Otras Crucíferas; altres Crucíferes

Bolsa de pastor; sarronet de pastor (Capsella bursa-pastoris)
Alelí; violer groc (Erysimum cheiri)
Jaramago, erísimo; herba dels cantors (Sisymbrium officinale)

ss. XV/XVI Glossario

General

bursa pastoris, bursa postoris sust. Bolsa de pastor, planta de la familia de las crucíferas; Capsella bursa pastoris

Vol. 71, No. 1, Spring 2017, Romania Mediterranea IV: Saladino Ferro d'Ascoli, Compendium aromatariorum (ca. 1450); Alonso Rodríguez de Tudela, El compendio de los boticarios (1515) -traducción castellana-; A Compendium for Apothecaries. (Glossario según el Diccionario herbario de textos antiguos y premodernos de Capuano, 2017: brepolsonline.net)

1911-1950 Estudis Seniencs

Catalunya: Mas de l'Amat (la Sénia, Montsià)

La mare tenia un bon coneixement de les herbes remeieres que hi havia a la zona. Maria i Ramon en recorden alguns usos, encara que la mare no els va transmetre tots els seus coneixements sobre el tema perquè van marxar joves del mas:

- Per a les inflamacions feien servir timó o farigola.
- Si es constipaven, floreta de saüc o bullir timó, ginebre i brots d'espígol.
- Per al mal de panxa, surron [sarronet de pastor, Capsella bursa-pastoris].
- La falaguera vera la feien servir per a rebaixar la sang; era molt poc abundant, només n'hi havia a llocs d'ombria i amb molt de brosquil.
- Per al fetge feien servir setge.
- Per a les ferides, sempre tenien aigua seginada oxigenada i alcohol.
- Si un malet s'infectava, posaven un clofoll de ceba i unes gotes d'oli posat al foc. Es feia un empast que es posava damunt de la infecció i s'embolicava la zona amb una gasa.
- El millor desinfectant era rentar amb aigua de timó.
- Per a prevenir les picades d'escurçó, la mare els feia portar alls al damunt. Aquests animals es posaven travessers, als llocs de pas. Si picaven, calia xuplar la picada i escopir. Es posava una cinta ben subjecta (preta) perquè no circulés el verí cap al cor. Solien picar a les ovelles, i si s'adonaven, les podien salvar, evitant que beguessin. La picada s'unflava i, si es punxava, sortia un suc amb el verí i l'animal se salvava.

[CENTRE DE ESTUDIS SENIENCS (2010): Viure al Mas de l'Amat. Testimonis orals sobre formes de vida i de treball tradicionals als Ports (1911-1950). Lo Senienc. Memòria, natura i llengua, nº 7, pp. 27-49. Racó de la Memòria. Entrevistes a quatre germans de la família Segura-Albesa.] raco.cat

1916 Enric Ribés i Sangüesa

País Valencià: Castelló de la Plana

(Valencia) eixa Ciutát fidalga, hospitalaria y falaguera, fònt supèrba de llibertats y de progrés; eixe jardí de Espanya, ahon no se pòt saber si les ròses y els clavells se críen en les hòrtes o en les cases, o si son les cases jardins flairosos y preuáts ahon se críen les dònes; perque totes les flórs dels camps se mustiguen al vore la hermosura de les valencianetes de la sòca, o reviuen cuant élles, fent pomélls de alelís y nardos, lliris y clavélls, magnòlies y viòles, en sos úlls de fòch els donen calór, en son alé suáu vida, en sos besos amorosos lloçanía y tendrura en ses mans, fines com lo blanch setí, cuant en lo mes de Maig les pòsen en gèrros de test y de porcelana, com penyora de amór, com ofrenda de virtút y de relligió, als pèus de la Mare dels pobrets Desamparats. [...] (pp.11-12, pdf 1)

[RIBÉS Y SANGÜESA, Enrich (1916): Cuadros de Costúms Castellonénchs, en aditament de tipos de la tèrra (en serio y en broma). Obra premià per unanimitat en los Jochs Florals de lo Rat-Penat celebrats en Valencia el dia 31 de agost del any 1915. Imp. Hijos de J. Armengot. Castellón.] repositori.uji.es (2 pdf)

1920 Ricardo Carreras

País Valencià: Castelló de la Plana

Hay un circo (Wolssi-Ferroni).- ¿Un circo taurino? ¿las ruinas venerables de un anfiteatro? [...] ¡Ah! Pero sabed que esta reliquia digna del grabado, con su roñoso graderío y sus manchas musgosas y sus jaramagos y culantrillos, recibe luego, andando los días, una magna chapuza, de la que sale remozada y decente. [...]

[CARRERAS, Ricardo (1920): Crónicas y recuerdos del Castellón 'ochocentista': Los espectáculos. pp.183-186. En el Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura (BSCC). Número VI. Octubre de MCMXX. Castellón.] castellonenca.com

www.jacint.es - portellweb@yahoo.es

Recopilación bibliográfica y transcripciones de Jacint Cerdà