Langostino mediterráneo, langostino; llagostí (p.e. llagostí de Vinaròs)

Melicertus kerathurus [y gambas]


Pantalla anterior


1726-1739 Diccionario de Autoridades

Corona de Castilla

LANGOSTINO. s. m. Especie de langosta, que se cría comunmente en los campos. No vuela ni hace daño: y se llama assí, por la gran semejanza que tiene con la verdadera langosta. Latín. Pseudolocusta. SIGUENZ. Vid. de S. Geron. lib. 1. disc. 2. Comparó a los que se dán a solo el philosophar de los Gentiles, a los saltones y langostínos, que aquellas alillas que tienen no los pueden levantar más altos, que hasta las zarzas y espinas.

[REAL ACADEMIA ESPAÑOLA (1726-1739). Diccionario de la Lengua Castellana en que se explica el verdadero sentido de las voces, su naturaleza y calidad, con las phrases o modos de hablar, los proverbios o refranes, y otras cosas convenientes al uso de la lengua. Tomo I (A-B), Tomo II (C), Tomo III (D-F), Tomo IV (G-N), Tomo V (O-R), Tomo VI (S-Z).] Buscador online (Diccionario de Autoridades): apps2.rae.es


1886 Josep Cortils

Catalunya: Blanes (la Selva, Girona)

JOCHS. SAUVA (De la veu antiquada SAU= salvo). Joch de noys y noyas anomenat 'fet' en altras parts de Catalunya. Comensan per sortejar quí ha de ser 'lo gat'. Al efecte nos noys fan rodona y un d'ells, o d'ellas si son noyas, tocant a cada sílaba lo pit de un dels companys, de dreta a esquerra, seguint l'orde en que están col·locats, diu:

- Poma, pinyó, que Déu te n'dó.

La Guirondó de la Guirondansa,

lo seu marit ha vingut de França,

y li ha portat un gambirot [gamba*],

pedra picada, sabata enflocada,

flor de lluquet,

lo cor me diu que tregui aquet.

Poma, pera, la Severa,

l'esquirol din, dol,

la Maria Clavellina,

que li ensenya la doctrina,

Pensa, figa, lluquet,

lo cor me diu que tregui aquet.

Lo noy o noya a qui li toca l'última sílaba, ix de la rodona y queda salvo; torna a feres lo mateix fins que n'resta un tot sol que es lo 'gat'. Aquest se gira de modo que no puga veure hont s'amagan los altres, y quan cridan: "¡meu!" o "¡mel!" ix a perseguirlos. Si tots logran escapárseli y arriban a tocar la joca, o sía l'punt assenyalat, quedan salvos; si n'agafa algun, crida: "Santa Llebra, aguanta fort", aquell passa a ser lo gat, y així successivament. (p.134)

*Palaemon squilla segons el DCBV.

[CORTILS Y VIETA, Joseph (1886): Ethología de Blánes. Librería de D. Álvar Verdaguer. Rambla del Mitj, núm. 5. Barcelona.] books.google.es


1890 Juan Montserrat

Catalunya

TORTOSA [pueblo del Baix Ebre, Tarragona]: Palaemon squilla L.- Llangostí. (p.94)

[MONTSERRAT Y ARCHS, Juan (1890): Memoria descriptiva de las aguas minero-medicinales del Balneario de Tortosa. Resumen de Historia y de Geología de dicha ciudad y de la Flora y Fauna de sus alrededores, con indicaciones especiales sobre la Climatología, la Hidroterapia y la Higiene Terapéutica de los tres manantiales de aquel balneario (Nuestra Señora de la Esperanza, Salud y San Juan). pp.33-160. En el libro Balneario de Tortosa.] books.google.es


