Palmito; margalló, palma, dàtil de gos [fruit]

Chamaerops humilis


Pantalla anterior


1630 Establiments Vilafamés

País Valencià: Vilafamés (Plana Alta)

[fol. 62] MALLADES DE LA VILA

[...] Ittem lo palmeral del estret. [...]

[DÍAZ MANTECA, Eugeni (1982): Establiments de la Vila de Vilafamés. Excma. Diputació Provincial. Castelló.] Transcripción del lmanuscrito titulado: "Libro de establecimiento de la villa de Villafamés del año 1630", en: repositori.uji.es


1764 Ros

País Valencià

Fillola, con la o aguda, hijuela; cuando se toma por el cogollito que está en las entrañas del palmito, bueno de comer. Vease margallò.

Margallò, palmito: planta silvestre.

[ROS, Carlos (1764): Diccionario Valenciano-Castellano, escrito por Carlos Ros, Notario y Escrivano público, por Autoridades Apostólica, y Real, natural de esta muy Noble Insigne, Lealíssima, y Coronada Ciudad de Valencia. En Valencia. En la Imprenta de Benito Monfort, junto al Hospital de los Estudiantes. Año 1764.] books.google.es


1813 Varios autores

Ciudad de Valencia

Dietario del Dr. J. Centelles (1801-1825): Noticias extractadas de la Efemérides o bien sean sucesos memorables ocurridos en Valencia desde 1º de Enero de 1801 hasta fin de Diciembre de 1825. Escribíalos el Dr. D. Joaquín Centelles y Núñez, Presbítero del Hábito de San Juan de Jerusalén, Prior curado de la Iglesia Parroquial de San Juan del Hospital de dicha Orden, en esta Ciudad de Valencia. Natural de la Ciudad de Tortosa. Tomo 1.º Biblioteca Universitariañ. Var. en 4.º n.º 88.

El día de Ramos no llegan las palmas de Elche. p.576: Día 11 de Abril, no vinieron la palmas de Elche y solo hubo para los canónigos y ciudad. (En extracto).

[Manuscritos varios de Valencia. Tomo 3. Mss/587.] bivaldi.gva.es


1823 Bory de Saint-Vincent

Sistema Ibérico: València

3. VERSANT IBÉRIQUE. [...] Dès le royaume de Valence, on commençe à trouver le Chamaerops, petit palmier, le nain d'une famille que composent la plupart des géans élancés de la végétation; les souches de ce végétal rampent dans les terrains incultes, gagnent de proche en proche les champs défrichés par l'homme, s'en emparent et n' y permettent quelquefois plus de culture. [...] (p.207)

Sistema Bético

4. VERSANT BÉTIQUE. [...] Le Chamerops, ou Palmier-nain, est surtout le végétal de ces Andalousies dont la presque totalité forme le versant où nous sommes parvenus. Il couvre toute terre que l'homme ne lui dispute pas. [...] Cette seconde, renfermant le versant Bétique, le versant Ibérique, avec les bassins du Guadiana et du Tage, ressemble davantage aux régions des tropiques; c'est dans son étendue seulement que se trouve le Chamaerops ou Palmier-nain; que l'Agave forme des clôtures; que se cultive le Mûrier; que mûrissent la Datte et les Cactes, et qu'on voit le Buplèvre en arbre avec le Nérion y border le lit des torrens. [...] (p.213 y p.225)

Andalucía: Fuente Palmera (Valle Medio del Guadalquivir, Córdoba)

29. PROVINCE DE CORDOUE. [...] Enfin Fuente Palmera, dont la belle culture est une conquête sur les Chamaerops ou Palmiers nains qui avaient usurpé une contrée où les Murciens viennent récolter du Kermès sur les petits Chênes toujours verts des lieux arides. (p.559)

