Veza, rica, arrica; veça, pesolina o bundància [?], garranda [?]
Vicia sativa
1845-1850 Madoz
País Vasco/Euskadi
ALAIZA [Alaiza/Alaitza, concejo de Iruraiz-Gauna/Iruraitz-Gauna, Cuadrilla de Salvatierra, Álava/Araba]: Prod. trigo, avena, cebada, yero, rica, lenteja, habas, maíz, patatas, mijo y otros frutos.
ALAVA [provincia de Álava/Araba]: En una tabla aparecen las cantidades y precios de algunos granos y legumbres en 1799. 80,137 fanegas de avena y alholba, a 30 reales, 2.404,110 reales. 12,025 fanegas de rica, a 46 reales, 553,150 reales.
ALBÉNIZ [Albeiz/Albéniz, concejo del municipio de Aspárrena, cuadrilla de Salvatierra, Álava/Araba]: Producciones: trigo, cebada, avena, habas, patatas, maíz, yero, rica, mijo, alubias y otras semillas, pero poca o ninguna fruta.
ALDA [consejo del municipio de Valle de Arana/Harana, Álava/Araba]: Producciones: trigo, habas, arbejas, lentejas, avena, centeno, yero, rica, arbejana, alholva y alguna hortaliza.
Castilla y León
ALCOCERO [Alcocero de Mola, comarca de La Bureba, Burgos]: Producciones: trigo, cebada, avena, yeros, arricas, centeno, habas, titos, arbejas, nabos, ajos y lino.
[MADOZ, Pascual (1845-50). Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar. Imprenta de D. Pascual Madoz. Calle de Jesús y María, núm.28 & Est. Tipográfico-Literario Universal, Calle de la Madera baja, núm.4. Madrid.] 1845: Tomo I (ABA-ALI), Tomo II (ALI-ARZ); 1846: Tomo III (ARR-BAR), Tomo IV (BAR-BUZ), Tomo V (CAA-CAR); 1847: Tomo VI (CAS-COR), Tomo VII (COR-EZT), Tomo VIII (FAB-GUA), Tomo IX (GUA-JUZ), Tomo X (LAB-MAD); 1848: Tomo XI (MAD-MOS); 1849: Tomo XII (NAB-PEZ), Tomo XIII (PIA-SAZ), Tomo XIV (SEA-TOL), Tomo XV (TOL-VET); 1850: Tomo XVI (VIA-ZUZ). Consultas online: diccionariomadoz.com1911-1950 Estudis Seniencs
Catalunya: Mas de l'Amat (la Sénia, Montsià)
Les terres de secà. Al voltant del mas es distribuïen les terres de conreu. Estaven organitzades en bancals adaptats a l'orografia del terreny. A sectors i a moments treballaven seguint la tècnica del guaret i de la rotació de conreus. Combinaven amb el blat els farratges per als animals: pipirigall, pesolina o bundància (herba de l'abundància), garranda... Cada sector tenia un nom i s'hi solia conrear un producte concret. Els sectors principals eren: [...]
Els productes més conreats, base de l'alimentació familiar i animal, eren els farratges, el blat i les patates. Les terres de secà es distribuïen en bancals al voltant de l'edifici del mas. Ocupaven una superfície organitada en sectors diferenciats físicament i toponímicament. També hi havia un sector destinat als cigrons i les guixes. Per als animals es conreava panís, ordi, pesolina -que li deien 'bundància'-, sègol... [...]
Els productes més conreats, base de l'alimentació familiar i animal, eren els farratges, el blat i les patates. [...] Els farratges eren també variats. Hi havia un bancal que li deien el de la ferratja. Hi feien ordi i el segaven verd, abans que granés [abans ho diu del sègol]. També conreaven, per als matxos, pipirigall, pesolina o 'bundància', i a llocs garranda. Les terres es treballaven amb el sistema de guaret o amb rotació de conreus. La terra de blat de la Cogula, per exemple, darrere els corrals, la conreaven un any i l'altre la deixaven descansar. Al Maset (mas de Sargento) només hi conreaven blat i quatre patates.
[CENTRE DE ESTUDIS SENIENCS (2010): Viure al Mas de l'Amat. Testimonis orals sobre formes de vida i de treball tradicionals als Ports (1911-1950). Lo Senienc. Memòria, natura i llengua, nº 7, pp. 27-49. Racó de la Memòria. Entrevistes a quatre germans de la família Segura-Albesa.] raco.cat
www.jacint.es - portellweb@yahoo.es
Recopilación bibliográfica y transcripciones de Jacint Cerdà
