Diccionari de Marina

c. 1960 Ferran Canyameres

Catalunya

CONFIGURACIÓ I CONFORMACIÓ DE LES EMBARCACIONS (pp-9-30)

OBJECTES, MATERIAL I PECES D'UNA EMBARCACIÓ (pp.31-50)

CONSTRUCCIÓ, REPARACIÓ I CALAFAT DE LES EMBARCACIONS (pp.51-58)

brea f. mescla de brea, pega, sèu i oli que s'empra per a calafatejar i pintar fustes i eixàrcies.

embrear v. pintar i revestir amb una capa de brea o quitrà calent les juntes dels taulons del folre, les taules de la coberta, després de calafatejar-les, per fer-les impermeables a l'aigua.

pega f. mescla de pega (resina) de pi i quitrà de color negre, feta, per fusió, en un calderó d'aram posat al foc. En estat pastós i calent, serveix per a calafatejar peces de bastiments, com quilles, quadernes, rodes i ferros. S'aplica amb la llanada.

PALS, VERGUES I LLUR MANEIG (p.59-66)

CAPS, CORDES, CABLES I LLUR MANEIG (pp.59-66)

LES VELES I LLUR MANEIG (pp.81-92)

EMBARCACIONS DE TOT TIPUS (pp.93-112)

L'ART DE NAVEGAR (pp.113-132)

DIVERSOS NAVEGACIÓ (pp.133-142)

serp de mar f. animal fabulós i monstruós que alguns navegants pretenen haver vist, sobretot a la badia d'Along. Nom que hom dóna genèricament als individus de la família dels "hidròfits".

DEL MAR I DE LA COSTA (pp.143-154)

alga marina f. classe de plantes tal·lofites prodigades de clorofil·la i generalment aquàtiques.

alguer m. clap d'algues.

almadrava f. clos amb compartiments fet de xarxes, etcètera, establert generalment prop de la costa, i destinat a la pesca de tonyines.

atol·ló m. illa en forma d'anell constituïda pel coral.

balm m. cavitat formada per una roca submergida, que serveix d'amagatall als peixos.

barbada f. fons de sorra contigu a un clap d'algues, de roques, etc.

barbada de fora f. fons de sorra que hi ha a la part de fora d'un alguer.

barbada de terra f. fons de sorra que hi ha a la part de terra d'un alguer.

bau cavitat feta per una roca o un altre accident de la costa, on s'encauen els peixos, aprofitant-ho com a amagatall.

bentos m. la fauna i la flora del fons de les aigües. Bentos d'aigua dolça. Bentos marí.

bordiga f. (mot provençal) enclòs triangular de canyes a la vora del mar per agafar o guardar el peix.

carrossa f. arrels de canya arrossegades a mar per les riuades.

espardenya f. residu que llença el mar, d'origen vegetal i d'aspecte semblant a la sola d'una espardenya. [?]

espià m. fons compost de barreja de fang i vegetació.

garbell f. flota de vegetació submarina, sovint alguer, poc adherit al fons i, per tant, fàcil d'arrencar.

gleva f. pa de terra esponjós i ple de forats on nien uns cucs llargs i estrets que són emprats pels pescadors com a esquer per a la pesca. [v. pa de sant Pau; v. pescar al tuquet]

grau m. pas a través d'una costa abrupta. Punt de la riba que serveix de desembarcador.

habitació f. regió marina on naturalment es cria una espècie animal o vegetal.

nècton m. conjunt d'organismes aquàtics que tenen moviment propi i no són arrossegats, gràcies a llur pròpia energia.

net m. fons del mar sense sapes, roques ni algues.

pa de cera m. pa de Sant Pau.

pa de sant Pau m. substància esponjosa i molt llepissosa que el mar escup. Pa de cera.

passadís m. llenca estreta de fons sorral que es troba entre dos altres fons, diferents, un d'alguer i un de roques, per exemple.

patató m. substància que el mar escup, semblant a una patata. [?]

peixatera f. roca on els peixos nien, i que reuneix favorables condicions per a calar-hi ormeigs de pesca perquè el peix hi abunda.

perruca f. substància molsosa que el mar purga. [?]

placer m. indret submarí de força extensió i seguretat, on el peix acut en quantitat, i, consegüentment, és freqüentat per les barques de pesca.

plàncton m. massa d'éssers vivents, animals o vegetals, que es troben en les aigúes des de la superfície fins al fons. Aquest mot sovint s'empra per a designar els animals o vegetals minúsculs de les aigües marines.

pollar m. de vegades es troben en mar grans extensions cobertes d'uns grumolls gelatinosos, i els mariners diuen que la mar polla. És el rastre de les moles de peix que han passat deixant el fres.

poncem m. entre pescadors, nom que es dóna a la substància submarina que el mar escup, semblant, per la seva forma, a aquest fruit [Citrus medica]. [?]

riba f. vora del mar. Ribatge. "A la riba del mar".

sapes f. pl. els indrets del mar en els quals el fons és ple de sapes (roques marines). Llocs molt apropiats per a calar els ormeigs puix que el peix hi és molt abundós i són plens de caus i d'algues.

PARTICULARITATS DEL MAR I DE LA COSTA (pp.155-158)

ELS ELEMENTS I LLUR ACCIÓ (pp.159-166)

L'ACCIÓ EN LA PESCA (pp.167-178)

anar a fer la tombada del sol loc. adv. significa l'acció d'anar a colar els ormeigs de les onze del matí a les dues de la tarda. Es practica en la pesca de serdinals.

anar de prima loc. adv. Sortir cap al tard per anar a pescar sardinals. També es diu: "Anar a la prima". "Fer la prima".

anar de recalada loc. adv. anar a calar els arreus de pesca quan el sol ha sortit. Es practica en la pesca de sardinals.

apilar-se v. pron. Decantar-se el gall (flotador format per tres planxes de suro) cap al damunt de les peces, tot embolicant i desbaratant el calat de sardines.

coralar v. pescar coral. Corallar. Corallejar.

