Setas; bolets

spp.

1935 Butlletí dels mestres

Catalunya: la Segarra (Lleida)

UN CENTRE D'INTERÈS: LA COMARCA. [...] Els bolets més corrents són el rovelló, babosa (mucosa), lleme [llémena, Hydnum], peu de rata, negret [fredolic] i cruelga, segons el vocabulari popular i en ordre de preferència. [...]

[Butlletí dels mestres. Núm.130-131. Barcelona, 15 juny i 1 juliol 1935. pp.185-186.] Arxiu de Revistes Catalanes Antigues: arca.bnc.cat (elegir palabras clave)

2022 Antoni Conca i Maria A. Agut

País Valencià: els Ports, Alt Maestrat, Alcalatén i Tinença de Benifassà

Agaricus campestris L. Nom popular: Robiol (Albocàsser, Vistabella), Rubiol (Castell de Cabres). En aquest cas, robiol s'aplica de forma restrictiva a les espècies del gènere Agaricus que creixen als prats, fonamentalment Agaricus campestris L. Apareixen tant a la primavera com a la tardor i tradicionalment són consumits.

Agaricus sp. pl. Nom popular: Robiols (Castellfort, Morella, Benassal), Fongos (Vistabella, Xodos, Vilafranca). En alguns pobles, el nom de robiol és genèric per a totes les espècies del gènere Agaricus, tant les de prat com les de bosc. Al Massís de Penyagolosa, els de bosc o els de prat grossos se'ls anomena fongos. Tots són consumits d'una manera tradicional, popularment no se separen a la cuina les espècies dels Agaricus grup xanthodermus, amb certa toxicitat gastrointestinal, de les altres. Primavera i tardor.

Amanita ovoidea (Bull.) Link. Nom popular: Cogoma de pi (Atzaneta del Maestrat), Cogoma (Llucena), Pixacà (Albocàsser). Mari, coautora d'aquest article, fa uns anys li mostrà a son pare (90 anys en l'actualitat), una Amanita ovoidea i, en veure-la, li comentà que sa mare Irene les anomenava cogomes de pi. Per menjar-se-les, després de netejar-les, primerament les escaldava, eliminava l'aigua de cocció, per després fregir-les amb alls; curiosament, el mateix tractament que fa Mari en l'actualitat. També li assenyalà el pinar d'on les recollien i on continuen estant presents. De consum minoritari, però tradicional. Tardor.

Boletus s.l. Nom popular: Mataparent (Castell de Cabres), Bolets de bou (Portell). Excepte a Penyagolosa, on trobem Boletus s.s. en el sentit actual, a la resta el que predomina són els actuals Suillellus i Rubroboletus, la majoria dels quals viren cap al blau en tallar-los. A Castell de Cabres els consideren tòxics i no se'ls mengen. A Portell tots el que tenen espongeta els anomenen 'Bolets de bou' i no se'ls han menjat mai. Tardor.

Calocybe gambosa (Fr.) Donk. Nom popular: Muixardó (Vilafranca, Vistabella, Xodos), Moixardons (Vistabella, Xodos), Muixarnons (Portell). Aquest bolet primaveral, la crecerca del qual ha agafat força als darrers anys, ha estat tradicionalment consumit al Massís de Penyagolosa. "És el que més li agrada a la meua dona. Els olore abans de veure'ls. Abans al camí, hi havia un bassal, quan els cotxes passaven regaven la moixardera, des que han arreglat el camí ja no se'n fan tants" (Miguel del mas de Mor, Vistabella). A Portell, coneixen de la seua existència i saben que se'n fan als prats de més amunt, no pel poble [als pobles veïns de Terol, 'bujarrones"].

Cantharellus alborufescens (Malençon) Papetti & S. Alberti. Nom popular: Pit de gallina (Ares del Maestrat). Dels rossinyols, que ara s'han incorporat a la dieta de molts boletaires, sols en tenim constància del seu consum tradicional a la zona d'Ares del Maestrat, on observàrem un cistell recol·lectat als carrascars calcaris de la zona. El seu nom popular coincideix amb el que es fa referència a l'Hydnum, a Morella i pobles veïns, possiblement pel seu mos semblant. Tardor.

