Calabaza; carbassera

Cucurbita spp.

s. V Diccionario DiCCA-XV

Reino de Aragón

[letra] A:

«recibio el dito bayle de dona Gracia Xixena muller quj fue de don Pero Xixena vezina de·la dita ciudat los quales faze de trehudo al dito senyor en cadaun añyo por razon de vnas casas sitias en·la dita parroquia de Sant Gil a·los Carabaceros con albaran. § Item mas recibio el dito bayle de Domingo Sanç fillo de Domingo Sanç vezino de·la dita ciudat los quales faze de trehudo en cadaun añyo al dito senyor rey el dia de santa Maria de» [A-Rentas1-014v (1412)

[Diccionario del castellano del siglo XV en la Corona de Aragón (DiCCA-XV)] ghcl.ub.edu

1580 Onofre Pou

Catalunya

De la ortaliça:

[...] Carabaça. Cucurbita, cucurbitae. [...] (fulles 34-35)

[POU, Onofre (1580): Iesus: Thesaurus Puerilis. Authore Onophrio Povio Gerundensi Artium Doctore. Apud Ioannem Paulum Menescal. Barcinone.] books.google.es

1630 Establiments Vilafamés

País Valencià: Vilafamés (Plana Alta)

[fol. 93] MELONS Y CARABASES

[En lletra diferent, cosa que fa pensar que ha estat afegit més anys més tard] Qualsevol que cullirà melons o carabases incurrirà en pena de quince sous de dia, y el doble de nit.

[DÍAZ MANTECA, Eugeni (1982): Establiments de la Vila de Vilafamés. Excma. Diputació Provincial. Castelló.] Transcripción del lmanuscrito titulado: "Libro de establecimiento de la villa de Villafamés del año 1630", en: repositori.uji.es

1764 Ros

País Valencià

Badoch, con la o aguda, es en valenciano la granada, quando ha empezado a formarse y aún no tiene granos, sí el embrión de ellos; y la calabaza en el propio estado; también dicen badoch al hombre insípido y de conversación impertinente, fácil de engañar y de creerse qualquiera cosa.

[ROS, Carlos (1764): Diccionario Valenciano-Castellano, escrito por Carlos Ros, Notario y Escrivano público, por Autoridades Apostólica, y Real, natural de esta muy Noble Insigne, Lealíssima, y Coronada Ciudad de Valencia. En Valencia. En la Imprenta de Benito Monfort, junto al Hospital de los Estudiantes. Año 1764.] books.google.es

1845-1850 Madoz

País Valencià

ALBOCACER [Albocàsser, municipio de l'Alt Maestrat, Castelló]: Entre las cosas curiosas que se encuentran en las inmediaciones de la villa es la hermosa y suntuosa ermita consagrada al apóstol San Pablo, a la que tienen particular devoción los vecinos de Albocácer, por haberse aparecido en 1562, según supersticiosa tradición, el referido Santo Apóstol a unos hombres cojos y tullidos que estaban echados cerca de unos pantanos, a quienes por medio de una poca agua que llevaba en una calabacita, y que mezcló con la cenagosa y nociva de los mismos pantanos, curó después de haberles mandado que se lavaran con ella, habiéndola convertido en agua buena y saludable, cuyos hombres, después de haber obedecido y desaparecido el santo, se marcharon al pueblo sanos y buenos y publicaron tan singular acontecimiento.

1886 Josep Cortils

Catalunya: Blanes (la Selva, Girona)

CANSONETAS INFANTILS. Fum, fum, xemeneya amunt, trobarás un capellá, que t'dará peixet y pá, y una carbasseta de vi per passá aquest sant camí. (p.101)

[CORTILS Y VIETA, Joseph (1886): Ethología de Blánes. Librería de D. Álvar Verdaguer. Rambla del Mitj, núm. 5. Barcelona.] books.google.es

1911-1950 Estudis Seniencs

Catalunya: Mas de l'Amat (la Sénia, Montsià)

A l'hivern soliem esmorzar sempre farinetes que feia la mare, ben cuites, i a l'últim moment una paellada de trossets de pa fregit al damunt. A l'estiu hi havia més varietat a l'hort i en conseqüència a la taula. Quan era el temps de la sega l'esmorzar era patata i carabassa fregides o amb una truita; hi mesclaven frito, que n'hi havia tot l'any ja fos de tocino o de monte (referit a carn de caça). [...]

