Tomatera; tomatera, tomaquera

Solanum lycopersicum

1916 Cuadros de Costums

País Valencià: Castelló de la Plana

(La Magdalena, de regrés) De sis a sèt de la vesprá, arriben al pòble, en ells úlls ròjos com dos tomates madures, y apoyáts en canyes y gayatos, cuant nó acompanyáts per la mona amílica que agarren en la Madalena y fént pasaetes com si anaren a matár l' aranya. [...] (p.29, pdf 1)

(Banys de sòl.) De tóts modos, com la casa própia sent xicoteta es grant, el que té un masét, al masét s' en vá en la familieta, y entre sòl y sombra, disfruten tirantli als tomateréts y átres cosetes apetitóses y a l' hora del crepúscul, als que pasen en el tren o pasegen per la vía, saluden en els mocadórs y sombreros de palma, cridánt ¡mos quedém! ¡mos quedém! [...] (p.147, pdf 1)

(La plegá de les garròfes.) Hasta fá uns vint anys, que 'n les masáes, per la nit, donáven als llogáts lo que élls diuen un plát de calént, o siga l' ólla de mas que es una meçcla de fesòls, arròç, pataques, carabaça, y un chorritó d' óli per-a la sofregida de ceba, tomata y álls; pero, el últim día de la plegá en conter de l' ólla rególfa els acontentaben en una caçola d' arróç en cárn, de propina.  (p.178, pdf 1)

(Eleménts de la sèrie alcohólica. El tórt de Guía.) Les revenedores del mercát al vorer aquéll Adán... en camisòla, pues... ¡si quieres tripíta! li soltaben una serie de piropos que no son per-a descríts, perque de descarát, poca vergonya, morrál, bacó y ca... llém, no 'l deixaben y a força de tomatáes, patacáes y figáes, el féen retirár. (p.187, pdf 2)

[RIBÉS Y SANGÜESA, Enrich (1916): Cuadros de Costúms Castellonénchs, en aditament de tipos de la tèrra (en serio y en broma). Obra premià per unanimitat en los Jochs Florals de lo Rat-Penat celebrats en Valencia el dia 31 de agost del any 1915. Imp. Hijos de J. Armengot. Castellón.] repositori.uji.es (2 pdf)

1920 J. Pascual Tirado

País Valencià: Castelló de la Plana

Toni de la Malena es un llaurador molt animós; es negre i cabut i te una esquena de resistencia, que gracias a tindre-la sempre plegá cap a terra, pot mantindre als huit críos que li ha donat la seua Sènta, mes coneguda per 'la Panera' o la conilla del carrer. [...]

(La mare) en veu xillona, forta i destemplá cride: -¡Planter de tomates! ¡planter de cebollí! ¡planter de moniatos! Apenes s'obrin les primeres portes del Raval, mentres alguns trauen els carros i altres s'en van a fe roglet per les ferreries o bé a la repartida de la tanda, ja se ou la veu de la marjalera que regire carrers i cases i es fica a la força en tots els oits ¡si será forta!... -¡Planter de tomates! ¡planter de cebollí! ¡planter de moniatos!

[PASCUAL TIRADO, José (1920): De la Vida Castellonera: La Font de la Reina. pp.137-142. En el Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura (BSCC). Número V. Septiembre de MCMXX. Castellón.] castellonenca.com

1920 J. Pascual Tirado

País Valencià: Castelló de la Plana

-Nela, amanix l'alforja mentres me 'n vaig a casa el pròm [prohom]. Vull vore si demane l'aigua per a 'ls fesols. Pòsam un tros de canssalá i quatre alls, que pá i tomates encara 'n tinc en la barraca. [...] ¡Qué ceguerosa es l'aigua! Hòmens n'hi ha que no doblarien l'espinás per a arreplegar un bolsillo perdut en lo carrer i per regar una galera* de tomates perden... la vergonya i tot.

*Galera: conjunt de dos rengles de tomateres que descansen damunt de dos canyes (DCVB, Castelló de la Plana)

[PASCUAL TIRADO, José (1920): De la Vida Castellonera: Coses de la "regá". pp.213-216. En el Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura (BSCC). Número VII. Noviembre de MCMXX. Castellón.] castellonenca.com

www.jacint.es - portellweb@yahoo.es

Recopilación bibliográfica y transcripciones de Jacint Cerdà