Carrizo; senill

Phragmites australis

1845-1850 Madoz

Castilla-La Mancha

ALBUHERA (LA) [La Albuera, una laguna convertida en calle del municipio de Daimiel, comarca de La Mancha, Ciudad Real]: Cría los peces llamados carpas que se multiplican prodigiosamente, enormes ranas y una multitud de aves acuáticas entre los carrizales o grandes juncos que hay en las orillas, siendo las más nombradas las que llaman gallinitas ciegas, que son algo mayores que una paloma, y una clase de anades, mayores que las gallinas, dichos azulones, que son parte blancos y bastantes plumas azules.

Murcia

ALGUAZAS [municipio de la Vega Medai del Segura]: En la huerta, más de 100 casas o barracas, construidas de carrizos.

1916 Cuadros de Costums

País Valencià: Castelló de la Plana

En el Gráu vivíen aquells mariners, en unes barraques de canyes y senill (próp d' una torre entre palmeres), com també dels almacens de sál y d' órdi y canems, propietát de don Visènt Tirado, y ¡del Pinar! ¡del nòstre Pinár! [...] (p.17, pdf 1)

[RIBÉS Y SANGÜESA, Enrich (1916): Cuadros de Costúms Castellonénchs, en aditament de tipos de la tèrra (en serio y en broma). Obra premià per unanimitat en los Jochs Florals de lo Rat-Penat celebrats en Valencia el dia 31 de agost del any 1915. Imp. Hijos de J. Armengot. Castellón.] repositori.uji.es (2 pdf)

1920 J. Pascual Tirado

País Valencià: Castelló de la Plana

Toni de la Malena es un llaurador molt animós; es negre i cabut i te una esquena de resistencia, que gracias a tindre-la sempre plegá cap a terra, pot mantindre als huit críos que li ha donat la seua Sènta, mes coneguda per 'la Panera' o la conilla del carrer. [...]

A força de dies i de treballs Toni construí una barraca de fang i pallús, cuberta en canyes i senill. [...] De Toni no cal par-ne. Es sa obligació cuidar les marjaleries i vore de quin modo no s'apodere d'ells el senill ni la canyota, els blets i la correjola. -¡La brossa no dorm, cordons! i afanós, a ratos, quan li pegue per ahí, vora de la cequia tire en malicia la xarcullera dins i arcant-se estire d'aquell mánec kilométric, estire cap a fora arrastrant llimacs i senills, i li lleve a l'aigua la embeleçaora companya d'aquelles campanes blanques i obertes, de pétals carnosos i estams dorats que, sobrenadant del cristal verdosenc d'aquelles xarques, les embllixen i maten la mala olor d'aigua estancá... [...]

Un puntet negre té una d'estes marjals de Toni: un punt de grans recorts, de llágrimes derramades, d'ilusions perdudes; un rodalet sombrejat per un mangraner i senyalat per un guais [sic] de senill enrramat de correjola. [...] El seu germanet estave allí entre uns senills vora céquia, sobrenadant panxeta per a munt, oberts i vidriosos els ullets... ¡Estave mort, el pobret! Toni tenie un gran cuidau d'aquella vora de céquia; lo mateix que de guardar aquell moteró de senill a on pergué la vida el seu fillet. El recort que guardave, a pesar del temps, ere com aquella matissa, que si a son temps secave la fulla enseguida rebrotave conservant los tòcs tendres del senill. Axina eren de renovats i tendres els recorts i la anyorança d'aquell fillet de les seues ilusions. [...] Allí se passave Toni llergs ratos com abovat, fumejant la pipa, contemplant aquell senill picat de campanetes de correjola; esperant, en lo volar del sentiment, qu'ell li contare lo darrer pensament del seu xiquet. ¡Les vegades que en la fals brossera en la má i atravessá l'astraleta en la faixa no sabi que fer-se, si tallar el senill i mangraner per vore si aquell recort acabave... o deixar-ho estar pues no tenie remei! [...] Perdut l'equilibri cau Sènta d'esquena, mentres sense pes la tauladora, en tot lo que tire Toni per a arrastrar-la va de cap dins la céquia en tauladora i tot, i en tan mala sort que al caure se li clave un senill en una galta.

[PASCUAL TIRADO, José (1920): De la Vida Castellonera: La Font de la Reina. pp.137-142, 170-175. En el Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura (BSCC). Números V i VI. Septiembre i Octubre de MCMXX. Castellón.] castellonenca.com

www.jacint.es - portellweb@yahoo.es

Recopilación bibliográfica y transcripciones de Jacint Cerdà