[BORY DE SAINT-VINCENT, Jean-Baptiste (1823): Guide du Voyageur en Espagne, par M. Bory de Saint-Vincent, correspondant de l'académie de sciences, l'un des officiers supérieurs anciennement attachés au dépôt de la guerre, et aide-de-camp de son excellence le duc de Dalmatie, durant la dernière guerre d'Espagne (1808 a 1813). Louis Janet, librairie, rue Saint-Jaques, n.º 5. Paris. 1823.] books.google.es


1861 Dirección General de Agricultura, Industria y Comercio

España

CAPÍTULO III. MONTES. II. DE LA DESAMORTIZACIÓN DE LOS MONTES. Nueva situación creada al ramo de los montes por las leyes de Desamortización. Conveniencia y necesidad de que los montes no desaparezcan. Clasificación por especies propuestas por la Junta facultativa para el cumplimiento de la ley. [...]

El Real decreto de 26 de Octubre de 1855, dividió los montes públicos para los efectos de la ley de desamortización, en las tres siguientes clases:

Primera. Montes que deben conservarse sujetos a las Ordenanzas del ramo y que se exceptúan, por tanto, de la enajenación. Se compuso esta con los de abetos, pinabetes, pinsapos, pinos, enebros, sabinas, tejos, hayas, castaños, avellanos, abedules, alisos, acebos, robles, rebollos, quejigos y piornos.

Segunda. Montes de enajenación dudosa, respecto de los cuales se había de decidir por el examen especial de cada caso particular. Correspondían a esta los alcornocales, encinares, mestizales y coscojales.

Y tercera. Montes que se declaraban desde luego en estado de venta. Las fresnedas, olmedas, lentiscales, cornicabrales, tarayales, alamedas, saucedas, retamares, acebuchales, almezales, bojedas, jarales, tomillares, brezales, palmitares, y demás no comprendidos en las anteriores.

[Texto completo en la página 117]

[Dirección General de Agricultura, Industria y Comercio (1861): Memoria elevada al Excmo. Sr. Ministro de Fomento por la Dirección General de Agricultura, Industria y Comercio sobre el estado de los ramos dependientes de la misma en Octubre de 1861. Imprenta Nacional. Madrid.] books.google.es


1916 Cuadros de Costums

País Valencià: Castelló de la Plana

(La missa en la Magdalena.) de predicador, tingueren a un frarét que estaba de tránsit en el Desèrt de les Palmes que pareixia fét de cartó-pedra, eixút de carns, baixét de talla, un pòc fiòles de margalló, nás afilát com el béc d' una bequeruda y úlls vius y blavets com els d' una anguila de riu sinse matapollár. Pero, caballers, ¡quin sermó! se podíen llogar cadiretes per-a escoltarlo, perque aquell homenét raquític y malaltís, dalt de la tróna estiraba el còll com una girafa cuant asoma el cap per damunt de la gabia. [...] (p.20, pdf 1)

(A la Magdalena.) Agüeles, agüelos, dònes, hòmens, xiquetes, xiquets, tóts a bandaes, anabem cap-a la Madalena; úns a pèu, atres a cabáll d' aques, machos y burros; pero els mes acomodats empleaben faetóns, galeretes, tartanetes, coches-diligències, carréts atartanats, carros en vèla y sinse vèla, en dèu o dotce asientos o cadires d' espart, ahon estaben com a figues en cofí. Y com alguns carros y caballeríes els portaben adornats en palmes, rams de llorér y de flórs, y baladres y murta y mantes bordáes en colors y poms de madronyos o alborsos d' estám, rójos, vèrts, gròcs, bláus y negres, y les colleres y colleróns en llaços llamatius y campanillos y  cascabélls, donaben a la festa un aspècte fantástic, poètic, algo que recordaba 'l salvagisme marróc. [...] (p.22, pdf 1)

(En el ravál de San Fèlix. El gran Cabanénch -torero-.) Anaba de bluseta blavenqueta, en tres núcs per-a asegurár les puntes; mocadorét al cóll, de colór de dátil de gós; y gorreta. [...] (p.90, pdf 1)

