Algarrobo; garrofera

Ceratonia siliqua


Pantalla anterior


1630 Establiments Vilafamés

País Valencià: Vilafamés (Plana Alta)

[fol. 4] ARBRES FRUYTERS

Qui collira o plegara fruyta de qualsevol arbre per al qual pena designada noy haurá, pague tres sous de dia y sis de nit, la qual pena tinguen qualsevol género de animals.

Ittem, qualsevol género de animals que entrarán en heretat a on deu arbres fruyters y [hi] haurá, tenint empero fruyt, paguen deu sous de dia y vint de nit. Y si menys de deu arbres y haurá tinguen la mateyxa pena  robantlos o veurels davall dels arbres.

Ittem qui tallara o arrancara qualsevol arbre fruyter, pague sinquanta sous.

Ittem qui collira qualsevol género de fruyta dels orts, pague trenta sous de dia y sexanta de nit, y fora dels orts, en qualsevol part del terme, pague quinze sous de dia y trenta de nit.

Ittem qui será atrobat fent mal ayxí persones com animals en qualsevol arbre fruyter, encara que fruyt noy ayxa, pague sinch sous de dia y deu dinit [sic].

[Amb lletra diferent] Ittem en 22 de febrer (de) 1637 fonch determinat que perquant en los figuerals y garroferals noja [no hi ha] pena designada, se determina y hayxa de pena en qualsevulla animals quey entraran, 30 p de dia y de nit doble, exceptat lo llanar, que aquell tinga de pena 10 p.

[DÍAZ MANTECA, Eugeni (1982): Establiments de la Vila de Vilafamés. Excma. Diputació Provincial. Castelló.] Transcripción del lmanuscrito titulado: "Libro de establecimiento de la villa de Villafamés del año 1630", en: repositori.uji.es


1644 Alonso Martínez de Espinar

Reino de Castilla

LIBRO TERCERO - CAPÍTULO XXVI. De las palomas. [...] La torcaz se diferencia de las otras por el collar blanco que les ciñe el cuello y por se rmás largas de cola, y tienen el pecho de color algo encendido; susténtanse de semillas, algarrobas, yeros y lentejas, y otras comen bellotas de todos géneros: encina, alcornoque, roble y haya; y cuando les falta, se sustentan de hierbas; crían en árboles de todo monte.[...] (pp.206-209)

[MARTÍNEZ DE ESPINAR, Alonso (1644): Arte de Ballestería y Montería, escrita con méthodo, para escusar la fatiga que occasiona la ignorancia. Alonso Martínez de Espinar, que da el Arcabuz a su Magestad y Aiuda de Cámara del Príncipe Nuestro Señor. En la Emprenta Real. Año de 1644. Madrid.] books.google.es


1823 Bory de Saint-Vincent

Cantábrico

1. LE VERSANT CANTABRIQUE. [...] La vigne elle-même ne prospère qu'en fort peu d'endroits: nul vin du versant Cantabrique n'acquit de célébrité, tandis qu'il suffit de passer au revers du système Pyrénaïque [ojo, para él también son Pirineos] pour trouver en beaucoup d'endroits de riches vignobles. Nulle part le Nérion ne pare le lit des torrens; encore moins voit-on les âpres rochers produire de Caroubiers [algarrobos] ou de ces Cactes qui donnent aux lieux qui les nourrissent un si étrange aspect, et nulle part les habitations ne sont circonscrites par ces haies [setos] d'Agaves auxquelles le midi de l'Espagne doit cette physionomie exotique qui la caractérise. [...] (p.198)

Sistema Ibérico

3. VERSANT IBÉRIQUE. [...] L'olivier réussit dans toute son étendue et semble même s' y plaire plus qu'ailleurs; la vigne y donne des vins chargés en couleur et généreux; le Caroubier [algarrobo] y croît abondamment avec le Lentisque, le vrai Spart y couvre les terrains secs et incultes, les Agaves y circonscrivent déjà les propriétés, les Cactes n' y gèlent jamais non plus que le Murier, le Figuier ou le Grenadier. [...] (p.206)

País Valencià: Alacant

35. PROVINCE D'ALICANTE. [...] La ville, bâtie en croissant sur le bord de la mer et au fond d'une baie commode, fait avec toute l'Europe un grand commerce de soude, de barille et de sel, dont ses environs abondent; elle exporte surtout des vins très-renommés. Les vallées et les vergers des environs produisent une immense quantité de Mûriers, d'Amandiers, d'Oliviers et e Caroubiers [algarrobos] (p.589)