L'alimentació de la família era força variada. Produïen cigrons, fesols, guixes, tomates, carabasses, col, maçanes... En una finca propera, al temps collien prunes. També diferents tipus de bolets. Les gallines els donaven ous i el corral o el bosc, carn variada. De peix només menjaven abadejo. Feien conserves diferents: de tomata, bolets, frito, embotits i pernils, melmelades... El blat, a més de per farina, el destinaven a fer sèmola. El molien una mica menys perquè tingués la textura adequada. De sèmola també en feien de panís. Hem comentat ja que l'esmorzar solia ser a base de farinetes i pa fregit. Al temps de la sega es menjava, a més, ceba i carabassa fregides o amb truita, i una mica de frito.

[CENTRE DE ESTUDIS SENIENCS (2010): Viure al Mas de l'Amat. Testimonis orals sobre formes de vida i de treball tradicionals als Ports (1911-1950). Lo Senienc. Memòria, natura i llengua, nº 7, pp. 27-49. Racó de la Memòria. Entrevistes a quatre germans de la família Segura-Albesa.] raco.cat

1916 Enric Ribés i Sangüesa

País Valencià: Castelló de la Plana

¡Que despues de buidarli a ú el bolsillo l' unflaben a carabases [dels examens] y alló éra un abús perque 'n menos gasto s' en compraben en l' hòrta de la Plana. [...] (p.11, pdf 1)

(Per lo camí a la Magdalena.) Fét este primer descáns, continuaren hasta l' ermita de la Madalena, y en esta segon estasió (de terme), tornaren a tirarse al cós el 'vermicida' o 'antihelmintic' del aiguardentét en aigua 'n sucre, que, per-a élls, póc els importaba alló de que, "el que tinga cucs que pèlle fulla", preque preferíen ofegarlos en copetes de fil de fèrro (Nota. 'Fil de férro' es la sinonimia que empléen els llauradors de Castelló per-a acreditar la fortalea del aiguardent séc). La Coralina oficinalis [alga vermella], el Kousso [rosàcia africana], el Santonic [composta asiàtica], la Santonina [Santolina], el Heleig mascle [falguera], els Calomelanos [mineral de mercuri i clor] per lo vapor, l' oli de Ricino, les pepites de carabaça, les raíls de mangraner ágre y els pegáts en lo melic, de polvos d' Acebe, Amáciga [almàciga és una resina] y Mirra y farina de tramuços, etc., estaben de sobra per-a aquella gent mes valenta y resistent que la d' ara y mes sufrida, perque si' ls picaba alguna cosa, se rascaben y en páu. [...] (pp.19-20, pdf 1)

(La Magdalena.) Y tóts, sinse distinció de edáts, sexos, ni clases, donen besos als gòts, barráls, carabaçetes y botetes, posántse a punt de caramelo en el vinét, eixút o claret y hasta en el que 's fá en polvos, com si fora tinta china. [...] (p.24, pdf 1)

(A la Magdalena, les canturèles) Cantant de gola, fan maravelles; y cantant de nas, filigranes. La escòla francesa es una espècie de sonido estrident, fét en un canút de fulla de carabaçera, al costat del que fan els méus paisáns. [...] (p.27, pdf 1)

