Aloe, pita; pitera, atzavara, pita de foc, sèver

Aloe spp.

1886 Josep Cortils

Catalunya: Blanes (la Selva, Girona)

VOCABLES (pp.154-166)

Abret. s. m. Ram; parlant dels que, per medi de canonets, s'hi posan pallas envescadas [vesc] pera agafar aucells.

Cirera de pastó. s. f. Lo fruyt del arbós. [També podria tractar-se del fruit de l'espinal.]

Frare. s. m. Planta parássita, verdadera plaga dels sembrats de pésols y favas. Orobanche speciosa Vayr.

Gangarangán. s. m. La planta y fruyt del galcerá. Ruscus aculeatus.

Mal de cap. s. m. vulgar. Flor de rosella.

Ortigoyas. s. f. planta. Ortigas.

Pitera. s. f. Pita, etzavara, de foch [pita de foc]. - Cever. [DCVB: Sèver. Suc concentrat de les fulles del gènere Aloe.]

Ronya. s. f. Lletera o lletresa, planta.

Sálich. s. m. Sálzer. Salix.

Taupera. s. f. planta. Estramoni.

Verna. s. f. arbre. Vern.

[CORTILS Y VIETA, Joseph (1886): Ethología de Blánes. Librería de D. Álvar Verdaguer. Rambla del Mitj, núm. 5. Barcelona.] books.google.es

1916 Cuadros de Costums

País Valencià: Castelló de la Plana

(Les Cuqueròlles) Adicionem als del apostolát unes peluques y barbes postiçes, de cánem o de pita, blanques, tneyides de colór de castaña pilonga, y de cabellera de panòlla, y yá están retratáts, burdament, tots estos personatges que son llauradors y artesans y, per dos pesetes, representen el seu paper a la perfecció. [...] (p.40, pdf 1)

(Les cucanyes.) Les cucanyes se coloquen verticál y horizontalment, segóns els casos, y constituísen un número bueno, bonito y barato, com diuen els títiri-mundis, y en la extremitat lliure cláven un cláu de gancho, d' ahon penchen bé un mocador de pita o de seda, bé un coníll o un pato y per lo general un pollastre 'n spolóns. Per el palo puchen els aereonáutes concursants com si foren cuadrumanos sinse cúa preensil; pero com la cucanya está completament ensaboná en sabó mòll, tóts els que per élla s' enfilen trauen alto en limpio. [...] (p.118, pdf 1)

[RIBÉS Y SANGÜESA, Enrich (1916): Cuadros de Costúms Castellonénchs, en aditament de tipos de la tèrra (en serio y en broma). Obra premià per unanimitat en los Jochs Florals de lo Rat-Penat celebrats en Valencia el dia 31 de agost del any 1915. Imp. Hijos de J. Armengot. Castellón.] repositori.uji.es (2 pdf)

www.jacint.es - portellweb@yahoo.es

Recopilación bibliográfica y transcripciones de Jacint Cerdà