Langostino mediterráneo, langostino; llagostí mediterrani, llagostí de Vinaròs
Melicertus kerathurus [y gambas]
1726-1739 Diccionario de Autoridades
Corona de Castilla
LANGOSTINO. s. m. Especie de langosta, que se cría comunmente en los campos. No vuela ni hace daño: y se llama assí, por la gran semejanza que tiene con la verdadera langosta. Latín. Pseudolocusta. SIGUENZ. Vid. de S. Geron. lib. 1. disc. 2. Comparó a los que se dán a solo el philosophar de los Gentiles, a los saltones y langostínos, que aquellas alillas que tienen no los pueden levantar más altos, que hasta las zarzas y espinas.
[REAL ACADEMIA ESPAÑOLA (1726-1739). Diccionario de la Lengua Castellana en que se explica el verdadero sentido de las voces, su naturaleza y calidad, con las phrases o modos de hablar, los proverbios o refranes, y otras cosas convenientes al uso de la lengua. Tomo I (A-B), Tomo II (C), Tomo III (D-F), Tomo IV (G-N), Tomo V (O-R), Tomo VI (S-Z).] Buscador online (Diccionario de Autoridades): apps2.rae.es
1886 Josep Cortils
Catalunya: Blanes (la Selva, Girona)
JOCHS. SAUVA (De la veu antiquada SAU= salvo). Joch de noys y noyas anomenat 'fet' en altras parts de Catalunya. Comensan per sortejar quí ha de ser 'lo gat'. Al efecte nos noys fan rodona y un d'ells, o d'ellas si son noyas, tocant a cada sílaba lo pit de un dels companys, de dreta a esquerra, seguint l'orde en que están col·locats, diu:
- Poma, pinyó, que Déu te n'dó.
La Guirondó de la Guirondansa,
lo seu marit ha vingut de França,
y li ha portat un gambirot [gamba*],
pedra picada, sabata enflocada,
flor de lluquet,
lo cor me diu que tregui aquet.
Poma, pera, la Severa,
l'esquirol din, dol,
la Maria Clavellina,
que li ensenya la doctrina,
Pensa, figa, lluquet,
lo cor me diu que tregui aquet.
Lo noy o noya a qui li toca l'última sílaba, ix de la rodona y queda salvo; torna a feres lo mateix fins que n'resta un tot sol que es lo 'gat'. Aquest se gira de modo que no puga veure hont s'amagan los altres, y quan cridan: "¡meu!" o "¡mel!" ix a perseguirlos. Si tots logran escapárseli y arriban a tocar la joca, o sía l'punt assenyalat, quedan salvos; si n'agafa algun, crida: "Santa Llebra, aguanta fort", aquell passa a ser lo gat, y així successivament. (p.134)
*Palaemon squilla segons el DCBV.
[CORTILS Y VIETA, Joseph (1886): Ethología de Blánes. Librería de D. Álvar Verdaguer. Rambla del Mitj, núm. 5. Barcelona.] books.google.es
1890 Juan Montserrat
Catalunya
TORTOSA [pueblo del Baix Ebre, Tarragona]: Palaemon squilla L.- Llangostí. (p.94)
[MONTSERRAT Y ARCHS, Juan (1890): Memoria descriptiva de las aguas minero-medicinales del Balneario de Tortosa. Resumen de Historia y de Geología de dicha ciudad y de la Flora y Fauna de sus alrededores, con indicaciones especiales sobre la Climatología, la Hidroterapia y la Higiene Terapéutica de los tres manantiales de aquel balneario (Nuestra Señora de la Esperanza, Salud y San Juan). pp.33-160. En el libro Balneario de Tortosa.] books.google.es
1916 Enric Ribés i Sangüesa
País Valencià: Castelló de la Plana
