Acebuche; ullastre, olivera borda

Olea europaea var. sylvestris

1823 Bory de Saint-Vincent

Sistema Bético

4. VERSANT BÉTIQUE. [...] Le Caprier [alcaparra] et l'Olivier sauvage, appelé Azebuche, avec des Astragales ligneuses, s'emparent aussi de certains cantons pierreux; et les hespéridées parent la 'huerta' (le verger) des plus riches particuliers, comme la cour étroite du dernier artisan. [...] (p.213)

[BORY DE SAINT-VINCENT, Jean-Baptiste (1823): Guide du Voyageur en Espagne, par M. Bory de Saint-Vincent, correspondant de l'académie de sciences, l'un des officiers supérieurs anciennement attachés au dépôt de la guerre, et aide-de-camp de son excellence le duc de Dalmatie, durant la dernière guerre d'Espagne (1808 a 1813). Louis Janet, librairie, rue Saint-Jaques, n.º 5. Paris. 1823.] books.google.es

1845-1850 Madoz

Castilla-La Mancha

ALCAUDETE DE LA JARA [municipio de La Jara, Toledo]: Los montes llamados Castellanos y el cortijo, medianamente poblado de encina, y la dehesa boyal poblada de acebuches.

Andalucía

ALCALA DE LOS GAZULES [Alcalá de los Gazules es un municipio de La Janda, Cádiz]: El arbolado, que era considerable, de quejigos, alcornoques, acebuches, alisos, laurel y otros, se ha disminuido considerablemente.

[MADOZ, Pascual (1845-50). Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar. Imprenta de D. Pascual Madoz. Calle de Jesús y María, núm.28 & Est. Tipográfico-Literario Universal, Calle de la Madera baja, núm.4. Madrid.] 1845: Tomo I (ABA-ALI), Tomo II (ALI-ARZ); 1846: Tomo III (ARR-BAR), Tomo IV (BAR-BUZ), Tomo V (CAA-CAR); 1847: Tomo VI (CAS-COR), Tomo VII (COR-EZT), Tomo VIII (FAB-GUA), Tomo IX (GUA-JUZ), Tomo X (LAB-MAD); 1848: Tomo XI (MAD-MOS); 1849: Tomo XII (NAB-PEZ), Tomo XIII (PIA-SAZ), Tomo XIV (SEA-TOL), Tomo XV (TOL-VET); 1850: Tomo XVI (VIA-ZUZ). Consultas online: diccionariomadoz.com

1861 Dirección General de Agricultura, Industria y Comercio

España

CAPÍTULO III. MONTES. II. DE LA DESAMORTIZACIÓN DE LOS MONTES. Nueva situación creada al ramo de los montes por las leyes de Desamortización. Conveniencia y necesidad de que los montes no desaparezcan. Clasificación por especies propuestas por la Junta facultativa para el cumplimiento de la ley. [...]

El Real decreto de 26 de Octubre de 1855, dividió los montes públicos para los efectos de la ley de desamortización, en las tres siguientes clases:

Primera. Montes que deben conservarse sujetos a las Ordenanzas del ramo y que se exceptúan, por tanto, de la enajenación. Se compuso esta con los de abetos, pinabetes, pinsapos, pinos, enebros, sabinas, tejos, hayas, castaños, avellanos, abedules, alisos, acebos, robles, rebollos, quejigos y piornos.

Segunda. Montes de enajenación dudosa, respecto de los cuales se había de decidir por el examen especial de cada caso particular. Correspondían a esta los alcornocales, encinares, mestizales y coscojales.

Y tercera. Montes que se declaraban desde luego en estado de venta. Las fresnedas, olmedas, lentiscales, cornicabrales, tarayales, alamedas, saucedas, retamares, acebuchales, almezales, bojedas, jarales, tomillares, brezales, palmitares, y demás no comprendidos en las anteriores.

[Texto completo en la página 117]

[Dirección General de Agricultura, Industria y Comercio (1861): Memoria elevada al Excmo. Sr. Ministro de Fomento por la Dirección General de Agricultura, Industria y Comercio sobre el estado de los ramos dependientes de la misma en Octubre de 1861. Imprenta Nacional. Madrid.] books.google.es

2023 Francesc Bellmunt

País Valencià: Maestrat

Vídeo de com els prehistòrics construïen fletxes:

