Caña común; canya comuna
Arundo donax
1177 Fuero de Teruel
Aragón
376. Del que parra agena taiare. Otrosí, si alguno parra agena taiará, peche XXXª sueldos, e por vit entrega XV sueldos, e por braço de vit peche X sueldos, e por qual quiere otro sarmiento peche V sueldos, si provado'l fuere segunt del fuero; si non, jure con II vezinos como el fuero manda e sea credido. Otrosí, qual quiere que palliello o lata de parra de la vinna sacará, o rosas o finojo o lirio o bimbres o cardenchas o cannas en vinna agena codrá, e provado'l será, peche V sueldos, segunt del fuero; si non, jure solo el sospecho e sea credido. Otrosí, qual quiere que sarmientos ya taiados de vinna agena adurá e provado'l será, peche V sueldos; si non, jure solo el culpado e sea credido. Mas si alguno de paret sarmientos toldrá e provado'l será, peche X sueldos; si non, jure solo e sea credido. Otrosí, qual quiere que çimach [zumaque] ageno codrá e provado'l será, peche X sueldos et el danno dupplado; si non, jure con II vezinos el culpado e sea credido.
[GOROSCH, Max (2007): Tiempo de Derecho foral en el sur aragonés: los fueros de Teruel y Albarracín. Tomo II. Zaragoza. Amb el facsímil: El Fuero de Teruel, de Max Gorosch. Stockholm, 1950.] derechoaragones.es
1257 Fuero de Requena
País Valencià
Titullo IIII, 10. Del que cogere rrosas o lirios en vinna. Qual quier que en vinna ajena cogere rrosas o lirios o binbres o cardos o cannas, por cada una destas cosas, peche un maravedi si le fuer provado, sinon, salvese commo de fuero.
[DOMINGO IRANZO, Eugenio (2008): El fuero de Requena (14 de agosto de 1257, por Alfonso X de Castilla). Ed. Ayuntamiento de Requena, Archivo Municipal de Requena y Centro de Estudios Requenenses. Colección Fuentes documentales de Requena y su Tierra, 2. Requena, Valencia.] requena.es
s. V Diccionario DiCCA-XV
Reino de Aragón
abajar:
«.xx. de·la aya [haya] e de·la cañauera. § A·los que son soberuios: e duros de coraçon e non se quieren someter a·su señor suele acaescer como a la aya la qual veniendo el viento: non quiso abaxar se: e vna cañauera que estaua cerca d·ella viendo venir el viento rezio: abaxaua se e boluia la el viento a·qual quier parte que queria. E dize se que le dixo la aya:» [E-Ysopete-060v (1489)]
[Diccionario del castellano del siglo XV en la Corona de Aragón (DiCCA-XV)] ghcl.ub.edu
ss. XV/XVI Glossario
General
arundinoso adj. Que tiene las calidades de un junco o de una caña
Vol. 71, No. 1, Spring 2017, Romania Mediterranea IV: Saladino Ferro d'Ascoli, Compendium aromatariorum (ca. 1450); Alonso Rodríguez de Tudela, El compendio de los boticarios (1515) -traducción castellana-; A Compendium for Apothecaries. (Glossario según el Diccionario herbario de textos antiguos y premodernos de Capuano, 2017: brepolsonline.net)
1580 Onofre Pou
Catalunya
Del hort y aygua de regar:
[...] Lo qui fa cañiços, y altres gentilezes en lort. [sic, l'hort] [...] (fulla 31)
Les parts del Arbre, y altres:
[...]
La canoca hueca, o tova, con la del sauc, y de la caña.
Lo blanc que està dintre, y se pot traure.
Canó que té nus, com la caña.
Los nus.
