Ágave, pita; pita, pitera

Agave spp.

1628 Tassas

Reino de Castilla

Mercaderías de la India y de Portugal:

[...] Hilo de pita fino de Indias, a quatro reales y medio la onça. Hilo de Montilla a tres menos quartillo. Hilo fino de madejas chicas que llaman de alfanje, a siete reales. Pita floxa a diez y ocho reales la libra. Pita de Cordones a seis reales la libra. (hoja 9)

[...] Colchas grandes de montería de hilo de pita, todas quaxadas de bordado, mil reales cada una, y otras de media montería, a treszientos y cincuenta. (hoja 9)

[...] Cordones de malva y pita de laços, a quatro reales. Cordones de pita de san Francisco con nudos, a tres reales. (hoja 11)

[...] Cada tocado de pita de seis rosas, sesenta maravedís. (hoja 13)

Tintoreros:

[...] De teñir una libra de pita de todas colores, dos reales. (hoja 25)

[TASSA DE LOS PRECIOS A QUE SE HAN DE VENDER LAS MERCADERÍAS Y OTRAS COSAS DE QUE NO SE HIZO MENCIÓN EN LA PRIMERA TASSA, Y REFORMACIÓN QUE AORA SE HA HECHO POR LOS SEÑORES DEL CONSEJO, EN ALGUNOS PRECIOS QUE SE PUSIERON EN ELLA. Con las declaraciones de algunas dudas que se han ofrecido sobre la observancia de la Premática que se publicó en treze de Setiembre de mil y seiscientos y veinte y siete años, con la primera Tassa. Madrid. 1628.] google.es/books

1823 Bory de Saint-Vincent

Cantábrico

1. LE VERSANT CANTABRIQUE. [...] La vigne elle-même ne prospère qu'en fort peu d'endroits: nul vin du versant Cantabrique n'acquit de célébrité, tandis qu'il suffit de passer au revers du système Pyrénaïque [ojo, para él también son Pirineos] pour trouver en beaucoup d'endroits de riches vignobles. Nulle part le Nérion ne pare le lit des torrens; encore moins voit-on les âpres rochers produire de Caroubiers [algarrobos] ou de ces Cactes qui donnent aux lieux qui les nourrissent un si étrange aspect, et nulle part les habitations ne sont circonscrites par ces haies [setos] d'Agaves auxquelles le midi de l'Espagne doit cette physionomie exotique qui la caractérise. [...] (p.198)

Sistema Ibérico

3. VERSANT IBÉRIQUE. [...] L'olivier réussit dans toute son étendue et semble même s' y plaire plus qu'ailleurs; la vigne y donne des vins chargés en couleur et généreux; le Caroubier [algarrobo] y croît abondamment avec le Lentisque, le vrai Spart y couvre les terrains secs et incultes, les Agaves y circonscrivent déjà les propriétés, les Cactes n' y gèlent jamais non plus que le Murier, le Figuier ou le Grenadier. [...] (p.206)

Sistema Bético

4. VERSANT BÉTIQUE. [...] Dès la Caroline, de longues haies d'Agaves bordent toutes les propriétés; les Dattiers, se multipliant, indiquent de loin, au-dessus des bois d'oliviers qu'ils dominent, le point où se trouve le Cortijo (la Ferme), qu'environnent ces bois. [...] Cette seconde, renfermant le versant Bétique, le versant Ibérique, avec les bassins du Guadiana et du Tage, ressemble davantage aux régions des tropiques; c'est dans son étendue seulement que se trouve le Chamaerops ou Palmier-nain; que l'Agave forme des clôtures; que se cultive le Mûrier; que mûrissent la Datte et les Cactes, et qu'on voit le Buplèvre en arbre avec le Nérion y border le lit des torrens. [...] (p.212 y p.225)

Andalucía: La Carolina (Sierra Morena, Jaén)

30. PROVINCE DE JAEN. [...]La Caroline est un lieu charmant où l'on commence à trouver aux campagnes cet aspect africain que n'offre pas encore la Manche; les rues y sont coupées à angles droits, les propriétés enceintes de haies d'Agave et les jardins remplis de Nopals et de Dattiers. (p.567)

