Pargo, págara, boquinegro, rubiel, besugo (algunos), pargolí (juveniles); pagre, pagre ver, pàguera, pargo, pargotí o pargolí (juvenils)

Pagrus pagrus (+P. caeruleostictus)

1580 Onofre Pou

Catalunya

Del viver, y pexos:

[...] Pagre. Pager, pagri. [...] (fulles 47-48)

[POU, Onofre (1580): Iesus: Thesaurus Puerilis. Authore Onophrio Povio Gerundensi Artium Doctore. Apud Ioannem Paulum Menescal. Barcinone.] books.google.es

1764 Ros

País Valencià

Pàgre, besugo, pez.

[ROS, Carlos (1764): Diccionario Valenciano-Castellano, escrito por Carlos Ros, Notario y Escrivano público, por Autoridades Apostólica, y Real, natural de esta muy Noble Insigne, Lealíssima, y Coronada Ciudad de Valencia. En Valencia. En la Imprenta de Benito Monfort, junto al Hospital de los Estudiantes. Año 1764.] books.google.es

2013 Club d'Immersió Biologia de la UB

Mar Mediterráneo

Nom científic: Pagrus pagrus. Nom comú: CAT: Pagre ver. CAST: Pargo, boquinegro, rubiel, besugo. [...] Fondària: Fins a 250 m. Mides: Fins a 80 cm. [...] ON VIU: Viu en aigües poc profundes, generalment a menys de 50 metres de profunditat, en fons rocosos o sorrencs. Són solitaris o viuen en grups de coma molt 4 individus. Els podem trobar en l'Oceà Atlàntic, tant a l'est (estret de Gibraltar, Madeira, Illes Canàries, Mediterrani i Illes Britàniques) com a l'oest (mar del Carib, costa dels EUA, Golf de Mèxic i costes argentines). [...] CURIOSITATS: Espècie en perill d'extinció segons la IUCN. Sinonímies: 'Pagrus sedecim', 'Pagrus vulgaris' o 'Sparus pagrus', cap d'elles acceptades actualment. Pel bussejador, aquest és un peix divertit; feu la prova: si el veieu no li feu ni cas i podreu veure com s'apropa amb curiositat; si, en canvi, li presteu atenció, marxa ben lluny.

[ESCURRIOLA, Agnès i REGÀS, Jordi (coordinadors): Guía d'especies. Club d'Immersió Biologia. Facultat de Biologia. Universitat de Barcelona (UB). Consultada, online, en mayo de 2023.] cibsub.cat

2019 Peixos i mariscos

España

ESPÀRIDS:

[Incluye cuatro láminas comparativas con nombres de 29 especies, que sugiere comparar con las familias KYPHOSIDAE, SCIAENIDAE y SPARIDAE (todos Perciformes).]

Pagellus bogaraveo, BESUC/BOGARAVELA, BESUGO.
Pagellus acarne, BESUC BLANC, ALIGOTE.
Pagellus erythrinus, PAGELL, BRECA.
Pagellus bellottii, PAGELL AFRICÀ, BRECA CHATA.
Pagrus pagrus, PAGRE, PARGO.
Pagrus caeruleostictus, PAGRE REIAL, PARGO ZAPATA.
Pagrus auriga, CORCOVADA ROQUERA, HURTA.
Dentex maroccanus, DÈNTOL MARROQUI, SAMA.
Dentex macrophthalmus, DENTOLET, CACHUCHO.
Dentex dentex, DÈNTOL, DENTÓN.
Dentex canariensis, DÉNTOL CANARI, DENTÓN CANARIO.
Dentex gibbosus, CORCOVADA, SAMA DE PLUMA.
Sparus aurata, ORADA, DORADA.
Spondyliosoma cantharus, CÀNTERA, CHOPA.
Lithognathus mormyrus, MABRE, HERRERA.
Boops boops, BOGA (jóvens: bogarró), BOGA.
Sarpa salpa, SALPA, SALEMA.
Kyphosus sectatrix, XOPA BLANCA, CHOPÓN.
Argysomus Argyrosomus regius, REIG (als jóvens: regetons), CORVINA.
Umbrina cirrosa, CORBALL DE SORRA/CORBALL, VERRUGATO.
Umbrina canariensis, CORBALL CANARI, VERRUGATO DE FANGO.
Sciaena umbra, CORBA, CORVINA NEGRA.
Diplodus puntazzo, MORRUT/MORRUDA, SARGO PICUDO.
Diplodus sargus, SARG, SARGO COMÚN.
Diplodus vulgaris, VIDRIADA, VIDRIADA.
Diplodus annularis, ESPARRALLÓ (jóvens: patena), RASPALLÓN.
Diplodus bellotti, ESPARRALLÓ AFRICÀ, ALFAJOA.
Diplodus cervinus, SARG REIAL, SARGO REAL.
Oblada melanura, OBLADA, OBLADA.