Corallar v. coralar. Corallejar.

Corallejar v. coralar, corallar.

donar gos loc. adv. lligar el gall de sardines, amb una corda, a la roda de popa, perquè el corrent no el faci bellugar i no emboliqui el calament.

embrocar v. rodejar les nanses d'algues per tal de produir una ombra, on es van a amagar les rascasses, que són molt amigues de l'ombra, i que acaben, tot voltejant, per ficar-se dintre la nansa, on queden agafades.

encrocar v. tirar croca per a matar els peixos i agafar-los. Aquest mètode és prohibit actualment. [croca de llevant, Anamirta cocculus, Menispermaceae]

enferir v. lligar un ham a un brançolí, pèl de cuc, etc. [de cuc de seda]

espai m. la distància a què se situen els llaguts, l'un de l'altre, per tal de poder calar els sardinals sense embolicar-se.

estendre la xarxa per llarg loc. adv. estendre la xarxa a la platja perquè s'assequi. Els sardinals i els boleros (xarxes) s'estenen per llarg.

pesca del pop f. pesca feta amb canya, a la qual es lliga, en lloc d'un ham, una popera o potera, la qual se sol embolicar amb un drap de color blanc. La canya es fa pujar i baixar contínuament, a la qual cosa es dóna el nom de bombar.

pescar a la barcada v. sinònim de pescar sardinals.

pescar a la gambeta v. pescar fent servir com a esquer una gambeta viva clavada en un ham, sostingut per un pèl de cuca [fibra molt resistent obtinguda del budell dels cuc de seda (encicolopedia.cat)].

pescar a la sultra v. pescar amb cordes de nero, de déntol, etc. [?]

pescar al drap blanc v. pescar el pop amb un drap blanc embolicat a la potera.

pescar al rebassall v. pescar el llobarro amb canya llarga.

pescar al tresmall v. pescar amb una xarxa de ratera. Aquesta es cala per l'estil dels sardinals, amb la diferència que, així com en aquella mena de pesca el calament és completament recte, en el tresmall es cala fent bagues.

pescar al tuquet v. pescar fent servir com a esquer uns petits cucs que es crien dintre el residu marí anomenat gelva [v. pa de Sant Pau, esponja].

pescar amb paladar d'àngel v. pescar amb canya, i com a esquer fer servir el paladar del peix anomenat àngel o gat vaire.

pescar amb ploma de gall v. pesca amb canya, i com a esquer utilitzar una ploma de gall, amb la qual es tapa l'ham i llavors pren a primera vista la forma d'un peixet.

pescar amb suros v. pesca amb suros d'on pengen hams petits, escats amb pa. S'hi solen pescar les oblades. De primer es grumeja tirant pa a l'aigua. Quan ja han vingut moltes oblades, i ja estan enllaminides amb el pa grumejat, es tira el suro a l'aigua. Elles van per menjar-se el pa de l'ham, i queden clavades.

pescar sardinals v. pesca que es practica de nit. Se surt de terra amb quatre peces de sardinals a bord, lligades les unes amb les altres amb unes petites cordes anomenades cuetes o botallons.

remolar v. fer-se un estrip gros en una xarxa o ormeig per efecte d'una enroscada o d'haver-hi passat els dofins.

ORMEIGS, ATUELLS DE PESCA (pp.179-206)

alatxera f. xarxa de malla especial per a pescar alatxa.

almadrava f. ormeig de grans dimensions, destinat a capturar vols de peixos migratoris (tonyines). Cosnta, fonamentalment, d'una xarxa disposada més o menys perpendicularment a la línia de costa i, per tant, travessera a les línies de migració, anomenada 'cua', que comunica a través d'una oberturag, anomenada 'boca', amb un seguit de compartiments rectangulars, anomenats 'cambres', el darrer dels quals, anomenat 'cóp', és proveït de fons. Els peixos desviats per la cua fan cap, a través de la boca, a les cambres. Els pescadors, aleshores, sovint mitjançant una xarxa auxiliar, els empenyen vers el cóp (operació anomenada xavigueta), l'entrada al qual, anomenada 'porta', és tancada mitjançant una altra xarxa, quan els peixos són dins. Després, hom procedeix a llevar el cóp i a treure els peixos, si cal amb l'ajut de ganxos. Per tal d'evitar que els peixos desviats per la cua no entrin per la boca, hom para a l'extrem de les cambres una peça de xarxa, calada en semicercle, anomenada 'revolt'. Les xarxes de l'almadrava són disposades verticalment: un rast de suradors la sosté per la part superior i un de peoss manté la part inferior arran de fons. Tot plegat queda fixat per àncores i resta calat, en la majoria dels casos, durant molt de temps (primavera i estiu, o tardor i hivern) mentre duren les migracions.

anguilera f. nansa especial per a la pesca de les anguiles.

anxovera f. nansa especial per a la pesca de l'anxova.

arengadera f. mena de molla per a pescar els arengs.

armada f. ormeig constituït per llinya i ham, o bé per llinya, pèl de cuca i ham o hams que hom fixa a la canya de pescar. Cameta. [pèl de cuca, de cuc de seda]

barbada f. obertura de l'afàs d'una nansa per on entra el peix. Tot al voltant i mirant cap a l'interior de la nansa hi ha els 'puntalets de la barbada', fibres de jonc, espart, etc., que impedeix la sortida del peix.

berri m. Ham molt gros i resistent, d'uns cinc pams de llargada, muntat al cap d'un pal. S'usa per a la pesca de les tonyines.

boguera f. nansa de pescar boga.

bola de pasta f. esquer de les nanses bogueres, barreja de sardina confita i farina fent boles lligades amb un cordill.

botiró m. conjunt de quatre hams que formen com un ruixó en miniatura, emprat en la pesca dels calamarsos, etc. Potera.