Chroogomphus mediterraneus (Finschow) Vila, Pérez-De-Greg. & G. Mir. Nom popular: Cabrit (Castellfort, Portell, Vilafranca), Cabrit roig (Morella), Pota de perdiu (Vilafranca), Poteta de perdiu (Atzeneta, Vistabella, Xodos). Aquest bolet de tardor és consumit tradicionalment a tota l'àrea d'estudi, formant part del sota, cavall i rei dels bolets de bosc que la majoria de boletaires coneix i consumeix, com ho afirmava Basilio del mas del Collet a Vistabella davant de cistells amb ous de reig, ceps, rossinyols... "Jo sols agafe i menge rovellons, pebrassos i potes de perdiu". A Portell i Morella, sols els agafen si no troben rovellons.

Craterellus lutescens (Fr.) Fr. Nom popular: Cama-grocs [camagrocs] (Castell de Cabres). Els cama-grocs són un dels bolets que abans no es consumien, però des de fa uns 15 anys són cercats per alguns veïns. Un informant ens preguntà: "Per què ara hi ha molts més cama-grocs als pinars que abans?" (Castell de Cabres). Tardor.

Cyclocybe aegerita (V. Brig.) Vizzini. Nom popular: Cogoma de figuera (Atzeneta del M.), Gírgola de xop (Morella), Bolet de xop (Xodos, Culla, Herbers). Conegut i estimat en aquells indrets on creixen, reben generalment l'epítet de l'arbre. Popularment diferencien per la seua consistència els de la figuera, més bastos que els de xop o om. "Quan érem joves (en l'actualitat té 90 anys), tu encara no havies nascut, tallaren els xops del molí de Xodos, ton tio José anà a collir-ne, ne feu un cabàs i mig" (Atxeneta del Maestrat). Rar a l'àrea d'estudi, creix tot l'any sempre que les pluges acompanyen.

Hebeloma laterinum (Batsch) Vesterh. Nom popular: Perolos (Atzeneta del Maestrat). El consum i el nom d'aquesta espècie de finals de la tardor fins a l'hivern es deu al Tio Perol, un català de la zona de Vilafranca del Penedès que s'instal·là a Cabanes. Ell ho ensenyà als seus conciutadans que, a la vegada, ho estengueren pels pobles veïns.

Hydnum albidum Peck. Nom popular: Pit de gallina (Morella). El pit de gallina apareix a la fi de la tardor als carrascars i pinars, encara que minoritàriament ha estat consumit tradicionalment a la zona dels Ports. Amb ell s'elaboren truites, de vegades, en companyia de carn. "Els sofrig per fer paella, li dóna un gustet molt bo" (Morella).

Hygrophorus sp. pl. Nom popular: Bavoses (Morella, Vilafranca), Mocosos (Portell). Bolets de tardor cercats i estimats tradicionalment, reben aquest nom per la viscositat de la superfície del capell en temps humits. La majoria dels entrevistats separen les negres i les blanques.

Hygrophorus gliocyclus Fr. Nom popular: Bavosa blanca (Vilafranca). "Creix als pinars, a les parts altes, se'ls hem menjat des de sempre" (Vilafranca). L'hàbitat de crexement serveix per separar-los de les blanques que creixen als carrascars.

Hygrophorus latitabundus Britzelm. Nom popular: Bavós (Morella), Bavosa (Castellfort), Bavosa negra (Vilafranca), Bavoses (Vistabella del M.), Bateo (Castell de Cabres), Llanegues (Atzeneta del M.), Mocosos pardos (Portell). "El que més m'agrada és el seu sabor" (Morella, Portell). "No apareix si no són anys plovedors" (Morella). "Cada vegada se'n fan menys, o hi ha molta més gent que els busca o bé no plou com abans, és rar per este poble, però molt bo" (Castell de Cabres). Molt buscat i estimat a la comarca dels Ports. Al Massís de Penyagolosa i a Atzeneta, el seu consum és molt més recent, com així ho demostra el nom de "llenega". Tardor avançada.

