Curiosidades; curiositats

1557 Cristòfol Despuig

Catalunya: Tortosa (Baix Ebre, Tarragona)

Los Col·loquis de la Insigne Ciutat de Tortosa fets per Mn. Cristófol Despuig Cavaller en los quals se tracta del asento, de la antiquitat, del nom, de la conquista, de la llibertat y privilegis que la dita Ciutat te, de les excelencies y coses estrañes y maravelloses que dins los termens de aquella se troben, y de la varietat de fruits que si cullen. Dónense avisos y consells saludables pera al bon estament y reigiment de la Ciutat, casos particulars. Tóquense també varies Histories y moltes de elles en llaor de la Corona de Aragó y singularment de la nació Cathalana dignes de memoria y agradables de ohir. Son derigides al Exm. Sr. D. Fransesch de Moncada Compte de Aytona any 1557.

COL·LOQUI SISÉ. En lo que se mostra la varietat de fruits y altres excelencies que dins los termens de Tortosa se troben; tractasi també de les primeres institucions que Carlo Magno ordená en Cataluña, sent interlocutors los mateixos introduits en los col·loquis passats. (pp.139-167)

Interlocutors: FABIO, ciutadà; LIBIO, cavaller; D. PEDRO, valencià.

[...]

DON PEDRO. Molt be está, folgat he en sabero, y ab assó anemnosne al pont, que be podem parlar anant, y allí eixirem al ample que encara que les eixides del Portal de Vimpesol y del Portal del Temple sien molt bones, avantatge los porta la del Pont, perque teniu allí mar y terra, que aquest riu com es tan gran, y tan caudalós par que sia la mar.

FABIO. Si bé se es tan gran y tan poderós com lo veu ja l'han vist assi gelat que no corria gens.

DON PEDRO. Que us deveu burlar que es aixó imposible.

FABIO. Jo us dich la veritat y aixi ho podeu creure que [l'Ebre] en l'any 1506 se gelá tot en lo mes de Janer, y fonch de tal gruixa y fortaleza que persones passaren damunt d'ell molt segurametn, y encara hy passá un home a cavall ab una mula, y tampoch no hi prengué dany. També se troba escrit que en lo any mil quatre cents quaranta dos se gelá altra vegada y fonch la vespra de Santa Lucía mas no fonch tan gran gelada com la darrera.

LIBIO. Lo que diu lo Sr. Fabio passá així sens dupte y la maravella está en que assí se sia acontengut per esser com es terra tan calenta, que en Alemanya quiscun any se gelen los rius esncara que sien tan grans, y majors que aquest, pero allá causau ser la terra trigidísima per la propinguitat de la Tremontana.

DON PEDRO. Bé u sé jo aixó, mas que assí se sia acontengut es cosa de grandísima maravella, perque es cert que aquesta terra es tant temprada com Valencia, y mostra s'abassó que jo he menjat assí cireres tempranes com allá.

LIBIO. Sia lo que sia aixi pasá com es dit, no mirau Señor la presa tan gran ques donen aquells barqués que pesquen les sabogues en llansar les eixarcies unes tras altres.

FABIO. Deu los picar lo peix com aixi van tan espeses.

DON PEDRO. Pesquen altre ab alló sino sabogues?

FABIO. Alguna vegada se trauen algunes estorions y llampreses pero ensi pera sabogues es aquell modo de pescar.

LIBIO. Voleu anar en Peda Señor D. Pedro, y pendreu plaer.

DON PEDRO. A qué dieu Peda? A cada llans que los pescadors fan de la eixarcia?

LIBIO. Adaixó diuen Peda.

DON PEDRO. De hont es eixit aquest nom Peda?

LIBIO. A repedo repedas compost de pedo pedas, que significa lo tornar moltes vegades per un mateix trast, o distancia de cami, o via com ho fan estos que pesquen sabogues, com veu que acabat de fer un llans tornen a ferne altre, y mai paren nit, y dia de anar, y venir sens pasar mes enllá del acostumat.

FABIO. Apropriadíssim está lo vocable per vida mia jo creia sert que a les urtes o per antojo lo havien posat tal.

LIBIO. Donchs enteneu Señor que no, sino per la susdita rahó.

DON PEDRO. Anem per ma vida en Peda, que en la barca podem millor parlar encara, que no así, y mirarem de mes prop com se maten les sabogues o que regalo es aquest tan gran, y tan singular no té par en lo mon a fé que teniu señors mes del que pensau.

LIBIO. Prou sabeu que no hi ha en Espanya riu que en delit, y profit se li iguale, y fora de Espanya ningú que li pase davant, pera l'delit testimoni son les tantes fonts que li naixen a les vores, tan fresques, y tan clares, y també ab les tantes pesques, y tantes arboledes fresques y jardins que té per la ribera ahont nos anau a recrear en lestiu, que no crech jo que en tot lo mon sia altra millor regalo, ni de port aixi pera dones com pera homens, perque si va, y ve ab barca sens algun treball, y peral frofit la moltitud de peixos, y tan excelents com si prenen, y lo comersi que per ell se fa.

DON PEDRO. Jou tinch aixi cregut; ara una cosa brava me hau dit que es lo negoci del peix de aquesta terra y tot lo prenen en aquest riu?