(La Magdalena, la rifa dels Rollos.) Com a complement d' este porrat o lo que siga, en unes taules xicotetes de fusta de pí albar, venen rollets d' aiguardent y llaoretes [matafaluga], figues albardáes, bunyóls, pastisets de péix y de confitura de moniato y de cabello d' anquel, y de crema y de armela, y chufes, tramuçets y cacahuets; y torrats y castanyes y abellanes y dátils; y aiguardentet (sec y dolç) y canya y marrasquí [aiguardent de cirreres amargues]; y ron y conyác y mistèla y vins de moscatéll y negre abocaet; coronant estes transaccions comercials, al aire lliure o explotació del públic de galería, els barquilleros. [...] (p.29, pdf 1)

(El que paga descansa.) Els gastos de les festes els paguen els fadríns, de la cuota d' entrá y de 'ls fondos que arrepleguen anant a demanár dinés y tota clase d' endrómines, per les pòrtes de les cases; com son: primes, rollos, fogases de pá roig [de dacsa?], de blat o de panís (antes pá de bóllo), melóns, carabaçes, pataques, cébes, fesòls, fórcs d' álls, codónys, mangranes, monyatos, safanòries, náps, garbes d' herba seca y garbes d' empáll, cáps de panisera, y altres drògues que van posánt sobre la caixa d' els dos carros de llaurança. [...] (pp.100-101, pdf 1)

(Les corregudes de sáchs.) Lo únic que púc afirmar es que 'ls que prenen part en esta distracció, deuen tindre péll de gós, com es diu vulgarment, perque 'l espectácle simplement es reduís a ensacár als corredórs com si foren carabaçes o melóns, per-a el transpórt en burra. Una vòlta ensacáts els concursants, queden els sáchs dréts y uns al costát de átres, apoyantse mútuament, y arrincleráts com si fóren partides de blát per-a l' embarco. [...] (p.123, pdf 1)

(Endosos a la vista, o divòrcis frustráts.) Es tiraba al páp les talláes del frito que teníen amagáes en un perolét en l' aigüera del carro, y vá trasegár en dos xuplits, l' aiguardént, que de les carabaçetes pasaren a la pancha del fill de Neptú. [...] (p.158, pdf 1)

(La plegá de les garròfes.) Hasta fá uns vint anys, que 'n les masáes, per la nit, donáven als llogáts lo que élls diuen un plát de calént, o siga l' ólla de mas que es una meçcla de fesòls, arròç, pataques, carabaça, y un chorritó d' óli per-a la sofregida de ceba, tomata y álls; pero, el últim día de la plegá en conter de l' ólla rególfa els acontentaben en una caçola d' arróç en cárn, de propina.  (p.178, pdf 1)

(Elements de la série grása. Don Tomás Miralles.) Cuant hi había toros y canyas [una cosa extraordinaria?] éra al fér eixir a la piçarra als alumnos, perque si algún jóve es quedaba pensatíu, rascantse 'l cap o mosegantse les ungles, per nó sabér la lliçó, l' auxiliár, rientse satisfét, li tiraba el salvavides de la benevolencia dientli: "está bien, está bien: supongamos que lo sabemos y pasemos adelante...". Y aixina anabem de problema en problema, de resolució y resolució, de semana en semana y de mes en mes, hasta que arribaben els exámens y els tribunáls, mos obsequiaben en carabaçes. [...] (p.258, pdf 2)

(Elements de la série grása. Don Domingo Herrero.) Un dumenge de Juny (¡no 'm s' olvidará may!), van ser els exámens y mos escabecharen a cuaranta y dos, o siga, ixquerem a carabaça per barba. ¡La gran collita! Per-o... vingué el Septembre y per-a variár, idem de lienzo, o nòva cucúrbita...; y pasarem a máns del senyór de Aliaga y Millán y millanárs de vegades compulsaren el Diccionario Valenciano-Castellano de don Joseph Escrig, Abogát (1851) y el pánic s' apoderá de nosatros al vorer que 'aliaga' significaba argilaga y 'cúrs', en plural, volía dir un' atra cosa; y tinguerem que 'studiár de veritat a fi de no deixarmos la péll contra les pungenques argilagues del rigór y no eterniçarmos repetint anys y anys la mateixa asignatura. [...] (p.269, pdf 2)

