Ajo; all

Allium sativum


Pantalla anterior


1177 Fuero de Teruel

Aragón

414. De officio de quartero. Encara, el quartero con su sennor siegue e trille et abiente, segunt del fuero, e si comunal mientre obreros (log)arán, el quartero p(o)nga part en la (d)espensa segunt razón que del fruyto de la lavor recibrá por su derecho. E si por aventura obreros comunal mientre non trobare(n), el sennor ponga dos omnes e la bestia, et el uno de aquellos omnes con el quartero coja las miesses et el otro acarreye la mies con la bestia; e coman de común. Otrosí, el sennor ponga una muger e con la muger del quartero varra el era, como es fuero. Mas, el pan cogido, el quartero la casa cubra que abaste ad alçar la paja pora huebos [necesidades] de los bueyes con los quales él lavrará, et encara cubra IIIIº tinnadas de bustal [corral para bueyes], segunt del fuero. Et en todas cosas el quartero deve poner todas cosas que fueren menester fueras de lenna, que deve el sennor poner por su derecho. La qual fecha, si querrá, puede ser partir esti quartero. Esto es assaber que, quando el quartero non arará, deve fer cavallielos o roçar (o) aquellas cosas fer que a lavor perteneçen del canpo, segunt el mandamiento de su sennor, assí como del otro fruyto que él senbrará deve prender por su derecho. El sennor encara dé al quartero por annafaga XX fanegas de pan por medio, e media fanega de sal, e una forca de ajos e otra forca de cebollas, e una arançada de queso, e III sueldos porad avarcas, e su part de todo el fruyto que senbrará, segunt la convinençia que con su sennor aurá fecha, sacado alcaçer et encara feragen, qual d'éstos el quartero non deve prender ninguna cosa, segunt del fuero.

[GOROSCH, Max (2007): Tiempo de Derecho foral en el sur aragonés: los fueros de Teruel y Albarracín. Tomo II. Zaragoza. Amb el facsímil: El Fuero de Teruel, de Max Gorosch. Stockholm, 1950.] derechoaragones.es


1257 Fuero de Requena

País Valencià

Titullo III, 20. De la annahaga del yuvero. El sennor de a su yuvero de annahaga quatro cafiçes por medio, et un almud de sal, et un forco de ajos, et otro de çebollas, et dos sueldos para queso, et dos sueldos para abarcas, et su parte del fruto que senbraren, segun (fuero) la postura del sennor et del yuvero, sacado el alcaçer et la ferren, ca destas cosas non a el yuvero de aver nada. [Annahaga: annafaga, sueldo que percibe el hortelano, yuguero, pastor, cabrarizo, rabadán y cabañero. Alcaçer: cebadal, cebada verde y en hierba. Ferren: herrén, cereal que se siega verde para servir de forraje de invierno. Yuvero: yuguero, oficio del que labra la tierra con una yunta.]

[DOMINGO IRANZO, Eugenio (2008): El fuero de Requena (14 de agosto de 1257, por Alfonso X de Castilla). Ed. Ayuntamiento de Requena, Archivo Municipal de Requena y Centro de Estudios Requenenses. Colección Fuentes documentales de Requena y su Tierra, 2. Requena, Valencia.] requena.es


1580 Onofre Pou

Catalunya

De la ortaliça:

[...]

Alls. Hoc, allium, allii. [...]

La trompa, o canó de les cebes, alls y porros. Thallus, thalli. [...] (fulles 34-35)

[POU, Onofre (1580): Iesus: Thesaurus Puerilis. Authore Onophrio Povio Gerundensi Artium Doctore. Apud Ioannem Paulum Menescal. Barcinone.] books.google.es