El PAGRE (Pagrus pagrus). Peix perciforme que de xicotet es denomina pargolí. Té el cos oval i moderadament alt, amb una grandària màxima de 82 cm, però normalment posseïx entre 20 i 60 cm. [...] Noms: COMUNITAT VALENCIANA: Pagre, pargo. CATALUNYA: Pagre. BALEARS: Paguera, pagre, pargo, pàguera. MÚRCIA: Pargo. ANDALUCÍA: Pargo, bocinegro, parguete, vieja. GALÍCIA: Prago, pargo, abrota, rutida. ASTÚRIES: Rubiel, prau, machote, pro. CANTÀBRIA: Machote, mazote. PAÍS BASC: Sabayaurta, sabaya, txelba arrunt, limote. CANÀRIES: Bocinegro. TEMPORADA: De desembre a abril. PESCA: Palangre de fons, tresmall, volantí de fons i arrossegament. DISTRIBUCIÓ: Viu en fons durs de roca o de sorra fins als 250 metres de profunditat. Es troba en tota la Mediterrània, però no a la Mar Negra. També en ambdós costats de l'Atlàntic. CUINA: El pagre és un peix blau, amb greix, la carn blanca (la qual té) és molt apreciada en la cuina. És ferma i no té moltes espines. Els pagres són ideals per a cuinar-los sencers, al forn, torrats o fregits. Es poden fer també en filets i enfarinar-los. El cap i les espines solen utilitzar-se per a fer caldos als quals els donen molt de sabor. El més destacat en quant a la seua informació nutricional, és l'aportació de potasi, proteïnes i sodi, en quantitats importants. La vitamina B3 i A són les que més en té.

[PEIXOS I MARISCOS. Base de dades terminològica i identificació d'espècies pesqueres. 2019.] peixosimariscs.blogspot.com

2019 Peces Mediterráneo

Mar Mediterráneo

Nombre científico: Pagrus pagrus. Nombre común: Pargo, págara, boquinegro, rubiel, pargolí (juveniles). Nombre en catalán: pagre, pàguera, pargo, pargotí o pargolí (juvenils). Cuerpo oval, moderadamente voluminoso; su perfil de la cabeza es convezo; cabeza oscura desde la nuca hasta la boca; son de color rosa plateado, con un toque amarillento en la parte superior del cuerpo. Vive en aguas profundas, nunca a más de 50 m sobre fondos arenosos o de roca. Se alimentan de otros peces pequeños o moluscos (y) cangrejos. [...]

[GONZÁLEZ LLOFRIU, Javier: Guía de especies marinas. Consultada, online, en mayo de 2023.] pecesmediterraneo.com

Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación

España

Denominación comercial: Pargo.

Denominación científica: Pagrus pagrus (Linnaeus, 1758).

Método de producción: Pesca extractiva, Acuicultura.

Áreas de Pesca: Atlántico noroeste, Atlántico noreste, Atlántico centro oeste, Atlántico centro este, Mediterráneo y Mar Negro, Atlántico suroeste.

[Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación (MAPA). Pesca. Mercados y economía pesquera. Especies comerciales.] map.gob.es

www.jacint.es - portellweb@yahoo.es

Recopilación bibliográfica y transcripciones de Jacint Cerdà