Mentas diversas; mentes diverses

Mentha spp.

Hierbabuena; herba-sana, menta (Mentha spicata)

Mastranzo; menta borda (Mentha suaveolens)


Pantalla anterior


1580 Onofre Pou

Catalunya

De la ortaliça:

[...] Menta, o herba sana. Menta, mentae. [...] (fulles 34-35)

[POU, Onofre (1580): Iesus: Thesaurus Puerilis. Authore Onophrio Povio Gerundensi Artium Doctore. Apud Ioannem Paulum Menescal. Barcinone.] books.google.es


22-26.6.1857 Lorenzo Grafulla

Matarranya (Teruel) / Tinença de Benifassà (Baix Maestrat, Castelló)

(Fredes, con una enferma) Me revestí de ánimo y aconsejé que, ante todas las cosas, dieran unas friegas secas a las extremidades, y a seguida le pusieran en las pantorrillas unos parches de mastranzo [Mentha suaveolens?], si es que por allí se criaba, y en su defecto le dieran unos toques con un manojito de ortigas, que debían echarle lavativas con agua de malvas, dándole por alimento caldo de carne magra. [...] [nº 134, de 30 de octubre]

[GRAFULLA, Lorenzo (1888): "Un paseo por los Puertos de Beceite", en "La Asociación: revista profesional y científica de medicina y cirugía, farmacia y veterinaria de la provincia de Teruel" (1883-1891), por entregas, desde el nº 123, de 15 de mayo de 1888, al nº 150, de 15 de junio de 1889.] bibliotecavirtual.aragon.es


1886 Josep Cortils

Catalunya: Blanes (la Selva, Girona)

PREOCUPACIONS. No pretench, ni m'seria fácil, fer esment de totas les preocupacions del poble; puig sense dubte n'hi ha que m' son desconegudas o que no m'acudirán ara a la memoria. Ne faré no obstant de la dels follets, bruixas, sorolls y senyals anunciadoras de desgracias ocorregudas a personas ausents, aucells e insectes quina aparició en las casas se creu ésser de bon o mal auguri, com lo burinot, óliva y papallonas, y d'altras que están encara bastant arreladas entre la gent menos instruida. [...] També sobre la menta ha caygut l'anatema popular. contan, que fugint la sagrada familia de la persecució del crudel [sic] rey Herodes, se vegé en tal apreto que'ls hi fou precís amagarse entre unas garberas de blat que hi havia prop del camí. Al passar a tota pressa los sicaris del tirá, la menta, que en lo marge creixía, 'ls hi digué: "Sobre la garbereta está la Marieta". Degué dirho en veu tan baixa que no la ohíren aquells desanimats, y llavors lo blat li tirá aquesta maledicció: "Calla, menta xarradora, granarás y no florirás". (p.75)

[CORTILS Y VIETA, Joseph (1886): Ethología de Blánes. Librería de D. Álvar Verdaguer. Rambla del Mitj, núm. 5. Barcelona.] books.google.es


www.jacint.es - portellweb@yahoo.es

Recopilación bibliográfica y transcripciones de Jacint Cerdà

En continua actualización.