Esparto, atocha; espart

Stipa tenacissima


Pantalla anterior


1628 Tassas

Reino de Castilla

Cuchillería:

[...] Unas tixeras de espartero, ocho reales. [hoja 42]

Esparto:

Cada haz de esparto cozido de S. Martín de la Vega, que tenga ocho mañas, quatro rs., y lo crudo a noventa y seis maravedís, y al respeto por mañas. Cada haz de esparto cocido de Estremera y Valdarazete, que tenga ocho mañas, cinco rs.; y si fuere crudo, tres reales y catorze maravedís, y al respeto por mañas.

Lados de onze empleitas [pleita, faja o tira de esparto; llata?], onze reales cada par. Lados de a diez empleitas, nueve reales cada par. Lados de a nueve empleitas, ocho reales cada par. Lados de ocho empleitas, siete reales cada par. Lados de carros cosarios grandes, quinze reales cada par.

Valeos grandes de carros cosarios, siete reales cada uno. Ruedos para assentarse las mugeres, tres rs. el mayo y dos el menor. Cada esportón de a quatro, quatro rs. Cada esportón de a tres, dos reales y tres quartillos. Cada par de capachos de vendimias, sesenta maravedís. Un lavador de tinajas con su vara, sesenta maravedís. Una espuerta mediana para dar de comer a cavalgaduras, sesenta mrs. Una espuerta de sembrar, que llaman aguadera, real y quartillo. Cada par de aguaderas de esparto [argadells] de quatro cántaros, quatro rs. y medio. Cada esportón de a cinco, quatro reales y medio.

Cada soga para arcabuz de norias, siendo de dos braças de largo, tres maravedís.

Cada serón de a cinco pleitas, tres reales y medio. Cada serón de quatro pleitas, dos reales y tres quartillos. Cada serón de carboneros, dos reales y veinte y quatro maravedís. Un serón para panaderos, onze rs. Cada par de seras para carbón, quatro reales. Cada serón de ocho pleitas, ocho rs. Cada serón de nueve pleitas, que llaman igualas, onze reales. Un esportillo grande, treinta mrs. Un esportillo mediano, veinte y quatro maravedís. Un esportillo pequeño, doze mrs.

Un aventador, quatro maravedís.

Un aderezo para hazer queso, dos reales.

Cada esportilla para nido de paloma, catorze maravedís.

Un cubeto para sacar agua aderezado de lías, real y medio.

Una soga empalmada para pozos, tres reales y quartillo. Una maroma de pozero, seis rs.

Una cubierta doblada, quatro rs. Una cubierta sencilla, dos reales y medio.

Un ruedo de esparto machacado, quatro reales. Una soga texida, veinte y quatro maravedís. Lías de a braça, veinte ms. la dozena. Tomiza [tipo de cuerda] gorda, doze maravedís.

Un harnero [tipo de criba] de esparto, dos reales y medio. Unas zarandas [tipo de criba] de esparto, dos reales y medio.

Unas maniotas [trabas para animales] de esparto, doze mrs. Un travón, doze maravedís.

Un cincho de macho ancho, veinte maravedís. Un cincho angosto, catorze mrs.

Una red para guardar ganado, a veinte y quatro maravedís la braça. Una red menuda para gallinas, diez y ocho maravedís la vara.

Cada sera para traer pan, quatro rs.

Un rodete para rueda de molino, dos reales.

Un bozal para una cavalgadura, catorze maravedís.

Cada sera para libros, tres reales y medio.

Cada talego para enserar moneda, treinta y dos maravedís.

Un bozín para rueda de carro, dos reales. Redes para carretas, diez y ocho rs. Redes para las tramas de los carros, quatro reales cada una. Una manga para carretas de bueyes, y carros para traer vino, quatro rs.

Pleitas para lagares, doze ms. la vara.

Unas seras para nieve, quatro reales y medio el par.

