Otras plantas exóticas: te (Camellia sinensis), café o cafeto (Coffea spp.), jengibre (Zingiber officinale), magnolia (Mangolia spp.)


Pantalla anterior


1817 Agronomía o Diccionario Manual del Labrador

General

CAFÉ. Fruto de que abunda la parte mayor de la Arabia, y para ser bueno debe ser nuevo, limpio, bien criado y que no huela a moho. Se tuesta en una tartera de barro vidriado que es más sano que el cobre, revolviéndole con una cuchara de madera, hasta que esté casi negro, y después se muele en un molino de mano; pónese a hervir una onza en una azumbre de agua común como un cuarto de hora, retírase un poco la cafetera de la lumbre, revuélvese el agua con una cuchara, así para incorporarle, como para que no se vaya; vuélvese a poner al fuego otro cuarto de hora; después se aprata para que se asiente, y se echa caliente con azúcar en las tazas. [...] (p.29)

[AGRONOMÍA O DICCIONARIO MANUAL DEL LABRADOR. Contiene todos los conocimientos necesarios para gobernar las haciendas de campo, harcerlas producir y conservar la salud, con otras muchas instrucciones útiles y curiosas. Traducida del francés por D. P. C. DE L. En la Imprenta de la parte. Madrid.] 1817: Tomo I (A-B), Tomo II (C-F) [faltan tomos]


1823 Bory de Saint-Vincent

Andalucía: Sanlúcar de Barrameda (Costa Noroeste de Cádiz)

4. VERSANT BÉTIQUE. [...] Cette physionomie africaine du versant Bétique avait dès long-temps frappé notre habile modeste ami Don Simon de Rojas y Clémente, botaniste espagnol, qui s'est fait un nom dans les sciences par un excellent traité de la vigne. Elle lui inspira l'idée d'un jardin d'acclimatation que le gouvernement ne dédaigna pas d'encourager. On fournit à Clémente les moyens de l'établir. Il choisit comme la position la plus favorable la ville de San-Lucar de Baraméda, et le jaridn d'acclimatation prospérait quand nous arrivàmes en Andalousie. Nous y avons vu en pleine terre une multitude d'arbres utiles des régions les plus chaudes, qu'on y multipliait avec soin et dont on répandait des plants dans la contrée. C'est dans ce jardin que l'on nourrissait ces Lama, ces Alpaco et ces Vigognes destinés pour l'impératrice Joséphine, et qu'un marin y avit déposés. Ces intéressans animaux ont fini par mourir, losque de soins d'une autre nature, nécessaires pour nous maintenir en sûreté dans le pays, ont appelé ailleurs l'attention de tous ceux dont le sort était lié à celui de nos armées. La Canne à sucre, le Cotton, le Gommier [eucalipto] sont sortis de ce jardin et se sont répandus en plusieurs endroits, ainsi que beaucoup d'autres plantes. On y acclimatait le Café el l'Indigo [leguminosa para tinte], qui réussissaient au-delà de toute espérance quand nous abandonnâmes l'Andalousie. [...] (p.216)

Andalucía: Sevilla

26. PROVINCE DE SÉVILLE. [...] Un aqueduc, appelé Caños de Carmona, fournit d'abondantes et excellentes eaux dans toutes les maisons; celles-ci offrent un genre de cours appelé 'Patio', qu'on ne retrouve guère qu'à Xérès, Cadiz, Malaga, Grenade, Cordoue, et dans quelques bourgades riches du reste des Andalousies. Ces Patio, placés au cente de l'habitation, séparés de la rue par une sorte de vestibule, entourés de colonnes derrière lesquelles règnent des appartemens d'été, pavés en marbre avec un jet d'eau et un bassin rempli de poissons rouges au centre, dominés par une galerie autour de laquelle règnent les appartemens du premier étage, quelquefois plantés d'orangers dans les angles, sont garantis de srayons du soleil par une toile appelée 'vela', qu'on arrose durant le jour: ce qui entretient une fraîcheur d'autant plus sensible, qu'il fait plus chaud dans les rues. On reçoit dans le Patio, on y prend le thé et surtout le chocolat: ceux-là qui onte eu le bonheur d'être admis dans l'intérieur des bones maisons de Séville, peuvent seuls se faire une idée du charme des soirées qu'on passe dans le Patio avec ces excellents et sptirituels Andalous, avec ces Andalouses, aussi enjouées que jolies, qui la plupart princent de la guitare et chantent à ravir, ou se font remarquer par les saillies de leur brillante et rapide conversation. (p.528)