(El mestre Geperudét.) Un día del mes d' Abril, ¡jalaít siga aquéll recòrt! com yò era mes voluble que les fúlles del lúpul, mes voluntariós (per no dir mes tonto) que 'ls atres, em vaig brindár a posarli una cáguela 'l mestre, y, cuant éll estaba senyalant els cuatre punts cardináls en el mapa d' Espanya, per detrás (anant de puntelletes) li vaig penjár el ninót, en tan mala sòrt, que al esvarár en un pinyól de terònja, li vaig atravesár la ròba, clavantli el ganchét en el depòsit de grasa de la gèpa, y el dómine va pegar un chillit raro, estridént, com el de un gát cuant li chafen el rábo. Aquell hòme, que tenía meçcla de Sant, es vá posár fét un dimoni, com un bóu cuant li arrimen banderilles de fòc; y 'm trencá 'l puntero en les costelles, m' escalafá un paréll d' hous, pasats per aigua, que yò portava en el bolsillo esquèrre del babero, em furtá cinc barretes d' alfaníc, tres figues albardáes y dos sopes de Roque Bárcia, que vaig comprar en casa Pistóla, en els cuartos que per casualitat encontraba en les faldriqueres del devantál de m' agüela. [...] ...'m costá un fárt de bascollaes en l' escòla y una palisa monumentál en casa, al enterarse els meus papás (o pares) de que yò volía peixcár en ám y sinse gamba, al pedagogo semi-anacoreta, al llatiniste Salso, al célebre mestre Geperudét, com si fòra un pólp o una tortuga de mar! (p.42, pdf 1)
(Fang y tarquím.) El ám es lo que tóts sabem; a modo de áncora xicoteta en un ganchét o dos que porte enclavát el cébo, que consistéix en gamba, samarúchs, un tròç de furga o lombríç de tèrra, o un llangóst o pixaví sinse pates ni áles. La cuestió es ¡que piquen! ¡que piquen! pero ¡ojo!, que a vòltes si l' anguila es de lliures, trenca el pèl de cúch, s' engolix el ám y el consiguient comestible, s' emporta la canya y obrintse camí pel fang del fondo, s'amaga setanta metros més abaix del Ecuadór, quedántse l' anguilero sentát sobre 'l marje de la céquia, trist, chasquechát y pensatiu. [...] (p.150, pdf 1)
(Títols nobiliaris y grandeçes d' Espanya. El cégo Téclo.) Li tiraba també a la flamencomanía, vestía de americana o chaquét, sombrero de mitja copa y corbata chalina, de colór de llangostí en conserva, etc. [...] (p.226, pdf 2)
País Valencià: Peníscola (Baix Maestrat)
(Mes costúms d'ermita. Per la tangent...) A Penyíscola aní cuant tenía dihuít anys, y o vaig vore tót, hasta la dòna del barber que era de armas tomar, morenòta molt garbosa y templá, y que tenía quinqué 'n pantalla y tót l' arreglo; pero mes agust m' encontraba sentát al peù del faro de primera, menjant llangostíns fregits y mirant l' inmensitát del már, que prenent apúnts d' Arqueología e Història, perque 'n Epigrafía estaba 'l nivell d' una cúa de sáurio o lagarto, cuant después de separá del còs de la sangrantana que fuig, se retórs en tèrra fent mes dibuixos que un Notari per-a legaliçar els testaments. [...] (p.73, pdf 1)
[RIBÉS Y SANGÜESA, Enrich (1916): Cuadros de Costúms Castellonénchs, en aditament de tipos de la tèrra (en serio y en broma). Obra premià per unanimitat en los Jochs Florals de lo Rat-Penat celebrats en Valencia el dia 31 de agost del any 1915. Imp. Hijos de J. Armengot. Castellón.] repositori.uji.es (2 pdf)
2019 Peixos i mariscos
España
EL CAMARÓ DÈBIL (Systellapsis debilis). Esta gambeta viu en aigües mitjanament fondes remontant per la nit cap a capes més superficials. [...] Noms: COMUNITAT VALENCIANA: Camaró dèbil, camarón débil. CATALUNYA: Camaró dèbil. BALEARS: Camaró dèbil. MÚRCIA: Camarón débil. ANDALUCÍA: Camarón débil. GALÍCIA: Camarón débil. ASTÚRIES: Camarón débil. CANTÀBRIA: Camarón débil. PAÍS BASC: Izkira mesopelagikoa. CANÀRIES: Camarón débil. TEMPORADA: Tot l'any. DISTRIBUCIÓ: Es distribueix per tots els mars tropicals i templats del món. Es pot trobar tant en la Mar Cantàbrica com en l'Atlàntic, però allunyat de les costes i en aigües de entre 600 a 900 metres, inclús més. CUINA: Es pot usar per a fer caldos, però no és apreciat.
