Pulpo; pop, polp

Octopus vulgaris

1580 Onofre Pou

Catalunya

Del viver, y pexos:

[...] Polp. Palypus, palypi. [...] (fulles 47-48)

[POU, Onofre (1580): Iesus: Thesaurus Puerilis. Authore Onophrio Povio Gerundensi Artium Doctore. Apud Ioannem Paulum Menescal. Barcinone.] books.google.es

1726-1739 Diccionario de Autoridades

Corona de Castilla

PULPO. s. m. Pescado de mar, que tiene ocho brazos o piernas gruessas, que acaban en punta, con una especie de bocas repartidas por ellas, con que se agarra a las peñas, y con ellas anda y nada, y llega a la boca lo que quiere comer. Tiene en el lomo una especie de canal por donde arroja el agua. Su carne es esponjosa, y dura de digerir, por lo qual ha menester estar mui manído y golpeado para poderse comer. Es voz Griega, que significa De muchos pies. Latín. Polypus. FR. L. DE GRAN. Symb. part. 1. cap. 14. §. 1. Pues qué diremos de las astúcias de que el pulpo usa para buscar de comer? HUERT. Plin. lib. 9. cap. 29. De los pulpos hai muchas especies: los que se crían cerca de la tierra son mayores que los del piélago.
Poner como un pulpo. Es castigar a alguno, dándole tantos golpes o azotes, que le dexen mui maltratado. Es tomado de lo que se hace con el Pulpo. Latín. Castigare. Verberare.

[REAL ACADEMIA ESPAÑOLA (1726-1739). Diccionario de la Lengua Castellana en que se explica el verdadero sentido de las voces, su naturaleza y calidad, con las phrases o modos de hablar, los proverbios o refranes, y otras cosas convenientes al uso de la lengua. Tomo I (A-B), Tomo II (C), Tomo III (D-F), Tomo IV (G-N), Tomo V (O-R), Tomo VI (S-Z).] Buscador online (Diccionario de Autoridades): apps2.rae.es

1890 Juan Montserrat

Catalunya

TORTOSA [pueblo del Baix Ebre, Tarragona]: Octopus vulgaris LAM.- Polp. (p.94)

[MONTSERRAT Y ARCHS, Juan (1890): Memoria descriptiva de las aguas minero-medicinales del Balneario de Tortosa. Resumen de Historia y de Geología de dicha ciudad y de la Flora y Fauna de sus alrededores, con indicaciones especiales sobre la Climatología, la Hidroterapia y la Higiene Terapéutica de los tres manantiales de aquel balneario (Nuestra Señora de la Esperanza, Salud y San Juan). pp.33-160. En el libro Balneario de Tortosa.] books.google.es

1916 Enric Ribés i Sangüesa

País Valencià: Castelló de la Plana

(El mestre Geperudét.) Un día del mes d' Abril, ¡jalaít siga aquéll recòrt! com yò era mes voluble que les fúlles del lúpul, mes voluntariós (per no dir mes tonto) que 'ls atres, em vaig brindár a posarli una cáguela 'l mestre, y, cuant éll estaba senyalant els cuatre punts cardináls en el mapa d' Espanya, per detrás (anant de puntelletes) li vaig penjár el ninót, en tan mala sòrt, que al esvarár en un pinyól de terònja, li vaig atravesár la ròba, clavantli el ganchét en el depòsit de grasa de la gèpa, y el dómine va pegar un chillit raro, estridént, com el de un gát cuant li chafen el rábo. Aquell hòme, que tenía meçcla de Sant, es vá posár fét un dimoni, com un bóu cuant li arrimen banderilles de fòc; y 'm trencá 'l puntero en les costelles, m' escalafá un paréll d' hous, pasats per aigua, que yò portava en el bolsillo esquèrre del babero, em furtá cinc barretes d' alfaníc, tres figues albardáes y dos sopes de Roque Bárcia, que vaig comprar en casa Pistóla, en els cuartos que per casualitat encontraba en les faldriqueres del devantál de m' agüela. [...] ...'m costá un fárt de bascollaes en l' escòla y una palisa monumentál en casa, al enterarse els meus papás (o pares) de que yò volía peixcár en ám y sinse gamba, al pedagogo semi-anacoreta, al llatiniste Salso, al célebre mestre Geperudét, com si fòra un pólp o una tortuga de mar! (p.42, pdf 1)

(Endosos a la vista, o divòrcis frustráts.) Com entraben a les palpentes, cuant no a cuatre cames, ahont tocaben cárn se gitaben tan campejanos, entrecreuantse en aquèll montó de caps, còlls, braços y cames, que semblaben tertulies de pólps y de sépies atarantáes per les fòrtes onáes, que les hagueren tirát vóra la platja. [...] (p.158, pdf 1)

País Valencià: Peníscola (Baix Maestrat)

(Mes costúms d'ermita. Per la tangent...) No vúllc entrar en els fosos y soterranis d' aquells castélls y fortaleçes històriques y estratigic-militárs, perque si 's trenca alguna biga corcá, o 'm cáu damúnt algún tròç de bòveda o alguna 'pedra miliár', em quedaría com Orféo en los Infiernos, pero esclafát com una nyespla madura cuan li pòsa la pata damúnt algún femater; y si vullguera nadár com un búço, o posár com un pólp els tentáculs de les indagacións de época, fent el vacío com les ventoses, per-a mantindrem hòres y hòres en els escalón de la escala secreta per ahon el Papa Lluna prengué les de villadiego deixantmos a la lluna de Valencia, en els cólps de les onáes de la már, no haguera tingút un moment de tranquilitát per-a buscar y rebuscár datos històrics que pugueren satisfér les cuantivalencies necesaries per-a equilibrár la fòrça d' afinitát y de cohesió, de mon trebáll. [...] (p.73, pdf 1)