[BORY DE SAINT-VINCENT, Jean-Baptiste (1823): Guide du Voyageur en Espagne, par M. Bory de Saint-Vincent, correspondant de l'académie de sciences, l'un des officiers supérieurs anciennement attachés au dépôt de la guerre, et aide-de-camp de son excellence le duc de Dalmatie, durant la dernière guerre d'Espagne (1808 a 1813). Louis Janet, librairie, rue Saint-Jaques, n.º 5. Paris. 1823.] books.google.es


1845-1850 Madoz

País Valencià

AGUA DE OLIVA [rambla o riu de Aiguadoliva, entre Vinaròs y Benicarló, Baix Maestrat, Castelló]: Sus inmediaciones están plantadas de viñedos y algarrobos, y en su tiempo se siembran en él, hasta casi junto al agua, trigo, cebada y a veces maíz.

ALBOCACER [partido judicial de Albocàsser, municipio de l'Alt Maestrat, Castellón]: Desde su pie hasta la cima se ven cubiertos de árboles y arbustos de diferentes clases, unos silvestres, como pinos, encinas, bojes, etc., otros cultivados como algarrobos, moreras y almendros, de plantas aromáticas y medicinales de mil diferentes especies; y de yerbas de pasto que proporcionan alimento en todas las estaciones a un considerable número de ganados. [...] Producciones: trigo, cebada, vino, aceite, algarrobas, bellotas, cáñamo, seda, higos y otras frutas, hortalizas, miel, cera, ganado lanar, cabrío y de cerda.

ALCALA DE CHIVERT [Alcalà de Xivert, municipio de l'Alt Maestrat, Castellón]: El terreno es en general montuoso y pedregoso, pero entre los montes se hallan a cada paso valles plantados de viñas, algarrobos y olivos. [...] Produce vino, aceite, algarrobas, mucha y rica miel y cera, trigo, leche.

Catalunya

ALCANAR [Montsià, Tarragona]: Prod. algarrobas, trigo, judías, maíz, habas, guisantes, aceite, manzanas, ciruelas, y otras frutas en abundancia, siendo las granadas de la mejor calidad.

Castilla y León

AGUEDA (DEHESA DE) [Águeda es un pueblo y también un río de Ciudad Rodrigo, comarca del mismo nombre, Salamanca]: (Su terreno) es todo llano, muy bueno para granos y pastos, con una huerta que produce hortaliza y legumbres, y el monte mucho trigo, cebada, garrobas y garbanzos, alimentando al propio tiempo ganado lanar.

Andalucía

ALCAUCIN (ALCAUTIN) [Alcaucín, comarca de la Axarquía, Málaga]: Aunque en corta cantidad, no falta arbolado de olivos, garrobos [sic], álamos, granados, encinas y otros frutales.

[MADOZ, Pascual (1845-50). Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar. Imprenta de D. Pascual Madoz. Calle de Jesús y María, núm.28 & Est. Tipográfico-Literario Universal, Calle de la Madera baja, núm.4. Madrid. 1845: Volum I (ABA), Volum II (ALI); 1846: Volum III (ARR), Volum IV (BAR), Volum V (CAA); 1847: Volum VI (CAS), Volum VII (COR), Volum VIII (FAB), Volum IX (GUA), Volum X (LAB); 1848: Volum XI (MAD); 1849: Volum XII (NAB), Volum XIII (PIA), Volum XIV (SEA), Volum XV (TOL); 1850: Volum XVI (VIA)]


1877 Antero Viurrun

Madrid

LAS LEGUMINOSAS CULTIVADAS EN LA PROVINCIA DE MADRID. Interés de asociar su cultivo con el de los cereales. Leguminosas aprovechadas por sus frutos y semillas. Leguminosas pratenses. Conferencia agrícola pronunciada por el Sr. D. Antero Viurrun y Rodríguez, Catedrático de la Escuela de Veterinaria, el día 15 de Abril de 1877. [...]