De nu en nu. [...] (fulles 40-42)
*No transcribim la traducció en llatí
[POU, Onofre (1580): Iesus: Thesaurus Puerilis. Authore Onophrio Povio Gerundensi Artium Doctore. Apud Ioannem Paulum Menescal. Barcinone.] books.google.es
1628 Tassas
Reino de Castilla
Cocheros y carreteros:
[...] Un cañizo, doze reales. [hoja 27]
[TASSA DE LOS PRECIOS A QUE SE HAN DE VENDER LAS MERCADERÍAS Y OTRAS COSAS DE QUE NO SE HIZO MENCIÓN EN LA PRIMERA TASSA, Y REFORMACIÓN QUE AORA SE HA HECHO POR LOS SEÑORES DEL CONSEJO, EN ALGUNOS PRECIOS QUE SE PUSIERON EN ELLA. Con las declaraciones de algunas dudas que se han ofrecido sobre la observancia de la Premática que se publicó en treze de Setiembre de mil y seiscientos y veinte y siete años, con la primera Tassa. Madrid. 1628.] google.es/books
1845-1850 Madoz
País Valencià
ALBUFERA DE VALENCIA [entre las comarcas de l'Horta, Ribera Alta i Ribera Baixa, València]: En toda la línea de sus fronteras está cercada por una especie de faja de broza y cañaveral. [...] Anidan entre la broza y cañaveral multitud de ánades de todas especies [sic], gallos marinos, raselones [rasclones?], gansos, gallinas ciegas y especialmente fojas, ave de paso, de las cuales algunas crían en el lago y cuyas bandadas al posarse en el agua la hacen negrear por ¼ y a veces por ½ hora de extensión, y al levantarse en el aire encapotan el cielo y cubren la luz del sol. En el Gabinete de Historia natural de esta corte se conserva, cogida por un cazador de Catarroja, la única foja blanca que se ha visto.
Catalunya
ALGAMA [riera d'Àlguema, afluente del Manol, cuenca del Muga, Alt Empordà, Girona]: La única industria que se conoce es la fabricación de ladrillo, de muy buena calidad, y la de cestos y canastos de mimbres y cañas que llevan a vender a Figueras.
Castilla y León
ALDEA DEL OBISPO [municipio de la comarca de Ciudad Rodrigo, Salamanca]: [En una tabla sobre importaciones del extranjero leemos: “Bacalao, cañas comunes, caparrosa, palo campeche, cueros vacunos, limones, cerdas, seda en capullo, melapios (fruta verde) [sic, variedad de manzanas], hierro colado (y) piedra pómez.”]
Andalucía
ALCAVALETA (arroyo) [presunto arroyo afluente del río Manilva, en Manilva, comarca de la Costa del Sol Occidental, Málaga]: Las orillas del arroyo se ven además pobladas de frondosos cañaverales y otros arbustos.
[MADOZ, Pascual (1845-50). Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar. Imprenta de D. Pascual Madoz. Calle de Jesús y María, núm.28 & Est. Tipográfico-Literario Universal, Calle de la Madera baja, núm.4. Madrid.] 1845: Tomo I (ABA-ALI), Tomo II (ALI-ARZ); 1846: Tomo III (ARR-BAR), Tomo IV (BAR-BUZ), Tomo V (CAA-CAR); 1847: Tomo VI (CAS-COR), Tomo VII (COR-EZT), Tomo VIII (FAB-GUA), Tomo IX (GUA-JUZ), Tomo X (LAB-MAD); 1848: Tomo XI (MAD-MOS); 1849: Tomo XII (NAB-PEZ), Tomo XIII (PIA-SAZ), Tomo XIV (SEA-TOL), Tomo XV (TOL-VET); 1850: Tomo XVI (VIA-ZUZ). Consultas online: diccionariomadoz.com
1886 Josep Cortils
Catalunya: Blanes (la Selva, Girona)
JOCHS. CANONET. Igual al anterior (joc del Palet), ab la diferencia que la monedas se posan una sobre d'altra damunt de un canonet de canya, que es la 'joca'. (p.149)
[CORTILS Y VIETA, Joseph (1886): Ethología de Blánes. Librería de D. Álvar Verdaguer. Rambla del Mitj, núm. 5. Barcelona.] books.google.es
1916 Enric Ribés i Sangüesa
País Valencià: Castelló de la Plana