Hygrophorus leucophaeo-ilicis Bon & Chevassut. Nom popular: Cabrit blanc (Morella), Mocosos blancs (Portell). "Molt fi, creix sota les carrasques" (Morella). Bolet de tardor de consum minoritari.

Hygrophorus marzuolus (Fr.) Bres. Nom popular: Marcera (Vistabella, Xodos). Bolet de primavera conegut i consumit als llocs del Massís de Penyagolosa on creix. En créixer un poc amagat entre la molsa, els nostres informants ho asseveren amb la dita: "la marcera, desespera".

Hypomyces lateritius (Fr.) Tul & C. Tul. Nom popular: Mare del rovelló (Vilafranca), Rovelló mascle (Atzeneta del Maestrat, Vistabella), Rovelló cego (Castell de Cabres). El consum o no del rovelló mascle varia en funció de les famílies i dins d'un mateix poble. hi ha qui els recullen i els agrada més per ser més carnós; d'altres pensen que, en estar deformat el rovelló, "no pot ser bo". Tardor i, de vegades, molt abundant en certes primaveres.

Infundibulycybe geotropa (Bull.) Harmaja. Nom popular: Ala de frare (Castell de Cabres), Cap de frare (Morella), Orella de frare (Castell de Cabres). Consumida tradicionalment, però minoritàriament als Ports i a la Tinença de Benifassà. Tardor.

Lactarius sec. Dapetes Fr. Nom popular: Rovellons (tots els pobles). Conegut i cercat per tots els boletaires de la zona d'estudi, és el que desperta més passions. Per a molts boletaires si hi ha rovellons sobra la resta. Encara que tots van a la cistella, la majoria dels entrevistats separaven dues classes si als seus indrets de recerca hi estan presents. En un grup Lactarius deliciosus i en l'altre a L. sanguifluus. "De rovellons, en trobem de dues classes, el rovelló negral i el rojal, a banda dels rovellons de carrasca que no es mengen i el rovelló cego" (Castell de Cabres). També són els que més modalitats de cuinar-los presenten: torrats a la brasa, fregits amb tomaqueta, guisats... En moments antics i, fins i tot, en l'actualitat, han estat una manera de guanyar 'quatre quinzets'. En temps no massa llunyans, els masovers de la serra els intercanviaven per figues o raïm amb els dels pobles més a sota. Com que, quan se'n fan, creixen en quantitat, per a tenir-ne tot l'any els conservaven de dues maneres. ja assecant-los "els solien conservar fent 'raboses', els passàven amb una agulla i fil i fèiem com uns collars que després penjaven als cabirons de les cases per assecar-los" (Portell), o ja ofegats i conservats en recipients ben recoberts d'oli, com el 'frito' de la matança del porc.

Lactarius deliciosus (L.) Gray. Nom popular: Rovelló rojal (Morella, Castell de Cabres), Rovelló (Vilafranca), Rovelló de 'burguillo' (Atzeneta del Maestrat, Vistabella). Aquesta espècie prefereix els sòls no calcaris, rars a la zona, o el pi rojal o roig (Pinus sylvestris) o el pinastre (Pinus pinaster), pins únicament presents a les parts més elevades o a les repoblacions. A Morella, Penyagolosa o Castell de Cabres es donen les dues espècies, i són indistintament arreplegades encara que, en general, se'ls té molta menys estima que L. sanguifluus. Tardor.

Lactarius sanguifluus (Paulet) Fr. Nom popular: Albaet (Vilafranca), Rovelló de lloma (Atzeneta del Maestrat), Rovelló negral (Morella, Castell de Cabres). El més estimat, per ser més carnós i saborós. Els noms populars fan referència a la coloració més clara i menys zonada pel capell (Vilafranca), o a l'hàbitat on creix, les llomes calcàries, de vegades, amb pins esparsos (Atzeneta del Maestrat) o al tipus de pi amb el qual s'associa (Morella i Castell de Cabres). És el més freqüent a la zona d'estudi, en ser una zona predominantment calcària. Tardor.

