Otras Ebenáceas; altres Ebenàcies

ébano; banús (Diospyros ebenum)

1653 Almoneda

País Valencià: València

Die XV julii anno a nativitate Domini M D C l iii. Cum obdoli maculam cuitandam... ego Theodora Bonilla domicella, valencie habitatrix tamquam haeres universalis bonorum omnium et haerentiae quae quondam fuere Victorini Bonilla civis fratis mei... Praeeunte signo Santae ac venerande cru+cis memoriale seu inventarium de omnibus et singulis bonis et reiribus in dicta haerentia recadentibus facio in hunc modum. [...]

Ittem dos bufets negres de evano y concha y dins de un contador un cofrenet de concha y en ell uns pocs granats y uns collarets. Y un altre cofrenet de ojuela de Plata buyt. [...]

[JULIÁ, Eduardo (1921): Almoneda e inventarios valencianos. pp.264-267. En el Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura (BSCC). Número XVII. Septiembre de MCMXXI. Castellón.] castellonenca.com

1916 Enric Ribés i Sangüesa

País Valencià: Castelló de la Plana

(Valencia) eixa Ciutát fidalga, hospitalaria y falaguera, fònt supèrba de llibertats y de progrés; eixe jardí de Espanya, ahon no se pòt saber si les ròses y els clavells se críen en les hòrtes o en les cases, o si son les cases jardins flairosos y preuáts ahon se críen les dònes; perque totes les flórs dels camps se mustiguen al vore la hermosura de les valencianetes de la sòca, o reviuen cuant élles, fent pomélls de alelís y nardos, lliris y clavélls, magnòlies y viòles, en sos úlls de fòch els donen calór, en son alé suáu vida, en sos besos amorosos lloçanía y tendrura en ses mans, fines com lo blanch setí, cuant en lo mes de Maig les pòsen en gèrros de test y de porcelana, com penyora de amór, com ofrenda de virtút y de relligió, als pèus de la Mare dels pobrets Desamparats. [...] (pp.11-12, pdf 1)

(Definició més usual de l' agráma.) La pentiná [del cànem] es com la que 's fán les dònes cap atrás en escarpidor clár, pero en puntes de fèrro acerát; y en cónter de posár bandolina, òli d' olives en esencia de bergamòta [cítric], de geránio, de macasár [oli de Macasser, de la planta kusum, de Sri Lanka] y de ròsa, o el petróleo refinát de Gál o sinse galicismes, o el rón quina [fet de romer i quina], etc., ni altres porqueríes. [...] (p.166, pdf 1)

[RIBÉS Y SANGÜESA, Enrich (1916): Cuadros de Costúms Castellonénchs, en aditament de tipos de la tèrra (en serio y en broma). Obra premià per unanimitat en los Jochs Florals de lo Rat-Penat celebrats en Valencia el dia 31 de agost del any 1915. Imp. Hijos de J. Armengot. Castellón.] repositori.uji.es (2 pdf)

www.jacint.es - portellweb@yahoo.es

Recopilación bibliográfica y transcripciones de Jacint Cerdà