[RIBÉS Y SANGÜESA, Enrich (1916): Cuadros de Costúms Castellonénchs, en aditament de tipos de la tèrra (en serio y en broma). Obra premià per unanimitat en los Jochs Florals de lo Rat-Penat celebrats en Valencia el dia 31 de agost del any 1915. Imp. Hijos de J. Armengot. Castellón.] repositori.uji.es (2 pdf)

1920 Gaetà Huguet

País Valencià: Castelló de la Plana

Aquí puix diem:

- "Donar carabases", negar lo voler o reprovar los estudis.

[HUGUET, Gaetà (1920): Fraseología valenciana (continuación). pp.33-35. En el Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura (BSCC). Número segundo. Junio de MCMXX. Castellón.] castellonenca.com

1920 José Pascual Tirado

País Valencià: Castelló de la Plana

Allí gasta la miqueta de gana de treballar i allí baix d'una figuera está l'ullal próvid, i allí estiuetje i se passe les festes, i allí se enterrega la prole del bon matrimoni i allí cull aquelles carabases redones, aquell cardets, carxofes i bajocons, que son la llepolia de moltes taules de sinyors; en aquells terrenos estan les marjaletes de Toni, i en una de elles el 'paraor'. [...] Mes ell cuide de que eixe humor roin no se li fasse crónic i empine la carabasasa agarrant unes 'pítimes' de les del 'pinyol dols' que formen época en les cróniques de la marjaleria 'andante i bebiente' de Castelló. [...]

[PASCUAL TIRADO, José (1920): De la Vida Castellonera: La Font de la Reina. pp.137-142. En el Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura (BSCC). Número V. Septiembre de MCMXX. Castellón.] castellonenca.com

Tot está arreglat: en primer lloc el carret d'aiguadera, en la sarieta posá; els carabassins amanits, el sac de la menjusa; les sembradores, la llegona i aixaes; un cul de sac de fesols "triats a pols"... [...] Les bessones han carregat en un carabassí cada una. [...] En totes les tavernes i banderetes hi ha que parlar en algú. En el de Maciano, al costat del de Carruana, s'ompli la carabassa... ¡allò es vi!... De Torís i barato! [...] Per fi apleguen a la marjal: allí tots fan el seu paper, tots ajuden a la faena; el pare i el major van obrint els solcs en les aixaes; les xicones van tirant els fesols i després, a carabasinaes els reguen un poquet. [...]

[PASCUAL TIRADO, José (1920): De la Vida Castellonera: La Font de la Reina. pp.170-175. En el Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura (BSCC). Número VI. Octubre de MCMXX. Castellón.] castellonenca.com

1920 José Pascual Tirado

País Valencià: Castelló de la Plana

Faltant ella, les marjaletes de Patos i una caseta en este carrer serán deseguida meues. El sabater nadave en carabasins oint estos relaixos. [...]

[PASCUAL TIRADO, José (1920): De la Vida Castellonera: El Nadal de un remendó. pp.235-242. En el Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura (BSCC). Número VIII. Diciembre de MCMXX. Castellón.] castellonenca.com

1921 José Pascual Tirado

País Valencià: Castelló de la Plana

Tot lo mon está afaenat; les velles preparen foguers en tres pedres, -¡pobres parats! -altres busquen fenassos per a encenalls i remulla que cremar, mentres desfan pésols i faves uns altres., o bufen i mes bufen per a encendre el foc; sense que falte qui va pegant-li tocates a la carabassa com a 'vemouth'... [...]