[BORY DE SAINT-VINCENT, Jean-Baptiste (1823): Guide du Voyageur en Espagne, par M. Bory de Saint-Vincent, correspondant de l'académie de sciences, l'un des officiers supérieurs anciennement attachés au dépôt de la guerre, et aide-de-camp de son excellence le duc de Dalmatie, durant la dernière guerre d'Espagne (1808 a 1813). Louis Janet, librairie, rue Saint-Jaques, n.º 5. Paris. 1823.] books.google.es

1845-1850 Madoz

Aragón

ALCAÑIZ [Bajo Aragón, Teruel]: Los montes están vestidos de matorral y de peñas, lo que contribuye a que sean muy variados y vistosos. Las plantas que comúnmente los cubren son pinaracas de hoja fina [sic], madroños, sabinas, enebros, lentiscos y otras matas bajas como aliagas, coscojos, retamas, esparto y alguna pita en el monte de Santa Bárbara; muchas yerbas medicinales como la salvia, acrimonia, artemisa [?], nufito [sic], solastro [?], hinojo, camamila, cinoblosa [cinoglosa?], culantrillo, malvabisco [sic], viola y perion [?], samo [?], ruda, escordio [sic], estrella [Plantago coronopus?], centaura, virgaurea, epitano, ontinilla [verónica], muy probada en las tercianas, y otras varias.

1920 José Pascual Tirado

País Valencià: Castelló de la Plana

El pare de la geperuda era un perfecte sinaigües que fee en casa el paper de escolá d'amén; ara que com a malfainer hu ere més qu'una pitera, i en punt a borratxo... un cep. [...]

[PASCUAL TIRADO, José (1920): De la Vida Castellonera: El Nadal de un remendó. pp.235-242. En el Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura (BSCC). Número VIII. Diciembre de MCMXX. Castellón.] castellonenca.com

1921 Francisco Cantó Blasco

País Valencià

El personal adscrito a la conducción era el siguiente: el mayoral, el zagal y el postillón. [...] El zagal, mozo listo y ocurrente, se cubría con una zamarra de lana o algodón, de punto tupido, pantalón de pana, borceguíes fuertes, pañuelo de seda rojo o amarillo, con que se tocaba todo el óvalo de la cabeza, y anudaba con una lazana en el cogote, dejando pendientes los cabos; rodeábale le cuello un pañuelito de espumilla, o de pita, a modo de chalina; sin faltarle la faja en donde indefectiblemente lucían, tanto el mayoral como el zagal una robusta navaja, o cuchillo de monte, que necesitaban con frecuencia para cortar cuerdas, lazadas o correajes, que podían estorbar a las caballerías, o embarazar el acarreo de los equipajes. [...]

[CANTÓ BLASCO, Francisco (1921): Viáticos de Castellón a Valencia en 1857-62 (De mis apuntes). pp.304-309. En el Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura (BSCC). Número XVIII. Octubre de MCMXXI. Castellón.] castellonenca.com

2023 Francesc Bellmunt

País Valencià: Maestrat

Com fer una maça de fusta per a picar fulles de pitera:

El que farem avui serà una maça; una maça de fusta a partir d'este tronquet d'eixe ullastre, d'eixa olivera borda. Ens farà falta una maça perquè en el proper vídeo que tinc intenció de fer, vull fer corda de pita, de una fulla de pitera (de 'ágave' en castellà). Anem a vore com s'extrau la fibra i com se fa la corda. Això ho vorem en el proper vídeo. En el d'avui, el que vull és el·laborar, molt rústicament, d'una manera molt bàsica, una maça per a poder picar.

No és la millor estació per a podar oliveres [el vídeo està pujat el 6 d'octubre], però crec que puc permetre'm tallar este cimal d'ací. És una olivera que me l'estimo poc, i que damunt fa més nosa que menys, així que tallarem un tros i farem la maça. [...] És una maça que ens servirà tant per a picar la pitera com per a fer 'batoning' [tallar fusta donant cops de pal a un ganivet] com per a fer mil coses més... [...] per a clavar tascons de fusta a un tronc... Ara està verda, esvare molt; la dixarem secar un poc i el proper dia, en açò, ens ajudarem per a fer la corda de pita, almenys les fibres.

