Cebolla; ceba, cebollí (planter)

Allium cepa


Pantalla anterior


1177 Fuero de Teruel

Aragón

414. De officio de quartero. Encara, el quartero con su sennor siegue e trille et abiente, segunt del fuero, e si comunal mientre obreros (log)arán, el quartero p(o)nga part en la (d)espensa segunt razón que del fruyto de la lavor recibrá por su derecho. E si por aventura obreros comunal mientre non trobare(n), el sennor ponga dos omnes e la bestia, et el uno de aquellos omnes con el quartero coja las miesses et el otro acarreye la mies con la bestia; e coman de común. Otrosí, el sennor ponga una muger e con la muger del quartero varra el era, como es fuero. Mas, el pan cogido, el quartero la casa cubra que abaste ad alçar la paja pora huebos [necesidades] de los bueyes con los quales él lavrará, et encara cubra IIIIº tinnadas de bustal [corral para bueyes], segunt del fuero. Et en todas cosas el quartero deve poner todas cosas que fueren menester fueras de lenna, que deve el sennor poner por su derecho. La qual fecha, si querrá, puede ser partir esti quartero. Esto es assaber que, quando el quartero non arará, deve fer cavallielos o roçar (o) aquellas cosas fer que a lavor perteneçen del canpo, segunt el mandamiento de su sennor, assí como del otro fruyto que él senbrará deve prender por su derecho. El sennor encara dé al quartero por annafaga XX fanegas de pan por medio, e media fanega de sal, e una forca de ajos e otra forca de cebollas, e una arançada de queso, e III sueldos porad avarcas, e su part de todo el fruyto que senbrará, segunt la convinençia que con su sennor aurá fecha, sacado alcaçer et encara feragen, qual d'éstos el quartero non deve prender ninguna cosa, segunt del fuero.

[GOROSCH, Max (2007): Tiempo de Derecho foral en el sur aragonés: los fueros de Teruel y Albarracín. Tomo II. Zaragoza. Amb el facsímil: El Fuero de Teruel, de Max Gorosch. Stockholm, 1950.] derechoaragones.es


1257 Fuero de Requena

País Valencià

Titullo III, 20. De la annahaga del yuvero. El sennor de a su yuvero de annahaga quatro cafiçes por medio, et un almud de sal, et un forco de ajos, et otro de çebollas, et dos sueldos para queso, et dos sueldos para abarcas, et su parte del fruto que senbraren, segun (fuero) la postura del sennor et del yuvero, sacado el alcaçer et la ferren, ca destas cosas non a el yuvero de aver nada. [Annahaga: annafaga, sueldo que percibe el hortelano, yuguero, pastor, cabrarizo, rabadán y cabañero. Alcaçer: cebadal, cebada verde y en hierba. Ferren: herrén, cereal que se siega verde para servir de forraje de invierno. Yuvero: yuguero, oficio del que labra la tierra con una yunta.]

[DOMINGO IRANZO, Eugenio (2008): El fuero de Requena (14 de agosto de 1257, por Alfonso X de Castilla). Ed. Ayuntamiento de Requena, Archivo Municipal de Requena y Centro de Estudios Requenenses. Colección Fuentes documentales de Requena y su Tierra, 2. Requena, Valencia.] requena.es


1580 Onofre Pou

Catalunya

De la ortaliça:

[...]

Cebes. Caepa, caepae. [...]

La trompa, o canó de les cebes, alls y porros. Thallus, thalli. [...] (fulles 34-35)

[POU, Onofre (1580): Iesus: Thesaurus Puerilis. Authore Onophrio Povio Gerundensi Artium Doctore. Apud Ioannem Paulum Menescal. Barcinone.] books.google.es


1823 Bory de Saint-Vincent

Andalucía

8. L'ANDALUSIE. [...] Les côtes n'offrent pas moins de sources de richesses, et les pêcheries d'Anchois et de Thons [atunes] y rivalisent avec celles de Provence; les melons les plus parfumés, la pastèque [sandía] et d'autres cucurbitàcées, des Oignons sucrés d'un volume extraordinaire, de l'ail dont on exporte le superflu, des pimens piquans ou doux, la garbance ou Pois-chiche, des figues qu'on mange fraîches ou desséchées, avec des olives diversement préparées, les plus grosses et les meilleures connues, couvrent les marchés des villes. La plupart des poissons d'eau douce du reste de l'Europe se retrouvent dans les rivières de l'Andalousie où les Esturgeons du Guadalquivir y atteignent une taille démesurée. [...] (p.307)

[BORY DE SAINT-VINCENT, Jean-Baptiste (1823): Guide du Voyageur en Espagne, par M. Bory de Saint-Vincent, correspondant de l'académie de sciences, l'un des officiers supérieurs anciennement attachés au dépôt de la guerre, et aide-de-camp de son excellence le duc de Dalmatie, durant la dernière guerre d'Espagne (1808 a 1813). Louis Janet, librairie, rue Saint-Jaques, n.º 5. Paris. 1823.] books.google.es


1845-1850 Madoz

Castilla - La Mancha

ABENGIBRE [comarca de La Manchuela, Albacete]: Prod. jeja, vino, cebada, avena y escaña, trigo, centeno, guijas, cebollas famosas por su magnitud, patatas, azafrán, garbanzos, cáñamo, legumbres, hortaliza y ganado lanar.

