Muérdago; vesc

Viscum album

ss. XV/XVI Glossario

General

visco sust. Materia viscosa de muérdago y algunas otras plantas

Vol. 71, No. 1, Spring 2017, Romania Mediterranea IV: Saladino Ferro d'Ascoli, Compendium aromatariorum (ca. 1450); Alonso Rodríguez de Tudela, El compendio de los boticarios (1515) -traducción castellana-; A Compendium for Apothecaries. (Glossario según el Diccionario herbario de textos antiguos y premodernos de Capuano, 2017: brepolsonline.net)

1580 Onofre Pou

Catalunya

Caça de moixons:

Caça de ocells.

Caçar ocells.

Lo caçador, o caçadora de ocells.

Cosa de caça de ocells.

Albret.

Lo vesc.

Cosa envescada.

Cosa pegajosa semblant al vesc.

Les palles.

Envescar les palles.

Palles envescades.

Lo reclam.

Engañar los ocells ab reclam.

Llas.

Parar los llaços.

Cosa ellaçada [sic] o presa en lo llas.

Tenir molts llaços parats, per pendre ocells.

Posar lo coll en lo llas.

Tenir presos ocells en lo llas.

Fugir dels llaços.

Filats, o red.

Les cordes per estendre, y cloure los filats. [...] (fulles 46-47)

*No transcribim la traducció en llatí

[POU, Onofre (1580): Iesus: Thesaurus Puerilis. Authore Onophrio Povio Gerundensi Artium Doctore. Apud Ioannem Paulum Menescal. Barcinone.] books.google.es

1764 Ros

País Valencià

Visch, ajonge: el zumo u jugo craso y viscoso que se saca de cierta especie de cardo silvestre que ordinariamente sirve para untar las varillas o espartos para coger pararitos; también se dice hisca, liga, ajonjolín.

[ROS, Carlos (1764): Diccionario Valenciano-Castellano, escrito por Carlos Ros, Notario y Escrivano público, por Autoridades Apostólica, y Real, natural de esta muy Noble Insigne, Lealíssima, y Coronada Ciudad de Valencia. En Valencia. En la Imprenta de Benito Monfort, junto al Hospital de los Estudiantes. Año 1764.] books.google.es

Catalunya: Blanes (la Selva, Girona)

VOCABLES (pp.154-166)

Abret. s. m. Ram; parlant dels que, per medi de canonets, s'hi posan pallas envescadas [vesc] pera agafar aucells.

Cirera de pastó. s. f. Lo fruyt del arbós.

Frare. s. m. Planta parássita, verdadera plaga dels sembrats de pésols y favas. Orobanche speciosa Vayr.

Gangarangán. s. m. La planta y fruyt del galcerá. Ruscus aculeatus.

Mal de cap. s. m. vulgar. Flor de rosella.

Ortigoyas. s. f. planta. Ortigas.

Pitera. s. f. Pita, etzavara, de foch. - Cever.

Ronya. s. f. Lletera o lletresa, planta.

Sálich. s. m. Sálzer. Salix.

Taupera. s. f. planta. Estramoni.

Verna. s. f. arbre. Vern.

[CORTILS Y VIETA, Joseph (1886): Ethología de Blánes. Librería de D. Álvar Verdaguer. Rambla del Mitj, núm. 5. Barcelona.] books.google.es

1916 Enric Ribés i Sangüesa

País Valencià: Castelló de la Plana

(Mes costúms d'ermita. Per la tangent...) Tóts els que rendisen pleitesía als que pleitejen, pèrden l' esme al vore que s' aproximen les aguiletes o els galléts, pues tiren en bala, al bòl, a pacte, al parát, en aveáll o en ensa, en reclám de xiulét o d' espílls, o empleen ceps, llaços en núc escorrediç, varetes de vísc, espartóns, enfiláts, a l' encesa en raqueta, pero sinse llicencia y hasta en temps de veda, y pòques vòltes fan pórra, perque sempre van al segúr. [...] (p.74, pdf 1)

[RIBÉS Y SANGÜESA, Enrich (1916): Cuadros de Costúms Castellonénchs, en aditament de tipos de la tèrra (en serio y en broma). Obra premià per unanimitat en los Jochs Florals de lo Rat-Penat celebrats en Valencia el dia 31 de agost del any 1915. Imp. Hijos de J. Armengot. Castellón.] repositori.uji.es (2 pdf)

1921 José Pascual Tirado

País Valencià: Castelló de la Plana

Es gran devot del visc i de les gavies, i lo seu cant de pardalets te 'nomená' entre els de la cofradía del ramet, tan com la merla que té ensenyada per ell, i te per fi, el cos aveat a caminates, bullangues i borrasquetes.

[PASCUAL TIRADO, José (1921): De la vida castellonera: La darrera Gaiata. pp.46-53. En el Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura (BSCC). Número X. Febrero de MCMXXI. Castellón.] castellonenca.com

1921 José Pascual Tirado

País Valencià: Castelló de la Plana

Raboseta es un xiquet que té, quan el coneixem, tretze anys. No te més bens que la creu del front. A ningú l' interesa son nom ni apellides, ni a on va ni de aon ve; a ell tots el coneixen per Raboseta; i Raboseta va, i Raboseta torna. [...] A força de correr el camp, coneix els pardalets les classes sos noms, llocs a on niuen, caus i maneres de enganyar-los. Els dinerets de l' acapte, els torne visc i cepets, fa de cassador, amagant-se darrere d' un caixer, o d' una soca, i cride als pardalets brillan-los* en bri de fulla de canya verda, o bé corre per els terongerals atrapant nius de merles i gafarrons, que en després ven als xiquets de la vila.

*Brillar. 1. Cridar amb crits aguts, guiscar (Eiv., Formentera); cast. 'chillar'. "Els conills brillen". "Els cavalls brillaven". 2. Cantar el brill o reclam (Empordà). Tots els reclams romperen a brillar amb refilets curts i repetits, Ruyra Parada 60. 3. Tocar el brill per atreure els animals al parany (Camp de Tarragona, Hospitalet).

[PASCUAL TIRADO, José (1921): De la Vida Castellonenca: Raboseta. pp.220-224. En el Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura (BSCC). Número XV. Julio de MCMXXI. Castellón.] castellonenca.com

www.jacint.es - portellweb@yahoo.es

Recopilación bibliográfica y transcripciones de Jacint Cerdà