Albahaca, basílico; alfàbega
Ocimum basilicum
any??? Establiments de Catí [ampliar amb altres fonts més completes]
País Valencià: Catí (Alt Maestrat)
Establiments de la vila de Catí (...)
34.- Rubrica dels que de finestra o de paret de altri derrocaran a pedrades alfabegues y altres coses: Ittem establiren e ordenarnen que qualsevol persona estranya o privada que derrocara a pedrades o de qualsevol altra manera de finestra de altri o de terrat o de paret de altri se'n portara o afollara clavellines, alfabegues o qualsevol altres verdures que en tests y haga paguen de pena vint sous per de dia e quoranta sous per de nit, partidora la dita pena ut supra; e si pagar nou podran, estiguen en la preso ab la cadena al coll tants dies com sous pugara la pena. Y sobre estos dos establiments tinga obligacio lo Magch. Justicia tot temps que request ne sera de pendre en sagrament [jurament] a aquells que tindran en sospita que hauran fet, los quals hagen de escusar que nou han fet ni saben qui ho a fet. E lo Magch. Justicia per son offici, o puga enquerir sens requesta de part, y lo mateix se entenga en los señals dels ostals; y aixi mateix volen sien tinguen les parres que estan arrimades en les parets de les cases sots la mateixa pena estiguen y encorreguen los que tiraran pedrades a les finestres. [...]
[SCRIPTA, Dialectologia Catalana (online): Projecte Scripta de la Universitat de Barcelona.] scripta-dialectologia.ub.edu
1580 Onofre Pou
Catalunya
De la ortaliça:
[...] Alfàbaga. Ocimum, ocimi. [...] (fulles 34-35)
[POU, Onofre (1580): Iesus: Thesaurus Puerilis. Authore Onophrio Povio Gerundensi Artium Doctore. Apud Ioannem Paulum Menescal. Barcinone.] books.google.es
1764 Ros
País Valencià
Alfàbega, albahaca: yerba de eficaz y buen olor.
[ROS, Carlos (1764): Diccionario Valenciano-Castellano, escrito por Carlos Ros, Notario y Escrivano público, por Autoridades Apostólica, y Real, natural de esta muy Noble Insigne, Lealíssima, y Coronada Ciudad de Valencia. En Valencia. En la Imprenta de Benito Monfort, junto al Hospital de los Estudiantes. Año 1764.] books.google.es
1886 Josep Cortils
Catalunya: Blanes (la Selva, Girona)
PREOCUPACIONS. No pretench, ni m'seria fácil, fer esment de totas les preocupacions del poble; puig sense dubte n'hi ha que m' son desconegudas o que no m'acudirán ara a la memoria. Ne faré no obstant de la dels follets, bruixas, sorolls y senyals anunciadoras de desgracias ocorregudas a personas ausents, aucells e insectes quina aparició en las casas se creu ésser de bon o mal auguri, com lo burinot, óliva y papallonas, y d'altras que están encara bastant arreladas entre la gent menos instruida. [...] L'aromátich moraduix es considerat com a planta de fatal influencia entre la fadrinalla, que sol dir: "Del moraduix l'amor ne fuig". (Nota: En Andalucia, l'alfábrega es senyal d'odi a una persona.) (p.75)
[CORTILS Y VIETA, Joseph (1886): Ethología de Blánes. Librería de D. Álvar Verdaguer. Rambla del Mitj, núm. 5. Barcelona.] books.google.es
1916 Enric Ribés i Sangüesa
País Valencià: Castelló de la Plana
(¡A la tarònja!) S' enlayren ufáns els tarongérs de la Plana, com si foren permanents y gegantines alfábegues, que ne les parts termináls de ses branques estigueren a mils, agarráts en les patetes, gròcs canaris en el cap baix l' ala, formánt bola per-a no morír de frét. ¡Per algo es diu a la tarònja, el daurát fruit! [...] (p.170, pdf 1)
[RIBÉS Y SANGÜESA, Enrich (1916): Cuadros de Costúms Castellonénchs, en aditament de tipos de la tèrra (en serio y en broma). Obra premià per unanimitat en los Jochs Florals de lo Rat-Penat celebrats en Valencia el dia 31 de agost del any 1915. Imp. Hijos de J. Armengot. Castellón.] repositori.uji.es (2 pdf)
www.jacint.es - portellweb@yahoo.es
Recopilación bibliográfica y transcripciones de Jacint Cerdà