FABIO. Ho [sic, Oh!] Santa María, lo que en lo riu se pren son llampreses, sabogues, esturions, anguiles que competeixen en les llampreses, mujols, llius, caluchs, llops, barbs, madrilles.

DON PEDRO. Los tres que primer haveu nomenat son uns estremats, y delicats peixos, no crech jo que sien semblants a ells en la mar.

LIBIO. A molts par aixi mes en lo gust no hi ha que disputar, ni si pot donar diffinició.

FABIO. Es veritat perque veus aqui que a mí me saben millor los llangostins que ningun de aqueixos altres peixos.

DON PEDRO. O, son especials, y maijorment los que prenen así que a la veritat son millors que de altre part prenen-los dins lo riu?

FABIO. Dich que no; los llangostins, palaies, roms, arades, ostres, molls, tonynes, palomides, reigs, corballs, y tota laltra infinitat de noms de peixos, que no tenen compte se prenen en la mar, y en los estanys, y es lo millor que venen a eser de sahó los uns aprés dels altres com la fruita.

DON PEDRO. No ho entench aixó.

FABIO. Dich que encara que tot lo any se pot menjar de tot lo peix ques mata quant se mata, pero es millor quiscum peix en un temps que en altres com ara la orada, lo mujol, la anguila, la palaja, la agulla de San Miquel a Nadal; lo llop, la llisa, la saboga, lo llus, la tonyna de Nadal a Coresma; la llampresa, la saboga, l'esturió, lo pejell, lo rom, y també la tonyna de Quaresma fins a Maig; lo mabre, lo sorell, lo reixat, lo caluch de mar, lo moll, la sepia, la sardineta de Maig fins a San Juan; lo reig, lo corball, la palomida, y també lo caluch de mar, de San Juan fins a Nostra Señora de Agost; la caluga, lo congre, les perrelló, lo dentol, la morena, lo morro trony de Nostra Señora fins a San Miquel, y altres peixos també, que en tot l'any son igualment bons, y son los llangostins, les ostres, la gamba, les musoles, les clocholes, les tellines, les calquilles, los cranchs, los polts, les calpes, los calamars, los alfossos, y molts altres peixos que jo ara no tinch en la memoria.

DON PEDRO. Oh! qué coses tan estranyes son aqueixes dich que aixi es veritat que tan regalada terra com aquesta no la escalfa l'Sol, pero aqueix peix que dieu que s'pren en los estanys no será tan bó com l'altre al meñs no ho es lo que s'pren en la Albufera de Valencia, que será com aqueixos estanys.

FABIO. Ans son bonísims perque la mar entra, e ix en aquestos estanys ordinariament y l'aigua de pluja no s' y pot replegar ni empantanar com en l'Albufera de Valencia; donchs si vesseu los ingenis, y los aparells que los pescadors de assí tenen pera pendre lo peix, y de quantes maneres lo prenen, y que vareitats de nom de eixarcies tenen, espantarvoshiheu; tenen primerament una eixarcia a qui dien ells la broxina, que es la reina de totes les exarcies la qual te mil y doscents brases de llargaria, es tan caudalosa esta exarcia que en nostres dies abrasá, y tragué de un bol pasades mil paneres de peix, y té cada panera fins a sis robes de peix poch mes o menys; tenen bolichs, cintes, tirones, rebordes, soltes, carasons, tirs sabogals pera estranys; tirs sabogals par l'riu, tonaires, palangres pera reig, palangres pera anguiles, boleches, arsinals, ralls, reixagues, pontenes, bertols, anguileres, nanses, camallochs, morbells, cepieres, ventoles, zalabres, manegues estorionals, ab tots aquestos instruments Señor se pren en la mar, en los estanys y en lo riu.

DON PEDRO. Que lletanía tan llarga com hi deuen estar instruits.

FABIO. No hi ha en tota la costa de Espanya pescadors que tanta primor alcansen en lo pescar com los de Tortosa.

DON PEDRO. Donchs com dien que los de Tarragona son los mes hábils en pescar.

FABIO. Aixis diu pero es molt gran burla sino mirau; la varietat de noms de eixarcies que tenen así y les poques ab que pesquen allá, y coneixereu clara la diferencia; allá sols pesquen ab toraires, ab bolichs, ab arinals, ab palangres, y no sé que altre mes, perque no tenen los de Tarragona altre lloch pera pescar sino la mar, y así com he dit pesquen y en la mar, y en los estanys, y en lo riu y en cadalm de aquestos llochs son menester diferens enginys pera l'pescar.

DON PEDRO. La rahó es clara, digaume Señor en aqueixes lagunes, o estanys, y en aqueixa Ribera, y prats crienihy ocells com en la nostra Albufera, pera poder tirar ab escopeta, o ab arc?