Tajos para pasteleros, tres reales. [hojas 43 y 44]

Cabestreros:

[...] Alpargatas dobles, que llaman de montes, dos reales el par, y sencillo, real y medio. Cada par de alpargatas de esparto, un real. [hoja 44]

[TASSA DE LOS PRECIOS A QUE SE HAN DE VENDER LAS MERCADERÍAS Y OTRAS COSAS DE QUE NO SE HIZO MENCIÓN EN LA PRIMERA TASSA, Y REFORMACIÓN QUE AORA SE HA HECHO POR LOS SEÑORES DEL CONSEJO, EN ALGUNOS PRECIOS QUE SE PUSIERON EN ELLA. Con las declaraciones de algunas dudas que se han ofrecido sobre la observancia de la Premática que se publicó en treze de Setiembre de mil y seiscientos y veinte y siete años, con la primera Tassa. Madrid. 1628.] google.es/books


1630 Establiments Vilafamés

País Valencià: Vilafamés (Plana Alta)

[fol. 6] ABEURADORS

Qualsevol persona que llavara, nadara o de qualsevol manera embrutara la aygua de qualsevols abeuradors del terme, pague deu sous.

Ittem qui matapollara, emponsonyara, posara espart a remulla o sabó, ni altra cosa dañosa per als nodriments en dits abeuradors, pague sexanta dous tot hom acusador, y més lo dany que causara.

Ittem ningún bestiar gros ni menut (salvo animals de treball) abeure en los abeuradors de davall Sant Antoni, sots pena de deu sous.

Ittem que ningun bestiar gros ni menut ans ni després de aver abeurat se detinga entorn del abeurador a docentes passes, ans be fassa lloch als demés (que) voldrian abeurar, sots pena de sexanta sous.

Ittem establim per a conservació de dits abeuradors que los jurats vagen un dia a regoneyxer aquells sots pena de venir contra son jurament y no mirar per lo be comú.

Ittem per la poca aygua que ja [hi ha] en lo pou del Pla es necessari ques guarde per als animals de faena. Volem que ningun bestiar gros ni menut y [hi] abeure sots pena de deu sous.

Ittem per lo gran dany que resulta de faltar l'aygua en los aburadors ayxí de davant la font, com davall Sant Antoni, establim que ningú sia gossat en fer abús de traure aygua a càrregues de dits abeuradors, sots pena de sexanta sous, y de nit lo doble.

Ittem qui traurà aygua de dits aburadors per a abeurar qualsevol género de animals (salvo la dula dels porchs y els animals de faena) pague deu sous, y de nit lo doble.

Ittem qui foradara dits abeuradors, pague coranta sous de dia, y de nit lo doble.

[DÍAZ MANTECA, Eugeni (1982): Establiments de la Vila de Vilafamés. Excma. Diputació Provincial. Castelló.] Transcripción del lmanuscrito titulado: "Libro de establecimiento de la villa de Villafamés del año 1630", en: repositori.uji.es


1726-1739 Diccionario de Autoridades

Corona de Castilla

ESPARTO. s. m. Mata o hierba bien conocida en España, donde naturalmente nace con grande abundáncia, principalmente en el Réino de Murcia, y cerca de la Ciudad de Cartagena. Nace como unas varítas sutiles difíciles de romper, y de ellas se forman sogas, esteras, y otras obras. La raíz desta voz parece es del Griego Sparton, tomado del verbo Exparao, que vale atar. Latín. Spartum, i. OCAMP. Chron. lib. 4. cap. 17. En que nace tal abundáncia de esparto, que jamás los antiguos lo pudieron acabar, ni los modernos bastan a fenecerlo. MARIAN. Hist. Esp. lib. 1. cap. 1. Allí nace hierba para el ganado, y cópia de esparto a propósito para [iii.595] hacer sogas, gúmenas y maromas.
Le huele la garganta a esparto. Phrase que se aplica al que ha cometido atroces y enormes delítos, y está preso, y para sentenciarse su cáusa. Latín. Funem redolet.

