Pimiento; pebrotera, pebrera, pesteta, coralet

Capsicum spp.


Pantalla anterior


1764 Ros

País Valencià

Pèbre, pimienta: especia aromática que viene de la India Oriental. La pimienta que se hace del pimiento molido, después de seco, se nombra en valenciano, pèbre roig.

[ROS, Carlos (1764): Diccionario Valenciano-Castellano, escrito por Carlos Ros, Notario y Escrivano público, por Autoridades Apostólica, y Real, natural de esta muy Noble Insigne, Lealíssima, y Coronada Ciudad de Valencia. En Valencia. En la Imprenta de Benito Monfort, junto al Hospital de los Estudiantes. Año 1764.] books.google.es


1823 Bory de Saint-Vincent

Andalucía

8. L'ANDALUSIE. [...] Les côtes n'offrent pas moins de sources de richesses, et les pêcheries d'Anchois et de Thons [atunes] y rivalisent avec celles de Provence; les melons les plus parfumés, la pastèque [sandía] et d'autres cucurbitàcées, des Oignons sucrés d'un volume extraordinaire, de l'ail dont on exporte le superflu, des pimens piquans ou doux, la garbance ou Pois-chiche, des figues qu'on mange fraîches ou desséchées, avec des olives diversement préparées, les plus grosses et les meilleures connues, couvrent les marchés des villes. La plupart des poissons d'eau douce du reste de l'Europe se retrouvent dans les rivières de l'Andalousie où les Esturgeons du Guadalquivir y atteignent une taille démesurée. [...] (p.307)

[BORY DE SAINT-VINCENT, Jean-Baptiste (1823): Guide du Voyageur en Espagne, par M. Bory de Saint-Vincent, correspondant de l'académie de sciences, l'un des officiers supérieurs anciennement attachés au dépôt de la guerre, et aide-de-camp de son excellence le duc de Dalmatie, durant la dernière guerre d'Espagne (1808 a 1813). Louis Janet, librairie, rue Saint-Jaques, n.º 5. Paris. 1823.] books.google.es


1845-1850 Madoz

País Valencià

ALBERIQUE (part. Jud., Valencia) [la Ribera Alta, València]: También se cosechan en abundancia aceite, algarroba, trigo, maíz, frutas, melones, pimientos apetecibles por lo grandes y dulces, alfalfa, hortaliza y legumbres.

Castilla y León

ALBILLAS [río Arbillas, afluente del Tiétar, discurre por Ávila]: Da movimiento a diferentes molinos harineros de Poyales del Hoyo, y a otros de pimiento.

Andalucía

AGUILAR DE LA FRONTERA [partido judicial de la comarca Campiña Sur, Córdoba]: El comercio consiste en la exportación de la hortaliza a los pueblos inmediatos, y el aceite, vino, trigo y pimientos secos a Sevilla, Málaga, Cádiz y los puertos.

[MADOZ, Pascual (1845-50). Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar. Imprenta de D. Pascual Madoz. Calle de Jesús y María, núm.28 & Est. Tipográfico-Literario Universal, Calle de la Madera baja, núm.4. Madrid. 1845: Volum I (ABA), Volum II (ALI); 1846: Volum III (ARR), Volum IV (BAR), Volum V (CAA); 1847: Volum VI (CAS), Volum VII (COR), Volum VIII (FAB), Volum IX (GUA), Volum X (LAB); 1848: Volum XI (MAD); 1849: Volum XII (NAB), Volum XIII (PIA), Volum XIV (SEA), Volum XV (TOL); 1850: Volum XVI (VIA)]


1916 Cuadros de Costums

País Valencià: Castelló de la Plana

(La Magdalena.) Completa este cuadro la degollació dels inocents, vullc dir, la matança y pelamenta de pollastres y conílls; y els frexitonéts d' anguiles, pernilét, cansalá vinaeta, caragòls de montanya, llonganiçetes, botifarronets de la Binsa, magrets y costelletes de cèrdo y de cabrit, alléts, cebeta, pesoléts, fesòls carícs, tavelles y carjoferes, etc., sinse faltar les ensalaetes de ansisam y andivia, olivetes del cuquello y vèrdes (sanseres y trecáes) en saborija, la tollineta,  çorra grasoneta [tonyina de sorra, plat típic] y el imprescindible all y óli, per-a la rostimenta de les chulles de borrego. Els mes modests y els mes pòbres, li tiren en bala al arroçét en ganya d' abaéjo, als talpóns y rates d' hòrta, a algún gát casolá y als caragolets plans en salsa carregaeta de coralét [pesteta]. [...] (p.24, pdf 1)

(El mestre Geperudét.) 'Pòbre, Salso, sempre m' enrecordaré d' éll! Encarqa 'm se represente en aquella bateta cuadros grans, de colórs (en una 'specie de culero en mitg l' esquena, per a enfundar el cóno truncát de la seua gèpa), y un cordó d' estám, en borldes negres, per-a sugectárla per la cintura y un barretét de púnt de calça, com si portára 'l cap dins d' una pebrera vèrda. [...] (p.41, pdf 1)

[RIBÉS Y SANGÜESA, Enrich (1916): Cuadros de Costúms Castellonénchs, en aditament de tipos de la tèrra (en serio y en broma). Obra premià per unanimitat en los Jochs Florals de lo Rat-Penat celebrats en Valencia el dia 31 de agost del any 1915. Imp. Hijos de J. Armengot. Castellón.] repositori.uji.es (2 pdf)


1920 J. Pascual Tirado

País Valencià: Castelló de la Plana

Per cert que l'altre dia fregant-li en una çamarra vella tant li va fregar en podeldoc* que la va encendre en flama... Vallgue que jo que estava llavant el piso li vaig soltar el poal, que si no la pobreta mor torrá com una pebrera.

*Podeldoc: bálsamo opodeldoc, alcoolado de jabón animal alcanforado.

[PASCUAL TIRADO, José (1920): De la Vida Castellonera: El Nadal de un remendó. pp.235-242. En el Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura (BSCC). Número VIII. Diciembre de MCMXX. Castellón.] castellonenca.com


www.jacint.es - portellweb@yahoo.es

Recopilación bibliográfica y transcripciones de Jacint Cerdà

En continua actualización.