[BORY DE SAINT-VINCENT, Jean-Baptiste (1823): Guide du Voyageur en Espagne, par M. Bory de Saint-Vincent, correspondant de l'académie de sciences, l'un des officiers supérieurs anciennement attachés au dépôt de la guerre, et aide-de-camp de son excellence le duc de Dalmatie, durant la dernière guerre d'Espagne (1808 a 1813). Louis Janet, librairie, rue Saint-Jaques, n.º 5. Paris. 1823.] books.google.es


1916 Cuadros de Costums

País Valencià: Castelló de la Plana

(Valencia) eixa Ciutát fidalga, hospitalaria y falaguera, fònt supèrba de llibertats y de progrés; eixe jardí de Espanya, ahon no se pòt saber si les ròses y els clavells se críen en les hòrtes o en les cases, o si son les cases jardins flairosos y preuáts ahon se críen les dònes; perque totes les flórs dels camps se mustiguen al vore la hermosura de les valencianetes de la sòca, o reviuen cuant élles, fent pomélls de alelís y nardos, lliris y clavélls, magnòlies y viòles, en sos úlls de fòch els donen calór, en son alé suáu vida, en sos besos amorosos lloçanía y tendrura en ses mans, fines com lo blanch setí, cuant en lo mes de Maig les pòsen en gèrros de test y de porcelana, com penyora de amór, com ofrenda de virtút y de relligió, als pèus de la Mare dels pobrets Desamparats. [...] (pp.11-12, pdf 1)

(Per lo camí a la Magdalena.) Fét este primer descáns, continuaren hasta l' ermita de la Madalena, y en esta segon estasió (de terme), tornaren a tirarse al cós el 'vermicida' o 'antihelmintic' del aiguardentét en aigua 'n sucre, que, per-a élls, póc els importaba alló de que, "el que tinga cucs que pèlle fulla", preque preferíen ofegarlos en copetes de fil de fèrro (Nota. 'Fil de férro' es la sinonimia que empléen els llauradors de Castelló per-a acreditar la fortalea del aiguardent séc). La Coralina oficinalis [alga vermella], el Kousso [rosàcia africana], el Santonic [composta asiàtica], la Santonina [Santolina], el Heleig mascle [falguera], els Calomelanos [mineral de mercuri i clor]per lo vapor, l' oli de Ricino, les pepites de carabaça, les raíls de mangraner ágre y els pegáts en lo melic, de polvos d' Acebe, Amáciga [almàciga és una resina] y Mirra y farina de tramuços, etc., estaben de sobra per-a aquella gent mes valenta y resistent que la d' ara y mes sufrida, perque si' ls picaba alguna cosa, se rascaben y en páu. [...] (pp.19-20, pdf 1)

(La Magdalena.) L'Ajuntament, en eixe día, cobra els drets de procura dels interesos que 'l pòble li confía al elegir Concejáls; y mentrimentes els de fora súen, a plé sòl, els de dins l' ermita (Ajuntament, Clèro, convidats y empleats, com el càrrech oficial obliga 'l sacrifici) menchen un poquet mes que en casa, per compromís, exposantse a una infecció gastro-intestinal, suant la gota gorda per l' excesiu calor que 'ls dona el vinet de marca, el café de moka y caracolillo meçcláts, el Ron de la Negrita, el conyác Pedro Doméch o el Martél, el anís del Móno, etc. etc., y el indispensable champany extra, Moêt Chandon y Viuda de Clicot. [...] (p.25, pdf 1)

(Definició més usual de l' agráma.) La pentiná [del cànem] es com la que 's fán les dònes cap atrás en escarpidor clár, pero en puntes de fèrro acerát; y en cónter de posár bandolina, òli d' olives en esencia de bergamòta [cítric], de geránio, de macasár [oli de Macasser, de la planta kusum, de Sri Lanka] y de ròsa, o el petróleo refinát de Gál o sinse galicismes, o el rón quina [fet de romer i quina], etc., ni altres porqueríes. [...] (p.166, pdf 1)

[RIBÉS Y SANGÜESA, Enrich (1916): Cuadros de Costúms Castellonénchs, en aditament de tipos de la tèrra (en serio y en broma). Obra premià per unanimitat en los Jochs Florals de lo Rat-Penat celebrats en Valencia el dia 31 de agost del any 1915. Imp. Hijos de J. Armengot. Castellón.] repositori.uji.es (2 pdf)


www.jacint.es - portellweb@yahoo.es

Recopilación bibliográfica y transcripciones de Jacint Cerdà

En continua actualización.