- (2007): Llibre d'establiments i ordenacions de la ciutat de València. I. (1296-1345). Fonts Històriques Valencianes. Universitat de València.] books.google.es

www.jacint.es - portellweb@yahoo.es

Recopilación bibliográfica y transcripciones de Jacint Cerdà