1916 Cuadros de Costums

País Valencià: Castelló de la Plana

(El mestre Geperudét.) Un día del mes d' Abril, ¡jalaít siga aquéll recòrt! com yò era mes voluble que les fúlles del lúpul, mes voluntariós (per no dir mes tonto) que 'ls atres, em vaig brindár a posarli una cáguela 'l mestre, y, cuant éll estaba senyalant els cuatre punts cardináls en el mapa d' Espanya, per detrás (anant de puntelletes) li vaig penjár el ninót, en tan mala sòrt, que al esvarár en un pinyól de terònja, li vaig atravesár la ròba, clavantli el ganchét en el depòsit de grasa de la gèpa, y el dómine va pegar un chillit raro, estridént, com el de un gát cuant li chafen el rábo. Aquell hòme, que tenía meçcla de Sant, es vá posár fét un dimoni, com un bóu cuant li arrimen banderilles de fòc; y 'm trencá 'l puntero en les costelles, m' escalafá un paréll d' hous, pasats per aigua, que yò portava en el bolsillo esquèrre del babero, em furtá cinc barretes d' alfaníc, tres figues albardáes y dos sopes de Roque Bárcia, que vaig comprar en casa Pistóla, en els cuartos que per casualitat encontraba en les faldriqueres del devantál de m' agüela. [...] ...'m ostá un fárt de bascollaes en l' escòla y una palisa monumentál en casa, al enterarse els meus papás (o pares) de que yò voliía peixcár en ám y sinse gamba, al pedagogo semi-anacoreta, al llatiniste Salso, al célebre mestre Geperudét, com si fòra un pólp o una tortuga de mar! (p.42, pdf 1)

(Fang y tarquím.) El ám es lo que tóts sabem; a modo de áncora xicoteta en un ganchét o dos que porte enclavát el cébo, que consistéix en gamba, samarúchs, un tròç de furga o lombríç de tèrra, o un llangóst o pixaví sinse pates ni áles. La cuestió es ¡que piquen! ¡que piquen! pero ¡ojo!, que a vòltes si l' anguila es de lliures, trenca el pèl de cúch, s' engolix el ám y el consiguient comestible, s' emporta la canya y obrintse camí pel fang del fondo, s'amaga setanta metros més abaix del Ecuadór, quedántse l' anguilero sentát sobre 'l marje de la céquia, trist, chasquechát y pensatiu. [...] (p.150, pdf 1)

País Valencià: Peníscola (Baix Maestrat)

(Mes costúms d'ermita. Per la tangent...) A Penyíscola aní cuant tenía dihuít anys, y o vaig vore tót, hasta la dòna del barber que era de armas tomar, morenòta molt garbosa y templá, y que tenía quinqué 'n pantalla y tót l' arreglo; pero mes agust m' encontraba sentát al peù del faro de primera, menjant llangostíns fregits y mirant l' inmensitát del már, que prenent apúnts d' Arqueología e Història, perque 'n Epigrafía estaba 'l nivell d' una cúa de sáurio o lagarto, cuant después de separá del còs de la sangrantana que fuig, se retórs en tèrra fent mes dibuixos que un Notari per-a legaliçar els testaments. [...] (p.73, pdf 1)

[RIBÉS Y SANGÜESA, Enrich (1916): Cuadros de Costúms Castellonénchs, en aditament de tipos de la tèrra (en serio y en broma). Obra premià per unanimitat en los Jochs Florals de lo Rat-Penat celebrats en Valencia el dia 31 de agost del any 1915. Imp. Hijos de J. Armengot. Castellón.] repositori.uji.es (2 pdf)


Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación

España

Denominación comercial: Langostino mediterráneo.

Denominación científica: Melicertus kerathurus (Forskal, 1775).

Método de producción: Pesca extractiva.

Áreas de Pesca: Atlántico noreste, Atlántico centro este, Mediterráneo y Mar Negro, Atlántico sureste.

[Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación (MAPA). Pesca. Mercados y economía pesquera. Especies comerciales.] map.gob.es


www.jacint.es - portellweb@yahoo.es

Recopilación bibliográfica y transcripciones de Jacint Cerdà

En continua actualización.