Lactarius sec. zonarius (Quélet) Kühner & Romagnesii. Nom popular: Enganyapastors (Atzeneta del Maestrat, Vistabella, Xodos), Rovelló bord (Castell de Cabres), Rovelló de carrasca (Morella, Vilafranca), Rovelló de carrascal (Portell), Rovelló coent (Albocàsser), Rovelló blanc (Llucena). "No te'n vages a les carrasques, que ahí ixen els enganyapastors; eixos de la llet blanca no són bons de menjar perquè piquen molt" (Atxeneta del Maestrat, Vistabella). "Els de carrasca no trauen suc, no es mengen" (Morella). Tardor.

Laetiporus sulphureus (Bull.) Murill. Nom popular: Bolo de garrofera (l'Alcora, Atzeneta del Maestrat), Cogoma de garrofera (Atzeneta del Maestrat). Bolet molt estimat i cercat a les parts més baixes de les comarques estudiades, que és on es pot trobar. A l'hora, els pares li passen als fills en un paperet aquelles garroferes que en fan i el seu període de creixença. "Si em deixen triar entre tots els bolets, jo sempre agafe el bolo de garrofera" (l'Alcora). La mateixa informant deia que abans de res els bullia amb alls pelats, aigua i sal, "si l'all resta blanc, el bolo és bo". Generalment es guisa amb tomata, acompanyat de pebreres; alguns l'acompanyen amb carn, d'altres no. Final de l'estiu i primeries de la tardor.

Lycoperdon sp. pl. Nom popular: Pet de frare (Morella, Atzeneta, Vistabella), Pet de llop (Vilafranca). El nom de pet de frare o de llop s'aplica a totes les espècies o gèneres que, en tocar-les o pressionar-les lleugerament, desprenen un polsim que conté les espores. Des del punt de vista culinari no se li dóna cap imporància. La seua aparició és un poc anterior als rovellons. "Si els pets de llop no tiren pols, encara és prompte pels rovellons" (Vilafranca). Tardor.

Macrolepiota procera (Scop.) Singer i espècies afins com M. fuliginosa, M. mastoidea. Nom popular: Cama-seca (Castell de Cabres, Portell, Vistabella). Consumida tradicionalment als Ports i al massís de Penyagolosa; a la serra d'Espadà, també rep el mateix nom i és igualment cercada i menjada. "Com a cosa curiosa és que per al meu pare (91 anys) és comestible, però ma mare diu que no só nbones (89 anys). Segurament per això, a casa no em menjàvem" (Portell). Tardor.

Marasmius oreades (Bolton) Fr. Nom popular: Carreretes (Vistabella, Xodos). Una dona de Vistabella ens contà que la seua iaia replegava carreretes, "bolets d'eixos xicotets que ixen en fileres als prats", que les assecava i les posaven en els guisats en l'hivern. Primavera i tardor.

Morchella sp. pl. Nom popular: Bresquilles (Portell, Castellfort), Múrgoles (Castell de Cabres, Morella, Vistabella). Ens ha resultat curiós el nom de 'bresquilles' amb què s'anomenen aquests bolets i ràpidament hem pensat en la ressemblança amb les bresques d'abelles. Bolet primaveral molt estimat. "Molt bones, però difícils de trobar" (Morella). "Com que apareixen en primavera i sol ploure poc, els meus pares no en portaven mai, encara que es tenen com a molt bones" (Portell). "Sols es troben quan la serra està remenada. Se'n veuen poques, com a molt a la temporada en fas un parell de dotzenes" (Castell de Cabres). Tradicionalment es cuinen tendres, acabades de collir, sense assecament previ. Sobre la seua toxicitat tenim dos succeïts, el primer passà fa uns 50 anys en un mas de Penyagolosa. Aquest home recollia habitualment les poques murgoletes que veia en una zona pedregosa de la part oest del massís, i un vespre de primavera va tidnre la sort de trobar-ne unes quantes. De seguida les va collir i les va portar a casa, i se les va menjar torrades a la llar, com feia sempre. Després contà que en aproximadament una hora va tindre els dolors de panxa més forts que mai ha tingut durant unes quantes hores, però sense presentar cap vòmit ni cap altre símptoma. L'endemà, es va despertar com sempre. Afirmà no haver-ne menjat mai més. També ens comenta J. Ramón Llopis de Castell de Cabres que li sentaven mal a ell, que les cuinava, però no al seu germà, que se les menjava ja cuites. La causa per a ell era que, en cuinar-les, anava tastant-les i olorant els vapors que desprenien. Des que no està damunt de l'olla on es cuinen, ja li senten bé. Primavera.