AGUDO [comarca del Valle de Alcudia, Ciudad Real]: De los géneros que faltan para el consumo, el vino se importa de Miguelturra, el aceite de Andalucía, el trigo y lino de Siruela y pueblos limítrofes de Extremadura; se exportan cebollas a Almadén; se vende la mayor parte de la cebada a los tragineros, la lana a los valencianos, y también se lleva fuera el sobrante del ganado vacuno, los carneros y machos.

[MADOZ, Pascual (1845-50). Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar. Imprenta de D. Pascual Madoz. Calle de Jesús y María, núm.28 & Est. Tipográfico-Literario Universal, Calle de la Madera baja, núm.4. Madrid. 1845: Volum I (ABA), Volum II (ALI); 1846: Volum III (ARR), Volum IV (BAR), Volum V (CAA); 1847: Volum VI (CAS), Volum VII (COR), Volum VIII (FAB), Volum IX (GUA), Volum X (LAB); 1848: Volum XI (MAD); 1849: Volum XII (NAB), Volum XIII (PIA), Volum XIV (SEA), Volum XV (TOL); 1850: Volum XVI (VIA)]


1916 Cuadros de Costums

País Valencià: Castelló de la Plana

(La Magdalena.) Completa este cuadro la degollació dels inocents, vullc dir, la matança y pelamenta de pollastres y conílls; y els frexitonéts d' anguiles, pernilét, cansalá vinaeta, caragòls de montanya, llonganiçetes, botifarronets de la Binsa, magrets y costelletes de cèrdo y de cabrit, alléts, cebeta, pesoléts, fesòls carícs, tavelles y carjoferes, etc., sinse faltar les ensalaetes de ansisam y andivia, olivetes del cuquello y vèrdes (sanseres y trecáes) en saborija, la tollineta,  çorra grasoneta [tonyina de sorra, plat típic] y el imprescindible all y óli, per-a la rostimenta de les chulles de borrego. Els mes modests y els mes pòbres, li tiren en bala al arroçét en ganya d' abaéjo, als talpóns y rates d' hòrta, a algún gát casolá y als caragolets plans en salsa carregaeta de coralét [pesteta]. [...] (p.24, pdf 1)

(El que paga descansa.) Els gastos de les festes els paguen els fadríns, de la cuota d' entrá y de 'ls fondos que arrepleguen anant a demanár dinés y tota clase d' endrómines, per les pòrtes de les cases; com son: primes, rollos, fogases de pá roig [de dacsa?], de blat o de panís (antes pá de bóllo), melóns, carabaçes, pataques, cébes, fesòls, fórcs d' álls, codónys, mangranes, monyatos, safanòries, náps, garbes d' herba seca y garbes d' empáll, cáps de panisera, y altres drògues que van posánt sobre la caixa d' els dos carros de llaurança. [...] (pp.100-101, pdf 1)

(La plegá de les garròfes.) Hasta fá uns vint anys, que 'n les masáes, per la nit, donáven als llogáts lo que élls diuen un plát de calént, o siga l' ólla de mas que es una meçcla de fesòls, arròç, pataques, carabaça, y un chorritó d' óli per-a la sofregida de ceba, tomata y álls; pero, el últim día
de la plegá en conter de l' ólla rególfa els acontentaben en una caçola d' arróç en cárn, de propina.
  (p.178, pdf 1)

[RIBÉS Y SANGÜESA, Enrich (1916): Cuadros de Costúms Castellonénchs, en aditament de tipos de la tèrra (en serio y en broma). Obra premià per unanimitat en los Jochs Florals de lo Rat-Penat celebrats en Valencia el dia 31 de agost del any 1915. Imp. Hijos de J. Armengot. Castellón.] repositori.uji.es (2 pdf)


1920 J. Pascual Tirado

País Valencià: Castelló de la Plana

Toni de la Malena es un llaurador molt animós; es negre i cabut i te una esquena de resistencia, que gracias a tindre-la sempre plegá cap a terra, pot mantindre als huit críos que li ha donat la seua Sènta, mes coneguda per 'la Panera' o la conilla del carrer. [...]

La mare) en veu xillona, forta i destemplá cride: -¡Planter de tomates! ¡planter de cebollí! ¡planter de moniatos! Apenes s'obrin les primeres portes del Raval, mentres alguns trauen els carros i altres s'en van a fe roglet per les ferreries o bé a la repartida de la tanda, ja se ou la veu de la marjalera que regire carrers i cases i es fica a la força en tots els oits ¡si será forta!... -¡Planter de tomates! ¡planter de cebollí! ¡planter de moniatos! [...]

[PASCUAL TIRADO, José (1920): De la Vida Castellonera: La Font de la Reina. pp.137-142. En el Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura (BSCC). Número V. Septiembre de MCMXX. Castellón.] castellonenca.com


www.jacint.es - portellweb@yahoo.es

Recopilación bibliográfica y transcripciones de Jacint Cerdà

En continua actualización.