FABIO. Infinitíssims. Es cosa pera no poderse creurer, y també es un altra lletanía no menor que la passada la de noms que tenen; allí hi ha primerament cygnes, flamenchs, fotges, oques, cardesques, oques franceses, anedes caruces, cabirois morells, perisons, cabrelles, corps marins, esclaus, toros (y aquestos espantaren lo exércit del rey D. Joan en Amposta), frarets, movietes, galeres, corriolaigues, cirlots, gallsmarins dorals, pollets, garces reals, garces rubies, garsotes, garces pardes, esplugabous, agrons, gavines, gavilans, eixadelles, alcaravans, fumadells, águiles pescateres, carcatrassos, y los dos darrers son de rapina, y cassen de estranyíssima manera, y forma que les águiles trahuen de bol lo peix davall l'aigua, y los carcatrassos persegueixen a les gavines, no pera matarles a elles sino pera menjarse lo que purguen del ventre, de esta manera, que corren tras elles les venen a estrenyer en tanta manera a les pobretes, que de pura pahor que tenen les fan femetar en el ayre y ell de bol prenen la femta, y de alló se serven.

DON PEDRO. Oh cosa graciosa! cert aqueixos ocells son uns bruts cassadors, poca requesta tindrá la sua cassa.

FABIO. Encara vull contarvos una cosa sobre la abundancia ab que crien los ocells en aquesta ribera, y es tan estranya que tinch por la cregau, mas ella passa aixi ab veritat, perque jo la he volguda saber de alguns pescadors fidedignes, y tots me han certificat ser aixi, y es que en estos anys prop passats alguns dels pescadors a dicha trobaren un agre ahont criaven un género de aquestos ocells que son flamenchs poch menors que grues, y foren tants los ous que allí trobaren, que sen podia carregar la barca que sol portar lo peix ordinariament assí a Tortosa, y pt portar la barca cent cinquanta quintars.

DON PEDRO. Es possible que aixó sia?

FABIO. Assó es ab tota veritat, aixi los pescadors ne prengueren vuit, o deu paneres, que mes no n'vulgueren, y los altres que deixaren allí.

DON PEDRO. Ab tot que sia veritat jo no ho gosaré dir ni contar fora de assí.

FABIO. Son tantes les maravelles que así 's troben que no s'poden parlar sino así, o havem de anar en los actes en les mans, donchs si veyeu, y gustaveu Señor los passatemps y delits que en aquella marina se tenen, ab tanta varietat de caus de animals terrestres com hi ha, y ab tan varies formes com se cassen restarieu espantat no menys que de les de pescá lo peix. Cassam los porchs primerament ab ungla de cavall, y com ells se defensen pareix una escaramusa, y aquesta pense jo que es la mes real forma de cassar de quantes son en lo mon; també 'ls cassen en altra manera, y es que 'ls fem llansar en lo riu, y aprés envestímlos ab barques, y aixis los allancejam que es una caza de la mes graciosa del mon pera Señores; mátense també a passos los cervos, matam al rodejo a la brama ab arcinals, y també a passos, y al riu com los porchs, tot assó es en la marina, que en la montaña ahont hi ha també de estes salvatgines, y de moltes altres ja s'fá altra manera de cazar, y es cert que entre lo plá y la montaña se troben tanta abundancia de caces, que en les carniceries de así no falten un dia, o dos en la semana ordinariament carns salvatgines, o de porch salvatje, o de cabro montés, o de cervo. Ay també en aquella mateixa marina grandíssima abundancia de conills, y de lliebres, y gentilíssima disposició de terra pera cazarles; esses vista jornada en caza de lliebres pendren mes de vint, y en caza de conills mes de cinquanta; caces també de bol molt escelent pera falcons de altanería; ay grues, agraons, garces reals, garces rubies, garzotes, garces pardes, espluga bous, alcastivan, y altres infinits oscells, y pera astors molts francolins, perdius, musols, es en fí nunca acabar voler contar les maravelles, y excelencies de aquella ribera, fins a tartugues veres y pradenques trobam allí una infinitat, y altres mi regalos de menor substancia una cosa estranya donchs si vehieu Señor de la manera com anam a cercar les pesqueres, y los avians pera tirar es cosa pera lloar a Deu que posatnos dins de una barca cercam tota la ribera que es una infinitat de planura de uns estanys en altres anant per dins de unes sequies mai nos cal apear, a cada pas tenin que tirar, a cada pas veu vostra forma nova de pescar; mes avan si voleu coses de llet allí les podeu haver com en part del mon perque affillen una infinitat de ramats de ovelles en aquella ribera, y crien uns recentals ab aquelles pastures salobrenyes que son pera donar al rey. Si la persona arriba allí desmenjada en posar los peus en terra noy ha vianda quel acabe de contentar, y per de poca calitat que sia la vianda se menja allí ab millor apetit que así la mes preciosa, finalment ella es una terra de promisió, y pera delit no es semblant en lo mon.

DON PEDRO. Encara me fareu dexar lo camí que porte pera anar a gozar de tan estranyes coses com hay contat.

FABIO. A la fé Señor o ara, o quant torneu no es mester que deixeu de donari una vista.

DON PEDRO. Deixau lo cárrech a mí de axó que jo mentindré prou cuidado. També me han dit que teniu así moltes grangeries de tos bestiars, y que culliu en aquest terme fruits de tantes maneres que porten espant que cert pera cullirse en tot un regne que tant si culla.