[REAL ACADEMIA ESPAÑOLA (1726-1739). Diccionario de la Lengua Castellana en que se explica el verdadero sentido de las voces, su naturaleza y calidad, con las phrases o modos de hablar, los proverbios o refranes, y otras cosas convenientes al uso de la lengua. Tomo I (A-B), Tomo II (C), Tomo III (D-F), Tomo IV (G-N), Tomo V (O-R), Tomo VI (S-Z).] Buscador online (Diccionario de Autoridades): apps2.rae.es


1783 Cédulas (Carlos III)

España

Cédula de 17 de Junio de 1783. Habiéndose justificado la mucha extracción que se hacía del esparto en rama, y el ningún cuidado y economía que se había puesto en conservar las atochas que le producen; y desando S. M. evitar estos daños y los que se causaban a las fábricas establecidas de dichos géneros de estos Reynos, se prohíbe la extracción del esparto en rama fuera de ellos, baxo las penas al contraventor, además de perder el esparto que intentare extraer, de que pague su valor, aplicándose todo por terceras partes a la Cámara, Juez y denunciador, duplicándose la pena en caso de reincidencia, y triplicándose por la tercera vez, sin perjuicio de agravar la pena en este caso si lo mereciesen las circunstancias, así en los bienes como en las personas; y también se prohíbe el que se arranquen las atochas que producen el esparto de que se usa para hornos y otros fines, baxo la pena de quatro reales por la primera vez por cada atocha, ocho por la segunda, y doce por la tercera, con la misma aplicación, y agravándose estas penas a proporción del exceso y circunstancias.

Cédula de 21 de Diciembre de 1784. Sobre la execución de lo dispuesto en la Real Cédula de 17 de Junio de 1783, en que se prohibió la extracción del esparto en rama, y arrancar las atochas que le producen, se ofrecieron algunas dudas, y suscitaron diferentes recursos reducidos a tres puntos. [...]

[SANCHEZ, Santos (1803): Colección de Pragmáticas, Cédulas, Provisiones, Autos acordados, y otras providencias generales expedidas por el Consejo Real en el Reynado del Señor Carlos III. Cuya observancia corresponde a los tribunales y jueces ordinarios del Reyno, y a todos los basallos en general. Por don Santos Sánchez, Oficial de la Escribanía de Cámara y Gobierno del mismo Consejo. Tercera edición. Imprenta de la viuda e hijo de Marín. Madrid. año de MDCCCIII.] books.google.es


1823 Bory de Saint-Vincent

Sistema Ibérico

3. VERSANT IBÉRIQUE. [...] L'olivier réussit dans toute son étendue et semble même s' y plaire plus qu'ailleurs; la vigne y donne des vins chargés en couleur et généreux; le Caroubier [algarrobo] y croît abondamment avec le Lentisque, le vrai Spart y couvre les terrains secs et incultes, les Agaves y circonscrivent déjà les propriétés, les Cactes n' y gèlent jamais non plus que le Murier, le Figuier ou le Grenadier. [...] (p.206)

Montes de Toledo

5. NOUVELLE CASTILLE. [...] Les pentes des monts deTolède étant couvertes de graminées rigides du genre Stipe, et ces Stipes ayant leurs feuilles comme celles du vrai Spart, propres à faire de ces sortes de tissus grossiers qu'on emploie en manière de tapis, les pauvres habitans de ces lieux s'adonnent au commerce de la sparterie. (p.288)

País Valencià

10. ROYAUME DE VALENCE. [...] Les principales richesses du pays consistent en vins, dont on recueille une quantité prodigieuse, amandes, figues sèches et raisins secs, huiles excellentes, soie de première qualité, canne à sucre, nattes et paillassons en sparterie [esteras y felpudos de esparto], barille et soude [salsola], lin, chanvre [cáñamo], laine, grain divers, entre lesquels le maïs et le riz surtout sont fort estimés, miel, cire, kermès, et du sel qu'on obtient ou des salines de la côte, ou des lacs de l'interieur. (p.320)

Illes Balears: Eivissa

51. PROVINCE DE PALMA, OU LES ÎLES BALÉARES. [...] (Ivice ou Iviza) est une île qui donne les mêmes productions que les deux autres; elle fournit en outr eun peu de coton, de la sparterie et beaucoup plus de sel; la pêche y est non moins abondante qu'à Minorque. (p.637)

[BORY DE SAINT-VINCENT, Jean-Baptiste (1823): Guide du Voyageur en Espagne, par M. Bory de Saint-Vincent, correspondant de l'académie de sciences, l'un des officiers supérieurs anciennement attachés au dépôt de la guerre, et aide-de-camp de son excellence le duc de Dalmatie, durant la dernière guerre d'Espagne (1808 a 1813). Louis Janet, librairie, rue Saint-Jaques, n.º 5. Paris. 1823.] books.google.es


1845-1850 Madoz

País Valencià

ALBUIXECH [Albuixec, comarca de l'Horta Nord, València]: Industria: algo de espartería y lencería para el consumo del pueblo.