canya f. estri de pesca fluvial o marina constituït per una tija generalment de canya de bambú, alumini o fibra de vidre, d'un extrem de la qual penja un fil (llinya) proveït, a l'altre cap, d'un o diversos hams. Entre la llinya i l'ham hom sol intercalar el pèl de cuca o pèl de seda, fragment de fil molt resistent i transparent. Tot aquest conjunt de coses constitueix l'armada o cameta, sovint hom afegeix ploms a la llinya i àdhuc un suro o bola. La tija o canya pròpiament dita pot ésser d'una sola peça (canya curta d'uns 2 o 3 m), o de dues, una inferior, gruixuda, la crossa, i una altra de superior, prima i vincladissa, el cimerol (canya llarga, d'uns 4 a 6 m). Algunes canyes són proveïdes al llarg de la tija de petites anelles, per l'ull de les quals passa la llinya, la qual aleshores s'enrotlla en un rodet fixat a la base de la canya.

canyissat m. art d'encerclament emprat per a pescar llísseres, constituït per dues menes de xarxes, la 'peça de soltes', xarxa rectangular armada amb suros i ploms, d'uns 250 m de llarg per uns 20 m d'alt, i la 'saltada o canyissat', tresmall sense armadura, llarg com la peça de soltes i ampla d'uns 2 o 3 m, proveït de canyes travesseres disposades paral·lelament cada 50 o 90 cm.

cap m. corda d'espart, formada al cap d'una nansa garbitana, o morenell.

capcer m. bola de suro enganxada a un ormeig de pesca que indica el lloc on està calat.

cap fort m. corda lligada a un ruixó o ferro per la part inferior i a una botxa [boia] o suro per la part superior. Sol tenir lligat un calament de nanses.

cap i moca m. pasta feta amb cap i moca [budells] de peix, emprada com a esquer.

carnada f. esquer fet de carn de peix.

caseret m. suros petits i rodons que van a la part superior de l'art perquè es mantingui la surada.

Cingla f. cinyell d'espart el qual va fixat a una corda curta de cànem amb un suro a l'extrem; el qui tira l'art posant-se el cinyell a tall de banderola, s'agafa a la corda de l'art cenyint-la amb un volt de la corda de la cingla i així pot estirar fent força amb tot el cos.

claró m. nansa petita feta de xarxa amb carcassa de ferro i vímet.

còdol de teranyina m. pedra de riu lligada a una corda llarga d'espart o cànem. Serveix per a enfonsar la peça de la teranyina mentre es cala.

congrera f. nansa destinada a la pesca de congres.

conill m. suro que va a la part superior de l'ormeig de teranyina, més petit que la petitoia. És anomenat també gorja.

cóp m. part de la majoria dels arts d'encerclament i d'arrossegament i en general dels arts que no mallen peix, on resta concentrada la captura. ÉS constituït per una xarxa de malla cega, de cànem o un altre material.

corallera f. instrument per a pescar coral. Consisteix en uns ganxos muntats a l'extrem d'un pal, sota mateix dels quals va una bossa feta de xarxa (en la qual cau el coral que s'ha fet saltar rascant fortament la roca amb uns ganxos).

corda de nero o de dèntol f. ormeig consistent en una corda, un bon xic resistent, que porta un suro al capdamunt perquè sigui fàcilment visible i trobable quan es va a llevar, i una grossa pedra al capdavall perquè rodi al fons. A mig aire duu un fil amb ham inferit.

cornet m. peça de suro que aguanta les xarxes que condueixen el peix a l'almadrava.

coster m. cadascuna de les quatre nervadures, generalment de castanyer o murtra, que, en una nansa i per tal de reforçar-la, va del nanset de la boca al nanset de l'afàs.

cove m. atuell de vímets, amb dues nanses

cucada f. esquer fet amb cucs de terra.

elefant m. ormeig de pescar, semblant al palangró. Té bolitxes i ham. S'esca amb pop i xucla, i serveix per a pescar neros i mussoles. Ham d'acer, gran, que té 12 centímetres de la paleta a la volta i 6 de l'ham a la llengüeta.

dofinera f. arpó emprat per a pescar dofins, tonyines, etcètera. Consisteix en una mena de llança, amb dues aletes movibles prop de la punta, les quals, en estirar-la quan s'han clavat, s'obren i subjecten fortament el peix.

enferidura f. nus que es fa per a lligar els hams als braçols o al pèl de cuca.

escàlem m. palet de fusta lligat pel mig a l'extrem del cuot d'un palangre de pescar lluç.

escalonera f. sinònim d'orsera en la pesca de sardinals.

escampamosques f. nus per a lligar les cordes de palangrons vells.

escanyagats m. el nus per a lligar palangres.

espartó m. embocadura d'espart de l'afàs de la nansa.

esparver m. filat rodó per a pescar als rius.

faitó m. mena de teiera, avui en desús, que, col·locada a la popa de les embarcacions, atreia els peixos a la pesca a l'encesa, amb la claror de les teies enceses. Fester.

fester m. teiera o engraellat que portaven a popa les embarcacions que es dedicaven a la pesca a l'encesa. Hi cremava la teia que empraven per produir la claror que necessitaven per atreure el peix. Actualment han estat substituïts per focus generalment de butà. Faitó.

fluixa f. ormeig de pescar cosntituït per un cordill prim, de seda o de niló i un ham petit. Quan no se'n fa ús, va cabdellat en un tros de suro. Es pesca des d'una riba, des de bord, anant a la vela, o de les roques estant. S'hi pesquen burros, guiules, barats, senyores, patarcs i altres peixos.

fregall m. senyal que es fa amb espart damunt les sirgues, a cada vuit o deu pams. Per saber la llargada sense haver de mesurar-les, solament s'han de comptar els fregalls.

gall m. flotador format per tres planxes de suro, superposades i lligades amb filferro amb un forat al mig, on es clava un pal amb una badarola, un fanal encès o una campaneta, i que serveix, lligat al cap d'un ormeig, per a assenyalar on ha estat calat aquest.