FABIO. Hantvos dit la veritat que son tantes les coses que así tenim que no menys vos maravellareu que de les que haveu oides. Así tenim primerament forment, y encara que no tant com ne havem menester, tenim empero la forma pera proveirnosne facilíssima que per aquest riu los colam de Urgell y de Aragó, y per altra part, lo port de Morella que es un altre Urgell nos está asi a dos dits, y com tot falta la mar nos remedia; mes avant ordis y altres pans menuts; canem y llins, llavors de sebes, y de cols, y son estes dos semens así tan estremades que les porten per tot lo mon y especialment si son de la horta de Pinpi; los olis que mai se agoten com los blats en Urgell, y los millors que sien en Europa, vins y molts bons, especialment los clarets; figues, garrofes, mel, y cera, peix en increibles quantitat, solsores pera sabó, soses pera vidre, roida pera tenyir, roldos pera adobar, gualda també pera teñir, sal en gran abundancia, seda, y vá en grandíssim alment [sic, ?], fusta en infinit número, y la millor, o al menys la mes fort d'Espanya, alquitrá, pega, trementina, carbó, llenyes ab gran fartura, palmes en grandíssima quantitat que posades en obra ne carreguen veixells, aquestes son palmes bordes, també n'hi ha veres, moltes, y molt bones, espart, y encara que poch mas es molt fort, hay també algeps pera obrar cases molt y molt bó, y he le vist jo en mon temps tan mercat que no costava a mes de vuit sous lo cafis de assí que seria a rahó de poch mes de dos sous y mitg lo vostre cafis valenciá; aixi mateix hi ha guix pera posar en la verema molt bó [?], hay vaqueries, eguaseries moltes, y molt belles, bestiars llanars, y es la disposició de la terra tan gentil pera hivernarlos que quiscun any sen omple esta ribera, per cert que hi ha hagut any que hi son venguts vuitanta milia caps de bestiar llanar a hivernar así en aquest terme; la llana de alguns dels bestiars que son naturals de así es tan fina com es la de Castella, de la qual se fan draps trentens, y vintiquatrens finíssims; hay porqueries, hay cabreries moltes, y molt bones, y sense tot assó tenim lo comersi del riu que es una cosa importantíssima y de molt gran utilitat per aquells dos port de Alfach, y de la Ampolla que tenim a la mar dins nostre terme, mes avant tenim pera coses de delit, y de vista molta abundancia de totes cidres com son ponsis, llimes, llimons de Cetalia, dels altres llimons comuns, naranges, teronges, de que s'fan mil delicadures d'encamilades cubertes de aquesta verdor que es gloria de veureles. Aixi mateix tenim moltes fruites molt bones, y saboroses tenim taperes, fonoll mari, bargallons cosa infinida. Aigues estilades de olors com son aigua nafa [de azahar], aigua ros [de rosas], aigua de mosqueta [de rosa mosqueta], aigua de trevol, aigua de murta, y altres una cosa estremada especialment de la nafa sen fá tanta que sen provehix la mitat de Aragó; aigües cordials de arbós, de agrielles, de andivia, de bogalosa, y de sálvia [,] de huia, de aufrasia [d'eufràsia], de romer, de alfábega, de borraines [,] de tomaní [romaní?], y de totes les altres es una cosa increhible. Se diros Señor asó que son tantes les herbes que dins de aquest terme naixen bones pera la salut dels homens de les quals se serveixen los apotecaris que si no son algunes poques totes les demés que en Espanya poden trobarse se troben assí, y entre les altres si troba la zarzaparrilla ab que curen lo mal de cement, y la herba escorsonera.

DON PEDRO. Així Deu me salve la ánima que mi teniu atónit ab lo que m'dieu, es posible que tanta cosa capia dins de un terme de una ciutat tan poca.

FABIO. Encara que la ciutat sia poca ara, lo terme que té molt gran que per llarch te nou llegues cathalanes, y per ample ne te set.

DON PEDRO. Que no es posible que tan gran lo tinga sino hi ha ciutat en estos regnes, o al menys en les tres principals certs sia tan terme de la mitat.

LIVIO. Aixi es com ho te dit lo Señor Fabio, noy dupte jens.

FABIO. Si está tan adornat, y fornit de casals que es una gloria de veurel, y pasejarlo ab tota veritat ques troben casals, o alqueries en lo terme de Tortosa mes de tres centes, entre les quals hi ha moltes, y molt belles torres fortíssimes, y les heretats de moltes de aquelles son de tanta importancia que no sé si meu creureu.

DON PEDRO. Dieu lo que vullau, que no crech jo que esrá mes increhible que lo que haveu dit ja.

