Granado; magraner

Punica granatum


Pantalla anterior


1580 Onofre Pou

Catalunya

Les parts del Arbre, y altres:

[...] Les cloves de la mangrana. [...] (fulles 40-42)

*No transcribim la traducció en llatí

[POU, Onofre (1580): Iesus: Thesaurus Puerilis. Authore Onophrio Povio Gerundensi Artium Doctore. Apud Ioannem Paulum Menescal. Barcinone.] books.google.es


1630 Establiments Vilafamés

País Valencià: Vilafamés (Plana Alta)

[fol. 5] ARBRES DELS ORTS

Perque es millor la terra se ocupe en produyr bons arbres, establim que ningú tinga en los orts de davall la font magraners borts, llidoners, oms, figueres de les Indies, ni figueres bordes, sots pena que a ses costes tallarán dits arbres y puga quis vulla tallarlos y arrancarlos sens pena alguna, passats sinch anys després que dits arbres se hauran plantat o naturalment aurán eyxit.

[DÍAZ MANTECA, Eugeni (1982): Establiments de la Vila de Vilafamés. Excma. Diputació Provincial. Castelló.] Transcripción del lmanuscrito titulado: "Libro de establecimiento de la villa de Villafamés del año 1630", en: repositori.uji.es


1764 Ros

País Valencià

Badoch, con la o aguda, es en valenciano la granada, quando ha empezado a formarse y aún no tiene granos, sí el embrión de ellos; y la calabaza en el propio estado; también dicen badoch al hombre insípido y de conversación impertinente, fácil de engañar y de creerse qualquiera cosa.

Magràna, granada, fruta. Magranèr, granado, árbol que produce las granadas.

[ROS, Carlos (1764): Diccionario Valenciano-Castellano, escrito por Carlos Ros, Notario y Escrivano público, por Autoridades Apostólica, y Real, natural de esta muy Noble Insigne, Lealíssima, y Coronada Ciudad de Valencia. En Valencia. En la Imprenta de Benito Monfort, junto al Hospital de los Estudiantes. Año 1764.] books.google.es


1823 Bory de Saint-Vincent

Murcia: valle de Ricote o valle morisco (comarca histórica)

9. ROYAUME DE MURCIE. [...] Le long de la Ségura, dans cette partie mitoyenne de son cours qu'on appelle vallée de Ricote, le voyageur se croirait dans un nouvel Eden: c'est un verger continuel d'Orangiers, de Cédrats, de Limons, de Grenadiers, qui donnent une quantité de fruits suffisans pour la consommation locale et pur l'exportation. On y parcourt des bois de Mûriers; le Figuier perce les fentes des rocs, et la végétation la plus vigoureuse brille partout où le moindre suintement d'eau vient humecter le sol et la pierre ellemême. (p.315)

Illes Balears: Mallorca

51. PROVINCE DE PALMA, OU LES ÎLES BALÉARES. [...] La montagne est couverte de bois d'oliviers sauvages [ullastres]: le reste du pays fournit abondamment d'excellens vins et de l'huile dont on exporte une certaine quantité, du grain qui se consomme dans le pays, du chanvre, du lin, de la soie, du safran, des dattes, des grenades, des oranges et citrons, des amandes et des figues sèches, des câpres [alcaparras], avec une multitude d'autres fruits et de légumes d'excellente qualité. (p.634)

[BORY DE SAINT-VINCENT, Jean-Baptiste (1823): Guide du Voyageur en Espagne, par M. Bory de Saint-Vincent, correspondant de l'académie de sciences, l'un des officiers supérieurs anciennement attachés au dépôt de la guerre, et aide-de-camp de son excellence le duc de Dalmatie, durant la dernière guerre d'Espagne (1808 a 1813). Louis Janet, librairie, rue Saint-Jaques, n.º 5. Paris. 1823.] books.google.es


1826-1829 Miñano

País Valencià

ALBALATE DE PARDINES [Albalat de la Ribera, municipio de la Ribera Baixa, Valencia]: Produce mucho arroz, trigo, maíz, judías, aceite, seda y riquísimas granadas.