gallerans m. pl. herba que es posa dintre les nanses perquè els peixos s'hi vagin a amagar. Boix marí. [?]

gambaner m. gamber.

gamber m. mànega de xarxa emprada per a pescar gambes.

gambina f. nansa molt grossa, de jonc, en forma de morrenell.

gambot m. pasta feta amb gamba picada al morter, emprada com a esquer.

garbitana f. nansa petita, proveïda de pedres per anar a fons, un llarg cap i un suro. S'esca amb urissos [oriç, eriçó de mar]. S'hi pesquen jurioles i serrans.

grumeig m. allò que es tira al peix grumejant. Tota mena d'esquer, generalment bocins de sardina barrejada amb sorra, que els pescadors de canya llancen al mar per atreure el peix. Allò que es tira en un indret del mar per tal de cridar-hi els peixos.

guarniment m. conjunt de peces en l'ormeig de la canya de pescar. Hom hi distinguirà la calada, la boia, el suro o flotador, el pèl de cuc o l'ham.

guisotera f. nansa molt petita, de jonc, a propòsit per a pescar guisots. [?]

ham de dèntol m. ham de grossa grandària, emprat per a la pesca del dèntol.

ham de llíssera m. ham de regular grandària, emprat per a la pesca de les llísseres.

ham de llobarro m. ham emprat per a la pesca de llobarros.

ham de lluç m. ham emprat per a la pesca de lluços.

ham de mitja mosca m. ham de petita grandària.

ham de mòllera m. ham de regular grandària, emprat per a la pesca de les mòlleres.

ham de mosca m. ham molt petit. Duu aquest nom per la insignificança d'allò que amb ells pot pescar-se, i també perquè l'amplada de la font correspon a la llargada d'una mosca. Hi ha encra uns hams més petits, els quals són coneguts amb el nom de mitjamosca.

ham de mosquit m. ham de mida inferior al de mitjamosca.

ham de nero m. ham de grans dimensions, emprat en la pesca del nero.

herba f. alga o vegetal que s'empra com a esquer en la pesca de certs peixos.

joeller m. xarxa, emprada per a pescar el joell.

llagostera f. nansa de mallat emprada en la pesca de la llagosta.

llença f. sinònim de mare en l'ormeig del palangre. Ormeig de pescar consistent en un ham i un tros de mare, que es cala tot sol amb un pedral i un suro. Serveix sobretot per a la pesca del nero a cau.

lleva f. suro gros, que va lligat a cada sis sirgues de l'art de terra.

llevató m. peça de suro més petita que la lleva, que va lligada entre cada dues sirgues de l'art de terra.

llibant m. corda d'espart lligada a l'extrem d'una peça de vaca o d'artet. Serveix per a llevar-la després de la pesca.

mabrera f. nansa especial per a la pesca del mabre.

mestra f. suro gros, que va ferm damunt el maià en els ormeigs de l'art.

morenell m. nansa per a pescar morenes, anguiles, etc.

nansa f. ormeig de pesca fet de malla de jonc, vímet, canya, etc., que consisteix en una peça exterior, més o menys cònica o rodona, anomenada 'buc', unida per una base o una altra peça anomenada 'afàs', en forma d'embut, dirigida cap a l'interior de la primera, a la qual dóna entrada per una boca estreta, generalment acabada en vímets afuats, que impedeixen la sortida del peix. Hom treu el peix per una boca estreta, anomenada 'nanset', proveïda de tapadores, situada a la part superior del buc.

nansa boguera f. nansa baixa i molt eixamplada de la part inferior. L'afàs el té més amunt de la meitat de la seva alçada. És de malla atapeïda, s'esca amb la mà i s'usa per a pescar boga.

nansa de roca f. nansa molt gran i de malla molt ampla. S'esca amb sonsos. S'hi pesquen mòlleres blanques, llagostes, besucs i xucles.

nansa porrussera f. nansa alta i de malla estreta. S'esca amb arengada. Amb aquesta nansa es pesquen bagres, congres.

nansa sepiera f. nansa estreta de malla ampla i d'afàs petit. S'entravessa de gallerans o mates entre les malles per tal de fer ombra i atreure les sèpies.

nansa xuclera f. nansa més gan que la boguera. La seva malla també és més ampla, i l'afàs més baix. S'esca amb sonsos i arengades.

nató m. part dels ormeigs de pesca on van adherits els suros.

orsera f. corda que va lligada, per un cap, a la peça de mà de sardinals, i per l'altre, a la barca. És emprada per a llevar els sardinals.

orseta f. corda emprada en calar els sardinals. Va lligada per un cap, al gall o a la panna, i, per l'altre cap, al remolc.

pagellera f. nansa especiament emprada per a pescar el pagell.

palangre m. ormeig de pescar, que consisteix en una llarga corda de cànem de poc gruix, la qual rep el nom de mare. A cada quatre o cinc pams de la mare va lligat un tros de fil d'uns dos o tres pams que rep el nom de braçol, el qual porta un ham lligat a la punta.

palangre de congres m. art de palangre amb braçolades de cotó, per tal que les mossegades dels congres no les tallin.

palangre de menuda m. palangre amb hams de mòllera.

palangrets m. pl. els palangres de pescar congres.

papaterra m. cuc de terra emprat com a esquer per a pescar les anguiles en els rius.

parbostre m. extrem de l'afàs de la nansa coronat de vímets o joncs afuats i punyents que priven que el peix surti bon punt ha entrat a la nanda.

passabarques m. art petit construït especialment per a la pesca de la llíssera.

pasta f. pasta feta amb arengada, emprada com a esquer en la pesca d'ham.

peça alatxera f. xarxa igual que els sardinals, però de malla més ampla. Té cuetes i orseres als extrems, i va proveïda de burnois i surades. Serveix per a pescar verats i alatxa.