FABIO. Ell vos pot pareixer increhible mas no deixa de ser aixi veritat per cert; una hi ha entre les altres pera cullir pa ques diu Laldea [l'Aldea], que es de Ramon Jordá que si cullen tres cents cinquanta cafisos de gra mesura de Tortosa, que son de Urgell mes de cinch cents cafisos, y de la vostra mesura valenciana mes de mil. Hani una altra pera oli ques diu chalamera [Xalamera, masía de Benifallet], y es dels frares de Benifasá que si cullen pasats de mil tres cents cantes de oli. Hani una altra pera garrofes, y es de Pere Sebil que si cullen sis milia arrobes de garrofes; hani una altra ques diu la torre de Claber, y es de Christofol Despuix, y aquesta es de diversos fruits primerament hi ha olivar pera cullir quatre cents cantes de oli, y garroferal pera mil cinch centes arrobes, y moreral pera dos lliures de llavor, y figueral pera cuatre centes robes de figues, y tot asó va de gran aument; hay també terra blanca pera cullir trenta cafisos de forment de aquesta mesura, y bona paridora pera ovelles; y haveu de entendre que com aquest terme tan bones, mas perque sapiau lo que así tenim he fet memoria de Goles quatre [?], y cada una de sa singularitat perque per elles conegao de quanta importancia es lo que resta.

DON PEDRO. Ella es una cosa notable, y cert tan estranya, que no li se jo par, dich que no serán aixó heretats sino termens per cert tinch jo que en Cathalunya deu haveri molts llochs que no serán perals propis Senyors de tanta utilitat.

LIVIO. No hi cal en aixó gens duptar donchs una altra singularitat te aquest terme que ja la he notada per cosa molt estrania, y que no menys ha de maravellar, que les altres, y es que dins dell mateix, y encara dins dos llegües de los dos estremps de temprá, y tardá; so es, que en una part, y es así en la ribera haont som ara collim los fruits tan primerenchs com en Valencia y en altra part, y es en les montanyes quens están así davant aont están los llenyams se cullen tan tardá com en la serranía.

DON PEDRO. Ella es cosa cert maravellosa de manera que dins de un mateix terme se troba tot lo que sol esser dins tot un Regne, no he vist, ni he ohit cosa tal en ma vida, bé podeu dir per ell, aixi per aixó, com per les tants y tan varies coses que se que es 'micro Basilia' que significa Regne abreviat, y son aqueixes les montanyes ahont lo rey maná tallar los arbres, y altres llenyams, pera les galeres, que tan estremats dieu que son.

FABIO. Aqueixes mateixes, y a la veritat son hi tan bones que en lo mon no son millors de les quals fan así ordinariament molts beixells pera navegar de totes formes, y també si fan per lo rey galeres; dien estos capitans del rey que no tenen par, y tots los llenyams que allí s'crien son molt singulars, y aprofítense dells los poblats de así pera infinites coses, y lo territori de aquelles montanyes es tan gran, y tan fresch que també si estiven allí los bestiars com en la serranía aquesta es entre les altes moltes excelencia gran, só es que dins nostre terme tingam les guarides perals bestiars de hivern, y de estiu com solen esen dins tot un Regne, y es tan saníssima aquella terra que tots nos maravellam com nostres pasats no edificaren alá caseries pera fugir de les calors de la ribera, que cert fora un saludable remei, y consell.

DON PEDRO. Com tanta cosa es lo de aqueixa montanya, y tants llochs cómodos se trobarien allí pera fer una cosa com aqueixa.

FABIO. Com tanta cosa si que es tanta que a volerla particularizar seria entrar en un abisme tan gran com los pasats

DON PEDRO. Sapiamo tot puix nos hi tenim.

FABIO. Allí primerament trobareu les mes bellísimes aigues de font clarísimes y frigidísimes que sien en lo mon y especialment ni hi ha una que es la font Sendrosa [en Pratdip] de tan estraña naturaleza que es per espantar y es que los divendres o disapte de cada semana llansa la aigua tan turbia y tan cendrosa que pareix que la han remanada dins de una caldera de sendra y tots los altres dies la llansa clara com lo sol; allí se troben la major part de les erbes que han menester los apotecaris, allí son les flores montañeses odoríferes en una cosa infinita, allí fruites silvestres de moltes maneres fins a castañes noi falten.

LIVIO. Castañes... aixó no hu sabia jo!

FABIO. En Carles [Alfara de Carles] ni hi ha [,] encara que poca cosa, mas no deixa de averni y si volen temps en gastarni o sembrarni castañes tinch per molt cert que hi provarien allí també com en altra part, los lleñams que allí se crien es cosa brava; primerament pi vert, pi comu, sapi, roure, carrasca, oró, magnanesa borda y estos dos son molt singulars pera cadires, corniser, mopesa, allsahuch, faig, teix, boix, marfull, aladern, materselva, rataboschs, arbocer, ginebre bort y ver, espinal, avellaner, grevol, de ques fá lo visch, freixa, ginebre, sabinot, sabina; per altra part es montaña tan grasa que produix mil altres regalos especialment bolets se fan allí una cosa admirable y de tantes maneres que es cosa de no creurer, ya rovellons, pebrasos, robiols [,] bateons [llanegues], quadernes, cabrits, brunets, peuderrates, murugules, exerclons, criambres blanques, criambres pardes, aseroles, cadorles tots aquestos son bonísimes de menjá, ni ha altres també que no son bons, pera menjar mas per altres coses son bons, só es criambres vermells, bolets de bou, mataparents, y també se troben allí tuferes [sic] perque no hi falta ningun género de bolets, allí se troba bon jesmini [bolermini?] molt y molt bó, atsabesa, argent viu, mina de ferro; y un lloch tan cómodo pera fer una fragua com sia en lo mon.

