Lavanda, espliego, cantueso, esticados; espígol

Lavandula spp.

c. 1490 Jaume Gassull

País Valencià

Es verdad que "La Brama dels llauradors del orta de Valencia, contra lo Venerable mossen Bernat Fenollar", de Jaime Gaçull, presupone la existencia de algún trabajo literario sobre los barbarismos de la lengua vulgar, hecho por Mosén Fenollar; el mismo título está diciendo y lo confirman luego algunos versos de las estrofas sexta y séptima, que dicen así:

Te nom tan reves, - ¡mal dogal l' estire! / Que be ensertillar / me par quel poguera: / Fenoll, o espígol, - me par que retire...

[GUINOT, Salvador (1921): Tertulias literarias de Valencia en el siglo XV. pp.97-104. En el Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura (BSCC). Número XII. Abril de MCMXXI. Castellón.] castellonenca.com

ss. XV/XVI Glossario

General

cantueso sust. Tomillo borriquero, planta perenne de la familia de las lamiáceas; Lavandula stoechas; v. también esticados

esticados sust. Planta perenne de la familia de las lamiáceas; Lavandula stoechas; v. también cantueso

Vol. 71, No. 1, Spring 2017, Romania Mediterranea IV: Saladino Ferro d'Ascoli, Compendium aromatariorum (ca. 1450); Alonso Rodríguez de Tudela, El compendio de los boticarios (1515) -traducción castellana-; A Compendium for Apothecaries. (Glossario según el Diccionario herbario de textos antiguos y premodernos de Capuano, 2017: brepolsonline.net)

1823 Bory de Saint-Vincent

Extremadura

7. L'ESTRAMADURE. [...] Dans toute l'étendue de l'Estramadure, on trouve, entre les monts, de vastes plaines couvertes de Cistes de vingt espèces entre lesquels le Ladanifère [Cistus ladanifer] répand une odeur agréable, des Arbousiers [madroños], des Phyllaria, des Nerpruns [Rhamnus], déjà quelques Myrtes et divers Alaternes; des Thyms, des Germandrées [Teucrium] et les Lavandes croissent aux pieds de ces arbustes, et parfument l'espace. Ailleurs, on trouve quelques grandes forêts de Bellotes et de Suriers ou Chênes à Liége [alcornoques], remplies de porcs, qu'on y abandonne presque à l'état sauvage, et dont on fait des jambons et des chorizes; ces chorizes sont des espèces de saucisses fort renommées dans toute l'Espagne et dont il se fait une consommation d'autant plus considérable que leur présence est indispensable dans la olla, mets de totus les jours pour l'Espagnol le moins aisé, comme pour le plus riche; les Chataigniers, les Chênes et quelques Pins, sont les arbres des montagnes, dans les vallons desquelles on trouve d'excellents pâturages. Les lieux cultivés produisent du Blé, de l'Orge, du Chanvre [cáñamo], du Lin, de la cire, du miel excellent, de l'huile et du vin avec un peu de soie. (p.303)

[BORY DE SAINT-VINCENT, Jean-Baptiste (1823): Guide du Voyageur en Espagne, par M. Bory de Saint-Vincent, correspondant de l'académie de sciences, l'un des officiers supérieurs anciennement attachés au dépôt de la guerre, et aide-de-camp de son excellence le duc de Dalmatie, durant la dernière guerre d'Espagne (1808 a 1813). Louis Janet, librairie, rue Saint-Jaques, n.º 5. Paris. 1823.] books.google.es

1845-1850 Madoz

País Valencià

ALCOY [antiguo partido judicial de Alcoi, l'Alcoià, Alacant]: En todos estos montes es prodigiosa la vegetación, si bien el arbolado ha disminuido mucho, especialmente en el Carrascal, a consecuencia de los cortes de leña y madera para surtido de las fábricas que hay en la ciudad de Alcoy, pero aún es considerable el número de pinos, carrascas y tejos y otros árboles silvestres que crecen en las montañas; la tierra caliza y arcillosa de que generalmente se compone la superficie de las mismas, hace que abunden el espliego, romero, tomillo, con muchas otras plantas aromáticas y medicinales, y multitud variada de flores que embalsaman el aire.

