Haba; fava

Vicia faba


Pantalla anterior


1580 Onofre Pou

Catalunya

De la ortaliça:

[...]

Faves. Faba, fabae.

La pellofa. Culeolus, culeoli.

La pell de les faves endintre. Bucea, bucae. [...] (fulles 34-35)

[POU, Onofre (1580): Iesus: Thesaurus Puerilis. Authore Onophrio Povio Gerundensi Artium Doctore. Apud Ioannem Paulum Menescal. Barcinone.] books.google.es


1763 Ignacio de Egaña

Euskadi

GRANOS. Impónese a los Habilitados de Tabacos la obligación de conducir cada uno mil fanegas de Aba, Maíz, o Trigo, antes de expiar el mes de Julio.- 1763

[EGAÑA, Ignacio de (1780): El guipuzcoano instruído en las reales cédulas, despachos y órdenes, que ha venerado su madre la Provincia (...) desde el año de 1696 hasta el presente de 1780 (...) por D. Domingo Ignacio de Egaña, oficial, que fue, del Archivo del Real y Supremo Consejo de Castilla, y de la contaduría General de las Órdenes Militares, actual Secretario de Juntas y Diputaciones de la misma Provincia, para uso y servicio de sus esclarecidos Pueblos y Nobleza. San Sebastián: Imprenta de D. Lorenzo Riesgo Montero de Espinosa, Impresor de la M. N. y M. L. -muy noble y muy leal- provincia de Guipúzcoa.] liburutegibiltegi.bizkaia.eus - liburutegibiltegi.bizkaia.eus - books.google.es


1826-1829 Miñano

Asturias

ABLÉS (SAN JUAN DE) [Ables, parroquia del concejo de Llanera]: Los vecinos son labradores y cogen anualmente 500 fanegas de trigo y escanda, 1,060 fanegas de maíz y 170 de habas blancas.

AGUINO (SANTIAGO DE) [Aguino, parroquia del concejo de Somiedo]: Produce trigo, centeno, habas negras, muy pocas blancas, maíz, poca escanda, patatas, lentejas [...].

[MIÑANO Y BEDOYA, Sebastián (1826-1829). Diccionario geográfico-estadístico de España y Portugal. Imp. Pierart-Peralta. Plazuela del Cordón. Madrid. 1826: Volum I (A-BAR), Volum II (BAR-CAS), Volum III (CAS-ESP), Volum IV (ESP-HOC), Volum V (HOC-MEM); 1827: Volum VI (MEN-PES), Volum VII (PES-SAN), Volum VIII (SAN-TOR); 1828: Volum IX (TOR-VIL), Volum X (VIL-Z); 1829: Volum XI (Suplemento)]


1845-1850 Madoz

País Vasco/Euskadi

ALAVA [provincia de Álava/Araba]: En una tabla aparecen las cantidades y precios de algunos granos y legumbres en 1799. 21,609 fanegas de habas, a 52 reales, 1.123,668 reales.

Andalucía

AGUAS-DULCES [Aguadulce, comarca de Estepa, Sevilla]: Prod. trigo, cebada, habas, hortalizas, frutas, aceite y seda. Las habas, por lo general, las verdean los vecinos y las venden con mucha estimación, así como los granos sobrantes, en las villas de Osuna y Estepona.

[MADOZ, Pascual (1845-50). Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar. Imprenta de D. Pascual Madoz. Calle de Jesús y María, núm.28 & Est. Tipográfico-Literario Universal, Calle de la Madera baja, núm.4. Madrid. 1845: Volum I (ABA), Volum II (ALI); 1846: Volum III (ARR), Volum IV (BAR), Volum V (CAA); 1847: Volum VI (CAS), Volum VII (COR), Volum VIII (FAB), Volum IX (GUA), Volum X (LAB); 1848: Volum XI (MAD); 1849: Volum XII (NAB), Volum XIII (PIA), Volum XIV (SEA), Volum XV (TOL); 1850: Volum XVI (VIA)]


1877 Antero Viurrun

Madrid

LAS LEGUMINOSAS CULTIVADAS EN LA PROVINCIA DE MADRID. Interés de asociar su cultivo con el de los cereales. Leguminosas aprovechadas por sus frutos y semillas. Leguminosas pratenses. Conferencia agrícola pronunciada por el Sr. D. Antero Viurrun y Rodríguez, Catedrático de la Escuela de Veterinaria, el día 15 de Abril de 1877. [...]

Con el nombre de leguminosas, estudian los botánicos una agrupación o familia de plantas numerosísima en especies, tanto indígenas como exóticas, de grande interés para las artes, las industrias, el comercio, la medicina y la agricultura. [...] Entre estas últimas se cuentan, principalmente, los garbanzos, las diferentes castas de judías, las habas, las lentejas (célebres en la no menos célebre historia de Jacob y Esaú), los guisantes, las algarrobas, las almortas y la alfalfa, que son cultivadas en grande; y las alholvas, el pipirigallo o esparceta [Onobrychis viciifolia], el trébol rojo de Normandía [Trifolium pratense] y el encarnado [Trifolium incarnatum], la coronilla varia y el meliloto, cuyo cultivo en pequeño está casi reducido a algunos establecimientos de enseñanza. Aunque especialmente se cultiva también la zulla o sulla [Hedysarum coronarium], no la hago figurar en lista porque destruyéndola una temperatura de 4 grados es inútil hablar de su cultivo en la provincia. [...].

