Romero, dendrolíbano; romer

Rosmarinus officinalis


Pantalla anterior


ss. XV/XVI Glossario

General

dendrolibano sust. Romero; Rosmarinus officinalis

dianthos sust. Electuario cuyo ingrediente principal es la flor del romero

pigra adj. Medicina compuesta de áloe, cinamomo, nardo, costo, azafrán, esquinanto, xilobálsamo, almástiga, ásaro, romero, amomo, ajenjo y miel; se empleaba contra dolencias de la cabeza y del estómago de causa fría, para ayudar con la digestión, para suprimir los vómitos, para socorrer la frialdad de la madre y para ayudar con la concepción (Antidotarium Nicolai, L1525, 263v)

Vol. 71, No. 1, Spring 2017, Romania Mediterranea IV: Saladino Ferro d'Ascoli, Compendium aromatariorum (ca. 1450); Alonso Rodríguez de Tudela, El compendio de los boticarios (1515) -traducción castellana-; A Compendium for Apothecaries. (Glossario según el Diccionario herbario de textos antiguos y premodernos de Capuano, 2017: brepolsonline.net)


1765 Nicolás Fernández de Moratín

España

II - XLIX.

Salvia, retama, ruda, y el romero,

y el vinagre los cura enfermedades,

y el zumaque da alivio al pie ligero

del despeado en las fragosidades,

y el vitriolo, azufre y bedegambre*

de la sarna molesta quitó el hambre.

*Bedebambre: vedegambre, "Una onza de eléboro negro y de euforvio, que es bedegumbre en polvos." Arredondo. Albeif., ed. 1658, f.138 (RAE, tesoro)

[Hablando de los perros]

[FERNÁNDEZ DE MORATÍN, Nicolás (1765): La Diana, o Arte de la Caza: Poema dedicado al Serenísimo Señor D. Luis Antonio Jayme de Borbón, Infante de las Españas, etc. Por Don Nicolás Fernández de Moratín, Criado de la Reyna Madre Nuestra Señora. Oficina de Miguel Escribano, Año de 1765. Madrid.] books.google.es


1823 Bory de Saint-Vincent

Catalunya

11. PRINCIPAUTÉ DE CATALOGNE. [...] Loin de proscrire les arbres comme le Castillan, l'habitant de Catalogne connaît l'importance des forêts; non-seulement il ne porte point dans le sein de celles-ci une imprévoyante cognée, mais il les ménage, les soigne ou les exploite avec régularité; il les augmente même par des plantations bien entendues. Aussi ne voit-on nulle part, dans la Péninsule, autant d'arbres divers; tous ceux de la France, entre autres l'Ormeau [olmo], le Hêtre [haya], le Châtaignier et diverses espèces de Chênes, y mêlent dans les bois leurs rameaux à ceux des Lauriers, des Cyprès et d'autres arbres habitants de climats plus chauds; c'est ici que les Cistes, les Myrtes et les Romarins commencent à croîre pour parfumer les coteaux arides où les forèts n'ont encore pu s'étendre. (p.323)

Extremadura: Montehermoso (Valle de Alagón, Cáceres)

23. PROVINCE DE CACÉRÈS. [...] Montéhermoso, sur la rive gauche du Rio Alagon, au milieu de vastes plateaux qui produisent quelques grains, mais qui sont presque en totalité abandonnés aux arbustes sauvages, tels que les Cistes, Romarins et Arbousiers [madroños], quand ils ne sont pas couverts d'Yeuses, de Bellotes et de Suriers. (p.504)

[BORY DE SAINT-VINCENT, Jean-Baptiste (1823): Guide du Voyageur en Espagne, par M. Bory de Saint-Vincent, correspondant de l'académie de sciences, l'un des officiers supérieurs anciennement attachés au dépôt de la guerre, et aide-de-camp de son excellence le duc de Dalmatie, durant la dernière guerre d'Espagne (1808 a 1813). Louis Janet, librairie, rue Saint-Jaques, n.º 5. Paris. 1823.] books.google.es


1845-1850 Madoz

País Valencià

ALCOY [antiguo partido judicial de Alcoi, l'Alcoià, Alacant]: En todos estos montes es prodigiosa la vegetación, si bien el arbolado ha disminuido mucho, especialmente en el Carrascal, a consecuencia de los cortes de leña y madera para surtido de las fábricas que hay en la ciudad de Alcoy, pero aún es considerable el número de pinos, carrascas y tejos y otros árboles silvestres que crecen en las montañas; la tierra caliza y arcillosa de que generalmente se compone la superficie de las mismas, hace que abunden el espliego, romero, tomillo, con muchas otras plantas aromáticas y medicinales, y multitud variada de flores que embalsaman el aire.

Aragón

AGUSTIN (SAN) [San Agustín, municipio de la comarca Gúdar-Javalambre, Teruel]: El monte por la parte que linda con Olva [Olba], se halla cubierto de espesos bosques de rebollar, con mucha planta de aliaga, romero, coscojo, enebro y chaparro.

ALCALA DE GURREA [Alcalá de Gurrea, Hoya de Huesca, Huesca]: Carece de bosque y arbolado, y cría solo yerbas, coscojo y romero que aprovechan para el combustible.

Catalunya

AINETO [pueblo de Lladorre, Pallars Sobirà, Lleida]: (Montes) con abundancia de romero que sirve para la cría de colmenas.

Castilla-La Mancha

ALCONCHEL [Alconchel de la Estrella, municipio de la Mancha Alta, Cuenca]: Hay algún viñedo y colmenas que se sostienen con los romeros, arbustos y flores del monte.