En el Gráu vivíen aquells mariners, en unes barraques de canyes y senill (próp d' una torre entre palmeres), com també dels almacens de sál y d' órdi y canems, propietát de don Visènt Tirado, y ¡del Pinar! ¡del nòstre Pinár! [...] (p.17, pdf 1)
(La Magdalena, de regrés) De sis a sèt de la vesprá, arriben al pòble, en ells úlls ròjos com dos tomates madures, y apoyáts en canyes y gayatos, cuant nó acompanyáts per la mona amílica que agarren en la Madalena y fént pasaetes com si anaren a matár l' aranya. [...] (p.29, pdf 1)
(La Magdalena.) En últim terme va 'l Clèro, portant sombrero de teula o de canal, sotana, roquet y una canya vèrda en una má, y, en l' atra el ciri, moltes vòltes apagát, no per alló de economiçar cera sino per culpa del airet que ve de cara. [...] (p.40, pdf 1)
(Consideracións filosòfiques) Si yò fòra una espècie de Cometa de Halley de la Lliteratura Regionál, m' atreviria a tocár el canyicét, raspánt, raspánt, en un rabo de cullera de fusta de bóix y faria uns Gòigs. [...] (p.49, pdf 1)
(Les Polichinèles y el present de Sant Llúc.) Els diminuts actórs, acompanyaben maravillosament en la mímica als dictadórs y fiels intérpretes de les áuques, diálecs, monòlecs y comedietes infantíls; y el mestre, en taponaments de cotó en pèl en el nás com si patira de coriça crònic, cantaba peteneres en véu d' agüela; y el auxiliár primér, que tenía prunyóns en les orelles, ficántse dos anóus entre els quixáls y les galtes, recitaba el solilòqui titulát 'El ¨Bombardino expúreo'; y per no ser menys que 'ls atres, el segón auxiliár tiraba lledonáes als xiquéts que es tornaben tarumbes, perque no podíen acertár d' ahon eixín aquelles descárregues de pinyóls, disparáts en furia per mitj d' un canút de canya vèrda sinse núcs, que disimuladament asomaba una milésima de milímetro per un forát de la colcha símil de la domèstica domesticá. [...] (p.114, pdf 1)
(Les cucanyes.) Després de conquerir a Burriana, uns soldáts de caballería del eixèrcit del Réy en Jaume, portaben els cabálls a la pastura y per-a entretindres un rato, acordaren juár a tonya [joc de bòlit, amb bastó], a cual efecte arrancaren canyes de vòra 'l marge del bancál d' una finqueta que per allí tenía un consumero de Villarreál, conegún per el mal nóm de Crispinét de Bufalaga. Terminá la pastura al tòc de corneta, pará el jòc y la soldadesca posant 'pié arriba', torná al puesto de partida emportanse les canyes cap al campamént, que 'l teníen en el pedriscòl de la Cosa del térme d'Almaçora. [...] Después del rancho del mitj día, el oficial mamprenía la tasca de fer de mestre, y d' ajudant el cabo Sisebuto Lamestómagos, y éste, escarramát en un simal de garrofera, obedínt les órdens del Teniente anaba posant correlativament les lletres mayúscules en la extremitat de la canya uberta a estil de papa-figo [artilugi per collir figues] y la 'enraylaba per-a cantar en veu alta la llisó. [...] (p.116, pdf 1)
(Fang y tarquím.) El ám es lo que tóts sabem; a modo de áncora xicoteta en un ganchét o dos que porte enclavát el cébo, que consistéix en gamba, samarúchs, un tròç de furga o lombríç de tèrra, o un llangóst o pixaví sinse pates ni áles. La cuestió es ¡que piquen! ¡que piquen! pero ¡ojo!, que a vòltes si l' anguila es de lliures, trenca el pèl de cúch, s' engolix el ám y el consiguient comestible, s' emporta la canya y obrintse camí pel fang del fondo, s'amaga setanta metros més abaix del Ecuadór, quedántse l' anguilero sentát sobre 'l marje de la céquia, trist, chasquechát y pensatiu. [...] (p.150, pdf 1)