[MIÑANO Y BEDOYA, Sebastián (1826-1829). Diccionario geográfico-estadístico de España y Portugal. Imp. Pierart-Peralta. Plazuela del Cordón. Madrid. 1826: Volum I (A-BAR), Volum II (BAR-CAS), Volum III (CAS-ESP), Volum IV (ESP-HOC), Volum V (HOC-MEM); 1827: Volum VI (MEN-PES), Volum VII (PES-SAN), Volum VIII (SAN-TOR); 1828: Volum IX (TOR-VIL), Volum X (VIL-Z); 1829: Volum XI (Suplemento)]


1845-1850 Madoz

Catalunya

ALCANAR [Montsià, Tarragona]: Prod. algarrobas, trigo, judías, maíz, habas, guisantes, aceite, manzanas, ciruelas, y otras frutas en abundancia, siendo las granadas de la mejor calidad.

Murcia

AGUILAS (SAN JUAN DE LAS) [Águilas, comarca del Alto Guadalentín]: En una tabla sobre las mercancías de que se componían los cargamentos de los buques salidos aparece la "Cáscara de granada", que por lo visto se usaba como tinte: 770 quintales en 1844.

[MADOZ, Pascual (1845-50). Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar. Imprenta de D. Pascual Madoz. Calle de Jesús y María, núm.28 & Est. Tipográfico-Literario Universal, Calle de la Madera baja, núm.4. Madrid. 1845: Volum I (ABA), Volum II (ALI); 1846: Volum III (ARR), Volum IV (BAR), Volum V (CAA); 1847: Volum VI (CAS), Volum VII (COR), Volum VIII (FAB), Volum IX (GUA), Volum X (LAB); 1848: Volum XI (MAD); 1849: Volum XII (NAB), Volum XIII (PIA), Volum XIV (SEA), Volum XV (TOL); 1850: Volum XVI (VIA)]


1916 Cuadros de Costums

País Valencià: Castelló de la Plana

(Per lo camí a la Magdalena.) Fét este primer descáns, continuaren hasta l' ermita de la Madalena, y en esta segon estasió (de terme), tornaren a tirarse al cós el 'vermicida' o 'antihelmintic' del aiguardentét en aigua 'n sucre, que, per-a élls, póc els importaba alló de que, "el que tinga cucs que pèlle fulla", preque preferíen ofegarlos en copetes de fil de fèrro (Nota. 'Fil de férro' es la sinonimia que empléen els llauradors de Castelló per-a acreditar la fortalea del aiguardent séc). La Coralina oficinalis [alga vermella], el Kousso [rosàcia africana], el Santonic [composta asiàtica], la Santonina [Santolina], el Heleig mascle [falguera], els Calomelanos [mineral de mercuri i clor]per lo vapor, l' oli de Ricino, les pepites de carabaça, les raíls de mangraner ágre y els pegáts en lo melic, de polvos d' Acebe, Amáciga [almàciga és una resina] y Mirra y farina de tramuços, etc., estaben de sobra per-a aquella gent mes valenta y resistent que la d' ara y mes sufrida, perque si' ls picaba alguna cosa, se rascaben y en páu. [...] (pp.19-20, pdf 1)

(En el ravál de San Fèlix. L'intèpit Morela -torero-.) Cuan yò el vaig coneixer, el 'vaquero Morela' éra un tant grosót, algo panchút y prou desgarbat; y el color de la pell del cutis del rostro de la cara el tenía cobrenyo, com si una vòlta per semana s' haguera rentát en una mixtió, sinse filtrar, de mòres picáes, súc de mangrana, arròp, mostillo, almánguina [sic, almànguena: peròxid de ferro aluminós, vermell] y vinagre fet en raím de tintorera; y encara que no 'stiguera tòrt ho pareixía, perque sempre portaba una finestra tancá. [...] (p.88, pdf 1)