DON PEDRO. Com deixan de ferlai?

FABIO. Per lo mateix que s'deixen de fer altres coses que serien de gran utilitat y gentilesa pera l'ornato de aquest poble. Criense també en aquella montaña com jo he dit moltes salvatjines mes de les que son assí baix en la ribera, com som [sic] porchs selvatges, cervos, cabrons montesos, cabirols, fatgines, ginetes, teixons, gats cervals, esquirols, arrions, conills, llebres, y son molt major que en la ribera, ni tampoch falta allí ni assí la pesadilla de aquells dos generos de salvatgines importunes que son llops, y raboses perque no s'perda lo cuidado de guardar los bestiars y les gallines; també crien allí molts géneros de ocells de rapina [sic] com son águiles caudals, águiles estorenyes, águiles meliores, águiles cerpateres [serperes], falcons, astors, micles, alzotans, esparvers, ni tampoch hi falta allí pesquera de truches, de anguiles, de barbs, de madrilles, y finalment es tal forma y disposició de terreny que tots los que vuy son crehem, y també ho cregueren los passats, que allí hi ha mines de or, y de argent, y en altre temps sabem que s'feren diligencies en cercarles, y si no s'trobaren es perque no era vinguda la hora per así, com es ya vinguda per altres parts de Espanya, ahont es cert que s'trau molta cosa de estos metalls, se dirvos asó, y es veritat que en una partida de aquest terme que s'diu la vall den Rubí se troben pedres precioses com son rubins, esmeraldes, jaccins [jacints], esmaragdes, granats, y sens dupte que de asó ni hi ha molta cosa sino que no la saben cercar. Jo m'recorde aver ohit dir a 'n Miquel Domenech, lo qual en anys passats tenia hostal en lo carrer de la Cruera que en casa sua solia arribar un lapidari italiá quiscun any y de aquella vall sen portava un taleconet de pedres, y que aquellas acursades restaven pedres precioses, y també en estos anys prop passats contava Matheu Mauri cassador que un dia en aquella vall mateixa estant aguardant un cervo sobrevingué una pluja per la qual ell se recullí a una coveta, y desde allí veu relluir de aquestes pedres que l'aigua crech les faria relluir, y sens pensar que fos tanta cosa, ne prengué unes quantes les quals li comprá un argenter que s'deia Mestre Bernat lo Geperut per pochs diners, y després de haverles acursades los mestres les vené per molts, asó es veritat, y per altres maneres també se es entés y sabut que en aquest terme hi ha moltes pedres precioses.

DON PEDRO. Dichvos que es un gran negoci aqueix y que contau coses que causen espant, y sino que 'us tinch señors per homes verdaders, y també que no parlau de coses lluny que en la ma teniu tota la prova com es dit, jo molt pesat vendria a creureu.

FABIO. Lo que está dit acerca de les excelencies de tot aquest terme passá així com señor ho aveu ohit, y encara hi haurá altres coses de dir, que forsan les olvidam; les que emperó son dites son certes.

DON PEDRO. De manera que si así tenieu grana, sucre, y arroz tendrieu tot lo que tenim nosaltres en nostre regne de Valencia, y a criar les vostres egües bons potros pera cavalls tot lo tendrieu en vostra casa.

FABIO. Ya los que s'hi crien no son mals ans es be veritat que n'ixen de tan bons que no deuhen res o deuhen poch als castellans, mas asegurvos de una cosa, y serie sens dupte molt certa, y es que si los amos de les egües donavan bons cavalls pera pares com a la veritat ja pera susara ho fan la major part de ells, y guardaven també les regles que sobre asó tenen en Castella, eixirien de asi tan bons cavalls com ixen de allá y no seria meser anar a Castella per ells, sino que de asi se podria provehir tota Catalunya, perque una per una les egües de asi per la major part son ben tallades, y de gentil disposició, y lo terreny de aquest terme es molt natural, y convenient pera esta averia, y les herbes pera estiu, y a yvern molt saludables, los ayres molt tremprats; tot asó tinc jo ohit de persones que ho entenen que están bo asi com en Andalucia.

DON PEDRO. Maravellme donchs com no ho fassen, com no ú mana l'Rey, que pera utilar, y acomodar tot un regne no seria cosa fora de rahó.

LIVIO. Ja pora ser que s'hi fassa alguna provició.

FABIO. Quan al demés que deieu Sor. D. Pedro, grana ja n'hi ha, y si tenim compte ab ella y destresa no seria poca la que de asi s'trauria; a com se vulla no s'falta cosa tan singular sucre, ya se ni podria fer y ya se ni ha fet en Cherta; que es una vila dins lo terme carrer que es de Tortosa y jo he vist allí les formes aont se buidava y altres persones de la mateixa vila antigues han encara alcansat a veurer los altres aparells y pera encara esta feta experiencia que los cañamels provent maravellosament así que lo Regent Miser Miquel Jerca de qui ja vos tinch feta memoria ne feu plantar en la sua torre o castell de Burjacenia que es una molt bona heretat, y també en un altre heretat sua closa que así tenim devant, i es cert que en los dos llochs, prova molt be; de manera que si trapig tenim, lo negoci fet es; especialment os se dir que en Cherta hi ha lo millor aparell, y es lo lloch mes cómodo que sia en part del mon, perque es terra de regadiu, y molt abrigada pera l'cens y tremontana, y está cara sol, y per so calentíssima y es boníssim lo terreny arrosos a la veritat no hi ha, perque no tenim regadiu de cequía, mas lo terreny hi es pais tant bons los hi ha, en aquella ribera marina, com en part del mon. Si Deu será servit que havem comensada a la Sut [assut?] que es lo lloch ahont prenem la major part de les sabogues y llampreses y també esturions, se acabe, les hores tindrem ab molta abundancia tot aixó quens falta, y altres moltes coses mes.