(La plegá de les garròfes.) El fruit el cúllen en canyes de gancho, llérgues per-a els capólls y més curtes per-a les rames més baixes y lateráls dels árbres; y les xiques van plegant les garrofes que cauen en térra y en els cabaços les porten als sács que òmplin y que sosté el que fá de cap, que 'ls nuga en un cordéll d' espart y els deixa per baix les garroferes hasta que 'ls carros els transporten per-a almacenarles en els depòsits o garroferes dels casalicis. (p.177, pdf 1)
(Títols nobiliaris y grandeçes d' Espanya. El Pacano.) Tratamént. Primera: paga per adelantát, peseta. Segón: fér olorár als clients un canút de canya, ahont tenía trétje sangrantanes mòrtes. Tercera: ferlos sigolletes (per tot l' espináç), pasántlos un eriço domesticát. Cuarta: taparlos els úlls en los ulleres de bátre. Quinta: ferlos obrir la boca hasta ensenyar les corones d' els queixáls del entenimént. Sexta y última: pronunciaba en molta parsimonía la frase sacramentál de... "trágatela lliberál". [...] (p.210, pdf 2)
(Títols nobiliaris y grandeçes d' Espanya. Julili.) Contaba en generáls simpatíes entre 'l sexo feo y tenía més gancho que una canya garrofera per-a el bello sexo, per-o idólatra del celibato anaba picant de flòr en flòr. [...] (p.220, pdf 2)
(Elements de la série grása. En Francéss Ribalta.) Un dia de l' Ascensió d' el any 1.628 [el de la seua mort], en el que el vigilánt Apeles, abusánt del Opi d' Smirna, s' había quedát dormít com un trónc, don Francisco... apesár de sos 73 Abríls, acreditáts en la partida de defunció, sinse fer ruido ni casi alenár, en molta més habilitát que 'l més atrevít gimnasta, s' en pujá columna 'múnt y encaramántse sobre 'ls múscles de la estátua de 'la Fáma', previament províst d' una canya interminable 'n cual punta portaba un gran trastéll de platino, rascánt rascán la inmensa bòveda hasta deixarla de la gruixa d' un finísim túl bláu, en unes cuantes pincellades pintá aquéll ainimitable decoració flotant en els espáys interplanetaris ahont per espillisme 's veíen anár en ditintes direccións, còlles de Sants, provesóns, Pápes, Cardenáls, Arque-Bísbes, Bísbes, monjes, frares y cofradíes y germantáts, y mentrimentes donaba la última má per-a buscár l' efècte de llúm més sorprenent que les mateixes tintes policròmiques de l'Albada, la deesa Diana tocá en la trompeta córnea els tres tòcs d' atenció y llamá 'ls elements de la Naturaleça y es despertá Apeles, que al experearse, veixgué al celebèrrim castellonero a les gallegotes [a les galligots, dalt dels muscles] de la Hada encisadora y baixá més que depresa esmunyinse per aquéll pilár gegantí de marbre blanc de Carrara, y torná a dormirse tranquilament en etèrn somni, a la sombra d' els grants llènços sostingúts per supèrbs caballéts. [...] (p.300, pdf 2)
[RIBÉS Y SANGÜESA, Enrich (1916): Cuadros de Costúms Castellonénchs, en aditament de tipos de la tèrra (en serio y en broma). Obra premià per unanimitat en los Jochs Florals de lo Rat-Penat celebrats en Valencia el dia 31 de agost del any 1915. Imp. Hijos de J. Armengot. Castellón.] repositori.uji.es (2 pdf)
1920 José Pascual Tirado
País Valencià: Castelló de la Plana
A força de dies i de treballs Toni construí una barraca de fang i pallús, cuberta en canyes i senill. [...]