(El que paga descansa.) Els gastos de les festes els paguen els fadríns, de la cuota d' entrá y de 'ls fondos que arrepleguen anant a demanár dinés y tota clase d' endrómines, per les pòrtes de les cases; com son: primes, rollos, fogases de pá roig [de dacsa?], de blat o de panís (antes pá de bóllo), melóns, carabaçes, pataques, cébes, fesòls, fórcs d' álls, codónys, mangranes, monyatos, safanòries, náps, garbes d' herba seca y garbes d' empáll, cáps de panisera, y altres drògues que van posánt sobre la caixa d' els dos carros de llaurança. [...] (pp.100-101, pdf 1)

(Fang y tarquím.) El gamber (per caçar anguiles) es una espoècie de arquillo de carro, xicotét, que porte una malla de fil, de la mateixa clase, o bé sustituixen l' arquét en un verdénch de mangranér. [...] (pp.149-150, pdf 1)

[RIBÉS Y SANGÜESA, Enrich (1916): Cuadros de Costúms Castellonénchs, en aditament de tipos de la tèrra (en serio y en broma). Obra premià per unanimitat en los Jochs Florals de lo Rat-Penat celebrats en Valencia el dia 31 de agost del any 1915. Imp. Hijos de J. Armengot. Castellón.] repositori.uji.es (2 pdf)


1920 J. Pascual Tirado

País Valencià: Castelló de la Plana

Toni de la Malena es un llaurador molt animós; es negre i cabut i te una esquena de resistencia, que gracias a tindre-la sempre plegá cap a terra, pot mantindre als huit críos que li ha donat la seua Sènta, mes coneguda per 'la Panera' o la conilla del carrer. [...]

Un puntet negre té una d'estes marjals de Toni: un punt de grans recorts, de llágrimes derramades, d'ilusions perdudes; un rodalet sombrejat per un mangraner i senyalat per un guais de senill enrramat de correjola. [...] Alguns ratos Toni arrastrat per algo estrany, distret i cavilós, rodant i tombant venie a fer descans a l'ombra d'aquell mangraner que tenie l aculpa de la seua desgracia; que al voler collir una mangrana d'una rama que penjave a la céquia, perqué el xiquet l'equilibri anant-se 'n al fondo de l'aigua sense que puguera salvar-lo ningú. [...] Allí se passave Toni llergs ratos com abovat, fumejant la pipa, contemplant aquell senill picat de campanetes de correjola; esperant, en lo volar del sentiment, qu'ell li contare lo darrer pensament del seu xiquet. ¡Les vegades que en l afals brossera en la má i atravessá l'astraleta en la faixa no sabi que fer-se, si tallar el senill i mangraner per vore si aquell recort acabave... o deixar-ho estar pues no tenie remei!

[PASCUAL TIRADO, José (1920): De la Vida Castellonera: La Font de la Reina. pp.137-142, 170-175. En el Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura (BSCC). Números V i VI. Septiembre i Octubre de MCMXX. Castellón.] castellonenca.com


1920 F. Cantó

País Valencià: Castelló de la Plana

Allí los ricos y bien curados jamones de Lucena y Morella, el fresco y aromático embutido de Almazora; las pintadas manzanas de delicioso perfume y dulce carne de Catí o Ares; las suaves peras del Alto Maestrazgo, confundidas con las azucaradas de Aragón; las variadas frutas del Palancia; la miel de Ares, con los estorninos, tordos y perdices de Onda, Moró, Vallibona y tantos parajes de las cordilleras vecinas, alternando con las mandarinas de Burriana y la Plana toda; las granadas, membrillos, boniatos y batatas; ristras de morcillas de San Mateo, y de las ásperas sierras, con las nueces, castañas, avellanas, y cuanto ofrecen los predios de secano.

[CANTÓ, F. (1920): Recuerdos de un anciano: Las Navidades en 186.... pp.253-255. En el Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura (BSCC). Número VIII. Diciembre de MCMXX. Castellón.] castellonenca.com


www.jacint.es - portellweb@yahoo.es

Recopilación bibliográfica y transcripciones de Jacint Cerdà

En continua actualización.