[RIBÉS Y SANGÜESA, Enrich (1916): Cuadros de Costúms Castellonénchs, en aditament de tipos de la tèrra (en serio y en broma). Obra premià per unanimitat en los Jochs Florals de lo Rat-Penat celebrats en Valencia el dia 31 de agost del any 1915. Imp. Hijos de J. Armengot. Castellón.] repositori.uji.es (2 pdf)

1920 José Pascual Tirado

País Valencià: Castelló de la Plana

Toni de la Malena es un llaurador molt animós; es negre i cabut i te una esquena de resistencia, que gracias a tindre-la sempre plegá cap a terra, pot mantindre als huit críos que li ha donat la seua Sènta, mes coneguda per 'la Panera' o la conilla del carrer. [...]

[...] Pronte ix de allí (de la céquia) tot enfangat i xorrant sang i aigua com un pop. [...]

[PASCUAL TIRADO, José (1920): De la Vida Castellonera: La Font de la Reina. pp.170-175. En el Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura (BSCC). Número VI. Octubre de MCMXX. Castellón.] castellonenca.com

2019 Peixos i mariscos

España

EL POLP BLANC (Eledone cirrhosa). Té el cos en forma de sac i berrugós amb una espècie de cresta separant la regió ventral de la dorsal. [...] Noms: COMUNITAT VALENCIANA: Polp blanc, pulpo blanco, polp jueu, bolsico, bolsito; polpets (als juvenils). CATALUNYA: Pop blanc, pop manyufla; popets (als juvenils). BALEARS: Pop blanc, polp blanc; popets (als juvenils). MÚRCIA: Pulpo blanco, pulpo rizado. ANDALUCÍA: Pulpo cabezón, pulpo maricón, pulpo blanco, pulpa, pulpo hediondo, pulpo almizqueño, pulpo mezclero; pulpitos (als juvenils). GALÍCIA: Polbo cabezudo, polbo do limpo, cabezón, polbo do flor, pote. ASTÚRIES: Pulpo cabezón, polbo cabezudo, pulpo blanco. CANTÀBRIA: Cabezón, pulpo blanco, pulpe blanco. PAÍS BASC: Olagarro zuria, olagarro zuri, cabezón. CANÀRIES: Pulpo blanco; lauriana (femella). TEMPORADA: Tot l'any. PESCA: Arrossegament, potera, nases i llinya. DISTRIBUCIÓ: Es troba a l'Atlàntic Nord-est i a la Mediterrània. Viu fins els 120 metres de profunditat. CUINA: La carn del polp té un excel·lent sabor, molt apreciada en molts llocs. Es pot bullir, torrar a la graella o fregir. Combina amb all, ceba, tomata, llima, oli d'oliva, pebre dolç o coent, vi, jengibre o salsa de soja. És gran aliat de l'arròs i la pasta. La tinta que posseïx es pot utilitzar per a elaborar salses o arrossos. És un aliment baix en calories i sense colesterol, a més té minerals i vitamines entre els quals destaquen: calci i vitamines A, B3, B1 i B2.

EL POLP DE ROCA (Octopus vulgaris). El polp és un cefalòpode que viu en fons rocosos en les zones litorals, entre roques i pedres. [...] Noms: COMUNITAT VALENCIANA: Polp de roca. CATALUNYA: Polp roquer, pop roquer. BALEARS: Polp de roca, pop de roca. MÚRCIA: Pulpo de roca. ANDALUCÍA: Pulpo de roca, pulpo roquero. GALÍCIA: Polbo común. ASTÚRIES: Pulpo común. CANTÀBRIA: Pulpo de roca, pulpo común, pulpe común. PAÍS BASC: Olagarro arrunta, amorrotza. CANÀRIES: Pulpo común, pulpo de roca. TEMPORADA: Tot l'any. PESCA: Arrossegament, enmalle i nases. DISTRIBUCIÓ: La seua distribució natural va des de la Mar Mediterrània i les costes del sud d'Anglaterra fins al Senegal. També n'hi ha en les illes Açores, les illes Canàries i en Cap Verd. CUINA: La carn del polp té un excel·lent sabor, molt apreciada en molts llocs. Es pot bullir, torrar a la graella o fregir. Combina amb all, ceba, tomata, llima, oli d'oliva, pebre dolç o coent, vi, jengibre o salsa de soja. És gran aliat de l'arròs i la pasta. La tinta que posseïx es pot utilitzar per a elaborar salses o arrossos. És un aliment baix en calories i sense colesterol, a més té minerals i vitamines entre els quals destaquen: calci i vitamines A, B3, B1 i B2.

[PEIXOS I MARISCOS. Base de dades terminològica i identificació d'espècies pesqueres. 2019.] peixosimariscs.blogspot.com

Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación

España

Denominación comercial: Pulpo.

Denominación científica: Octopus vulgaris (Cuvier, 1797).

Método de producción: Pesca extractiva.

Áreas de Pesca: Atlántico noreste, Atlántico centro oeste, Atlántico centro este, Mediterráneo y Mar Negro, Atlántico suroeste, Atlántico sureste, Índico noroeste, Índico noreste, Pacífico noroeste, Pacífico noreste, Pacífico centro oeste.

[Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación (MAPA). Pesca. Mercados y economía pesquera. Especies comerciales.] map.gob.es

www.jacint.es - portellweb@yahoo.es

Recopilación bibliográfica y transcripciones de Jacint Cerdà