Laurel; llorer, llor

Laurus nobilis


Pantalla anterior


1580 Onofre Pou

Catalunya

Les parts del Arbre, y altres:

[...] Olivetes de llor, o murtera, o de qualsevol altre semblant. [...] (fulles 40-42)

*No transcribim la traducció en llatí

[POU, Onofre (1580): Iesus: Thesaurus Puerilis. Authore Onophrio Povio Gerundensi Artium Doctore. Apud Ioannem Paulum Menescal. Barcinone.] books.google.es


1644 Alonso Martínez de Espinar

Reino de Castilla

LIBRO TERCERO - CAPÍTULO XXV. De la perdiz. [...] Si están heridas, se curan como la paloma y cigüeñas, poniendo orégano en la herida, y enfermas, se curan purgándose con laurel. [...] (pp.205-206)

LIBRO TERCERO - CAPÍTULO XXXI. De los ánsares y ánades reales y otros géneros de aves de agua. [...] Huyen (Los ánades reales) mucho del laurel, porque si le comen, luego mueren. [...] (pp.213-214)

[MARTÍNEZ DE ESPINAR, Alonso (1644): Arte de Ballestería y Montería, escrita con méthodo, para escusar la fatiga que occasiona la ignorancia. Alonso Martínez de Espinar, que da el Arcabuz a su Magestad y Aiuda de Cámara del Príncipe Nuestro Señor. En la Emprenta Real. Año de 1644. Madrid.] books.google.es


1823 Bory de Saint-Vincent

Catalunya

11. PRINCIPAUTÉ DE CATALOGNE. [...] Loin de proscrire les arbres comme le Castillan, l'habitant de Catalogne connaît l'importance des forêts; non-seulement il ne porte point dans le sein de celles-ci une imprévoyante cognée, mais il les ménage, les soigne ou les exploite avec régularité; il les augmente même par des plantations bien entendues. Aussi ne voit-on nulle part, dans la Péninsule, autant d'arbres divers; tous ceux de la France, entre autres l'Ormeau [olmo], le Hêtre [haya], le Châtaignier et diverses espèces de Chênes, y mêlent dans les bois leurs rameaux à ceux des Lauriers, des Cyprès et d'autres arbres habitants de climats plus chauds; c'est ici que les Cistes, les Myrtes et les Romarins commencent à croîre pour parfumer les coteaux arides où les forèts n'ont encore pu s'étendre. (p.323)

Galicia: Padrón (La Coruña)

3. PROVINCE DE LA COROGNE. [...] El Padron, situé dans une plaine riante où le laurier verdoie déjà avec quelques orangers à peu d'élévation au-dessus du niveau de la mer. (p.404)

[BORY DE SAINT-VINCENT, Jean-Baptiste (1823): Guide du Voyageur en Espagne, par M. Bory de Saint-Vincent, correspondant de l'académie de sciences, l'un des officiers supérieurs anciennement attachés au dépôt de la guerre, et aide-de-camp de son excellence le duc de Dalmatie, durant la dernière guerre d'Espagne (1808 a 1813). Louis Janet, librairie, rue Saint-Jaques, n.º 5. Paris. 1823.] books.google.es


1916 Cuadros de Costums

País Valencià: Castelló de la Plana

(A la Magdalena.) Agüeles, agüelos, dònes, hòmens, xiquetes, xiquets, tóts a bandaes, anabem cap-a la Madalena; úns a pèu, atres a cabáll d' aques, machos y burros; pero els mes acomodats empleaben faetóns, galeretes, tartanetes, coches-diligències, carréts atartanats, carros en vèla y sinse vèla, en dèu o dotce asientos o cadires d' espart, ahon estaben com a figues en cofí. Y com alguns carros y caballeríes els portaben adornats en palmes, rams de llorér y de flórs, y baladres y murta y mantes bordáes en colors y poms de madronyos o alborsos d' estám, rójos, vèrts, gròcs, bláus y negres, y les colleres y colleróns en llaços llamatius y campanillos y  cascabélls, donaben a la festa un aspècte fantástic, poètic, algo que recordaba 'l salvagisme marróc. [...] (p.22, pdf 1)

(La provesó del Córpus. ¡¡La perspectiva!!) Les senyores y senyoretes, artesanes y llauradores, tirant fulles de ròses y clavélls, ginestes y llorers, confetti y serpentines com fòrta graniçá de colórs, caiguda dels núbols dels entusiasmos populárs; la sòlta de colóms al pèu de la gótica Custòdia, que guarda la Hòstia Santa, els donsainérs tocant, amoratáts com les albargines del hòrta. [...] (p.133, pdf 1)

[RIBÉS Y SANGÜESA, Enrich (1916): Cuadros de Costúms Castellonénchs, en aditament de tipos de la tèrra (en serio y en broma). Obra premià per unanimitat en los Jochs Florals de lo Rat-Penat celebrats en Valencia el dia 31 de agost del any 1915. Imp. Hijos de J. Armengot. Castellón.] repositori.uji.es (2 pdf)


1920 Ernest M. Ferrando

País Valencià

L'Agneta no va respondre. Pot ser no hauria sentit. Asseguda sota un gran llorer, l'esguard encalat entre les branques, desfeia granets de dacsa que una Gallina de plomes d'or bequejava amb nerviosa golafrería.

[FERRANDO, Ernest M. (1920). Conte: L'infant, la Gallina i el Diable. pp.228-231. En el Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura (BSCC). Número VIII. Diciembre de MCMXX. Castellón.] castellonenca.com


www.jacint.es - portellweb@yahoo.es

Recopilación bibliográfica y transcripciones de Jacint Cerdà

En continua actualización.