Boga; boga, bogarró (juvenils)

Boops boops


Pantalla anterior


1580 Onofre Pou

Catalunya

Del viver, y pexos:

[...] Boga. Hic Boops, boopis. [...] (fulles 47-48)

[POU, Onofre (1580): Iesus: Thesaurus Puerilis. Authore Onophrio Povio Gerundensi Artium Doctore. Apud Ioannem Paulum Menescal. Barcinone.] books.google.es


1845-1850 Madoz

Cantabria

ALDEA DE EBRO [localidad de Valdepradodel Río, comarca de Campoo-Los Valles]: Pesca: truchas, anguilas, barbos, peces y bogas.

Andalucía

ALHAMA [antiguo partido judicial de la comarca del mismo nombre, Granada]: (El río Cacín) tiene desbordaciones y cría mucha pesca de truchas, bogas, etc.

[MADOZ, Pascual (1845-50). Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar. Imprenta de D. Pascual Madoz. Calle de Jesús y María, núm.28 & Est. Tipográfico-Literario Universal, Calle de la Madera baja, núm.4. Madrid.] 1845: Tomo I (ABA-ALI), Tomo II (ALI-ARZ); 1846: Tomo III (ARR-BAR), Tomo IV (BAR-BUZ), Tomo V (CAA-CAR); 1847: Tomo VI (CAS-COR), Tomo VII (COR-EZT), Tomo VIII (FAB-GUA), Tomo IX (GUA-JUZ), Tomo X (LAB-MAD); 1848: Tomo XI (MAD-MOS); 1849: Tomo XII (NAB-PEZ), Tomo XIII (PIA-SAZ), Tomo XIV (SEA-TOL), Tomo XV (TOL-VET); 1850: Tomo XVI (VIA-ZUZ). Consultas online: diccionariomadoz.com


2013 Club d'Immersió Biologia de la UB

Mar Mediterráneo

Nom científic: Boops boops. Nom comú: CAT: Boga. CAST: Boga. [...] Fondària: Fins a 300 m. Mides: Fins a 36 cm. [...] ON VIU: Podem trobar aquesta espècie a l'oceà Atlàntic (des de Noruega fins a Angola, passant per les illes Canàries), al Mediterrani i al Mar Negre. Freqüenta sobretot aigües obertes intermèdies, tot i que es pot trobar entre els 2 i els 300 metres de profunditat. S'aproxima a la costa i li agraden les zones de posidònia. viu formant bancs bastant nombrosos i, és a l'estiu, quan podem veure a 'Boops boops' més pròxima a la costa. [...] CURIOSITATS: A les zones en les que es pesca aquesta espècie, els vaixells (que pesquen a la nit) atreuen els bancs amb uns focus, simulant que es fa de dia (hora a la qual aquestes espècies pugen a la superfície a menjar) i els capturen amb xarxes d'encerclament. Com ja hem mencionat, però, no és una espècie molt valorada. L'any 2014 es va trobar, per primer cop, presència de microplàstics a l'intestí d'individus d'aquesta espècie, procedents de les illes Balears.

[ESCURRIOLA, Agnès i REGÀS, Jordi (coordinadors): Guía d'especies. Club d'Immersió Biologia. Facultat de Biologia. Universitat de Barcelona (UB). Consultada, online, en mayo de 2023.] cibsub.cat


2019 Peixos i mariscos

España

ESPÀRIDS:

[Incluye cuatro láminas comparativas con nombres de 29 especies, que sugiere comparar con las familias KYPHOSIDAE, SCIAENIDAE y SPARIDAE (todos Perciformes).]