1857 Lorenzo Grafulla

Aragón: Matarranya / País Valencià: Tinença de Benifassà (Baix Maestrat) / Catalunya: Montsià

(La Pobla de Benifasar) los montes producen pinos, romeros, sabinas, enebros y espliegos, con algunas canteras de cal. Sus producciones son trigo, maíz, patatas, frutas y algo de miel; se cría ganado lanar y cabrío, hay abundante caza de conejos, perdices, con algunos corzos y venados, y se pescan barbos y truchas. [De Madoz, V. PUEBLA DE BENIFAZA.] [nº 131, de 15 de septiembre]

[GRAFULLA, Lorenzo (1888): "Un paseo por los Puertos de Beceite", en "La Asociación: revista profesional y científica de medicina y cirugía, farmacia y veterinaria de la provincia de Teruel" (1883-1891), por entregas, desde el nº 123, de 15 de mayo de 1888, al nº 150, de 15 de junio de 1889.] bibliotecavirtual.aragon.es

1911-1950 Estudis Seniencs

Catalunya: Mas de l'Amat (la Sénia, Montsià)

La mare tenia un bon coneixement de les herbes remeieres que hi havia a la zona. Maria i Ramon en recorden alguns usos, encara que la mare no els va transmetre tots els seus coneixements sobre el tema perquè van marxar joves del mas:

- Per a les inflamacions feien servir timó o farigola.
- Si es constipaven, floreta de saüc o bullir timó, ginebre i brots d'espígol.
- Per al mal de panxa, surron [sarronet de pastor, Capsella bursa-pastoris].
- La falaguera vera la feien servir per a rebaixar la sang; era molt poc abundant, només n'hi havia a llocs d'ombria i amb molt de brosquil.
- Per al fetge feien servir setge.
- Per a les ferides, sempre tenien aigua seginada oxigenada i alcohol.
- Si un malet s'infectava, posaven un clofoll de ceba i unes gotes d'oli posat al foc. Es feia un empast que es posava damunt de la infecció i s'embolicava la zona amb una gasa.
- El millor desinfectant era rentar amb aigua de timó.
- Per a prevenir les picades d'escurçó, la mare els feia portar alls al damunt. Aquests animals es posaven travessers, als llocs de pas. Si picaven, calia xuplar la picada i escopir. Es posava una cinta ben subjecta (preta) perquè no circulés el verí cap al cor. Solien picar a les ovelles, i si s'adonaven, les podien salvar, evitant que beguessin. La picada s'unflava i, si es punxava, sortia un suc amb el verí i l'animal se salvava.

[CENTRE DE ESTUDIS SENIENCS (2010): Viure al Mas de l'Amat. Testimonis orals sobre formes de vida i de treball tradicionals als Ports (1911-1950). Lo Senienc. Memòria, natura i llengua, nº 7, pp. 27-49. Racó de la Memòria. Entrevistes a quatre germans de la família Segura-Albesa.] raco.cat

1916 Enric Ribés i Sangüesa

País Valencià: Castelló de la Plana

Yó no sóc jove ni véll; estic com 'el Coloso de Rodas', escarramát sobre un estrét, en un pèu apoyát en la montanya de les ilusions mòrtes y, en l'atre, sosteníntme en la montanya del atre costát, mes rocósa, mes llisa y mes pendent, sinse ginestas ni timonéts, espígols ni romérs, ahon poder agarrarme, cuant mon còs -er lléy de vida- no tinga fòrça per-a mantindres dret y caiga redolant, en braços de la traisionera mòrt, desapareixént per-a sempre, en les entranyes de la tèrra. [...] (p.10, pdf 1)

(La plegá de les garròfes.) Els amos de les finques, els propietaris que pasáren el fòrt del estiu en el Gráu de Castelló, en les Villes, en Llucena del Cid, en la Vilavella, en Ontenient, yen Benasál, etc., van a respirár el aire de montanya menys oçoniçát pero més bó, més séc, més saludable, en el que no se sent la farúm del péix, ni del alquitrá, ni dels gambérs y eixèrxies, sinó els gratísims perfums de les ginestes y espigóls, dels romérs y timonéts. [...] (p.176, pdf 1)

[RIBÉS Y SANGÜESA, Enrich (1916): Cuadros de Costúms Castellonénchs, en aditament de tipos de la tèrra (en serio y en broma). Obra premià per unanimitat en los Jochs Florals de lo Rat-Penat celebrats en Valencia el dia 31 de agost del any 1915. Imp. Hijos de J. Armengot. Castellón.] repositori.uji.es (2 pdf)

www.jacint.es - portellweb@yahoo.es

Recopilación bibliográfica y transcripciones de Jacint Cerdà