[MADOZ, Pascual (1845-50). Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar. Imprenta de D. Pascual Madoz. Calle de Jesús y María, núm.28 & Est. Tipográfico-Literario Universal, Calle de la Madera baja, núm.4. Madrid.] 1845: Tomo I (ABA-ALI), Tomo II (ALI-ARZ); 1846: Tomo III (ARR-BAR), Tomo IV (BAR-BUZ), Tomo V (CAA-CAR); 1847: Tomo VI (CAS-COR), Tomo VII (COR-EZT), Tomo VIII (FAB-GUA), Tomo IX (GUA-JUZ), Tomo X (LAB-MAD); 1848: Tomo XI (MAD-MOS); 1849: Tomo XII (NAB-PEZ), Tomo XIII (PIA-SAZ), Tomo XIV (SEA-TOL), Tomo XV (TOL-VET); 1850: Tomo XVI (VIA-ZUZ). Consultas online: diccionariomadoz.com


1857 Lorenzo Grafulla

Aragón: Matarranya / País Valencià: Tinença de Benifassà (Baix Maestrat) / Catalunya: Montsià

(La Pobla de Benifasar) los montes producen pinos, romeros, sabinas, enebros y espliegos, con algunas canteras de cal. Sus producciones son trigo, maíz, patatas, frutas y algo de miel; se cría ganado lanar y cabrío, hay abundante caza de conejos, perdices, con algunos corzos y venados, y se pescan barbos y truchas. [De Madoz, V. PUEBLA DE BENIFAZA.] [nº 131, de 15 de septiembre]

(Historieta de cuando el tío Silverio, de Valderrobres era carlista y, según dice, Alcalde de los puertos). Discurran ustedes si quedaría yo sorprendido con tal hallazgo y semejantes súplicas; así que, después de breves momentos de contemplar a un semejante mío tendido en tierra entre los romeros, inmóvil, sin tener valor para incorporarse, le contesté... [nº 141, 30 de enero de 1889]

[GRAFULLA, Lorenzo (1888): "Un paseo por los Puertos de Beceite", en "La Asociación: revista profesional y científica de medicina y cirugía, farmacia y veterinaria de la provincia de Teruel" (1883-1891), por entregas, desde el nº 123, de 15 de mayo de 1888, al nº 150, de 15 de junio de 1889.] bibliotecavirtual.aragon.es


1911-1950 Estudis Seniencs

Catalunya: Mas de l'Amat (la Sénia, Montsià)

Una activitat a part era l'apicultura. A l'hivern tenien vasos al monte, dalt del mas. A temporades els portaven a la Fou, i de vegades a prop de Beseit, on hi havia romer i es feia una mel molt bona. En aquesta zona hi posava mel molta gent. Feien una mel molt valorada. Van arribar a tenir 30 vasos. Venien la cera en forma de brescam, a l'agost quan tallaven. Venien compradors de fora a buscar-ne. [...]

[CENTRE DE ESTUDIS SENIENCS (2010): Viure al Mas de l'Amat. Testimonis orals sobre formes de vida i de treball tradicionals als Ports (1911-1950). Lo Senienc. Memòria, natura i llengua, nº 7, pp. 27-49. Racó de la Memòria. Entrevistes a quatre germans de la família Segura-Albesa.] raco.cat


1916 Enric Ribés i Sangüesa

País Valencià: Castelló de la Plana

Yó no sóc jove ni véll; estic com 'el Coloso de Rodas', escarramát sobre un estrét, en un pèu apoyát en la montanya de les ilusions mòrtes y, en l'atre, sosteníntme en la montanya del atre costát, mes rocósa, mes llisa y mes pendent, sinse ginestas ni timonéts, espígols ni romérs, ahon poder agarrarme, cuant mon còs -er lléy de vida- no tinga fòrça per-a mantindres dret y caiga redolant, en braços de la traisionera mòrt, desapareixént per-a sempre, en les entranyes de la tèrra. [...] (p.10, pdf 1)

(La plegá de les garròfes.) Els amos de les finques, els propietaris que pasáren el fòrt del estiu en el Gráu de Castelló, en les Villes, en Llucena del Cid, en la Vilavella, en Ontenient, yen Benasál, etc., van a respirár el aire de montanya menys oçoniçát pero més bó, més séc, més saludable, en el que no se sent la farúm del péix, ni del alquitrá, ni dels gambérs y eixèrxies, sinó els gratísims perfums de les ginestes y espigóls, dels romérs y timonéts. [...] (p.176, pdf 1)

(De la familia bòvida. Miguel, no aprovechas.) Els díes de faena anaba de còs de camisa, pantaló apedaçát, espardenyes de cara ampla y sinse rés al cáp unes vóltes y átres, en la gorreta calá com una coqueta en panses a mitj coure; pero en les festes, vestía decentét, en trajét de bluseta, pantaló, gorra nòva, calcetíns de colór de llagrimál de ictèric y botes de sinyór tronát y en un clavellét o una flor o un troçét de timonét o de romér, segóns la época, sobre el pabelló de la orella dreta, miránt a tóts en sonriseta eterna. (p.199, pdf 2)

[RIBÉS Y SANGÜESA, Enrich (1916): Cuadros de Costúms Castellonénchs, en aditament de tipos de la tèrra (en serio y en broma). Obra premià per unanimitat en los Jochs Florals de lo Rat-Penat celebrats en Valencia el dia 31 de agost del any 1915. Imp. Hijos de J. Armengot. Castellón.] repositori.uji.es (2 pdf)


www.jacint.es - portellweb@yahoo.es

Recopilación bibliográfica y transcripciones de Jacint Cerdà

En continua actualización.