[PASCUAL TIRADO, José (1920): De la Vida Castellonera: La Font de la Reina. pp.137-142. En el Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura (BSCC). Número V. Septiembre de MCMXX. Castellón.] castellonenca.com
1920 Ricardo Carreras
País Valencià: Castelló de la Plana
Ahora era gente ducha, gente cauta, la que acometía la empresa. De su intención y propósitos parecía responder la persona que allí pusieran de conserje. Todo un símbolo: 'Monzó'. este Monzó había sido torero, a su decir al menos. En largas vigilias había deletreado, y al cabo incrustado como taracea en su mollera, los preceptos del 'Arte de torear' del maestro Montes, el rondeño famoso. Él era como la vestal que no dejó extinguir el fuego de la 'afición', era como el teatino del toreo [orden religiosa], que mientras no le deparó la fortuna el ser el 'penate' [dios romano] de este circo remozado, ya urdiendo arriates de cañas [encañados o enrejados de cañas] en las alquerías y jardines, bien en los mercados, e ndonde anduvo con su consorte, dedicado a aquel orden de comercio que Larra calificó de "modos de vivir que no dan para vivir". [...]
[CARRERAS, Ricardo (1920): Crónicas y recuerdos del Castellón 'ochocentista': Los espectáculos. pp.209-212. En el Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura (BSCC). Número VII. Noviembre de MCMXX. Castellón.] castellonenca.com
1920 José Pascual Tirado
País Valencià: Castelló de la Plana
Ella té la seua dotasió i la céquia ben ampla... ¡pero pase per tants canyars i canalats fondos! [...]
[PASCUAL TIRADO, José (1920): De la Vida Castellonera: Coses de la 'regá'. pp.213-216. En el Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura (BSCC). Número VII. Noviembre de MCMXX. Castellón.] castellonenca.com
1920 Francisco Cantó
País Valencià: Castelló de la Plana
Aquella cantinela de los ciegos uníase al sonar todo el día de las flautas de caña, zambombas y tamboriles de los niños. [...]
[CANTÓ, Francisco (1920): Recuerdos de un anciano: Las Navidades en 186.... pp.253-255. En el Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura (BSCC). Número VIII. Diciembre de MCMXX. Castellón.] castellonenca.com
1921 José Pascual Tirado
País Valencià: Castelló de la Plana
Ja se veu vindre la provessó; les canyes lluentegen al sòl; tot lo mon en porte ja, ¡en lo prop qu'está la cequia de Coscollosa!... ¡Quantes canyes d'estes, encara que municipals, aprofiten en després per a secar botifarres! [...]
[PASCUAL TIRADO, José (1921): De la vida castellonera: La darrera Gaiata. pp.46-53. En el Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura (BSCC). Número X. Febrero de MCMXXI. Castellón.] castellonenca.com
1921 José Pascual Tirado
País Valencià: Castelló de la Plana
Les cançons de Micalet li apleguen a Senteta a l' ánima... Vullguera ella eixir al balcó i rebre orgullosa el homenatge, i tirar-los als fadrins galants tot el codonyat que quede en el canyís sequer, la orceta de l' arrop, soltar l' aixeta del tonellet de la mistela... I a Micalet... ¡ah! a Micalet, en son cor i en sos llavis li donarie coses més dolces, molt mes dolces... [...]
[PASCUAL TIRADO, José (1921): De la Vida Castellonenca: Dumenge de la Rosa. pp.151-157. En el Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura (BSCC). Número XIII. Mayo de MCMXXI. Castellón.] castellonenca.com
1921 José Pascual Tirado
País Valencià: Castelló de la Plana
Raboseta es un xiquet que té, quan el coneixem, tretze anys. No te més bens que la creu del front. A ningú l' interesa son nom ni apellides, ni a on va ni de aon ve; a ell tots el coneixen per Raboseta; i Raboseta va, i Raboseta torna. [...] A força de correr el camp, coneix els pardalets les classes sos noms, llocs a on niuen, caus i maneres de enganyar-los. Els dinerets de l' acapte, els torne visc i cepets, fa de cassador, amagant-se darrere d' un caixer, o d' una soca, i cride als pardalets brillan-los* en bri de fulla de canya verda, o bé corre per els terongerals atrapant nius de merles i gafarrons, que en després ven als xiquets de la vila.