peça d'agulla f. ormeig semblant a la peça solta, però de malla cega. Serveix per a pescar agulles.

peça de llagostes f. el tremall de malles i de pont gran. Serveix per a pescar llagostes. [Compte: no confondre 'tremall' i 'tresmall'.]

peça de melves f. peça semblant a la de pescar mussoles, de malla més petita. Es cala a nivell i s'hi pesquen malves i bonítols.

peça de sardinals f. xarxa emprada per a la pesca de sardinals.

peça segona f. la segona de les quatre peces o xarxes que formen una calada de sardinals.

peça terça f. la tercera de les quatre peces que formen una calada de sardinals.

peça tiret f. tremall de malla i pont petits. Serveix per a pescar moll i pagell.

peces soltes f. pl. peça semblant a la de pescar mussoles, de malla més fina i xarxa més ampla. Serveix per a pescar bogues, surells, verats, i bisos.

pedra de caps f. pedra lligada a l'extrem d'un cap llarg d'espart o de cànem. Serveix per a fondejar els ormeigs calats.

pedrer m. la darrera de les quatre peces de sardinals.

peixet m. ham i esquer per a agafar les tonyines.

pèl de cavall m. bri de pèl de cua de cavall, que s'emprava per a la pesca amb ham.

pèl de cuca m. fibra molt resistent, brillant i rígida, obtinguda en estirar el budell dels cucs de seda després d'haver-los sotmès a maceració en vinagre. El pèl de cuca era emprat per a lligar l'ham i mantenir-lo a una certa distància del fil de la canya de pescar o del palangre. Actualment s'empra fil de niló de gran resistència.

pèl de seda m. mena de cordill transparent que es fa invisible dintre el mar i, així, l'esquer aferrat a l'ham, on va lligat el pèl de seda, sembla, als peixos, perdut i deslligat. Pèl de cuca.

petarquera f. nansa especialment destinada a la pesca del petarc. [?]

peu de porc m. nus mal fet a la malla de la xarxa quan s'apedaça.

peu de suro m. teixit de la xarxa de l'art entre el bull de malla molt fina i teixit fi, i el peu de plom de mallat gruixut i resistent. En el peu de suro és on van clavats els suros de l'art.

pioc m. ormeig de pescar, format per un cap amb diverses ramificacions de cordill anomenades braçolines, que tenen un ham a l'extrem. Al capdavall té una pedra per a enfonsar-lo i al capdamunt va lligat a la barca. S'esca amb sèpia, i serveix per a la pesca del congre i del lluç.

popera f. ham de quatre o més punxes, emprat per a la pesca del pop.

popereta f. ham molt més petit que la popera, amb tres punxes en lloc de quatre, emprat per a pescar la llíssera amb canya.

potera f. ormeig de pescar cananes, pops, calamarsos, etcètera, consistent en una peça cònica de plom, suspesa d'un cordill molt llarg i proveït en una seva part inferior de quatre ganxos girats cap amunt.

potera d'hams f. ormeig que porta quatre hams lligats que formen un conjunt semblant a un ruixó (en miniatura) de fondejar embarcacions. S'usa per a pescar calamarsos, pops i sípies.

puntalets de la barbada m. pl. els extrems lliures dels joncs que formen l'afàs d'una nansa. Agrupats, formen una boca rodona, per on el peix entrea a la nansa.

ramagall m. rama de bruc marí que se sol posar, a voltes, damunt el gall, en substitució de la banderola, per ésser distingit des de lluny.

rampugoll m. mena de cercapous, consruït de branques de pi, amb un plom lligat perquè s'enfonsi en el mar. Serveix per a cercar caps de nansa i cordes predudes en el fons del mar.

regadassa f. tros de xarxa vella, lligada al cap d'una perxa. Serveix per a pescar urissos. [eriçons]

remolc m. la darrera de les quatre peces que formen el calament de sardinals.

ressabagall m. cèrcol de joncs col·locat a la part inferior eixamplada d'una nansa. Reforça la part inferior de l'ormeig.

rodons m. pl. botxes d'alzina. Rodes de fusta que hi ha a les vores de les cames de l'art. Serveixen per a facilitar el tirar avant l'art pel fons del mar, mentre es pesca.

roquera f. llagostera. Nansa especialment destinada a la pesca de la llagosta. És anomenada així perquè es cala sempre en paratges de fons rocós.

salmonera f. xarxa per a pescar salmons.

sardina confita f. pasta de sardina picada al morter. Barrejada amb farina serveix per a fer la massa, que és l'esquer que es posa a les nanses.

sardinals m. pl. art de deriva format per xarxes rectangulars les malles de les quals són de la mida adequada perquè s'hi emmallin les sardines i altres peixos de mida semblant.

sipiera f. nansa destinada a la pesca de la sípia.

sirga f. corda d'espart, emprada per a diferents usos de la pesca.

sonostera [sic] f. xarxa pròpia per a la pesca del sonse. [?]

sorellera f. nansa per a pescar sorells.

suradeta f. suro petit que hi ha a la part superior de les peces de sardinals perquè es mantinguin en surada.

suro m. peça, tros de suro, especialement surada dels ormeigs. Peça, tros de qualsevol matèria emprat com a surada dels ormeigs. Conjunt de tres planxes de suro lligades amb cordes, i una corda llarga a l'extrem. Lligat a les xarxes, serveix pera assignar el lloc on són calades en mar. Les petitoies, aferrades al sac d'una peça de bou, fan de flotadors.

suro de nansa m. tros de suro a l'extrem d'un cap d'una nansa. Serveix per a assignar a flor d'aigua el lloc on resta calat un ormeig.

suro pelegrí m. suro de la primera pela de les alzines sureres. És el millor i més preferit per als suros de pescar.

tartanya f. cuc de terra emprat com a esquer per a la pesca de les anguiles en riu.

