Saúco, saúco negro, yezgo; saüc

Sambucus nigra

s. V Diccionario DiCCA-XV

Reino de Aragón

[letra] A:

«de apio e de finojo e yerua brenca [culantrillo] e las corteças del sabuco por ygual peso e cueze estas cosas en vna olla nueva llena de agua fasta que torne a·la quarta parte e cola esta agua et torna·lo a cozer con agaricon vna onça polipodio dos onças pitimo [cuscuta] vna onça mjel aquello que entendieres que cunpla: et cuega fasta la meitad e cuela·lo e da este xarope al paçiente en ayunas antes de·la aseçion:» [B-Recetario-050r (1471)]

[Diccionario del castellano del siglo XV en la Corona de Aragón (DiCCA-XV)] ghcl.ub.edu

ss. XV/XVI Glossario

General

sauco sust. Yezgo, un arbusto o arbolillo de la familia de las caprifoliáceas; Sambucus nigra

vnguento sust. Medicamento compuesto, de consistencia intermedia entre aceite y emplasto, que se aplica exteriormente (Herrera) [...]

vnguento marciaton Ungüento que toma su nombre de Martianum, médico famoso, compuesto de aceite añejo y de nardo, enjundia, manteca, cera amarilla, yezgo (Sambucus nigra), menta, calamento y artemisa: “Vnguentum marciaton magnum a martiano peritissimo medico dicitur a quo fuit inuentum quod facit ad dolorem & frigiditatem capitis . . .” (Antidotarium Nicolai, L1525, 269r)

Vol. 71, No. 1, Spring 2017, Romania Mediterranea IV: Saladino Ferro d'Ascoli, Compendium aromatariorum (ca. 1450); Alonso Rodríguez de Tudela, El compendio de los boticarios (1515) -traducción castellana-; A Compendium for Apothecaries. (Glossario según el Diccionario herbario de textos antiguos y premodernos de Capuano, 2017: brepolsonline.net)

1580 Onofre Pou

Catalunya

Les parts del Arbre, y altres:

[...] La canoca hueca, o tova, con la del sauc, y de la caña. [...] (fulles 40-42)

*No transcribim la traducció en llatí

[POU, Onofre (1580): Iesus: Thesaurus Puerilis. Authore Onophrio Povio Gerundensi Artium Doctore. Apud Ioannem Paulum Menescal. Barcinone.] books.google.es

1764 Ros

País Valencià

Sahùch, saúco, árbol.

[ROS, Carlos (1764): Diccionario Valenciano-Castellano, escrito por Carlos Ros, Notario y Escrivano público, por Autoridades Apostólica, y Real, natural de esta muy Noble Insigne, Lealíssima, y Coronada Ciudad de Valencia. En Valencia. En la Imprenta de Benito Monfort, junto al Hospital de los Estudiantes. Año 1764.] books.google.es

1823 Bory de Saint-Vincent

Galicia: Betanzos (La Coruña)

4. PROVINCE DE LUGO. [...] En arrivant a Bétanzos nous remarquions déjà les bourgeons du Sureau [saúco] très-gonflés et les fleurs des arbres fruitiers prètes d'éclore; à la Corogne toutes les fleurs étaient épanouies sur les amandiers, le Lilas poignait, les feuilles commençaient à verdoyer, les Violettes parfumaient l'air, le printemps avait commencé. (p.405)

[BORY DE SAINT-VINCENT, Jean-Baptiste (1823): Guide du Voyageur en Espagne, par M. Bory de Saint-Vincent, correspondant de l'académie de sciences, l'un des officiers supérieurs anciennement attachés au dépôt de la guerre, et aide-de-camp de son excellence le duc de Dalmatie, durant la dernière guerre d'Espagne (1808 a 1813). Louis Janet, librairie, rue Saint-Jaques, n.º 5. Paris. 1823.] books.google.es

1911-1950 Estudis Seniencs

Catalunya: Mas de l'Amat (la Sénia, Montsià)

La mare tenia un bon coneixement de les herbes remeieres que hi havia a la zona. Maria i Ramon en recorden alguns usos, encara que la mare no els va transmetre tots els seus coneixements sobre el tema perquè van marxar joves del mas:

- Per a les inflamacions feien servir timó o farigola.
- Si es constipaven, floreta de saüc o bullir timó, ginebre i brots d'espígol.
- Per al mal de panxa, surron [sarronet de pastor, Capsella bursa-pastoris].
- La falaguera vera la feien servir per a rebaixar la sang; era molt poc abundant, només n'hi havia a llocs d'ombria i amb molt de brosquil.
- Per al fetge feien servir setge.
- Per a les ferides, sempre tenien aigua seginada oxigenada i alcohol.
- Si un malet s'infectava, posaven un clofoll de ceba i unes gotes d'oli posat al foc. Es feia un empast que es posava damunt de la infecció i s'embolicava la zona amb una gasa.
- El millor desinfectant era rentar amb aigua de timó.
- Per a prevenir les picades d'escurçó, la mare els feia portar alls al damunt. Aquests animals es posaven travessers, als llocs de pas. Si picaven, calia xuplar la picada i escopir. Es posava una cinta ben subjecta (preta) perquè no circulés el verí cap al cor. Solien picar a les ovelles, i si s'adonaven, les podien salvar, evitant que beguessin. La picada s'unflava i, si es punxava, sortia un suc amb el verí i l'animal se salvava. [...]

Per al referedat, flor de saüc amb mel.

[CENTRE DE ESTUDIS SENIENCS (2010): Viure al Mas de l'Amat. Testimonis orals sobre formes de vida i de treball tradicionals als Ports (1911-1950). Lo Senienc. Memòria, natura i llengua, nº 7, pp. 27-49. Racó de la Memòria. Entrevistes a quatre germans de la família Segura-Albesa.] raco.cat

www.jacint.es - portellweb@yahoo.es

Recopilación bibliográfica y transcripciones de Jacint Cerdà