[BELLMUNT, Francesc -arqueòleg- (2023): Maça de fusta cilíndrica. Buschcraft de Carrasca.] youtube.com

Un parell de setmanes més tard, el 20 d'octubre, penja el vídeo per a aprendre a fer corda de pita:

Bon dia! Açò és Bushcraft de carrasca i avui farem corda de pita. Avui farem corda de pita, a partir de la pitera. Esta planta és originària d'Amèrica. De fet, quan Colón arriba a les costes d'Amèrica s'exclame de vore quines 'aloes veres' més grans que tenen. És família de la Aloe vera [aquesta, originària de l'illa de Socotra, entre Somàlia i el Iemen]. De fet, aquesta planta, trau un espigó molt llarg per florir, quan trau la inflorescència, la planta mor. Antigament, als masos, se pensave que quan una pitera traïe l'espigó, ere un mal presagi (de) que algú de la masia moririre. No creem que sigue veritat. Aquesta no té espigó, per tant no tindrem cap problema, però voreu que l'espigó va molt bé per fer foc per fricció; el que passe és que al no ser una planta autòctona d'ací, quan faig tallers de prehistòria, no la uso. Encara aixina, avui utilitzarem les fibres d'eixa fulla, per a fer eixa corda que us he ensenyat al principi; una corda molt resistent. De fet, aqueta planta no només done corda, sino que en el seu suc, fermentat, se fa el pulque que, destil·lat, més o menys, sortirà el tequila. Aquell cuc roig que hi ha, de vegades, al tequila, és un paràsit de la flor.

Ho tallarem amb un ganivet. Agarrarem una fulla que no sigue principal per a no maltratar massa a la planta, i si el ganivet està molt esmolat, anem tallant. No cal que sigue molt gran per a esta faena. Ja l'hem tallat. Veieu què gran que és? Ara, per a poder transportar-la millor, sense fer-mos mal, anem a llevar-li tota la voret a que és on té les punxes. No ens aprofitaran. Se tallen molt fàcil en un ganivet ben esmolat. És com llevar-li les espines a un peix. Anem llevant. El suc és un poc càustic, irrite a les mans, per tant, aneu sempre en compte. I ara li llevem la punta. Ja el tenim sencer, no punxe i el podem transportar sense cap problema. (Mireu, vaig a fer un exemple, per a que vegeu com punxen les puntes. Per a que vegeu lo dura que és, se pot agarrar i vaig a atravessar l'altra. És un arma... Antigament se gastave per a cosir sacs, sobretot. Ara vorem si m'aclarisc a fer-ho; és un poc complicat. Agarrarem una punta i la tallarem mínimament, i al estirar-la s'esguelle i se trau una corda que ja porte l'agulla incorporada. Veeu? tot això d'ací és l'agulla i la corda per anar cosint un cul de sac, per exemple. Per a que ho sapieu!). I ara, al campament, intentarem traure les fibres i intentarem fer corda.