Omphalotus olearius (DC.) Singer. Nom popular: Bolet d'olivera (Atzeneta del Maestrat). Bolet tòxic popularment reconegut com a tal, fins i tot mortal, encara que la bibliografia existent sobre el tema (Piqueras 1996) assenyala que provoca únicament alteracions gastrointestinals més o menys fortes. A Atxeneta, ens contaven: "A la postguerra, la gent patie molta fam; una família del Pla de Meanes, varen menjar bolets que creixien sobre una olivera i dos germans moriren." "No sols es fan a les oliveres, a les carrasques hi ha anys que són molt abundants" (Atzeneta del M.). Tardor.

Panaeolus sp. pl., Stropharia sp. pl. i Cöprinopsis sp. pl. Nom popular: Pixarrines o Pixarraes (Portell). Aquests noms populars a Portell designa "eixos bolets fràgils que viuen sobre les merdes de vaca i de cavall". Sense cap ús popular. De la primavera a la tardor.

Pleurotus eryngii (DC.) Quél. Nom popular: Gírgola de panical (Portell, Morella, Boixar, Vilafranca), Gèrbola de paniquial (Portell), Orelletes de panical (Castell de Cabres), Bolets de panical (Vistabella, Xodos, Atzeneta). "Molt estimats pel seu sabor" (Portell). "Ara que no hi ha tantes reberes, se'n fan més; abans, ovelles i cabres se les menjaven" (Castell de Cabres). De la primavera a la tardor, sempre que les pluges acompanyen.

Pleurotus ostreatus (Jacq.) P. Kumm. Nom popular: Gírgoles (Vilafranca). Encara que és un bolet rar a la zona per manca de formacions vegetals de ribera ben desenvolupades, es coneix i es consumeix. A Alpont (els Serrans) identifiquen aquesta espècie com l'autèntica "seta de chopo" i consideren tòxica Cyclocybe aegerita. Tardor i primeries d'hivern.

Ramaria sp. pl. Nom popular: Coa de rata (Xodos), Peus de rata (Castell de Cabres, Vilafranca, Xodos), Pota de rata (Castellfort), Poteta de rata (Morella). Les potes o potetes de rata són conegudes a tota l'àrea d'estudi; encara que tothom diu que són mengívoles, hem escoltat: "Algunes es mengen" (Castell de Cabres, Morella). Al Massís de Penyagolosa, on s'hi fan diverses espècies, algunes morades, ens deien: "totes les grogues són bones"; però en les nostres sortides pel camp no hem vist mai cap boletaire que en portara a la cistella. Tenim constància que els masovers de Penyagolosa baixaven a Xodos i Atxeneta amb les sàries plenes de potes de rata i rovellons i les bescanviaven per figues i raïm. Les potes de rata es frigen amb all o amb ous. A Herbers, les conservaven en pots de vidre escaldant-les abans d'incloure-les al pot. Tardor.

Rhizopogon sp. pl. Nom popular: Pataques (Llucena), Xumbes (Vistabella). "Creixen mig soterrades als pinars, per dins són verdoses i esponjoses" (Llucena). "Ací no se les mengen, però els d'Onda sí" (Vistabella). Únicamentens consta el consum a Llucena. Tardor.

Russula sp. pl. Nom popular: Crueldes (Morella, Herbers), Cruveldes (Portell), Llora (Vilafranca), Cogomes (Vistabella, Xodos, Atzeneta). A la majoria dels elements del gènere Russula popularment se'ls anomena crueldes i noms semblants als pobles situats al nord del riu de Montlleó, mentre que als pobles situats al sud del riu se'ls anomena cogomes. El mot cogoma és usat al Principat i les Illes per referir-se a diferents classes de bolets (Cuello 2007), però mia en l'accpeció de l'Alcalatén. A Vilafranca, hem recollit el nom de llora per referir-se a les rússules i la dita: "Quan la llora plora, el rovelló està a la vora". Tardor.