Con el nombre de leguminosas, estudian los botánicos una agrupación o familia de plantas numerosísima en especies, tanto indígenas como exóticas, de grande interés para las artes, las industrias, el comercio, la medicina y la agricultura. [...] Entre estas últimas se cuentan, principalmente, los garbanzos, las diferentes castas de judías, las habas, las lentejas (célebres en la no menos célebre historia de Jacob y Esaú), los guisantes, las algarrobas, las almortas y la alfalfa, que son cultivadas en grande; y las alholvas, el pipirigallo o esparceta [Onobrychis viciifolia], el trébol rojo de Normandía [Trifolium pratense] y el encarnado [Trifolium incarnatum], la coronilla varia y el meliloto, cuyo cultivo en pequeño está casi reducido a algunos establecimientos de enseñanza. Aunque especialmente se cultiva también la zulla o sulla [Hedysarum coronarium], no la hago figurar en lista porque destruyéndola una temperatura de 4 grados es inútil hablar de su cultivo en la provincia. [...]

(pàg.360)

[VVAA (1878). Conferencias agrícolas de la provincia de Madrid. Recopiladas e impresas en virtud de orden de 1º de Mayo de 1878 de la Dirección General de Instrucción Pública, Agricultura e Industria. Imprenta del Colegio Nacional de Sordo-mudos y Ciegos. Calle de San Mateo, 5. Madrid.] books.google.es


1916 Cuadros de Costums

País Valencià: Castelló de la Plana

(L' aná a la Magdalena.) Esta costúm es tan antiga, que a la mare de mon pare dido (el sinyo Miquièl de Boira) li oía dir que 'ls ribesagüelos dels séus tataragüelos yá anaben a la festa, conque... tírali peixet a la sinyó Mariana, que aixina éra el nóm d' aquella venerable anciana que fa 40 anys que dórm en el garroferál de Mút. [...] (p.18, pdf 1)

(El panorama de la Magdalena.) A la drèta, el secá, les garroferes, armelers, vinyes y oliveres; a la esquèrra, les hòrtes, els bláts, cánems, terongeráls, les alqueríes; y vòra 'l már, el cuadro, els arroçáls, la marjalería, el Serrallo, el Clot del menescál, el pòrt en vapòrs, bergantíns, faluchos, barcaçes y barquetes veleres; y, en la arenosa plaja, el bosch de pins, la frondosa pinaja, el nostre pinár. [...] (p.23, pdf 1)

(Aplécs bucólics de la Magdalena.) Als pèus de les ruínes del pòble antic y del Castéll, está l' ermita de la Madalena; y per baix de les garroferes, s' escampa la gent, com les formigues que tot u arrepleguen; y branca d' así y timonét d' allá y argilaga del altre costát, convertint els tròços de tèrra en bens comunáls, en tres pedres fan els foguérs que encenen, eixint pre molts púnts espiráls xicotetes de fúm y se fá ú la ilusió de que está de borrasca en Italia. [...] (p.23, pdf 1)

(L'Almoneda.) Feta la crida per 'ls cantóns dels carrérs del ravál de Sant Fèlix, en el día y hòra convinguda, en mitj d' un gran rògle de propietaris, se fá la venta pública, per subastació, de tot lo que han arreplegát per les cases y o liquiden a cuansevòl prèu, pero al alça, perque lo esenciál son perres, d' eixes a les que no s' els pòt tiràr el lláç per-a ficarles en la perrera, que en Castelló de la Plana es un caixó d' envase per-a transportar armóniums d' ocasió, al que li han adicionat dos ròdes, y vá a remolque de un burro guít, que apesár dels molts anys que presta servici, no li han donat la llicència absoluta, ni garròfes. [...] (p.101, pdf 1)

(Les cucanyes.) Después del rancho del mitj día, el oficial mamprenía la tasca de fer de mestre, y d' ajudant el cabo Sisebuto Lamestómagos, y éste, escarramát en un simal de garrofera, obedínt les órdens del Teniente anaba posant correlativament les lletres mayúscules en la extremitat de la canya uberta a estil de papa-figo [artilugi per collir figues] y la 'enraylaba per-a cantar en veu alta la llisó. [...] (p.116, pdf 1)

