Rayas, peces raya; rajades, escrites
spp.
1580 Onofre Pou
Catalunya
Del viver, y pexos:
[...] Escrita. Delfinius, delfini. [...]
Rajada. Raja, rajae. [...] (fulles 47-48)
[POU, Onofre (1580): Iesus: Thesaurus Puerilis. Authore Onophrio Povio Gerundensi Artium Doctore. Apud Ioannem Paulum Menescal. Barcinone.] books.google.es
1726-1739 Diccionario de Autoridades
Corona de Castilla
RAYA. Pescado de la especie de los que llaman Cartilaginosos. Tiene el cuero áspero y la cola espinosa y larga. Carece de escamas, y para nadar se mantiene solo en la anchura de su cuerpo. Las agallas no las tiene en los lados, como otros peces, sino en la parte inferior y superior de la cabeza. Vive en lugares cenagosos y cercanos a la ribera. Es voz puramente Latina. HUERT. Plin. lib. 9. cap. 24. De los peces llanos hai una generación, que en lugar de espína tienen un nervio, como son las rayas. [...]
[REAL ACADEMIA ESPAÑOLA (1726-1739). Diccionario de la Lengua Castellana en que se explica el verdadero sentido de las voces, su naturaleza y calidad, con las phrases o modos de hablar, los proverbios o refranes, y otras cosas convenientes al uso de la lengua. Tomo I (A-B), Tomo II (C), Tomo III (D-F), Tomo IV (G-N), Tomo V (O-R), Tomo VI (S-Z).] Buscador online (Diccionario de Autoridades): apps2.rae.es
1764 Ros
País Valencià
Rajàda, raya, pez.
[ROS, Carlos (1764): Diccionario Valenciano-Castellano, escrito por Carlos Ros, Notario y Escrivano público, por Autoridades Apostólica, y Real, natural de esta muy Noble Insigne, Lealíssima, y Coronada Ciudad de Valencia. En Valencia. En la Imprenta de Benito Monfort, junto al Hospital de los Estudiantes. Año 1764.] books.google.es
1886 Josep Cortils
Catalunya: Blanes (la Selva, Girona)
VOCABLES (pp.154-166)
Grumejá. v. a. Atraure lo peix, y també als aucells per medi de menjar posat en algun puesto. S'usa figuradament pera significar que una persona adula o llissonjea a altra pe'l logro de sos fins.
Judriola. s. f. peix. Donzella. Ophidium imberbe. [DCVB: Juliola (pronunciat 'juriola'). Peix de l'espècie Trigla corax.]
Roger. s. m. peix. Moll. [Moll de roca]
Sardinal, Sardinalé. s. m. Lo que pertany a la pesca de la sardina: llaút sardinalé, pessa de sardinals, etc.
Vaca tremolosa. s. f. peix. Tremelga. (Ab la denominació de 'bastinal' son coneguts diferents peixos del ordre dels 'Selacis', en sas dúas familias, de Escualos (escats), a que pertenéixen lo tiburó, la muxina, l'gat, etc.; y de de la 'Rajada', de quina forman part la tremelga, l'ángel, la bastina, etc.) [Vaca tremolosa i àngel: Torpedo marmorata. Moixina: Galeus melastomus. Gat o gat ver: Scyliorhinus canicula. Bastinals: peixos amb pell en comptes d'escata. Bastina: escrita, per a qualsevol rajada.]
[CORTILS Y VIETA, Joseph (1886): Ethología de Blánes. Librería de D. Álvar Verdaguer. Rambla del Mitj, núm. 5. Barcelona.] books.google.es
1890 Juan Montserrat
Catalunya
TORTOSA [pueblo del Baix Ebre, Tarragona]: Raja miraletus L.- Rajada. (p.96)
[MONTSERRAT Y ARCHS, Juan (1890): Memoria descriptiva de las aguas minero-medicinales del Balneario de Tortosa. Resumen de Historia y de Geología de dicha ciudad y de la Flora y Fauna de sus alrededores, con indicaciones especiales sobre la Climatología, la Hidroterapia y la Higiene Terapéutica de los tres manantiales de aquel balneario (Nuestra Señora de la Esperanza, Salud y San Juan). pp.33-160. En el libro Balneario de Tortosa.] books.google.es
2013 Club d'Immersió Biologia de la UB
Mar Mediterráneo
Nom científic: Torpedo marmorata. Nom comú: CAT: Vaca marbrada, àngel, tremolina, vaca comuna, tremloia. CAST: Tremolina, mármol, torpedo. [...] Fondària: Fins als 3-500 m. Mides: Fins a 1 m. [...] ON VIU: Viu molt a prop del fons o enterrat a la sorra. Li agraden els fons de sorra fina o gruixuda. Pot viure molt a prop de la costa i fins a més de 40 m de fondària. [...] CURIOSITATS: Disposen d'un curiós sistema per a orientar-se. Poden emetre petits polsos d'electricitat que reboten al relleu del fons o als obstacles del voltant; llavors reben de nou rebot de l'estímul elèctric que havien fet i poden saber el que els envolta. El sistema funciona com un autèntic radar i això els permet nedar en aigües molt tèrboles o de nit, i detectar les seves preses.
Nom científic: Torpedo torpedo. Nom comú: CAT: Vaca ocel·lada, tremoló, tremoloia d'ulls, vaca enrampadora. CAST: Tremolina común, tembladera común. [...] Fondària: Fins a 100 m. Mides: Fins 1 m. [...] ON VIU: Viu en fons sorrencs, fins a 70 metres de fondària o inclús més. És un nedador lent i li agrada enterrar-se a la sorra. [...] CURIOSITATS: Els òrgans elèctrics que té poden generar un corrent de 220 volts; pot fer servir aquestes descàrregues per a immobilitzar les seves preses o per a defensar-se, o sigui, que val més no tocar-los perquè ens podríem emportar una bona enrampada.
[ESCURRIOLA, Agnès i REGÀS, Jordi (coordinadors): Guía d'especies. Club d'Immersió Biologia. Facultat de Biologia. Universitat de Barcelona (UB). Consultada, online, en mayo de 2023.] cibsub.cat
www.jacint.es - portellweb@yahoo.es
Recopilación bibliográfica y transcripciones de Jacint Cerdà