teranyina (tranyina) f. xarxa de 200 metres, amb surada, plom i anelles, per on s'escorre un cap que, degudament estirat, converteix la xarxa en una bossa que recull el peix pescat. En aquesta pesca es necessiten dues embarcacions; una de gran, que porta la xarxa, i una de petita, que porta l'aparell de produir la llum. Per mitjà d'aquesta, que fa d'esquer, s'atreu el peix i s'aplega al seu entorn. Aleshores es cala la xarxa; s'estira del cap i es converteix en una bossa, dins la qual resta el peix empresonat. Amb un salabret es recull el més petit, i amb una fitora el més gran. Es pesca de nits, des del mes d'abril a octubre. Amb aquest art es pesquen verats, boga, sardina, surell, etc.

tonyinera f. xarxa especial per a pescar la tonyina. Té un mallat molt ample, i és de fil molt gruixut i resistent.

totxo m. ham de ferro de 7 centímetres de llargada. S'usa per a pescar lluç, i s'esca amb sardina.

viver m. mena de morranell construït de murtra, amb la corresponent tapa i cap per a fondejar-lo, però mancat d'afassos. Degudament fondejat, serveix per a conservar el peix viu fins al moment de treure'l per dur-lo al mercat.

volantí m. ormeig de pescar, format per un cordill llarg de 60 braces de llarg, on hi ha lligades dues canyes o barnilles de paraigua encreuades. De cada extrem de les barnilles penja un pèl de seda amb el corresponent ham. De l'extrem del cordill penja una bala de plom, que serveix perquè, en calar, l'ormeig s'enfonsi. Amb aquest art de pescar es pesca d'un gussi (embarcació petita) estant. S'esca amb cuqueta, serrans o cargolina. s'hi pesquen serrans i altres peixos.

xarambecu m. ormeig de pescar que està format per un cordill, pèl de seda i un parell d'hams. Quan no s'en fa ús es cabdella en un tros de suro. Es pesca d'un gussi (embarcació petita) estant. S'hi pesquen serrans, tords i altres peixos.

xarxa f. ormeig de pescar constituït per teixit de fils nuats formant una retícula quadrada o rombal anomenada malla, les mides de la qual permeten als peixos de ficar-hi el cap, però no de passar-hi ben bé, de manera que resten agafats per les ganyes en voler-se'n retirar o bé hi són empresonats, si la malla és molt estreta. Les mides mínimes de les malles de les xarxes són determinades per reglamentacions que tendeixen a evitar l'extinció o, si més no, el greu empobriment que comportaria la captura de peixos massa petits. Es fabriquen amb torçal de cotó o amb fil d'abacà, de cànem, de lli, o, moderadament de niló. [abacà o cànem de Manila: Musa textilis, Musaceae]

xinyell m. corda que lliga els bornois a la peça de sardinals. És d'espart.

xixina f. pasta feta amb peix picat al morter, emprada com a esquer.

xuclera f. nansa especial per a la pesca de la xucla.

PARTICULARITATS DE LA PESCA (pp.207-210)

arengaderaia f. establiment per a la venda d'arengades.

bacallaneria f. lloc on es ven bacallà.

llampugada f. abundor de llampugues.

HOMES DE MAR I OFICIS (pp.211-220)

bacallaner m. venedor o negociant de bacallà.

balener m. el qui es dedica a la pesca de la balena.

coraler m. coraller, el qui pesca el coral, el qui trafiqueja en corals.

coraller m. coraler.

llop de mar m. mariner vell, amb molta experiència de navegaciò.

musclaire m. el qui pesca o ven musclos.

negrer m. persona que es dedicava al comerç de negres. "Un vaixell negrer". Es diu del qui feia per mar la tracta de negres.

ostraire m. ostrer.

ostrer m. ostraire. El qui ven ostres.

sardinaire m. el qui fa comerç de sardines.

sardinaler m. pescador que s'ocupa en la pesca de serdinals.

tonyinaire m. pescador o comerciant de tonyina.

FAUNA MARINA

PEIXOS (pp.223-248)

abadeco m. peix de cau de tipus molt semblant al nero.

abadeco ratllat m. peix que té el preopercle dentat, les barres escatoses i la vora inferior del preopercle recta i sense dentellons.

abadeig m. bacallà.

abella f. peix semblant al pagre. És plebi vermellenc, d'uns 40 cm. de llarg i té un apèndix per banda sota la ganya. És possible que la semblança d'aquest apèndix amb les potes i el fibló de les abelles li hagi donat el nom. Cabut.

adonis m. peix de l'ordre dels acantopterigis, de cap gros i aplanat, cos oblong, color fosc amb taques i d'una llargària de 15 cm.

afuat m. peix semblant a la morruda però més prim.

agafa-roques m. peix de la família dels ciclopteris. Peix porc. Xucladit.

agostenc m. peix novell, molt petit, que abunda durant l'estiu, semblant a l'alatxa, però menys estimat.

agulla f. peix de l'ordre dels beloniformes, blau, rodó, de morro molt punxegut, que assoleix de vegades quatre pams de llarg. L'agulla assenyala mal temps.

agullat m. selaci de 5 a 10 dm de llarg amb els alots dorsals proveïts cadascun d'una pua. És de color blanc i sense escata. Peix molt semblant de forma i de proporcions al gatvaire. Té alots com aquest, però fa morro, més llargarut. Es pesca en tot temps de l'any.

aixafa-roques m. Peix de cap pla, negre, semblant al dragó. S'arrapa a les roques com el pop.

alacrà m. escórpora, cap-roig, rescla, cavet.

aladroc m. Anxova, jurell, seitó. Blau i llarg, abunda molt. Va per sobre l'aigua. Amb ell es prepara l'anxova. Cent en boca.

alatxa f. semblant a la sardina, però més gros i menys estimat. Molt comú a la Mediterrània. Saboga. Alosa.

albacora f. peix blau que va per damunt de l'aigua a la primavera. Tonyina arbecona.

albor m. teleosti d'aigua dolça, semblant a la carpa i de color argentí, de l'ordre dels fisóstoms.

alosa f. alatxa, saboga.

aluda f. peix blanc amb ales grosses vora el cap. Té vuit cames, dues de llargues, que són els xucladors. Vola molt.

amfòs m. peix marí, color de canari, de cos gairebé oval, que viu en fons tranquils i pedregosos, abundós al Mediterrani i molt estimat com a comestible. Anfòs.

amfú m. peix petit, prim i rodó com una anguila.