1644 Alonso Martínez de Espinar

Reino de Castilla

LIBRO SEGUNDO - CAPÍTULO XLIII. De los conejos. [...] Para matarlos de este modo se contrahace la voz del conejo, metiendo en la boca una hojita de encina o una paja hueca, o se hace un chillo con una plumita de milano dentro, puestas estas cosas en los labios de manera que, chupando hacia dentro, suene la voz del conejo; otros, sin poner nada en la boca, chillan; otros ponen una hoja de gamón y otros una de ajo; mas hay de estos modos de chillar mucha diferencia, y no se puede usar de ellos en todas partes. [...] El primer chillido ha de durar como un credo, y si viere salir el conejo, menos; y si se estuviere quedo, de allí a otro tanto volver a chillar, y como él se fuere acercando, más quedo, y dejarle hasta que se llegue a tiro. En la tierra que hay mucha caza, se ha de chillar muy quedo, para que la que estuvierse algo apartada no la oiga; que como queda dicho, está con aquel cuidado, y en viendo o sintiendo al hombre, zapatean y escarmientan a los otros. Cuando se anda a esta caza en montes largos y que hay poca, es mejor la hoja del gamón y del ajo que los otros chillidos, porque suena mucho más vivo, y es asimismo mejor, porque es fuerza haber de hacer los puestos dilatados; la hoja del gamón y del ajo se desuella un poquito por una parte, de manera que quede descubierta la telilla delgada, y ésta ponen en los labios, y soplando hacia fuera, suena como conejo.[...] (pp.176-180)

[MARTÍNEZ DE ESPINAR, Alonso (1644): Arte de Ballestería y Montería, escrita con méthodo, para escusar la fatiga que occasiona la ignorancia. Alonso Martínez de Espinar, que da el Arcabuz a su Magestad y Aiuda de Cámara del Príncipe Nuestro Señor. En la Emprenta Real. Año de 1644. Madrid.] books.google.es


1764 Ros

País Valencià

All, ajo: especie de legumbre. Alls, ajos. Alltendre, con la primera e aguda, ajete: el ajo nuevo, quando está tierno y empieza a entallecer.

Fòrch de alls, ristra de ajos; es una trenza hecha de los tallos de ajos, juntamente con los ajos.

[ROS, Carlos (1764): Diccionario Valenciano-Castellano, escrito por Carlos Ros, Notario y Escrivano público, por Autoridades Apostólica, y Real, natural de esta muy Noble Insigne, Lealíssima, y Coronada Ciudad de Valencia. En Valencia. En la Imprenta de Benito Monfort, junto al Hospital de los Estudiantes. Año 1764.] books.google.es


1823 Bory de Saint-Vincent

Andalucía

8. L'ANDALUSIE. [...] Les côtes n'offrent pas moins de sources de richesses, et les pêcheries d'Anchois et de Thons [atunes] y rivalisent avec celles de Provence; les melons les plus parfumés, la pastèque [sandía] et d'autres cucurbitàcées, des Oignons sucrés d'un volume extraordinaire, de l'ail dont on exporte le superflu, des pimens piquans ou doux, la garbance ou Pois-chiche, des figues qu'on mange fraîches ou desséchées, avec des olives diversement préparées, les plus grosses et les meilleures connues, couvrent les marchés des villes. La plupart des poissons d'eau douce du reste de l'Europe se retrouvent dans les rivières de l'Andalousie où les Esturgeons du Guadalquivir y atteignent une taille démesurée. [...] (p.307)

[BORY DE SAINT-VINCENT, Jean-Baptiste (1823): Guide du Voyageur en Espagne, par M. Bory de Saint-Vincent, correspondant de l'académie de sciences, l'un des officiers supérieurs anciennement attachés au dépôt de la guerre, et aide-de-camp de son excellence le duc de Dalmatie, durant la dernière guerre d'Espagne (1808 a 1813). Louis Janet, librairie, rue Saint-Jaques, n.º 5. Paris. 1823.] books.google.es


