Melón; melonera, albudeca (el de mala calidad)

Cucumis melo


Pantalla anterior


1580 Onofre Pou

Catalunya

De la ortaliça:

[...] Albudeca. Hic, pepo, peponis. Anguria, anguriae. [...] (fulles 34-35) [Nom aplicat a dues espècies?]

[POU, Onofre (1580): Iesus: Thesaurus Puerilis. Authore Onophrio Povio Gerundensi Artium Doctore. Apud Ioannem Paulum Menescal. Barcinone.] books.google.es


1630 Establiments Vilafamés

País Valencià: Vilafamés (Plana Alta)

[fol. 93] MELONS Y CARABASES

[En lletra diferent, cosa que fa pensar que ha estat afegit més anys més tard] Qualsevol que cullirà melons o carabases incurrirà en pena de quince sous de dia, y el doble de nit.

[DÍAZ MANTECA, Eugeni (1982): Establiments de la Vila de Vilafamés. Excma. Diputació Provincial. Castelló.] Transcripción del lmanuscrito titulado: "Libro de establecimiento de la villa de Villafamés del año 1630", en: repositori.uji.es


1644 Alonso Martínez de Espinar

Reino de Castilla

LIBRO SEGUNDO - CAPÍTULO XLII. De la liebre y su calidad. [...] Campea este animal mucho de noche y va a buscar la comida muy lejos de su querencia; particularmente acude mucho a las avenas y melonares, de que es muy goloso, y aunque se alargue dos o tres leguas, lo va a buscar y se vuelve a encamar donde tiene su habitación y morada, que como es tan ligero, en breve tiempo anda este camino. [...] (pp.173-176)

[MARTÍNEZ DE ESPINAR, Alonso (1644): Arte de Ballestería y Montería, escrita con méthodo, para escusar la fatiga que occasiona la ignorancia. Alonso Martínez de Espinar, que da el Arcabuz a su Magestad y Aiuda de Cámara del Príncipe Nuestro Señor. En la Emprenta Real. Año de 1644. Madrid.] books.google.es


1764 Ros

País Valencià

Albudèca, badèa; cierto género de melón bastardo, de carne floxa, insípida y desabrida.

[ROS, Carlos (1764): Diccionario Valenciano-Castellano, escrito por Carlos Ros, Notario y Escrivano público, por Autoridades Apostólica, y Real, natural de esta muy Noble Insigne, Lealíssima, y Coronada Ciudad de Valencia. En Valencia. En la Imprenta de Benito Monfort, junto al Hospital de los Estudiantes. Año 1764.] books.google.es


1823 Bory de Saint-Vincent

Andalucía

8. L'ANDALUSIE. [...] Les côtes n'offrent pas moins de sources de richesses, et les pêcheries d'Anchois et de Thons [atunes] y rivalisent avec celles de Provence; les melons les plus parfumés, la pastèque [sandía] et d'autres cucurbitàcées, des Oignons sucrés d'un volume extraordinaire, de l'ail dont on exporte le superflu, des pimens piquans ou doux, la garbance ou Pois-chiche, des figues qu'on mange fraîches ou desséchées, avec des olives diversement préparées, les plus grosses et les meilleures connues, couvrent les marchés des villes. La plupart des poissons d'eau douce du reste de l'Europe se retrouvent dans les rivières de l'Andalousie où les Esturgeons du Guadalquivir y atteignent une taille démesurée. [...] (p.307)

[BORY DE SAINT-VINCENT, Jean-Baptiste (1823): Guide du Voyageur en Espagne, par M. Bory de Saint-Vincent, correspondant de l'académie de sciences, l'un des officiers supérieurs anciennement attachés au dépôt de la guerre, et aide-de-camp de son excellence le duc de Dalmatie, durant la dernière guerre d'Espagne (1808 a 1813). Louis Janet, librairie, rue Saint-Jaques, n.º 5. Paris. 1823.] books.google.es


1826-1829 Miñano

Aragón

AGUA VIVA [Aiguaviva de Bergantes, Bajo Aragón, Teruel]: Produce trigo, cebada, aceite, buenas judías, melones y seda.