àmia f. peix d'aigua dolça, de l'ordre dels amiïformes, d'uns 60 cm de llargada, considerat de transició entre els peixos cartilaginosos i els ossis.

amploia f. teleosti d'uns 10 cm de llarg, semblant a la sardina, però més petit i sense escata. Es pesca amb l'art. De color blau. Patoia.

anableps m. peix de l'ordre dels ciprinodontiformes. Gènere de peixos d'uns 30 cm de forma allargada i color groc verdós. Viuen a les aigües dolces i s'alimenten de petits artròpodes. Són propis de l'Amèrica tropical.

anfòs m. amfòs.

àngel m. selaci d'uns 2 m de llarg. Escatós. Bastinal semblant al gat, gros com el dofí, amb dues grans ales, d'on li ve el nom d'àngel. S'agafa al vol i amb palangres. Escat, angelot, peix àngel.

anguila f. de 20 a 70 cm de llarg, àpode, de pell llisquent i carn comestible, que remunta els corrents d'aigua dolça, però descendeix al mar per criar. Llargarut com una serp, negrós, amb faixes vermelloses a la panxa. És peix de mar i de riu. Altres classes: anguila cabotera, anguila de mar, anguila maresa, anguila martina, anguila pastorenca, anguila punyegral, anguila roja, anguila vera.

angula f. peix de les desembocadures dels rius, de cos aplanat i translúcid, forma larval de l'anguila.

anxova f. peix blau semblant a la sardineta, que abunda molt a la Costa Brava. Es destina principalment a la preparació de conserves. Seitó, aladroc, juscle.

anxoveta f. seitó del Perú.

aranya f. peix blanc amb faixes negres, pla, d'escata i alots, amb un pessic a l'esquena. Té un 30 cm de llargada i una punta a la cua que dóna picades molt verinoses. Cria a l'entrada d'estiu. El pessic que té a l'esquena, els tentacles que porta davant, enterrar-se per amagar-se i la picada tan verinosa, que fa mal de debó, han contribuït a donar-li aquest nom. Altres classes: aranya blanca, aranya capçuda, aranya de roca o sugra, aranya fragata, aranya vera.

aranyó m. aranya petita.

arapaima m. peix clupeïforme de grans dimensions amb el cos comprimit lateralment i recobert de grosses escates, amb les aletes dorsal i anal molt llargues, de color gris amb reflexos blaus o vermells. Viu en diversos rius d'Amèrica del Sud.

arbecona f. tonyina, albacora.

areng m. abundantíssim a l'Atlàntic i al mar del Nord. Sol menjar-se salat o fumat.

armat m. peix de la família del xoric, vermellós, semblant a l'ase. Porta punxes al cap, a la cua i a les aletes. Es pesca tot l'any. Les punxes del cap, de la cua i de les ales, han influït segurament en la seva denominació.

arnés m. peixos que es crien en les aigües més profundes. Són molt fins. No són roquers. Malarmat.

arrap m. rap. Buldroi.

ase m. xanguet, aseta. Peix de fonera molt abundant.

aseta f. ase.

bacallà m. de 60 a 90 cms. Es pesca en gran quantitat a les costes de Terra Nova, Nova Anglaterra i Noruega. Abadeig.

bacora f. semblant al bonítol, més petit i menys apreciat. Segueix les moles de sardina, perseguint-la. Quan el pescador pesca amb coves aquests moles agafa també alguna bacora. La carn de la bacora és molt semblant a la carn de la figa-flor. Va per damunt de l'aigua a la primavera.

bacoreta f. peix de la família de les tonyines.

bagra f. peix de riu i de bassa, de l'ordre dels cipriniformes, rodó i de colors variades. És molt semblant al barb, d'uns 20 cm de llargada. Comestible. Es cria principalment en els grans rius de l'Amèrica del Sud. Madrilla.

baila f. peix de l'ordre dels perciformes. Llop, llobarro, llobina.

bairó m. peix semblant al verat, però més gros, de pell dura com al tonyina i amb ratlles com anells. La carn és blanca, fina i saborosa. Aquest peix, guia i company fidel del tauró, que segueix les embarcacions de navegació d'altura en arribar a port, esmaperdut, envesteix les platges i es deixa agafar amb les mans.

baldufa f. peix que es pesca al bolig. Melva.

ballesta f. espècie rara que s'ha pescat alguna vegada a l'almadrava de Salou.

barb m. peix de l'ordre dels cipriniformes, d'aigua dolça, molt semblant al llobarro. És rodó i negrenc. Arriba a 50 cm de llarg. Comestible.

barb caní m. peix de la família dels blènnids, perciforme semblant a les bavoses, de tons verds i bruns.

barbada f. peix malacopterigi d'uns 70 cm de llarg, cap gros i llis i carn blanca i saborosa.

barber m. peix acantoipterigi que dins l'aigua sembla de color d'or i fora d'ella és verd, amb taques de color de taronja i té el llom i el ventre argentats. Peix malacopterigi comestible que es cria als estanys i rius d'aigua freda.

bastina f. peix selaci de 70 a 90 cm de forma ampla, color gris. No té escata, sinó pell. Per coure'l es pela. Tota mena de peix desproveït d'escata. Peix de bastina.

bavaiosa f. peix semblant al noi, de color negre i ros. És llefiscós; d'aquesta qualitat treu el nom.