Pagellus bogaraveo, BESUC/BOGARAVELA, BESUGO.
Pagellus acarne, BESUC BLANC, ALIGOTE.
Pagellus erythrinus, PAGELL, BRECA.
Pagellus bellottii, PAGELL AFRICÀ, BRECA CHATA.
Pagrus pagrus, PAGRE, PARGO.
Pagrus caeruleostictus, PAGRE REIAL, PARGO ZAPATA.
Pagrus auriga, CORCOVADA ROQUERA, HURTA.
Dentex maroccanus, DÈNTOL MARROQUI, SAMA.
Dentex macrophthalmus, DENTOLET, CACHUCHO.
Dentex dentex, DÈNTOL, DENTÓN.
Dentex canariensis, DÉNTOL CANARI, DENTÓN CANARIO.
Dentex gibbosus, CORCOVADA, SAMA DE PLUMA.
Sparus aurata, ORADA, DORADA.
Spondyliosoma cantharus, CÀNTERA, CHOPA.
Lithognathus mormyrus, MABRE, HERRERA.
Boops boops, BOGA (jóvens: bogarró), BOGA.
Sarpa salpa, SALPA, SALEMA.
Kyphosus sectatrix, XOPA BLANCA, CHOPÓN.
Argysomus Argyrosomus regius, REIG (als jóvens: regetons), CORVINA.
Umbrina cirrosa, CORBALL DE SORRA/CORBALL, VERRUGATO.
Umbrina canariensis, CORBALL CANARI, VERRUGATO DE FANGO.
Sciaena umbra, CORBA, CORVINA NEGRA.
Diplodus puntazzo, MORRUT/MORRUDA, SARGO PICUDO.
Diplodus sargus, SARG, SARGO COMÚN.
Diplodus vulgaris, VIDRIADA, VIDRIADA.
Diplodus annularis, ESPARRALLÓ (jóvens: patena), RASPALLÓN.
Diplodus bellotti, ESPARRALLÓ AFRICÀ, ALFAJOA.
Diplodus cervinus, SARG REIAL, SARGO REAL.
Oblada melanura, OBLADA, OBLADA.

La BOGA (Boops boops). És un peix de cos fusiforme i llarg, semblant al cos dels clupèids. [...] Noms: COMUNITAT VALENCIANA: Boga; bogarró (als juvenils). CATALUNYA: Boga; bogarró (als juvenils). BALEARS: Boga; bogó, bogué (als juvenils). MÚRCIA: Boga. ANDALUCÍA: Boga. GALÍCIA: Boga, bogamuxo, bogardo, boga de aire. ASTÚRIES: Boga. CANTÀBRIA: Boga. PAÍS BASC: Boga, boba. CANÀRIES: Catalufa, boga canaria. TEMPORADA: De març a novembre. PESCA: Cércol, arrossegament i, a voltes, tresmall. DISTRIBUCIÓ: Es distribuïx per les costes de l'Atlàntic oriental, des de Noruega fins Angola, i per la Mediterrània i la Mar Negra. viu en susbrats de roca, arena, fang o herba, fins els 250 metres de profunditat. CUINA: La seua carn es considera poc apreciada, per la qual cosa, el seu valor econòmic és escàs. Presenta espines.

[PEIXOS I MARISCOS. Base de dades terminològica i identificació d'espècies pesqueres. 2019.] peixosimariscs.blogspot.com


2019 Peces Mediterráneo

Mar Mediterráneo

Nombre científico: Boops boops. Nombre común: Boga. Cuerpo alargado y con cierto volumen; tiene ojos grandes y un color azulado o plateado; destacan sus líneas horizontales en los laterales, de color dorado, con una mancha oscura en la base de la aleta pectoral. Su longitud está alrededor de los 20 cm. Viven entre la superficie y los 300 m de profundidad. Se alimentan principalmente de algas y crustáceos. [...]

[GONZÁLEZ LLOFRIU, Javier: Guía de especies marinas. Consultada, online, en mayo de 2023.] pecesmediterraneo.com


Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación

España

Denominación comercial: Boga.

Denominación científica: Boops boops (Linnaeus, 1758).

Método de producción: Pesca extractiva.

Áreas de Pesca: Atlántico noreste, Atlántico centro este, Mediterráneo y Mar Negro, Atlántico sureste.

[Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación (MAPA). Pesca. Mercados y economía pesquera. Especies comerciales.] map.gob.es


www.jacint.es - portellweb@yahoo.es

Recopilación bibliográfica y transcripciones de Jacint Cerdà

En continua actualización.