*Brillar. 1. Cridar amb crits aguts, guiscar (Eiv., Formentera); cast. 'chillar'. "Els conills brillen". "Els cavalls brillaven". 2. Cantar el brill o reclam (Empordà). Tots els reclams romperen a brillar amb refilets curts i repetits, Ruyra Parada 60. 3. Tocar el brill per atreure els animals al parany (Camp de Tarragona, Hospitalet).
[PASCUAL TIRADO, José (1921): De la Vida Castellonenca: Raboseta. pp.220-224. En el Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura (BSCC). Número XV. Julio de MCMXXI. Castellón.] castellonenca.com
1921 Ricardo Carreras
País Valencià: Castelló de la Plana
Pero ya quedaron cerradas con fuertes barreras las últimas salidas, gruesos cabrios y tablones forman estas talanqueras (para los toros), en las que al punto las gentes se enraciman, que se erizan de cañas con agudos acicates; [...]
[CARRERAS, Ricardo (1921): Crónicas y recuerdos del Castellón 'ochocentista': Fiestas callejeras. pp.250-254. En el Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura (BSCC). Número XVI. Agosto de MCMXXI. Castellón.] castellonenca.com
1921 Francisco Cantó Blasco
País Valencià
(Mi primer viaje.) Ocupamos la berlina del coche-correo mi señor don Juan (Fortis), que llevaba a cada lado un arrapiezo de siete años: su hija y yo. A las diez de la noche partía el vehículo del Hostalot. Poco antes fueron ocupando sus sitios respectivos los pasajeros de cada uno de los departamentos hasta llenarse por completo el coche. Mientras tanto, por una escalera de mano arrimada a la cubierta del carruaje, acoplaban, del mejor modo, los baúles forrados de piel de caballo, los grandes cestos, paneras y cestillos de junco o caña, con cien encargos, recomendados para Valencia y los pueblos de la travesía. [...]
[CANTÓ BLASCO, Francisco (1921): Viáticos de Castellón a Valencia en 1857-62 (De mis apuntes). pp.304-309. En el Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura (BSCC). Número XVIII. Octubre de MCMXXI. Castellón.] castellonenca.com
2023 Francesc Bellmunt
País Valencià: Maestrat
Vídeo de com els prehistòrics construïen fletxes:
Avui farem una miqueta d'arqueologia experimental, perquè vaig a instal·lar la punta de fletxa (que vam fer amb un cul de cervesa Xibeca). Això és una fletxa feta de canya i unes plomes de voltor, que uso en experiments d'arqueologia experimental, valgue la redundància. No és que tire per tirar; no sóc caçador us recomano tampoc que tireu a l'aire lliure. És només per a casos puntuals d'arqueologia experimental, en el que anem a instal·lar esta punta de fletxa d'ací, de la manera que se solie fer a la prehistòria, i després tirarem un tir o dos en la fletxa per a vore si aguanta i per a vore com pot penetrar també. Això ho vorem després.
A l'hora d'instal·lar la fletxa (la punta), el que hauríem de fer-li a esta vareta de fusta, que en aquest cas veieu que és una canya que a la punta té una fusta. Pot ser una fusta sencera o pot ser inclús una fusta que tinga un foradet per a on entre una altra vareta. Són les fletxes d' Ötzi, per exemple (l'home de gel, dels Alps). En este cas, volia fer-ho en la navalla multiusos, però me l'he deixada; perquè en la serra ens haguere vingut molt bé per obrir a un tallet al mig i ficar la fletxa sense tindre que fer una escletxa, sense tindre que fer un badall. Ara l'haurem de badallar. El que vaig a fer és, en poques paraules, vaig a entrar la navalla, partir-la i retirar material de dins, per a que pugue entrar la fletxa -la punta- còmodament. Si la partisc, segurament, se risclarà fins ací al mig, per tant, el que faré per a evitar que es riscle, és agarrar un tros de cordill, marcaré fins a on vull que s'òbrigue, per a que no passe el badall més cap a dins. No vaig ni a tan sols lligar-ho; ho aguantaré un poc en el dit i vaig ja a partir. [...] Està molt molt dura, és un ullastre, és fusta d'ullastre, que és la olivera borda, i és duríssima. [...]