(La provesó del Córpus. Corroboració de la veritát del méu asèrt per un inciden casuàl.) Encara m' enrecorde de cuant ma mare em posaba el traje de piqué, més blanc que la llét de la cabreta que yò pasturaba per el jardí de ma casa; y els guants de seda blanca y fina, com el llóm de un arminyo, y la camisa més planchá y més lluenta que els mármols brunyíts de Carrara; y la corbata també llisa y tiesa, com si el lláç haguera següt fét en una fulla de palma alicantina, com la que yò portaba en la má, tan orgullós, tota plena de dolços a l' esglesia Majór, el día de la bendició del Diumenche de Rams; y les sabates blanquetes també, com els pitegüets de un corderét acabát de náixer. [...] (p.130, pdf 1)

(Banys de sòl.) De tóts modos, com la casa própia sent xicoteta es grant, el que té un masét, al masét s' en vá en la familieta, y entre sòl y sombra, disfruten tirantli als tomateréts y átres cosetes apetitóses y a l' hora del crepúscul, als que pasen en el tren o pasegen per la vía, saluden en els mocadórs y sombreros de palma, cridánt ¡mos quedém! ¡mos quedém! [...] (p.147, pdf 1)

(¡Els segadórs!) En conter de vestir el jaique, turbánt y sandalies o chinèles, encara sòlen lluir la burda camisòta y çaragüélls de lléns, sobretòt de palma y espardenyes de veta pasá. [...] (p.160, pdf 1)

(¡A la tarònja!) En cabaços de palma trasladen la collita a un puesto determnát de la finca, ahónt la pòsen sobre palla o en un llansòl de llèns gròs o una lona, per-a que no se rasque ni se casque. [...] Les encaixadores coloquen les fruites en les caixes en rincleres compactes y en imprceptible vagació; y les cabaçejadóres, les trasladen d' un puesto a un átre en cabaços bláncs de palma fina. En carros trasladen als almacéns les tarònjes, bé en tires de cabaços, unes damún tde átres u omplint les caixes. [...] (pp.171 i 173, pdf 1)

[RIBÉS Y SANGÜESA, Enrich (1916): Cuadros de Costúms Castellonénchs, en aditament de tipos de la tèrra (en serio y en broma). Obra premià per unanimitat en los Jochs Florals de lo Rat-Penat celebrats en Valencia el dia 31 de agost del any 1915. Imp. Hijos de J. Armengot. Castellón.] repositori.uji.es (2 pdf)


1920 A. Sánchez Gozalbo

País Valencià: Castelló de la Plana

Després que havíem oït la missa del Gall tornaven a casa a continuar pelant margallons, a tocar la sambomba i a posar el perol, en el xorritó d'òli al fòc, per a fer mongetes. El net ¡ la neta i 'ls demés xiquets gojaven llevant fulles als margallons per a buscar les fiòles i aplegar pronte a menjar-se la cabota. María no podía aguantar quan no li exien fiòles al seu margalló i rabiava i xillava. Dixava el margalló, agarrava la sambomba o tirave un grapat de panís roig clafidor dins del perol per a que saltaren les mongetes ben llunt i moure aixina rebombori i soroll. L'agüelo agarrava el margalló i 'ls ofería una cabota dolsa i blanquinosa.

[SÁNCHEZ GOZALBO, Ángel (1920): De la Vida Castellonera: El Nadal de Lluis i Ana María. pp.247-252. En el Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura (BSCC). Número VIII. Diciembre de MCMXX. Castellón.] castellonenca.com


1921 J. Pascual Tirado

País Valencià: Castelló de la Plana

-Com que 'n eixe tossal (la Madalena) no menjarien més que margallons i algun caragol -diu el maniser empinant-se la bota en el cap per amunt.

[PASCUAL TIRADO, J. (1921): De la vida castellonera: La darrera Gaiata. pp.46-53. En el Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura (BSCC). Número IX. Enero de MCMXXI. Año II. Castellón.] castellonenca.com


www.jacint.es - portellweb@yahoo.es

Recopilación bibliográfica y transcripciones de Jacint Cerdà

En continua actualización.