[PASCUAL TIRADO, José (1921): De la vida castellonera: La darrera Gaiata. pp.46-53. En el Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura (BSCC). Número X. Febrero de MCMXXI. Castellón.] castellonenca.com

1921 Francisco Baidal Llosá

País Valencià: Castelló de la Plana

Pero com "quant natura non dat Salamanquina non prestat" i a pigre [gandul] ningú li guanyaba, aplegá a fer-se un gànguil [beneitot] i a força de sacrificis i suspirs per part del pulimentador, lográ ficar el cap com alumne en lo Institut a on se doná a coneixer per lo mentirós i carabasser. [...] -Acabava de examinar-es el de davant de mi, el fill del veterinari Cleto. Entonces el Profesor en veu cascarrosa. (Tallant-li el dir) -¿Quin el de les carabasses de l' any passat? [...] -Sí, perque en tot lo qu' has contat crec que no has dit ni una paraula certa. (Per una carasa d' ell). Si mon pare diu que enguany t' han donat tres carabases. (Tot estranyat) -¿Com tres? -¿Que quantes? -Dos. -¿Com... dos? -Ja, ja; penyora, penyora. Sinse donar-se conter estem juant a les prendes. [...]

*A Portell (els Ports), als anys setanta i noranta, els xiquets jugaven a 'la Mare carabassera', que començava quan el que pagava dia: "La mare carabassera, quan va morir va deixar tres carabasses", per exemple. I el xiquet o xiqueta que tenia eixe número havia de respondre: "Com que tres?", i el que feia de mare li contestava: "Que cuantes?", i ell contestava: "Pos sis". I el que tenia eixe número, i no altre, havia de respondre ràpidament de la mateixa manera. I així indefinidament, fins que algú posava la pota. Qui parlava quan no li tocava o s'enganyava en el que havia de dir, pagava prenda o el que fos.

[BAIDAL LLOSÁ, Francisco (1921): ¿Com tres..? ¿qué quantes? (Pasatemps rellamp). pp.121-127. En el Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura (BSCC). Número XII. Abril de MCMXXI. Castellón.] castellonenca.com

1921 José Pascual Tirado

País Valencià: Castelló de la Plana

Les seues mares solen dir que alló son coses de genteta que cull poc de blat i li penje poca taronja. -Bah, cosa de algun agraviat que s' haurá 'n dut carabassa. [...] Una veina, que sap qui son, farta de escoltar paraulotes de aquella llengua d' astral, coenta com si li haguera picat un aliacrá, resplique ab mortificant riseta: "-Escolta, Nasia, escolta, la teua filla s' ha fartat de dir que en la seua porta es crie un clot de carabasses per a certs fadrins... i, clar, els fadrins no han fet mes que femar-lo per a que siguen ben grosses".

[PASCUAL TIRADO, José (1921): De la Vida Castellonenca: Dumenge de la Rosa. pp.151-157. En el Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura (BSCC). Número XIII. Mayo de MCMXXI. Castellón.] castellonenca.com

1921 José Pascual Tirado

País Valencià: Castelló de la Plana

Raboseta es un xiquet que té, quan el coneixem, tretze anys. No te més bens que la creu del front. A ningú l' interesa son nom ni apellides, ni a on va ni de aon ve; a ell tots el coneixen per Raboseta; i Raboseta va, i Raboseta torna. [...] En la barriada, ja 'l coneixen: Carabassa al forn, cacau torrat, un tros de coca de remostrons mes que sigue, un cantelló de prim, de tot lo que les veínes tinguen en la ma, quan ell s' arrime, d' alló tindrá i menjará Raboseta; que el pillet se fa de voler, pues sabent-ho com ho sap, fará el gracios ficant-se mig moniato dins lo bocí fent caraces i xuplant-se els dits mostosos; atra vegada, s' untará la cara, fins els ulls, d' oli i pebre roig del prim, mentrestant engaldix i botege de goig... ¡quan sap fer-les riure el guilopo i dixar-les ab ganes de que li 'n guarden atra volta!

[PASCUAL TIRADO, José (1921): De la Vida Castellonenca: Raboseta. pp.220-224. En el Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura (BSCC). Número XV. Julio de MCMXXI. Castellón.] castellonenca.com

www.jacint.es - portellweb@yahoo.es

Recopilación bibliográfica y transcripciones de Jacint Cerdà