Aragón

ALBERUELA DE TUBO [municipio de Los Monegros, Huesca]: Sus montes están cubiertos de espartales y otras yerbas de pasto.

ALCAÑIZ [Bajo Aragón, Teruel]: Los montes están vestidos de matorral y de peñas, lo que contribuye a que sean muy variados y vistosos. Las plantas que comúnmente los cubren son pinaracas de hoja fina [sic], madroños, sabinas, enebros, lentiscos y otras matas bajas como aliagas, coscojos, retamas, esparto y alguna pita en el monte de Santa Bárbara; muchas yerbas medicinales como la salvia, acrimonia, artemisa [?], nufito [sic], solastro [?], hinojo, camamila, cinoblosa [cinoglosa?], culantrillo, malvabisco [sic], viola y perion [?], samo [?], ruda, escordio [sic], estrella [Plantago coronopus?], centaura, virgaurea, epitano, ontinilla [verónica], muy probada en las tercianas, y otras varias.

Castilla - La Mancha

ALBACETE [provincia de Albacete]: Los espesos pinares, carrascales y monte bajo de coscoja, romero, atocha, enebro y otros arbustos que los cubrían, casi han desaparecido a impulsos del hacha y del fuego. <Precios que han tenido en los mercados de la provincia de Albacete los frutos que en ella se cosechan en los años de 1840 al 44 inclusives. FRUTOS: Esparto, el haz. PRECIOS en reales de vellón: 3/4 (1840), 3/4 (1841), 3/4 (1842), 3/4 (1843), 3/4 (1844).

Murcia

AGUILAS (SAN JUAN DE LAS) [Águilas, comarca del Alto Guadalentín]: En una tabla sobre las mercancías de que se componían los cargamentos de los buques salidos aparece el Esparto labrado y sin labrar: 13,750 quintales en 1844.

ALBUDEITE [municipio de la comarca del Río Mula]: La principal industria, tanto de hombres como de mujeres es la elaboración del esparto, que exportan manufacturado a Murcia, Andalucía y Castillas. [sic]

ALEDO [municipio del Bajo Guadalentín]: Las especulaciones de estas se hacen a cambio de esparto fabricado en lías, y de calzado llamado esparteñas, pues, con él compran todos los artículos necesarios a la vida.

Andalucía

ALCAUDETE [municipio de la comarca de la Sierra Sur, Jaén]: De estos productos calculados por quinquenio se consumirán próximamente la mitad, excepto la seda, zumaque y esparto, que casi todo se exporta.

ALHAMA LA SECA [Alhama de Almería, Alpujarra Almeriense, Almería]: De secano habrá 500 (fanegadas) en los sitios laderos y 200 incultivables por ser riscos que producen atocha, romero y boja [Santolina?] con bastante escasez. [...] Producciones: la principal es el vino; también se cogen granos, que no bastan para el consumo del vecindario, aceite, hortalizas, esparto y lino.

[MADOZ, Pascual (1845-50). Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar. Imprenta de D. Pascual Madoz. Calle de Jesús y María, núm.28 & Est. Tipográfico-Literario Universal, Calle de la Madera baja, núm.4. Madrid. 1845: Volum I (ABA), Volum II (ALI); 1846: Volum III (ARR), Volum IV (BAR), Volum V (CAA); 1847: Volum VI (CAS), Volum VII (COR), Volum VIII (FAB), Volum IX (GUA), Volum X (LAB); 1848: Volum XI (MAD); 1849: Volum XII (NAB), Volum XIII (PIA), Volum XIV (SEA), Volum XV (TOL); 1850: Volum XVI (VIA)]


1886 Josep Cortils

Catalunya: Blanes (la Selva, Girona)

VOCABLES (pp.154-166)

Banyons. s. m. pl. Las tavellas o bajocas dels fasols quan se cullen tendras.

Cigró. s. m. Ciuró.

Crachs, cracas. s. familiar. S'usa únicament parlant ab criaturas y significa pinyons, avellanas, etc., per l'analogia del pet que fan al trencarse.