Primer de tot, vaig a preparar la superfície. Vaig a treballar ací damunt. Anem a picar la fulla de pitera damunt del tronc. Encara que és una posició una mica incòmoda, ho faig per a que se veja al vídeo, per tant, envainaré el ganivet, que després em farà falta, ja voreu per a què; prepararé un poquet açò (el tronc), perquè si està molt abrupte, tallarem les fibres i un poc l'escorça, que és un arbre mort. Perfecte! I damunt d'ací hem de picar la fulla de pitera. L'hem de picar perquè tot el que és la fulla són totes les fibres que hi ha (al tall que hem fet per treure-la es veu molt bé, hi ha com uns puntets); entremig de les fibres hi ha carn. Ho picarem per intentar alliberar les fibres de la part més aquosa que té la fulla. Ho anirem picant per tota la superfície, però no tan fort com per trencar les fibres. Al principi quasi no se notarà. Ho fem en la maça que vam fer l'altre dia. Ho anem partint i hi ha troços de carn, o de molla, que eixiran disparades. En seguretat però ferm. I de quan en quan ho remullarem, perquè se dissol també gran part del contingut que no és fibròs. (Antigament també s'utilitzaven fulles de pitera, les ficaven als armaris perquè dien que feen fugir als dragons, als dragonets; la gent pensave antigament que els dragonets se menjaven la roba, pero el que se menge la roba son les palometes de la roba i els dragons van a menjar-se'ls.) I al ficar-ho a remulla, l'aigua traurà sabonera que té com una bromera, que traurà espuma. Esta aigua de fer la corda de pita, la gent la guardave i llavaven la roba. Ere una espècie de sabó, igual que el que feen en lleixiu de cendra, feen el sabó en açò. A vegades, doblo la fulla i pego doblat. Penseu que avui tampoc extraurem totes les fibres.Traurem només les més fortes, les més grans per ensenyar-vos un poc com fer corda, com fer cordell, que ja sabeu que en el món del 'buschcraft', de la supervivència, és una de les ferramentes fonamentals. A mí un pastor em die que sempre has de portar a la butxaca: foc, un ganivet i un cordell, que són coses que a la natura són molt males de improvisar. [...]

Damunt d'este tauló que tenim ací, lo que normalment se fee és aguantar-ho en el ventre (la fulla de pita) i en les dos mans anar-ho raspant (amb la maça), com si fos un ganivet. Per llevar-li la pell vaig raspant en el revés del ganivet. Hi ha fibres que se solten i se podrien aprofitar. [...] A la cabellera obtinguda, ens ficarem a seleccionar fibres, i en la mà mateix llevarem lo que sobre, la carn, diguèrem, i deixarem la fibra. Pareix que no quede res, però al final voreu que encara són prou fibres. Les vaig a estendre ací mateix, a eixe tronc. [...] Me couen les mans perquè este tipo de saba és molt corrosiu; fa molt de mal on toca la pell; per tant, si vos fiqueu guants, sempre és millor. Veieu? vaig seleccionant fibres, les enrosco al dit per a no trencar-les, i en l'altra mà les vaig pelant, vaig llevant tota la pell. [...]

Les fibres que tenim ací, lo ideal és que se secaren un dia sencer, se tornen a ficar en remulla i la part de pell i de carn que tenen se desfà, se dissol i és molt més fàcil treballar. Ara ho farem aixina, en tendre, en verd, que és un poc una bogeria; no eixirà mai tan bé, i quan s'assecarà, perdrà un poc de tensió; però encara aixina, les hem tingut ací un poc de temps i penso que estaran més o menys bones per a cordellar.

Ara vos explicarè com se cordella. Anem a fer cordell, un cordell. Jo ho vaig aprendre del meu avi, de mon pare, i és agarrar dos fibres i anar enroscant-les i apretant-les entre elles; anar fent corda. No anem a fer trena. Diuen que la trena té la mateixa força que cada de les fibres, que cada una de les cames. No és la veritat exacta, agarre una mica més de força, però la corda és la més forta de totes. Anem a vore com s'escomence a fer la corda, que és el tros "més complicat".

Primer hem de decidir la grossària del cordell que anem a fer. No anem a fer-ne molt avui, anem a fer-ne poc. Però, figurem que és aquesta la grossària; quan açò ho doblem veem que farem un cordell d'eixa grossària. Un cordell finet, diguem, com un cordó de sabata. Com escomençarem? No hem d'escomençar mai de la meitat, perquè quan haureu d'empalmar, ací baix, altres fibres, si les empalmem a l'hora, li lleve molta fortalesa al cordell. Començarem a esta part (la més curta), l'enroquem, l'estem enroscant, i a l'ajuntar-la fa una llaceta. Anem a fer lo matix ací, en esta punta de l'olivera (un garranxet que ix del tronc); vaig a passar-ho per sobre i ací vaig a ajuntar-ho. Ara anem a girar el cordell en la direcció de les agulles del rellotge (les de la part dreta); giro cap a la dreta, passo una per davall de l'altra, i ara giro la de la dreta. Sempre giro la de la dreta, mentres la de l'esquerra la sostinc tensa. Giro i passo per davall, giro i passo per davall un altre cop, mentres ho aguanto (si ho soltara, perderie tota la tensió). Està massa humida i massa llefiscosa. Lo ideal és que estare més eixuta. Lo ideal és lo que vos he dit, secar-la i després remullar-la lleugerament, però encara així m'entendreu perfectament. Veeu com se va creant la corda? Hi haurà un punt que les fibres s'aniran perdent, s'aniran fent flaquetes; veueu esta part? i és quan haurem d'empalmar. Us ensenyaré com empalmar, que tal vegada sigue el més complicat si n'hi ha alguna cosa complicada (que fer corda no és massa complicat). Ara mateix les dos cames (se diuen cames) tenen la mateixa grossària, més o menys. [...]

