Algas; algues, llims

Chara, Coralina spp. (y otras)

1764 Ros.

País Valencià

Llimach, lama: cierto género de excremento que cría el agua por encima. Vease llepò.

Llepò, lama: el cieno y lodo que hace el agua en su extremo. Vease llimàch.

[ROS, Carlos (1764): Diccionario Valenciano-Castellano, escrito por Carlos Ros, Notario y Escrivano público, por Autoridades Apostólica, y Real, natural de esta muy Noble Insigne, Lealíssima, y Coronada Ciudad de Valencia. En Valencia. En la Imprenta de Benito Monfort, junto al Hospital de los Estudiantes. Año 1764.] books.google.es

1916 Cuadros de Costums

País Valencià: Castelló de la Plana

(Per lo camí a la Magdalena.) Fét este primer descáns, continuaren hasta l' ermita de la Madalena, y en esta segon estasió (de terme), tornaren a tirarse al cós el 'vermicida' o 'antihelmintic' del aiguardentét en aigua 'n sucre, que, per-a élls, póc els importaba alló de que, "el que tinga cucs que pèlle fulla", preque preferíen ofegarlos en copetes de fil de fèrro (Nota. 'Fil de férro' es la sinonimia que empléen els llauradors de Castelló per-a acreditar la fortalea del aiguardent séc). La Coralina oficinalis [alga vermella], el Kousso [rosàcia africana], el Santonic [composta asiàtica], la Santonina [Santolina], el Heleig mascle [falguera], els Calomelanos [mineral de mercuri i clor]per lo vapor, l' oli de Ricino, les pepites de carabaça, les raíls de mangraner ágre y els pegáts en lo melic, de polvos d' Acebe, Amáciga [almàciga és una resina] y Mirra y farina de tramuços, etc., estaben de sobra per-a aquella gent mes valenta y resistent que la d' ara y mes sufrida, perque si' ls picaba alguna cosa, se rascaben y en páu. [...] (pp.19-20, pdf 1)

(Les festes del V centenari en 1.866 -del Lledó-.) Pasaren sigles y els remolins que formen els 'Simouns' de les pasións polítiques-sociáls no pogueren arrancar del còr del pòble castellonench el sentiment de devoció y entusiasme per la Patrona del Lledó, com no pòden les onáes de la már, en sos torbellins o 'caragóls', fer desprenders del fóns de les furioses aigües, els coráls y musgos, espònges y llimács, que están arrailáts en les ròques fófes y tosques que formen los secréts paláus de coráls y marfils dels peixos y moluscos. [...] (p.56, pdf 1)

[RIBÉS Y SANGÜESA, Enrich (1916): Cuadros de Costúms Castellonénchs, en aditament de tipos de la tèrra (en serio y en broma). Obra premià per unanimitat en los Jochs Florals de lo Rat-Penat celebrats en Valencia el dia 31 de agost del any 1915. Imp. Hijos de J. Armengot. Castellón.] repositori.uji.es (2 pdf)

1920 J. Pascual Tirado

País Valencià: Castelló de la Plana

Toni de la Malena es un llaurador molt animós; es negre i cabut i te una esquena de resistencia, que gracias a tindre-la sempre plegá cap a terra, pot mantindre als huit críos que li ha donat la seua Sènta, mes coneguda per 'la Panera' o la conilla del carrer. [...]

Per baix terra, i sense saber d'a on ni com, va una céquia, que desemboque, buscant el sol i l'aire, ja cansá d'anar a fosques qui sab les llegües, en una bassa redona, gran, de fondo llimós. [...] De Toni no cal par-ne. Es sa obligació cuidar les marjaleries i vore de quin modo no s'apodere d'ells el senill ni la canyota, els blets i la correjola. -¡La brossa no dorm, cordons! i afanós, a ratos, quan li pegue per ahí, vora de la cequia tire en malicia la xarcullera dins i arcant-se estire d'aquell mánec kilométric, estire cap a fora arrastrant llimacs i senills, i li lleve a l'aigua la embeleçaora companys d'aquelles campanes blanques i obertes, de pétals carnosos i estams dorats que, sobrenadant del cristal verdosenc d'aquelles xarques, les embllixen i maten la mala olor d'aigua estancá... [...]

[PASCUAL TIRADO, José (1920): De la Vida Castellonera: La Font de la Reina. pp.137-142. En el Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura (BSCC). Número V. Septiembre de MCMXX. Castellón.] castellonenca.com

www.jacint.es - portellweb@yahoo.es

Recopilación bibliográfica y transcripciones de Jacint Cerdà