bavosa f. dormilega roig, capsigrany.

becada f. trompeter.

bestenaga f. peix d'uns 30 cm de llarg, cap de color ataronjat i de salmó. La cua i el començament de les aletes dorsal i anal, i les puntes de les ventrals, d'un blau puríssim.

besúbol m. peix pla,l rossenc, semblant al sard o a l'oblada. És d'uns 40 cm de llargada.

besuc m. peix blanquinós pla, amb cara rodona, semblant al pagell. Es pesca amb l'art, palangre i ham. Abunda en els ports.

biret m. peix petit de color vermellós, que té la boca acabada en dos ullals. Es pesca amb palangre.

biró m. peix de color negrenc, d'uns 50 a 60 cm de llarg, semblant al verat. No és peix de les nostres aigües. Apareix en seguici de vaixells provinents d'altres mars.

bis m. peix blau del tipus del verat i gros com ell, amb ratlles o faixes grogues. Es pesca amb l'art, a la primavera. Verat d'ull gros.

bisbe m. bonjesús.

bocadolça m. peix selaci d'uns 3 m de llargària, semblant al peix xovato.

boga f. teleosti de 15 a 30 cm. Rodó, blanquinós i vermellós, semblant a la sapla. Aquest peix, quan surt de l'aigua, ja put. Bogarró.

boganyó m. peix petit de color blanquíssim. S'agafa amb l'art.

bogaravall m. semblant al pagell.

boga-ravell m. peix de l'ordre dels perciformes, semblant al besuc, però sense taques ni bandes negres, d'uns 20 cm de llargada.

bogarró m. boga.

boguet m. boga petita.

bonítol m. teleosti de 30 a 70 cm. Blau, gros i rodó, del tipus del verat, però de més cos. N'hi ha que arriben a pesar 125 kg. A Menorca es pesca amb un ormeig a posta, la bonitolera, que és una xarxa de més de 200 m. Semblant a la tonyina.

bonjesús m. peix semblant a la bastina, amb el cap pla i els ulls al damunt.

bord m. peix entre pla i rodó, d'uns 50 cm de llarg. Hi ha dues varietats de bords: el bord ros i el bord negre.

borratxo m. peix que té la panxa blanca, l'esquena vermella i una banya a cada banda del cap. Rafalet.

bot m. peix de l'ordre dels plectògnats que és pla, de pell escatosa, semblant al gatvaire, de color cendrós. Les seves dimensions són les del dofí. Es pesca quan està adormit a flor d'aigua. La mainada fa pilotes de la seva pell perquè bota molt. Se'n pesquen de tan grossos i vells, que les barques no els poden hissar sobre coberta i s'han de remolcar. Alguns d'ells tenen el cos cobert d'algues i mol·luscs. Peix lluna.

bròtola f. mòllera picada. Molla.

bròtola de roca f. Mòllera roquera.

bruixa f. peix marí de l'ordre dels pleuronectiformes, d'uns 25 cm de llargada, amb el cos aplanat lateralment, ovalat i de color bru grisós. Viu en els fons fangosos i sorrencs i és freqüent a la Mediterrània.

buldroi m. rap. Arrap.

burra f. peix semblant a la pelaia, curt i rodó. És negre del damunt.

burro m. peix vermell amb alots d'uns 20 cm de llarg i amb morro de dues punxes. És molt escatós i s'escorxa estirant la pell per la cua. El seu cap, per la forma, recorda el de l'ase. Es pesca al bou i amb canya. Ruc, gòbit o gobi, cabot.

ca marí m. cassó.

cabeçuda f. peix semblant al serclet. Xanguet, majenca, joell, sardinyola, resclat.

cabeçut m. llisa de cap gros.

cabot m. peix blanquinós, d'esquena plomada, ulls grossos i cap rodó. Comestible. De cos cilíndric i llom fosc. Xanguet, magenca, burro, gòbit o gobi. Altres classes: cabot anglès, cabot berruvès, cabot d'alga, cabot de roca, cabot mocós, cabot xuclador.

cabot de banyes m. peix petitó que té dues banyes blaves i movibles al cap com dues tremolitges. Es tapa d'arena, deixant solament enfora les dues banyes. Els altres peixos prenen les banyes per esca, s'hi tiren i el cabot els engoleix. Guineu, pau, rap.

cabut m. peix perciforme de 20 a 25 cm de longitud, de color roig brillant al llom, rosat pels costats i argentat del ventre, al cap té tres ratlles grogues obliqües. Abella.

caçó m. mussola, caralló.

caella f. mussola pintada.

calet m. bout, xopa, ollaca, roncador.

calubes m. pl. classe de llisses que tenen el morro molt afuat.

caluga f. peix de panxa blanca i de morro petit i punxegut. Llissera.

camarí m. és roig i blanc i té el cap igual que un ca de presa i els ulls molt grossos. Sosté mortals lluites amb el peix emperador, envesteix les moles de tonyines. És creença que les dents d'aquest peix, penjades al coll de les criatures, faciliten la dentadura. També és conegut per marraco.

canari m. tord.

ESPECIES I PARTICULARITATS DELS PEIXOS (pp.249-258); PEIX ELABORAT (pp.259-260); MAMÍFERS MARINS, ESPÈCIE I PARTICULARITATS (pp.261-264); CRUSTACIS I LLURS ESPÈCIES I PARTICULARITATS (pp.265-270); MOL·LUSCS (pp.271-278); ALTRES ESPÈCIES MARINES (pp.279-284); AUS AQUÀTIQUES (pp.285-286)

[CANYAMERES, Ferran -edició póstuma de Montserrat Canyameres, filla- (c. 1960): Diccionari de Marina, de Ferran Canyameres (1898-1964). Col·lecció Diccionarios. Editorial Pòrtic. Barcelona. 1983.] books.google.es

www.jacint.es - portellweb@yahoo.es

Recopilación bibliográfica y transcripciones de Jacint Cerdà