Torvisco; matapoll

Daphne gnidium

1630 Establiments Vilafamés

País Valencià: Vilafamés (Plana Alta)

[fol. 6] ABEURADORS

Qualsevol persona que llavara, nadara o de qualsevol manera embrutara la aygua de qualsevols abeuradors del terme, pague deu sous.

Ittem qui matapollara, emponsonyara, posara espart a remulla o sabó, ni altra cosa dañosa per als nodriments en dits abeuradors, pague sexanta dous tot hom acusador, y més lo dany que causara.

Ittem ningún bestiar gros ni menut (salvo animals de treball) abeure en los abeuradors de davall Sant Antoni, sots pena de deu sous.

Ittem que ningun bestiar gros ni menut ans ni després de aver abeurat se detinga entorn del abeurador a docentes passes, ans be fassa lloch als demés (que) voldrian abeurar, sots pena de sexanta sous.

Ittem establim per a conservació de dits abeuradors que los jurats vagen un dia a regoneyxer aquells sots pena de venir contra son jurament y no mirar per lo be comú.

Ittem per la poca aygua que ja [hi ha] en lo pou del Pla es necessari ques guarde per als animals de faena. Volem que ningun bestiar gros ni menut y [hi] abeure sots pena de deu sous.

Ittem per lo gran dany que resulta de faltar l'aygua en los aburadors ayxí de davant la font, com davall Sant Antoni, establim que ningú sia gossat en fer abús de traure aygua a càrregues de dits abeuradors, sots pena de sexanta sous, y de nit lo doble.

Ittem qui traurà aygua de dits aburadors per a abeurar qualsevol género de animals (salvo la dula dels porchs y els animals de faena) pague deu sous, y de nit lo doble.

Ittem qui foradara dits abeuradors, pague coranta sous de dia, y de nit lo doble.

[DÍAZ MANTECA, Eugeni (1982): Establiments de la Vila de Vilafamés. Excma. Diputació Provincial. Castelló.] Transcripción del lmanuscrito titulado: "Libro de establecimiento de la villa de Villafamés del año 1630", en: repositori.uji.es

1916 Cuadros de Costums

País Valencià: Castelló de la Plana

(Fang y tarquím.) Clasificació de les formes, clases, o Costúms de la peixquera de les anguiles en la contorná de Castelló de la Plana: en pinta, en raqueta, en mornéll, en gambér, en ám o en la canyeta, en cáls, en matapóll, en cartuchos de pólvora, en cartuchos de dinamita, a la encesa, a escabusó limpio, y trapichant. [...] La matapollá no es átra còsa que la intoxicació incompleta de les aigües, empleant picadura recient de matapóll o torvisco, planta ácre e irritánt tanto més que la raíl de Gengibre, y clar está que les anguiles que es peixquen per este procediment, produeixen irritacións e inflamacións en el estòmec y ventre dels que les mengen. [...] (pp.148 i 150, pdf 1)

[RIBÉS Y SANGÜESA, Enrich (1916): Cuadros de Costúms Castellonénchs, en aditament de tipos de la tèrra (en serio y en broma). Obra premià per unanimitat en los Jochs Florals de lo Rat-Penat celebrats en Valencia el dia 31 de agost del any 1915. Imp. Hijos de J. Armengot. Castellón.] repositori.uji.es (2 pdf)

1920 J. Pascual Tirado

País Valencià: Castelló de la Plana

Toni de la Malena es un llaurador molt animós; es negre i cabut i te una esquena de resistencia, que gracias a tindre-la sempre plegá cap a terra, pot mantindre als huit críos que li ha donat la seua Sènta, mes coneguda per 'la Panera' o la conilla del carrer. [...]

Quna no hi ha cas per a la xarcullera i aixá, i la abundancia d'aigua en la céquia de l'Obra manté ociosa la tahona, Toni de la Malena se dedique al cadars i al matapoll. [...]

*Cadars: Seda basta dels capolls enredats, que no es fila al torn.

[PASCUAL TIRADO, José (1920): De la Vida Castellonera: La Font de la Reina. pp.137-142. En el Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura (BSCC). Número V. Septiembre de MCMXX. Castellón.] castellonenca.com

www.jacint.es - portellweb@yahoo.es

Recopilación bibliográfica y transcripciones de Jacint Cerdà