Russula delica Fr. Nom popular: Pebràs (Castell de Cabres, Morella, Vilafranca, Atzeneta del Maestrat, Vistabella, Xodos, Albocàsser), Pebràs de carrasca (Atzeneta del Maestrat), Pebrassos (Portell). "Sempre han anat als carrascars a buscar-ne i, encara que no tant com els rovellons, són bolets apreciats" (Portell). "És un bolet fort i, de vegades, pica" (Castell de Cabres). Bolet de tardor consumit tradicionalment a tota l'àrea d'estudi, s'agafen els exemplars joves, ja que "els grans solen estar corcats i piquen" (Atzeneta).

Russula ilicis Romagn. Chevassut & Privat. Nom popular: Cogoma parda (Albocàsser, Atzeneta del Maestrat, Vilafranca, Vistabella), Crueldra parda (Morella), Cruveldes pardes (Portell), Cualdra parda (Castellfort), Cuveldra parda (Castell de Cabres). Amb el nom de cogoma o cruelda parda s'anomenen tots aquells elements del gènere Russula no picants i que tradicionalment han estat consumits. En la majoria dels casos es refereixen a R. ilicis. "Creix a les carrasques grosses, moltes vegades a la vora dels camins, i sempre a les zones aclarides, és grossa i densa" (Atzeneta). També es poden incloure dins d'aquesta denominació R. pseudoaeruginea o R. parazurea. A Castell de Cabres, ens la descrigueren de la següent manera "és de color canyella, no pica i creix als carrascars", possiblement es tracte de R. insignis, però hem de confirmar-ho. Són bolets molt estimats. Tardor.

Russula sanguinaria (Schumach.) Rauschert, R. torulosa Bres. i semblants. Nom popular: Cogoma roja (Albocàsser), Crueldra roja (Morella), Cruveldes roges (Portell), Cualdra roja (Castellfort), Cuveldra roja (Castell de Cabres), Llora (Vilafranca). En oposició a l'adjectiu parda, tenim el de roja, que agrupa totes aquelles rússules de colors rogencs i que piquen. Aquestes, a diferència de les anteriors, no es mengen i, per tant, no es recullen. La seua fructificació assenyala la presència de rovellons: "Quan la llora plora, el rovelló està a la vora" (Vilafranca); a Llucena, els anomenen 'senyaladors' pel mateix motiu. Tardor.

Sarcosphaera coronaria (Jacq.) J. Schröt. Nom popular: Cabassets (Castell de Cabres, Morella). Els cabassets són uns bolets de primavera que a la zona dels Ports i la Tinença de Benifassà són reconeguts com a mengívols; encara que poca gent l'agafa, possiblement perquè costa molt de netejar en viure mig soterrat a terra. A la cuina es fregeix directament, sense fer cap tractament previ d'assecament o bullir-lo.

Suillus sp. pl. Nom popular: Bolets de bou (Albocàsser, Castell de Cabres, Portell, Vilafranca), Bolets de les vaques (Vistabella, Atzenta del Maestrat). El nom de bolet de bou fa referència a tots els bolets que tenen 'espongeta' a la part de sota, però, més concretament anomena els bolets del gènere Suillus que creixen als pinars. Tradicionalment no s'han consumit mai a l'àrea estudiada.