DON PEDRO. Ditme han que es un real principi lo de aqueixa sequía y mol magnífich y també molt segur que es lo que mes importa pera semblants obres; que es la causa perque nos prosegueix aqueixa obra que tanta estilitat y alment portaria adaquesta ciutat?

FABIO. No se jo donarli rahó alguna al menys que bona sia, lo señor Libio pora ser que lay sabrá donar.

LIVIO. Tampoch lay se jo sino que crech que Deu no es servit donarli encara la hora com no la ha donada encara tampoch a les mines y será asó per nostres pecats que no es de creure que altra cosa sia, perque vegem clarament al ull la posibilitat de la obra, veyem lo brau y perfet principi que te, consideran cumplidament la grandísima utilitat que portaria; finalment sabem quants millanars de ducats nos costa ja en lo que hi tenim fet fins ara y veig que no tenim cosa mes olvidada que aquesta mal asertada obra que es una ceguedad que es una simplicitat y estich en dos dits de dir que es una grandísima maldad, la major que may sia en lo mon estada que así sap a especie de trahició la que fan a esta mísera ciutat los que li destorben tan notable edifici com es aquest y de tanta importancia pera lo aument de aquest poble. Ojam qui oyrme vulla y entergam qui entendrer vulla que si a entetonent se donen que asó a la darreria se escusará vantne molt engañats que en un temps o en altre, o per la ciutat o per lo Rey, o per altres personas ab llicencia del Rey nos deixará de fer la acequía, lo que a mi me pesa y en la ánima me pesa es que en nostres dies poriem aver y gozar lo be y volemlo allegar pera altres dies per donar orelles a enemichs del be comun. Deuria la ciutat considerar que ara ja no es hora de desemperarla la obra estant en los termens que está, perque es molt clar y cert que si la desampara perdudes resten aquelles 7000 lliures 9 sous que ara últimament si son gastades, y per só havien de fer en aquest cas lo que fan los que tiran a una casa perden un virot que tras lo primer tirintli segon per cobrar lo primer no se escusen en dir que, no hi ya forma que ab veritat ja si es pensada y trobada molt bona sens perjui de la comunitat, y si masa me estreñen y sens perjui dels particulars de aquella, mas no veig que res agrada ni veig que en res se resolguen si en mal cantar y porfiar.

FABIO. Jo he ohit dir que deixan de fer eixa sequía perque costaria 50 milia ducats, o mes, que ja veieu vos quant es excessiva la suma pera una ciutat com Tortosa.

LIVIO. Que importa, que apres ne valdria la terra que se regaria cent cinquanta milla mes del que val ara, y per so he dit jo moltes vegades que no seria gastar mas esmersar sobre lo aument de son propi patrimoni, a molts sous per lliura si la cequia acabaven. Una cosa me he imaginada ara mateix, y es que si nostres avis los que feren aquella tan admirable obra de la Asud pera poder traurer rech de Ebro que pareixia llavons a tot lo mon imposible poderla fer, resucitaren y vehen la negligencia y pusilanimitat de nosaltres en no haver tingut ánimo ni industria pera proseguir, y donar conclusió en lo que resta a fer que es la cequía, avent ells empres, y acabat lo mes dificultós y casi imposible, que dirien y en que ens tindrien! Tinch cregut que 'ns negarien per fills com a indignes de tals pares. He oit dir jo que quant se feya aquella imperial obra de la Asud les confraries de la ciutat anaven a porfia sobre quala se senyalaria mes, y que totes feyen tanta diligencia com si ab alló se havien de salvar y apres de veurela feta com que vegen lo que apenes crehieu, tras haver cantat lo Te-Deu laudamus, a veus plenes, cridaven "ara será franca y prosperada la patria"; asó deien ells tenint per indubitat que sos fills no alzarien la ma de la acequia fins a ser acabada, y nosaltres no tenim cosa mes oblidada; ha com se faria gran poble aquest si regadiu tenia y majorment de aigua de Ebro.

DON PEDRO. Si encara me maravelle jo com no es major ab tot que no te regadiu, tenint tantas calitats y cantitats com he ohides; jo per cert tinch que deu haverhi alguna causa natural y secreta, o será per alguna contagió. Teniune vosaltres de asó ohit res a vostres antinchs?