A l'hora d'instal·lar la fletxa (la punta), el que hauríem de fer-li a esta vareta de fusta, que en aquest cas veieu que és una canya que a la punta té una fusta. Pot ser una fusta sencera o pot ser inclús una fusta que tinga un foradet per a on entre una altra vareta. Són les fletxes d' Ötzi, per exemple (l'home de gel, dels Alps). En este cas, volia fer-ho en la navalla multiusos, però me l'he deixada; perquè en la serra ens haguere vingut molt bé per obrir a un tallet al mig i ficar la fletxa sense tindre que fer una escletxa, sense tindre que fer un badall. Ara l'haurem de badallar. El que vaig a fer és, en poques paraules, vaig a entrar la navalla, partir-la i retirar material de dins, per a que pugue entrar la fletxa -la punta- còmodament. Si la partisc, segurament, se risclarà fins ací al mig, per tant, el que faré per a evitar que es riscle, és agarrar un tros de cordill, marcaré fins a on vull que s'òbrigue, per a que no passe el badall més cap a dins. No vaig ni a tan sols lligar-ho; ho aguantaré un poc en el dit i vaig ja a partir. [...] Està molt molt dura, és un ullastre, és fusta d'ullastre, que és la olivera borda, i és duríssima. [...] El que faig és això, vaig obrint, per a que pugue cabre almenys el peduncle, almenys la coeta de la fletxa, per a que se sostingue dura. [...]

Per a instalar-la (la punta de fletxa), veeu que entre més o menys bé dins? Per a que pare més justa, vaig a introduir-la en un poc de pega, de pega prehistòrica (un dia vos ensenyaré com la fabrico); una pega negra que està feta a base de resina de pi, carbó en pols i cera (cera o fem de cabra). Açò és un tubet de pegament que és "tot en un", ara voreu. Podeu fer la mescla i fer-la en barretes, que és molt recomanable, o com "xupa-xups", o podeu fer-la ja en un canut de canya, perquè la mateixa calor que se genere al cremar-se la canya, fa que l'adhesiu se torne dúctil i cau pel seu natural. Ne fico només un poc i, xa, vaig a sucar-la dins. Veeu que té un poc de resina? El que vaig a fer és tornar-la a escalfar, pa que es torne molleta [no dura]; escalfo també un poc la fletxa (la canya), per a que agarre un poc de temperatura, i la instal·la dins. Està calenta! Intentem centar-la al màxim, perquè al tirar se'ns soltarà. [...] Ara anem a recobir-la de adhesiu; la recobrirem tota d'adhesiu per a evitar que pugue moure's. Este adhesiu no és tant adherent com sí reomplidor, podríem dir (reompli els forats de les escletxes... mireu com regalle!); això farà que, quan la lliguem per damunt, no pugue moure's. [...] Ara fa falta un tros de cordell. No caldrà ni lligar-lo perquè el propi adhesiu farà que s'apegue. Ho faig en tota la força que puc, per a que pare ben dur. I ara vaig a recobrir tot el cordell amb l'adhesiu (un adhesiu que és entre color negre i color ambre, una cosa així). Tampoc ens hem de passar perquè si el ferem molt molt gros, no penetrarie en la diana. (No anem a usar cap animal de diana, eh! Serie lo seu un tros d'animal mort, per a provar, però avui serà un tros de aïllant, com una escuma aïllant que és bastant dura. [...] És una pega negra pareguda a la que feem de pi, però és resina. Amb una mica de carbó per a donar-li cos i un poquet de cera per a que sigue també més dúctil. [...] És una fletxa bastant, bastant autèntica, com podrie ser una fletxa Neolítica. [...]

L'arc en el que tiro, per cert, és un arc que deu tindre 40 o 45 lliures [?]. És d'ametler. No és molt especial, però estic al·lucinant de com ha aguantat la punta (de la fletxa) [...]

[BELLMUNT, Francesc -arqueòleg- (2023): Provant la fletxa de vidre i la fona nova. Buschcraft de Carrasca.] youtube.com

Com fer una maça de fusta:

El que farem avui serà una maça; una maça de fusta a partir d'este tronquet d'eixe ullastre, d'eixa olivera borda. Ens farà falta una maça perquè en el proper vídeo que tinc intenció de fer, vull fer corda de pita, de una fulla de pitera (de 'ágave' en castellà). Anem a vore com s'extrau la fibra i com se fa la corda. Això ho vorem en el proper vídeo. En el d'avui, el que vull és elaborar, molt rústicament, d'una manera molt bàsica, una maça per a poder picar.

No és la millor estació per a podar oliveres [el vídeo està pujat el 6 d'octubre], però crec que puc permetre'm tallar este cimal d'ací. És una olivera que me l'estimo poc, i que damunt fa més nosa que menys, així que tallarem un tros i farem la maça. [...] És una maça que ens servirà tant per a picar la pitera com per a fer 'batoning' [tallar fusta donant cops de pal a un ganivet] com per a fer mil coses més... [...] per a clavar tascons de fusta a un tronc... Ara està verda, esvare molt; la dixarem secar un poc i el proper dia, en açò, ens ajudarem per a fer la corda de pita, almenys les fibres.

[BELLMUNT, Francesc -arqueòleg- (2023): Maça de fusta cilíndrica. Buschcraft de Carrasca.] youtube.com

www.jacint.es - portellweb@yahoo.es

Recopilación bibliográfica y transcripciones de Jacint Cerdà