Tricholoma batschii Gulden ex Mort. Chr. & Noordel. Nom popular: Bolets de bestiar (Castell de Cabres, Morella, Portell, Beseit, Arnes, Mosquerola, Benafigos). El consum del bolet de bestiar és tradicionalment a la comarca dels Ports i la Tinença de Benifassà, estenent-se i conservant el mateix nom a les comarques veïnes de Gúdar-Javalambre, Matarranya i Tierra Alta. Bolet de tardor que creix al mateix temps que el rovelló que "creix en rengleres i files molt allargades com si un animal haguera anat pixant". Hi ha controvèrsia sobre la seua comestibilitat. Per a Enrique Terol (Morella) està amarg, se'l menjaven en temps de guerra; però J. Ramón Llopis (Castell de Cabres) els consumeix a l'actualitat, i diu que: "Cal triar els bolets vells; els joves tenen massa geni; no agafar els que estiguen prop de boix. Amb eixes característiquesi pelant-los abans de cuinar-los, estan bons, no amarguen". Un veí de Mosquerola i J. Ramón Llopis ens rematen la conversa de la mateixa manera: "Amarguen, però no maten". Aquest és un dels bolets que s'assecava "passant-los per un fil, fent un rosari". Per consumir-los es reviscolaven amb aigua. "Mira xiqueta, ara els agarre quasi com a record, però allà després de la guerra, que hi havia prou de fam, venia a la temporada amb el meu pare a buscar rovellons que després veníem per traure quatre quinzets. Com que n'hi havia molts, també agafàvem per a menjar nosaltres. Ma mare els pelava i els assecava, en acabant, escaldats i a l'olla matàvem la fam i no eren roïns" (Benafigos). Tardor.

Tricholoma terreum (Schaeff.) P. Kumm. Nom popular: Bolet de rosada (Morella, el Boixar), Gèrboles de rosà (Portell), Morenetes (Castell de Cabres, Albocàsser), Negrets (Vistabella), Rosades o gèrboles de rosà (Portell), Bolets (Herbers), Fredolic (Albocàsser; Atzeneta del M.,...). Bolets consumit tradicionalment als Ports i l'Alt Maestrat, amb un ventall de noms molt variable. Per una banda, aquells que fan referència a la seua coloració fosca (morenets, morenetes, negrets) o a la seua capacitat de retenir la rosada (bolets de rosada, rosades o gèrboles de rosada). Sembla que tant el nom de fredolic així com el seu consum a Atzeneta del Maestrat i rodalies és més recent. La seua aparició a primeries de la tardor assenyala que la temporada està a punt d'acabar-se. Final de la tardor.

Tuber sp. pl. Nom popular: Trufes (Morella, Vistabella), Trumfes (Portell). La recol·lecció de les diferents espècies de Tuber comestibles sembla que va començar a finals de la dècada dels 50 del segle passat als Ports, més tardanament a l'Alcalatén. A l'arxiu de Vistabella (Moliner 2020) exiteix un document de l'any 1962 on el cap provincial del 'Movimiento' demanà al cap local sobre la recerca de tòfones en eixe municipi i els beneficis que dita recollida aportava al poble. A la resposta, el cap local assenyalà que els únics beneficis són per a l'hostaleria, que la recerca fou introduïda per gent d'Osca i que s'agafaven 3 classes diferents que, per les descripcions que dóna, són en realitat dues espècies.

Tuber aestivum (Wulfen) Spreng. Nom popular: Tòfona d'estiu (Vistabella). Encara que de menor valor econòmic i gastronòmic, les seues poblacions naturals no estan tan exhaurides com les de la tòfona negra. Primavera-estiu.

Tuber melanosporum Vittad. Nom popular: Tòfona (Vistabella), Trufes (Morella), Trumfes (Castellfort, Vistabella). Es tracta de la tòfona més apreciada i la que assoleix els preus més alts, però les seues poblacions naturals sembla que han minvat notòriament. La majoria que s'obté en l'actualitat procedeix del conreu. Tardor-hivern.

Tuber malençonii Donadini, Riousset, G. Riousset & G. Chev. i altres espècies d'hipogeus sense interès comercial. Nom popular: Bords (Vistabella). Els cercadors de tòfones anomenen com a bords totes les espècies d'hipogeus que no tenen cap interès comercial ni gastronòmic. Dintre d'aquest grup es troben elements del gènere Tuber a més d'altres com Gena, Hymenogaster, Gauteria,...

[CONCA FERRÚS, Antoni i AGUT MONFERRER, Maria A. (2022): Una primera aproximació a l'etnomicologia de les comarques nord-occidentals del País Valencià. Butlletí de la Societat Micològica Valenciana, 26. pp.47-74.] somival.org

www.jacint.es - portellweb@yahoo.es

Recopilación bibliográfica y transcripciones de Jacint Cerdà