Enciamar. v. a. Amanir l'enciam.

Gabella. s. f. Tenda hont vénen oli, bacallá y altres queviures. L'origen d'aquest nom es la gabella o dret que s'imposava sobre lo consúm de dits articles, y que pera fer més fácil sa exacció, l'arrendavan ab l'exclusiva de véndre'ls al la menuda.

Llata. s. f. La trena de cánem ab que s'fan las solas de las espardenyas.

Tárrach. s. m. Espárrach.

Tarraguera. s. f. Esparraguera.

Xemenar. v. a. Sembrar lo blat espargintlo sobre la terra llaurada.

Xinyell. s. m. Especie de cordill d'espart.

[CORTILS Y VIETA, Joseph (1886): Ethología de Blánes. Librería de D. Álvar Verdaguer. Rambla del Mitj, núm. 5. Barcelona.] books.google.es


1916 Cuadros de Costums

País Valencià: Castelló de la Plana

(A la Magdalena.) Agüeles, agüelos, dònes, hòmens, xiquetes, xiquets, tóts a bandaes, anabem cap-a la Madalena; úns a pèu, atres a cabáll d' aques, machos y burros; pero els mes acomodats empleaben faetóns, galeretes, tartanetes, coches-diligències, carréts atartanats, carros en vèla y sinse vèla, en dèu o dotce asientos o cadires d' espart, ahon estaben com a figues en cofí. Y com alguns carros y caballeríes els portaben adornats en palmes, rams de llorér y de flórs, y baladres y murta y mantes bordáes en colors y poms de madronyos o alborsos d' estám, rójos, vèrts, gròcs, bláus y negres, y les colleres y colleróns en llaços llamatius y campanillos y  cascabélls, donaben a la festa un aspècte fantástic, poètic, algo que recordaba 'l salvagisme marróc. [...] (p.22, pdf 1)

(Mes costúms d'ermita. Per la tangent...) Tóts els que rendisen pleitesía als que pleitejen, pèrden l' esme al vore que s' aproximen les aguiletes o els galléts, pues tiren en bala, al bòl, a pacte, al parát, en aveáll o en ensa, en reclám de xiulét o d' espílls, o empleen ceps, llaços en núc escorrediç, varetes de vísc, espartóns, enfiláts, a l' encesa en raqueta, pero sinse llicencia y hasta en temps de veda, y pòques vòltes fan pórra, perque sempre van al segúr. [...] (p.74, pdf 1)

(¡Els segadórs!) Nétes les plantes [de cànem], procedicen a la garbamenta y nugamenta de les garbes en tròços de les mateixes mátes que, per la part fibrosa que tenen, els aprofiten a fi de no gastarse ni una perra en cordellét d' espárt. [...] (p.162, pdf 1)

(Les tarongéres.) Els treballadórs d' almacén se diuen clavetejadórs, als que claven les caixes; embaladórs, als que les aseguren nugantles en còrdes d' espárt; y carregadórs, als que en carros les transpòrten a la estació del ferro-carril per-a la facturació o al Pòrt per-a l' embarc. [...] (p.175, pdf 1)

(La plegá de les garròfes.) El fruit el cúllen en canyes de gancho, llérgues per-a els capólls y més curtes per-a les rames més baixes y lateráls dels árbres; y les xiques van plegant les garrofes que cauen en térra y en els cabaços les porten als sács que òmplin y que sosté el que fá de cap, que 'ls nuga en un cordéll d' espart y els deixa per baix les garroferes hasta que 'ls carros els transporten per-a almacenarles en els depòsits o garroferes dels casalicis.  (p.177, pdf 1)

[RIBÉS Y SANGÜESA, Enrich (1916): Cuadros de Costúms Castellonénchs, en aditament de tipos de la tèrra (en serio y en broma). Obra premià per unanimitat en los Jochs Florals de lo Rat-Penat celebrats en Valencia el dia 31 de agost del any 1915. Imp. Hijos de J. Armengot. Castellón.] repositori.uji.es (2 pdf)


www.jacint.es - portellweb@yahoo.es

Recopilación bibliográfica y transcripciones de Jacint Cerdà

En continua actualización.