Per a instalar-la (la punta de fletxa), veeu que entre més o menys bé dins? Per a que pare més justa, vaig a introduir-la en un poc de pega, de pega prehistòrica (un dia vos ensenyaré com la fabrico); una pega negra que està feta a base de resina de pi, carbó en pols i cera (cera o fem de cabra). Açò és un tubet de pegament que és "tot en un", ara voreu. Podeu fer la mescla i fer-la en barretes, que és molt recomanable, o com "xupa-xups", o podeu fer-la ja en un canut de canya, perquè la mateixa calor que se genere al cremar-se la canya, fa que l'adhesiu se torne dúctil i cau pel seu natural. Ne fico només un poc i, xa, vaig a sucar-la dins. Veeu que té un poc de resina? El que vaig a fer és tornar-la a escalfar, pa que es torne molleta [no dura]; escalfo també un poc la fletxa (la canya), per a que agarre un poc de temperatura, i la instal·la dins. Està calenta! Intentem centar-la al màxim, perquè al tirar se'ns soltarà. [...] Ara anem a recobir-la de adhesiu; la recobrirem tota d'adhesiu per a evitar que pugue moure's. Este adhesiu no és tant adherent com sí reomplidor, podríem dir (reompli els forats de les escletxes... mireu com regalle!); això farà que, quan la lliguem per damunt, no pugue moure's. [...] Ara fa falta un tros de cordell. No caldrà ni lligar-lo perquè el propi adhesiu farà que s'apegue. Ho faig en tota la força que puc, per a que pare ben dur. I ara vaig a recobrir tot el cordell amb l'adhesiu (un adhesiu que és entre color negre i color ambre, una cosa així). Tampoc ens hem de passar perquè si el ferem molt molt gros, no penetrarie en la diana. (No anem a usar cap animal de diana, eh! Serie lo seu un tros d'animal mort, per a provar, però avui serà un tros de aïllant, com una escuma aïllant que és bastant dura. [...] És una pega negra pareguda a la que feem de pi, però és resina. Amb una mica de carbó per a donar-li cos i un poquet de cera per a que sigue també més dúctil. [...] És una fletxa bastant, bastant autèntica, com podrie ser una fletxa Neolítica. [...]
[BELLMUNT, Francesc -arqueòleg- (2023): Provant la fletxa de vidre i la fona nova. Buschcraft de Carrasca.] youtube.com
Ara ens parla de com fustejar amb una navalla. Ho fa, parlant d'una de marca xinesa:
[...] M''he portat ací, per a provar-la, tres elements: un és un tros de cep, en este cas, d'una parra; l'altre és una canya (jo treballo molt, molt, molt, la canya); i l'altre és un renou, que vaig tallar ja fa tres o quatre setmanes, de pomera, com el dit (de diàmetre) més o menys. Val, per exemple, escomencem en la parra. La parra és molt grossa, eh!, no vaig a tallar-la; és simplement per vore com treballe (la navalla), el angle, sobretot. [...] La canya. Per pelar una canya, ho fas amb un ganivet de fusta, també, si vols. Açò és per anar despertant el ferro, "desperta, ferro!"; ací li donarem una miqueta més, per a llevar el nuguet... [...] Vaig a seccionar la canya. Li pegarem la volta... (és una canya seca, eh, no és una canya verda). [...] Si vullguerem fer una flauta, pos ara podríem... és més senzill... li llevaríem d'ací (de la vora que acabem de tallar) un poquet de... veiu com li hem fet un xicotet bisell? Avui no tocarà, perquè té que està tot això (el nus) foradat. [...]
[BELLMUNT, Francesc -arqueòleg- (2023): Unboxing i estrena de la navalla Seahorse de Rough Rider. Buschcraft de Carrasca.] youtube.com
www.jacint.es - portellweb@yahoo.es
Recopilación bibliográfica y transcripciones de Jacint Cerdà