(La plegá de les garròfes.) Tanquém els almacéns de tarònja y anemsen a vorer si pinte la garròfa per Benadresa. Desde Sant Miquèl hasta la segont quincena de Novembre, es la época de la operació agrícola coneguda per la plegá de les garròfes. Els màsos, o masíes enclavades entre l' atra part de la Rambla de la Viuda, báix del Sitjár d' Onda, y la raconá de Benicasi, presenten en aquélls dies cuadros de antiga y rústica factura cuals márcs, de pedra seca, van ser construíts per les nervudes mans dels primérs cultivadórs del secá dela Plana que sembraren garrofins y multiplicaren y empeltaren rebrotisos. [...] El fruit el cúllen en canyes de gancho, llérgues per-a els capólls y més curtes per-a les rames més baixes y lateráls dels árbres; y les xiques van plegant les garrofes que cauen en térra y en els cabaços les porten als sács que òmplin y que sosté el que fá de cap, que 'ls nuga en un cordéll d' espart y els deixa per baix les garroferes hasta que 'ls carros els transporten per-a almacenarles en els depòsits o garroferes dels casalicis. [...] Cuant les garròfes les transporten a Castelló, els carros van a tópe, segons la grandaria de la caixa. [...] No deixen perdre un garrofí contra la sòca de les garroféres. [...] Van recorrent el terreno, lupa en má, y arrepleguen tots els 'borratchéts', o siguen totes les garrofetes desde un a cinc centímetros de llargues, omplíntse els bolsillos del pantaló e interiórs y exteriórs de la chaqueta y blusa apedasáes. ¡Es el colmo! Y per-a fer més amena la recolecció homeopática de les garrofetes dosimétriques vant recitant la décima o espinèla aquélla, cual traducció lliure es: "Conten d' un sábi que un dia les camarrojes buscaba y cardínjes que 's menjaba com els llicsóns que collía. ¿Mister com yó, es repetía, bé exixtirá en Castelló? Y al atisbar de gaidó, va vóre a un veterinári, que 's tiraba al páp l' herbari que guardaba en un montó". Pero si aquell sabi-fondo Jeremíes haguera anát destrás d' els individuos del margen, en cónter de garròfes haurie arreplegát búfos. ¡Bons Ministres de Hacienda! (pp.175-179, pdf 1)

[RIBÉS Y SANGÜESA, Enrich (1916): Cuadros de Costúms Castellonénchs, en aditament de tipos de la tèrra (en serio y en broma). Obra premià per unanimitat en los Jochs Florals de lo Rat-Penat celebrats en Valencia el dia 31 de agost del any 1915. Imp. Hijos de J. Armengot. Castellón.] repositori.uji.es (2 pdf)


1920 A. Sánchez Gozalbo

País Valencià: Castelló de la Plana

La cistella de verdures tardanes, criades al raser de l'alquería... i el saquet de garrofes que 'l sinyó Pere els duia als netets de don Joan pera posar-les al balcó la vespra dels Reis. ¡Quina alegría i quin goig al vore les garrofes casudes que se tornaríen joguets i llepolíes al matí de Reis! [...] Estos netets de don Joan, estos xiquets tan espavilats no se quedarán ningún Nadal sense bagot de raím de Benicasi, sense garrofes casudes per al día de Reis, sense els besos que jo els done.

[SÁNCHEZ GOZALBO, Ángel (1920): De la Vida Castellonera: El Nadal de Lluis i Ana María. pp.247-252. En el Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura (BSCC). Número VIII. Diciembre de MCMXX. Castellón.] castellonenca.com


1921 J. Pascual Tirado

País Valencià: Castelló de la Plana

Li contesten els altres deixant-se caure en terra baix d'una garrofera vora camí. [...] Els de la garrofera van engaldint [engolint], bevent i armant un que fer en tots els que passen. [...] El 'Ora pro nobis' s'ou clar. La campaneta de San Roc, volteje desesperada. Ja travessen el camí-rel els de la provessó, i els de la garrofera mitg enlluernats tenen poca gana de moures. [...] ¿Ché; de quina flor es eixa garrofera?... Li diu fisgant-se un marjaler. -De banyeta... i tret l'empel de les teues... ¿qué no tornes? [...] Les taules escampades del porrat, les paradetes dels rollos clásics, les tavernes ambulants, les garroferes, a quina ombra paren els 'borrasqueros' en els seus vehículs, produint la sensació d'un campament. [...] Baixen com poden, asessiats de llepolies i beguda, a buscar la garrofera per a dinar. [...] No hi ha garrofera sense el seu corret, ni rogle sense víctimes: les de la ploma moren de retorssó, els conills temorucs a bascolaldes; els patos no portaran ja el contracant a les cançons de les xicones, com al vindre.

[PASCUAL TIRADO, J. (1921): De la vida castellonera: La darrera Gaiata. pp.46-53. En el Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura (BSCC). Número IX. Enero de MCMXXI. Año II. Castellón.] castellonenca.com


www.jacint.es - portellweb@yahoo.es

Recopilación bibliográfica y transcripciones de Jacint Cerdà

En continua actualización.