[MIÑANO Y BEDOYA, Sebastián (1826-1829). Diccionario geográfico-estadístico de España y Portugal. Imp. Pierart-Peralta. Plazuela del Cordón. Madrid. 1826: Volum I (A-BAR), Volum II (BAR-CAS), Volum III (CAS-ESP), Volum IV (ESP-HOC), Volum V (HOC-MEM); 1827: Volum VI (MEN-PES), Volum VII (PES-SAN), Volum VIII (SAN-TOR); 1828: Volum IX (TOR-VIL), Volum X (VIL-Z); 1829: Volum XI (Suplemento)]


1845-1850 Madoz

Aragón

ALBALATILLO [municipio de Los Monegros, Huesca]: Prod. trigo, cebada, avena, vino, poco aceite, judías y otras legumbres, hortaliza, algunas frutas y gran cantidad de melones, quizá los mejores del país* por su sabor exquisito, cuya cosecha y las demás de esta clase suelen minorar o perderse a consecuencia de los frecuentes y terribles pedruscos que descargan en este terreno. La principal especulación y comercio consiste en el transporte de melones para los Monegros y otros pueblos.

*Madoz cuando habla de país se refiere al lugar, es decir, a los pueblos del entorno.

[MADOZ, Pascual (1845-50). Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar. Imprenta de D. Pascual Madoz. Calle de Jesús y María, núm.28 & Est. Tipográfico-Literario Universal, Calle de la Madera baja, núm.4. Madrid. 1845: Volum I (ABA), Volum II (ALI); 1846: Volum III (ARR), Volum IV (BAR), Volum V (CAA); 1847: Volum VI (CAS), Volum VII (COR), Volum VIII (FAB), Volum IX (GUA), Volum X (LAB); 1848: Volum XI (MAD); 1849: Volum XII (NAB), Volum XIII (PIA), Volum XIV (SEA), Volum XV (TOL); 1850: Volum XVI (VIA)]


1886 Josep Cortils

Catalunya: Blanes (la Selva, Girona)

PREOCUPACIONS. No pretench, ni m'seria fácil, fer esment de totas les preocupacions del poble; puig sense dubte n'hi ha que m' son desconegudas o que no m'acudirán ara a la memoria. Ne faré no obstant de la dels follets, bruixas, sorolls y senyals anunciadoras de desgracias ocorregudas a personas ausents, aucells e insectes quina aparició en las casas se creu ésser de bon o mal auguri, com lo burinot, óliva y papallonas, y d'altras que están encara bastant arreladas entre la gent menos instruida. [...] Se considera com a senyal de vent que s'forme un cercle entorn de la lluna. Dihuen que hi véuhen una cara; tal com la pintan en los calendaris. Quan está en lo quart, se la compara ab una tallada de meló. Es corrent entre mariners dir "la lluna tot s'ho menja", perquei suposan que quan surt, desfá las nuboladas. (Nota: "La luna representa una cara." "Carco en la luna, lluvia o desgracias", referint-se a Andalucía y Castella. Sobre lo que diferents pobles véuhen en la lluna tracta extensament lo digne president actual de la A. de E. C. [Associació d'Excursions Catalana], D. Francisco Maspons y Labrós, en lo Anuari de 1882, pág.215, y següents, en una erudita nota que recomano al lector.) (p.74) [A Portell diem: "Rogle de lluna, de cent en plou una; rogle de sol, de cent, noranta-nou".]

[CORTILS Y VIETA, Joseph (1886): Ethología de Blánes. Librería de D. Álvar Verdaguer. Rambla del Mitj, núm. 5. Barcelona.] books.google.es


1916 Cuadros de Costums

País Valencià: Castelló de la Plana

(El que paga descansa.) Els gastos de les festes els paguen els fadríns, de la cuota d' entrá y de 'ls fondos que arrepleguen anant a demanár dinés y tota clase d' endrómines, per les pòrtes de les cases; com son: primes, rollos, fogases de pá roig [de dacsa?], de blat o de panís (antes pá de bóllo), melóns, carabaçes, pataques, cébes, fesòls, fórcs d' álls, codónys, mangranes, monyatos, safanòries, náps, garbes d' herba seca y garbes d' empáll, cáps de panisera, y altres drògues que van posánt sobre la caixa d' els dos carros de llaurança. [...] (pp.100-101, pdf 1)