FABIO. Ohit he jo que feya gran destorp al aument de aquest poble unes aigües empantanades, que ab sobres de temporals se resten en unes partides del terme asi davant nosaltres casi juntes que 's diu Castell-nou y Villaroja, y he ohit, que si venen a ser tans los temporals que les aigues de aquestes dos partides se junten que com a vehines se pot fer y s'sol ver, que en aquells anys que asó se aconteix no 's exensen febres mortals así, y sé dirvos que jo les hi he vistes dos vegades tals que no devien res en ser cruels a pestilencia, y deien que asó les causava, especialment en lo any 1525 y 1547 foren tan braves que arruinaven la ciutat, no menys que la deixá arruinada la pestilencia que fonch en lo any 1520 y 21, y també en lo any 30, que totes aquestes calamitats he vistes jo en mon temps sobre aquest poble.

DON PEDRO. Jo be crech que aixó es qualque cosa, y a com se vulla deurien señors remediarho si posible es; mas dupte molt que aqueixa sia la causa principal, perque deixa Tortosa de ser major, y si altra no n'hi trobau, a la fe aqueixa no 'm basta; prou que ja sobre aquestsa materia he vingut jo a fer gran reflexió, y a filosofejar altres vegades, com es pensar, y especular, com son vui pobles grans sens de si tenir fonament perque deguen esserho, y altres com son tan xichs tenin aparell pera ser molt grants. Com ara verbi gracia aquest, y mes que vem una ciutat que molts centenars de anys es estada molt gran, y apres la vem molt chica com ara es Lleida, y altra que solia eser molt chica, y ara es molt gran com Barcelona, esent lo territori en Lleida no pitjor ara que abans, y en Barcelona no millor ara que abans, ni tampoch sabent de alguna de aquestes dos ciutats casos notables perque la una degues tant disminuir, ni l'altra tant aumentar. Pera tot lo qual me vinch a resoldrer, y determinar sens voler especular los secrets de natura los quals a la veritat en aquestes dos ciutats no han obrat perque ella tots temps es una, y los efectes de estos dos pobles son estats varios, y com ja també tinch dit, casos notables no 'ls sabem, que aquestes prosperitats y adversitats pasen de tal manera perque Deu no es ervit així, y esta es la millor, y mes fundamental rahó, y mes Cathólica, que totes les altres jugar a divinar.

LIVIO. Yo estich també en aixó en tot y per tot, la prova tenim en la ma ab aquesta ciutat, que com señor haveu dit Tortosa no obstan que es la tercera població de Cathalunya, en cantitat es tan poca al respecte del que deuria ser, que no es casi res; perque que ha de tenir un poble per ferse gran que no u tinga Tortosa? Primeramen bon clima, bon siti, molt comerci per la mar y per lo riu y també per la terra, dos ports a la mar, de igual distancia a les tres principals ciutats de la Corona, y en la mateixa está de la de Mallorca, molta copia de averies [aviram?], de sal, y de peix major, de varietat y abundancia de fruites, gran longitut, y latitut de termens, molta llibertad per sos privilegis, y ab tot asó la vem tan poca com es; donchs que pot esser sino que com diu lo señor D. Pedro a Deu plau aixi.

FABIO. Ara donchs señor si a Deu plau aixi, placia també a nosaltres y tal laus conserve lo mateix Deu y tals nos viscam en ella, y puig nons hi falta lo que havem menester, no cerquem lo que no havem menester, perque les coses mijanes com mes durables, y per so Tortosa ha tant envellit, com lo señor Livio ha mostrat perque no es estada masa gran fassan gracies a Deu per lo que som y supliquem a la bondad sua infinita que tal nos conserve y tots temps pera son sant servei y en la religió christiana catolicament deixe perseverar los de aqueixa ciutat fins al dia de la fi universal y general. Amen.

LIVIO. Ab totes les rahons se fa de nit nous oblideu de prendre ans que ixcam de aquí de la barca aqueixes dotse sabogues que havem mort que les haurem menester.

DON PEDRO. Yo al menys ne vull dos pera portarmen demá en pa pera l'camí.

FABIO. Será molt ben fet, que sabogues no sen troben en tota part y vostres merces puig son ja prop sa casa vajen en bona hora y a mi donen llicencia pera anarmen a la mia.

LIVIO. Restes a fer colació ab lo señor D. Pedro.

FABIO. No puch que tinch de escriure y hay negocis, de bon matí seré así pux toda via vol partirse anarnosnem un tros de camí ab ell y porem contarli lo que mes resta a dir de les coses de Tortosa y especialment se dirá lo que sol valer quiscun any lo peix que así 's mata, y les sals que así 's fan y les averíes que así 's crien y los fruits que si cullen, que nol maravellarán menys al señor D. Pedro que tot lo que ha oit.

DON PEDRO. Ala fe señor que es menester que jo ho sapia tot puig mi trobe.

LIVIO. Sia com V. m. mane que a mi nom desagrada.

FINIS

[DESPUIG, Cristófol (1557): Los Col·loquis de la Insigne Ciutat de Tortosa, fets per Mossen Cristófol Despuig Cavaller, cavaller. Imprenta de La Renaixensa, Porta-ferrissa, 18, 1877. Barcelona.] books.google.es

www.jacint.es - portellweb@yahoo.es

Recopilación bibliográfica y transcripciones de Jacint Cerdà