Tomatera; tomatera, tomaquera
Solanum lycopersicum
1911-1950 Estudis Seniencs
Catalunya: Mas de l'Amat (la Sénia, Montsià)
Golfes. Estaven al damunt dels corrals de les ovelles, en una alçada lleugerament superior a la del pis de la casa. Això obligava a pujar dos esgraons per accedir-hi. Tenia també porta al carrer, aixecada. El terra era de llistons i taulons. S'hi guardava el blat, el panís i altres productes agrícoles que calia conservar: figues seques, fesols, cigrons, tomates de penjar, maçanes, prunes... [...]
L'alimentació de la família era força variada. Produïen cigrons, fesols, guixes, tomates, carabasses, col, maçanes... En una finca propera, al temps collien prunes. També diferents tipus de bolets. Les gallines els donaven ous i el corral o el bosc, carn variada. De peix només menjaven abadejo. Feien conserves diferents: de tomata, bolets, frito, embotits i pernils, melmelades... El blat, a més de per farina, el destinaven a fer sèmola. El molien una mica menys perquè tingués la textura adequada. De sèmola també en feien de panís. [...]
La mare feia molt bons guisats. Un de carn i patates sempre el volien els enginyers i guàrdia civils quan visitaven el mas. També solia fer patates bullides en pell que sofregia amb una paellada de ceba i tomata fregides. Al temps de les morenetes [fredolics] feia un guisat de patates i morenetes amb picada d'all i ametla. [...]
De cafè només en bevien quan en portaven uns parents de Barcelona. El molien passant pel damunt una botella de xampany. Les mateixes que feien servir per fer conserva de tomata.
[CENTRE DE ESTUDIS SENIENCS (2010): Viure al Mas de l'Amat. Testimonis orals sobre formes de vida i de treball tradicionals als Ports (1911-1950). Lo Senienc. Memòria, natura i llengua, nº 7, pp. 27-49. Racó de la Memòria. Entrevistes a quatre germans de la família Segura-Albesa.] raco.cat
1916 Enric Ribés i Sangüesa
País Valencià: Castelló de la Plana
(La Magdalena, de regrés) De sis a sèt de la vesprá, arriben al pòble, en ells úlls ròjos com dos tomates madures, y apoyáts en canyes y gayatos, cuant nó acompanyáts per la mona amílica que agarren en la Madalena y fént pasaetes com si anaren a matár l' aranya. [...] (p.29, pdf 1)
(Banys de sòl.) De tóts modos, com la casa própia sent xicoteta es grant, el que té un masét, al masét s' en vá en la familieta, y entre sòl y sombra, disfruten tirantli als tomateréts y átres cosetes apetitóses y a l' hora del crepúscul, als que pasen en el tren o pasegen per la vía, saluden en els mocadórs y sombreros de palma, cridánt ¡mos quedém! ¡mos quedém! [...] (p.147, pdf 1)
(La plegá de les garròfes.) Hasta fá uns vint anys, que 'n les masáes, per la nit, donáven als llogáts lo que élls diuen un plát de calént, o siga l' ólla de mas que es una meçcla de fesòls, arròç, pataques, carabaça, y un chorritó d' óli per-a la sofregida de ceba, tomata y álls; pero, el últim día de la plegá en conter de l' ólla rególfa els acontentaben en una caçola d' arróç en cárn, de propina. (p.178, pdf 1)
(Eleménts de la sèrie alcohólica. El tórt de Guía.) Les revenedores del mercát al vorer aquéll Adán... en camisòla, pues... ¡si quieres tripíta! li soltaben una serie de piropos que no son per-a descríts, perque de descarát, poca vergonya, morrál, bacó y ca... llém, no 'l deixaben y a força de tomatáes, patacáes y figáes, el féen retirár. (p.187, pdf 2)
[RIBÉS Y SANGÜESA, Enrich (1916): Cuadros de Costúms Castellonénchs, en aditament de tipos de la tèrra (en serio y en broma). Obra premià per unanimitat en los Jochs Florals de lo Rat-Penat celebrats en Valencia el dia 31 de agost del any 1915. Imp. Hijos de J. Armengot. Castellón.] repositori.uji.es (2 pdf)
1920 José Pascual Tirado
País Valencià: Castelló de la Plana
(La mare) en veu xillona, forta i destemplá cride: - ¡Planter de tomates! ¡planter de cebollí! ¡planter de moniatos! Apenes s'obrin les primeres portes del Raval, mentres alguns trauen els carros i altres s'en van a fe roglet per les ferreries o bé a la repartida de la tanda, ja se ou la veu de la marjalera que regire carrers i cases i es fica a la força en tots els oits ¡si será forta!... ¡Planter de tomates! ¡planter de cebollí! ¡planter de moniatos! [...]
[PASCUAL TIRADO, José (1920): De la Vida Castellonera: La Font de la Reina. pp.137-142. En el Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura (BSCC). Número V. Septiembre de MCMXX. Castellón.] castellonenca.com
1920 José Pascual Tirado
País Valencià: Castelló de la Plana
-Nela, amanix l'alforja mentres me 'n vaig a casa el pròm [prohom]. Vull vore si demane l'aigua per a 'ls fesols. Pòsam un tros de canssalá i quatre alls, que pá i tomates encara 'n tinc en la barraca. [...] ¡Qué ceguerosa es l'aigua! Hòmens n'hi ha que no doblarien l'espinás per a arreplegar un bolsillo perdut en lo carrer i per regar una galera* de tomates perden... la vergonya i tot.
*Galera: conjunt de dos rengles de tomateres que descansen damunt de dos canyes (DCVB, Castelló de la Plana)
[PASCUAL TIRADO, José (1920): De la Vida Castellonera: Coses de la 'regá'. pp.213-216. En el Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura (BSCC). Número VII. Noviembre de MCMXX. Castellón.] castellonenca.com
www.jacint.es - portellweb@yahoo.es
Recopilación bibliográfica y transcripciones de Jacint Cerdà
