Chufa, alcatufa (Andalucía), juncia avellanada; xufa, xufla

Cyperus esculentus


Pantalla anterior


1845-1850 Madoz

País Valencià

ALBORAYA [Alboraia, municipio de l'Horta Nord, València]: Producciones: seda, trigo, maíz, vino, judías, alfalfa, cáñamo, chufas y millares de árboles de frutas, hortalizas, melones y pimientos.

[MADOZ, Pascual (1845-50). Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar. Imprenta de D. Pascual Madoz. Calle de Jesús y María, núm.28 & Est. Tipográfico-Literario Universal, Calle de la Madera baja, núm.4. Madrid. 1845: Volum I (ABA), Volum II (ALI); 1846: Volum III (ARR), Volum IV (BAR), Volum V (CAA); 1847: Volum VI (CAS), Volum VII (COR), Volum VIII (FAB), Volum IX (GUA), Volum X (LAB); 1848: Volum XI (MAD); 1849: Volum XII (NAB), Volum XIII (PIA), Volum XIV (SEA), Volum XV (TOL); 1850: Volum XVI (VIA)]


1916 Cuadros de Costums

País Valencià: Castelló de la Plana

(La Magdalena, la rifa dels Rollos.) Com a complement d' este porrat o lo que siga, en unes taules xicotetes de fusta de pí albar, venen rollets d' aiguardent y llaoretes [matafaluga], figues albardáes, bunyóls, pastisets de péix y de confitura de moniato y de cabello d' anquel, y de crema y de armela, y chufes, tramuçets y cacahuets; y torrats y castanyes y abellanes y dátils; y aiguardentet (sec y dolç) y canya y marrasquí [aiguardent de cirreres amargues]; y ron y conyác y mistèla y vins de moscatéll y negre abocaet; coronant estes transaccions comercials, al aire lliure o explotació del públic de galería, els barquilleros. [...] (p.29, pdf 1)

(Práctiques d' Art Culinari.) També 'n Lledó, com en l'ermitòri de la Madalena, tenen la gran tupinamba bucòlica els protagonistes y principáls actórs de la funció relligiosa; y mentrimentres en la sala del primer pis de la casota del costát de l' ermita li peguent de valent a la paella y demés acompanyants mengívols, y per la vesprá als dolços variáts y suculents, y als geláts de mantecáo, fresa, llimó, aigua canellona [o caellona, feta amb malta, sucre, llima i canella] y a la horchata de chufa y armela... Carmela y etcétera, etc, el públic de les butaques delantères y de la casòla, badallen o s' acontenten en l' oloreta del suquét, o roseguen castanyes séques, o mengen torráts [cigrons torrats] o abellanes, o dátils de Giripa. [...] (p.55, pdf 1)

(Constelacións copernicano-bailables.) Les chufes seques d' Alboraya, resulten peladilles de Alcoy, al costát de la cara d' estes agüeles, que escalaren la glòria de les dançarines alçant la cama, y entusiasmánt al públic ensenyánt les pantorrilles y algo més, pero de bòna fé, sinse pasár máy per son pensament honrát. [...] (p.104, pdf 1)

[RIBÉS Y SANGÜESA, Enrich (1916): Cuadros de Costúms Castellonénchs, en aditament de tipos de la tèrra (en serio y en broma). Obra premià per unanimitat en los Jochs Florals de lo Rat-Penat celebrats en Valencia el dia 31 de agost del any 1915. Imp. Hijos de J. Armengot. Castellón.] repositori.uji.es (2 pdf)


www.jacint.es - portellweb@yahoo.es

Recopilación bibliográfica y transcripciones de Jacint Cerdà

En continua actualización.