(pàg.360)

[VVAA (1878). Conferencias agrícolas de la provincia de Madrid. Recopiladas e impresas en virtud de orden de 1º de Mayo de 1878 de la Dirección General de Instrucción Pública, Agricultura e Industria. Imprenta del Colegio Nacional de Sordo-mudos y Ciegos. Calle de San Mateo, 5. Madrid.] books.google.es


1886 Josep Cortils

Catalunya: Blanes (la Selva, Girona)

PREOCUPACIONS. No pretench, ni m'seria fácil, fer esment de totas les preocupacions del poble; puig sense dubte n'hi ha que m' son desconegudas o que no m'acudirán ara a la memoria. Ne faré no obstant de la dels follets, bruixas, sorolls y senyals anunciadoras de desgracias ocorregudas a personas ausents, aucells e insectes quina aparició en las casas se creu ésser de bon o mal auguri, com lo burinot, óliva y papallonas, y d'altras que están encara bastant arreladas entre la gent menos instruida. [...] Asseguran que, en los anys bigestos [sic], las favas están col·locadas inversament dintre de la tabella, es a dir, que tenen la cella o caputxó cap amunt. (p.78)

JOCHS. CAVALL FORT (JOCH DE NOYS). Si bé servía per desarrollar la forsa muscular y la agilitat, tenía l'inconvenient de que los jugadors s'exposavan a desconjuntarse un membre o rebre altras contusions; per quin motiu no es de dóldre que s'vaja perdent son ús. Separats los jugadors en número de quatre o sis, per lo regular, la sort designa als que han de rebre la primera embestida y soportar lo pés dels altres. Al efecte se n' col·loca un de cap a la paret, un poch ajupit; l'altre, en la meteixa posició, apoya l'cap en la esquena d'aquell, y així lo restant; formant una especie de pont. Los altres, desde la distancia necessaria pera pendre la arrencada, van saltant damunt d'aquells, dihent:

Cavall fort, aguanta fort,

Si no pot, digas fava del meu cor.

Si algun dels que saltan no pot sostenirse cavalcant y perdent l'equilibri cau a terra, ell y'ls seus companys pérden, y passan a col·locarse pera que salten los altres, y si aquestos, no podent soportar lo pes, díuhen: "¡fava!" se desfá lo piloch, pera tornar a comensar de la meteixa manera. Los qui saltan primer son sempre los més ágils, a fi de que col·locantse de bot sobre la esquena dels més acostats a la paret, quede lloch pera col·locarse los restants. (p.139)

*Variant del "Allá va el carro, la burra i el amo" de Portell, que es cantava abas de saltar. I un cop tots havien saltat, el primer, dels d'a cavall es posava la má damunt de l'altra mà, del colze o del muscle, crec, i preguntava: "Churro, mediamanga o mangotero (mangoentero), adivina qué el lo primero" i el primer dels que pagaven contestava. Si ho encertava, s'invertien els papers, i si fallava, es tornava a repetir. El que feia de "mare" feia de testimoni per a que evitar les "garrames".

VOCABLES (pp.154-166)

Frare. s. m. Planta parássita, verdadera plaga dels sembrats de pésols y favas. Orobanche speciosa Vayr.

[CORTILS Y VIETA, Joseph (1886): Ethología de Blánes. Librería de D. Álvar Verdaguer. Rambla del Mitj, núm. 5. Barcelona.] books.google.es


1916 Cuadros de Costums

País Valencià: Castelló de la Plana

(A la Magdalena.) En dolços, geláts y altres llepolíes, ¡casi rés! pues ¡tírali figues! que se les eglixen recitant aquéll fragment: "Cuando las habas, ébas, íbas, óbas, úbas, / estan madaras, maderas, madiras, madoras, maduras, / fan un sác, un sèc, un sic, un sòc, un súc, / que me l' angal, me l' anguèl, me l' anguil, me l' angòl, me l' angul". [...] (p.25, pdf 1)

[RIBÉS Y SANGÜESA, Enrich (1916): Cuadros de Costúms Castellonénchs, en aditament de tipos de la tèrra (en serio y en broma). Obra premià per unanimitat en los Jochs Florals de lo Rat-Penat celebrats en Valencia el dia 31 de agost del any 1915. Imp. Hijos de J. Armengot. Castellón.] repositori.uji.es (2 pdf)


1921 J. Pascual Tirado

País Valencià: Castelló de la Plana

Tot lo mon está afaenat; les velles preparen foguers en tres pedres, -¡pobres parats! -altres busquen fenassos per a encenalls i remulla que cremar, mentres desfan pésols i faves uns altres.

[PASCUAL TIRADO, J. (1921): De la vida castellonera: La darrera Gaiata. pp.46-53. En el Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura (BSCC). Número IX. Enero de MCMXXI. Año II. Castellón.] castellonenca.com


www.jacint.es - portellweb@yahoo.es

Recopilación bibliográfica y transcripciones de Jacint Cerdà

En continua actualización.