Ara se està fent més fina una punta que l'altra, que és quasi que no res. Se sol fer més a la punta, però li vaig a afegir una miqueta més de fibres. Agarrarem una fibra d'ací. És molt fina però molt dura (s'usave per als vaixells també), i la ficarem damunt d'ella. A vegades podem introduir-la entre les fibres internes. Tornarem a cordellar. La punteta que sobre (quan l'hem incorporat) la podem deixar fora i, després, al finalitzar la corda, quan estigue seca, se pot cremar o se pot tallar en un ganivet.Continuo fent corda. Com ho estic fent en pressa, la corda al principi era més grossa i s'està tornant fina. És tolerable, però arribarà un punt que si se fa massa fina, hauré d'empalmar-ne més. Penso que la podem fer més grossa, per tant, agarrarem una altra fibra. Li afeirem aquesta, que és també molt fina. Ja ens assegura un ratet més. Ara tenim una cama molt llarga i l'altra molt curteta. A esta curteta, a la que vegem que pergue grossària, li n'empalmarem una miqueta més. L'afegirrem ahí... i tot el rato igual, sempre la mateixa història. Anar afegint i anar cordellant. I ja és la vostra picardia i experiència, saber mantindre més o menys el mateix tamany.

Ja tenim la corda. He perdut algunes fibres, que no estaven molt ben tretes, però encara aixina, veieu que hem fet ací més d'un metre de corda, metre i mig. Ara, abans de tallar-li totes estes puntes que sobren, anem a estirar-la. La podríem estirar entre dues persones, però lo ideal serie estirar-la en un pes per a que aguantare una estoneta, per tant lo que intentarem és penjar-la de una rama de la olivera, i li posarem un pes a la part de baix, una destral per exemple. La deixarem aixina un temps per a que les fibres s'acostumen a estar juntes i queden rectes, i d'ací a una estoneta, la baixarem i tallarem totes les puntes.

Aprofitant de que està estesa (una mica més tard), les aniré tallant. [...] No cal que les talleu molt a ras, perquè sabeu que elles poden entrar-se'n una miqueta i sabeu que això sosté un poc la corda. Li done integritat. [...] Açò, si etare sec, agarraríem un encenedor i ho passaríem per tota la superfície i ho deixaríem sense cap tipus de pelet, però penso que està perfecte. La deixarem un temps més, que s'eixugue un poquet més. [...]

Ara el que vaig a fer és embolicar-la ací; a fer un cabdell, com el que m'heu vist al principi del vídeo. És una branqueta que he partit i puc introduir la punta (del cordell) dins i ja no se solte. Això ho podem portar en la motxilla. Ja tenim ací un metre de cordell que va molt bé. S'utilitzave per als vaixells perquè és una corda que li coste molt podrir-se.

Mireu l'origen: abans he agarrat dos fulles, per si no ens eixie a la primera (que ha eixit); vull dir, d'una fulla com esta, que a vegades ho menyspreem, una planta invasora, podem traure cordell, que pot ser molt molt útil. [...]

Nota. A Portell (els Ports), tenim la paraula 'empiular' que volia dir empalmar dues cordes.

[BELLMUNT, Francesc -arqueòleg- (2023): Maça de fusta cilíndrica. Buschcraft de Carrasca.] youtube.com

www.jacint.es - portellweb@yahoo.es

Recopilación bibliográfica y transcripciones de Jacint Cerdà