(Les corregudes de sáchs.) Lo únic que púc afirmar es que 'ls que prenen part en esta distracció, deuen tindre péll de gós, com es diu vulgarment, perque 'l espectácle simplement es reduís a ensacár als corredórs com si foren carabaçes o melóns, per-a el transpórt en burra. Una vòlta ensacáts els concursants, queden els sáchs dréts y uns al costát de átres, apoyantse mútuament, y arrincleráts com si fóren partides de blát per-a l' embarco. [...] (p.123, pdf 1)

[RIBÉS Y SANGÜESA, Enrich (1916): Cuadros de Costúms Castellonénchs, en aditament de tipos de la tèrra (en serio y en broma). Obra premià per unanimitat en los Jochs Florals de lo Rat-Penat celebrats en Valencia el dia 31 de agost del any 1915. Imp. Hijos de J. Armengot. Castellón.] repositori.uji.es (2 pdf)


1920 J. Pascual Tirado

País Valencià: Castelló de la Plana

Toni de la Malena es un llaurador molt animós; es negre i cabut i te una esquena de resistencia, que gracias a tindre-la sempre plegá cap a terra, pot mantindre als huit críos que li ha donat la seua Sènta, mes coneguda per 'la Panera' o la conilla del carrer. [...]

Per tota roba de peixcador la camisa, i ésta curta, aigua a la cinta i gamber en má recorre totes les cequies trapitjant tarquim i enterbolint-les.... I ¡qué gamberaes d'anquiles i peixos de colorins! ¡Quines fartaes se pegue la menudalla famolenca! Dasda [sic, 'hasta'] 'Pekín', el gos ratero, el que li cuide el melonar es pose com una pipa... ¡com ganyole, rabege i fa el serpentí aquell lladre quan veu vindre al seu amo en lo gamber al colli xorrant per les quatre cares!

[PASCUAL TIRADO, José (1920): De la Vida Castellonera: La Font de la Reina. pp.137-142. En el Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura (BSCC). Número V. Septiembre de MCMXX. Castellón.] castellonenca.com


1920 A. Sánchez Gozalbo

País Valencià: Castelló de la Plana

El pa se deixava a secar i la antevespra se rallava i dixava amanit pera fer pilotes per a l'arròs. Els melons per a darreríes ja li 's portaríe el sinyo Pere, com fea sempre. [...] -¿Quina memoria tens tú? ¿Pero tu t'enrecordes del sinyo Pere? -El dels melons... el que li porta mes coses... -Mira, jo hu diré: melons, llomello i llonganisses, pastisos, primes, moniatos... [...] El present de melons ere precís perque ell sabíe quan li agradaven. De Foyos li portaven tots els anys la llavor que plantave en la marjal. Tots els anys s'havía de renovar la llavor per a que no se rebordonira i foren els melons com un sucre. [...] Ni Lluis ni Ana María se 'n anaren, volíen tindre el goig de vore les dos barcelles de blat del serrat tant doradet i tant bonico; les dos dotsenes de melons que eren un primor; el present de cèrdo ¡quin llomello i quines llonganisses!

[SÁNCHEZ GOZALBO, Ángel (1920): De la Vida Castellonera: El Nadal de Lluis i Ana María. pp.247-252. En el Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura (BSCC). Número VIII. Diciembre de MCMXX. Castellón.] castellonenca.com


1920 F. Cantó

País Valencià: Castelló de la Plana

Festejaban la venida del Redentor con todos los refinamientos de la gula: con 'les pilotes' en el 'arròs', o la sopa cubierta y el cocido especial de este día, el trufado, el casquijo y las variadas golosinas ya descritas, a las que hay que añadir las celebradas 'cascas' valencianas y el turrón de Jijona, de nata o de yema, las uvas y el melón.

[CANTÓ, F. (1920): Recuerdos de un anciano: Las Navidades en 186.... pp.253-255. En el Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura (BSCC). Número VIII. Diciembre de MCMXX. Castellón.] castellonenca.com


www.jacint.es - portellweb@yahoo.es

Recopilación bibliográfica y transcripciones de Jacint Cerdà

En continua actualización.