Anís, matalahúva, matalauva; matafaluga

Pimpinella anisum


Pantalla anterior


1764 Ros

País Valencià

Matalaùa, anís, planta, y a la simiento, lo mismo. En valenciano, el anís o la simiente de esta planta se dice llaborèta.

[ROS, Carlos (1764): Diccionario Valenciano-Castellano, escrito por Carlos Ros, Notario y Escrivano público, por Autoridades Apostólica, y Real, natural de esta muy Noble Insigne, Lealíssima, y Coronada Ciudad de Valencia. En Valencia. En la Imprenta de Benito Monfort, junto al Hospital de los Estudiantes. Año 1764.] books.google.es


1823 Bory de Saint-Vincent

Murcia

9. ROYAUME DE MURCIE. [...] Le royaume de Murcie, dont la physionomie est assez généralement la même dans toute son étendue, donne un peu moins de blé d'excellente qualité, que n'en consomme la population; de l'orge, d'abondantes huiles, quelques fruits, du riz, du safran et de l'anis qu'on y cultive en grand; du chanvre [cáñamo], de la barille, du salpêtre, de la sparterie, et surtout de la soie réputée la meilleure de l'Espagne. Le produit annuel de cette dernière denrée est estimé à un peu plus de six millions annuels de francs. (p.313)

[BORY DE SAINT-VINCENT, Jean-Baptiste (1823): Guide du Voyageur en Espagne, par M. Bory de Saint-Vincent, correspondant de l'académie de sciences, l'un des officiers supérieurs anciennement attachés au dépôt de la guerre, et aide-de-camp de son excellence le duc de Dalmatie, durant la dernière guerre d'Espagne (1808 a 1813). Louis Janet, librairie, rue Saint-Jaques, n.º 5. Paris. 1823.] books.google.es


1845-1850 Madoz

Andalucía

ALCALA LA REAL [Alcalá la Real, municipio de la Sierra Sur, Jaén]: También se cogen exquisitas hortalizas y verduras de todas clases, y ahora se empieza a sembrar matalauva (anís) [sic], algún lino y cáñamo.

[MADOZ, Pascual (1845-50). Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar. Imprenta de D. Pascual Madoz. Calle de Jesús y María, núm.28 & Est. Tipográfico-Literario Universal, Calle de la Madera baja, núm.4. Madrid. 1845: Volum I (ABA), Volum II (ALI); 1846: Volum III (ARR), Volum IV (BAR), Volum V (CAA); 1847: Volum VI (CAS), Volum VII (COR), Volum VIII (FAB), Volum IX (GUA), Volum X (LAB); 1848: Volum XI (MAD); 1849: Volum XII (NAB), Volum XIII (PIA), Volum XIV (SEA), Volum XV (TOL); 1850: Volum XVI (VIA)]


1916 Cuadros de Costums

País Valencià: Castelló de la Plana

(La Magdalena, la rifa dels Rollos.) Com a complement d' este porrat o lo que siga, en unes taules xicotetes de fusta de pí albar, venen rollets d' aiguardent y llaoretes [matafaluga], figues albardáes, bunyóls, pastisets de péix y de confitura de moniato y de cabello d' anquel, y de crema y de armela, y chufes, tramuçets y cacahuets; y torrats y castanyes y abellanes y dátils; y aiguardentet (sec y dolç) y canya y marrasquí [aiguardent de cirreres amargues]; y ron y conyác y mistèla y vins de moscatéll y negre abocaet; coronant estes transaccions comercials, al aire lliure o explotació del públic de galería, els barquilleros. [...] (p.29, pdf 1)

(En Sant Isidro, llaurador.) Allí tenen la Costúm de posarse a la pòrta del ermitòri la Clavariesa y el Clavari (despuès de la funció d' esglesia) y donen un rollo de pasta fina y una copeta d' aiguardent per barba; pero els que acudisen al reparto no tots son iguals (en son modo de conjuminarse) perque 'ls que tenen més barra, per no dir menos vergonya, tornen a fer la ròda, emportantse sis o huit rollets més en el sí y atres tantes copetes d' alcohol dílic [sic] aromatiçat en esencia d' anís, pera llevar la grasea. [...] (p.80, pdf 1)

[RIBÉS Y SANGÜESA, Enrich (1916): Cuadros de Costúms Castellonénchs, en aditament de tipos de la tèrra (en serio y en broma). Obra premià per unanimitat en los Jochs Florals de lo Rat-Penat celebrats en Valencia el dia 31 de agost del any 1915. Imp. Hijos de J. Armengot. Castellón.] repositori.uji.es (2 pdf)


www.jacint.es - portellweb@yahoo.es

Recopilación bibliográfica y transcripciones de Jacint Cerdà

En continua actualización.