1916 Cuadros de Costums

País Valencià: Castelló de la Plana

(La Magdalena.) Completa este cuadro la degollació dels inocents, vullc dir, la matança y pelamenta de pollastres y conílls; y els frexitonéts d' anguiles, pernilét, cansalá vinaeta, caragòls de montanya, llonganiçetes, botifarronets de la Binsa, magrets y costelletes de cèrdo y de cabrit, alléts, cebeta, pesoléts, fesòls carícs, tavelles y carjoferes, etc., sinse faltar les ensalaetes de ansisam y andivia, olivetes del cuquello y vèrdes (sanseres y trecáes) en saborija, la tollineta,  çorra grasoneta [tonyina de sorra, plat típic] y el imprescindible all y óli, per-a la rostimenta de les chulles de borrego. Els mes modests y els mes pòbres, li tiren en bala al arroçét en ganya d' abaéjo, als talpóns y rates d' hòrta, a algún gát casolá y als caragolets plans en salsa carregaeta de coralét [pesteta]. [...] (p.24, pdf 1)

(El que paga descansa.) Els gastos de les festes els paguen els fadríns, de la cuota d' entrá y de 'ls fondos que arrepleguen anant a demanár dinés y tota clase d' endrómines, per les pòrtes de les cases; com son: primes, rollos, fogases de pá roig [de dacsa?], de blat o de panís (antes pá de bóllo), melóns, carabaçes, pataques, cébes, fesòls, fórcs d' álls, codónys, mangranes, monyatos, safanòries, náps, garbes d' herba seca y garbes d' empáll, cáps de panisera, y altres drògues que van posánt sobre la caixa d' els dos carros de llaurança. [...] (pp.100-101, pdf 1)

(Les Polichinèles y el present de Sant Llúc.) Una alcoba o el perímetro de un gran triángul rectángul d' una habitació, servía d' escenari; y de tabic o de parét a parét, posaben una cordeta d' amarrar, com si fóra un estenedor de bolqueréts, d' ahon desde una altura de un metro cincuanta centímetros, hasta el piso de tèrra, penchaba una espècie de cortina a flórs roges y grògues, que segóns les indirectes del pasánt, resultaba ser el cobertór del llit de la criá, y aixó es desprenía de l' oloreta que sentía de álls picáts, pinyóns rancios, òli de cresòl, crepé socarrát y de polvos, sobre tót de polvos baratos. [...] (p.113, pdf 1)

(La provesó del Córpus. Corroboració de la veritát del méu asèrt per un inciden casuàl.) En temps pasáts han eixít a esta provesó, Sants, Santes, Verges y Santets en número mé o menos considerable, y yo he perdút el cónter, perque 'n les banderes, guións y guionets, heraldos y créus, me hé torbát com un all y òli y hé acabát per trencar el llápiç y esgarrar la llibreta d' apunts.. [...] (p.132, pdf 1)

(La plegá de les garròfes.) Hasta fá uns vint anys, que 'n les masáes, per la nit, donáven als llogáts lo que élls diuen un plát de calént, o siga l' ólla de mas que es una meçcla de fesòls, arròç, pataques, carabaça, y un chorritó d' óli per-a la sofregida de ceba, tomata y álls; pero, el últim día
de la plegá en conter de l' ólla rególfa els acontentaben en una caçola d' arróç en cárn, de propina.
  (p.178, pdf 1)

[RIBÉS Y SANGÜESA, Enrich (1916): Cuadros de Costúms Castellonénchs, en aditament de tipos de la tèrra (en serio y en broma). Obra premià per unanimitat en los Jochs Florals de lo Rat-Penat celebrats en Valencia el dia 31 de agost del any 1915. Imp. Hijos de J. Armengot. Castellón.] repositori.uji.es (2 pdf)


1921 J. Pascual Tirado

País Valencià: Castelló de la Plana

Com entre amics no cal estovalles, allí, en terra plana, fan la topaeta de berenes. Dels saquets ix de tot, desde els alls cluixents, fins al tarró del Retoret.

[PASCUAL TIRADO, J. (1921): De la vida castellonera: La darrera Gaiata. pp.46-53. En el Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura (BSCC). Número IX. Enero de MCMXXI. Año II. Castellón.] castellonenca.com


www.jacint.es - portellweb@yahoo.es

Recopilación bibliográfica y transcripciones de Jacint Cerdà

En continua actualización.