EL CAMARÓ ROIG (Heterocarpus laevigatus). Este crustaci té la closca gran, globosa, amb quatre quilles longitudinals ben desenrotllades. [...] Noms: COMUNITAT VALENCIANA: Camaró roig, camarón rojo. CATALUNYA: Camaró roig. BALEARS: Camaró roig. MÚRCIA: Camarón rojo. ANDALUCÍA: Perico, camarón rojo, camarón nailón liso. GALÍCIA: Camarón roxo. ASTÚRIES: Camarón roxo, camarón rojo. CANTÀBRIA: Camarón rojo. PAÍS BASC: -. CANÀRIES: Camarón cabezudo del alto, camarón moruno del alto. TEMPORADA: Tot l'any. DISTRIBUCIÓ: Es distribueix per l'Atlàntic oriental, central i meridional. Viu en substrats fangosos i arenosos entre els 300 i els 1.400 metres. CUINA: Té una carn blanquinosa de molt bon sabor. Es prepara bullit, amb pasta, amb alls, a la planxa o en ensalades.
LA GAMBA BLANCA (Parapenaeus longirostris). Presenta un rostre aplanat pel lateral i lleugerament dirigit cap a dalt. [...] Noms: COMUNITAT VALENCIANA: Gamba blanca. CATALUNYA: Gamba blanca, gamba llagostinera, gamba d'altura. BALEARS: Gamba blanca. MÚRCIA: Gamba blanca. ANDALUCÍA: Gamba blanca. GALÍCIA: Gamba blanca. ASTÚRIES: Gamba blanca. CANTÀBRIA: Gamba blanca. PAÍS BASC: Ganba zuri, ganba zuria. CANÀRIES: Gamba blanca. TEMPORADA: Tot l'any. DISTRIBUCIÓ: Sol capturar-se a la costa de Huelva i Cadis, a la del Marroc i en algunes zones de la Mediterrània, de forma artesanal. CUINA: La gamba blanca sol preparar-se bullida i afegint sal grossa, o pelada en truites i pastissets.
LA GAMBA GAVATXA (Dugastella valentina). És una gambeta d'aigua dolça que té quelcom comprimit lateralment amb un aspecte cilíndric. [...] Noms: COMUNITAT VALENCIANA: Gamba gavatxa, gamba gabacha. CATALUNYA: Gamba gavatxa. BALEARS: Gamba gavatxa. MÚRCIA: Gamba gabacha. ANDALUCÍA: Gamba de agua dulce valenciana, gamba gabacha. GALÍCIA: -. ASTÚRIES: -. CANTÀBRIA: -. PAÍS BASC: -. CANÀRIES: -. TEMPORADA: Tot l'any. DISTRIBUCIÓ: Habiten només en la Península Ibèrica, concretament des de Catalunya i la Comunitat Valenciana fins el sud peninsular. Viu en aigües corrents de trams mig-baixos de rius o séquies i canals d'aigües relativament nets, bén oxigenats i durs. Ocasionalment es donen en aigües estancades com en arrossars, albuferes, marjals, etc. CUINA: S'utilitza en plats mariners, d'arròs o de verdures.
LA GAMBA LLISTADA (Aristeus varidens). És un crustaci marí molt semblant a la gamba roja, però amb algunes xicotetes característistiques que la diferencien: tercer segment abdominal sense dents posteromitjans. [...] Noms: COMUNITAT VALENCIANA: Gamba llistada. CATALUNYA: Gamba llistada. BALEARS: Gamba llistada. MÚRCIA: Gamba alistada. ANDALUCÍA: Alistado, alistado de Huelva, alistao. GALÍCIA: Gamba listada. ASTÚRIES: Gamba listada. CANTÀBRIA: Gambón. PAÍS BASC: -. CANÀRIES: Gamba alistada. TEMPORADA: Tot l'any. PESCA: Arrossegament. DISTRIBUCIÓ: Es destribueix per la zona centre-oriental i sud-oriental de l'Oceà Atlàntic. Sol capturar-se en la zona del Golf de Cadis i sud de Portugal. Normalment es troba a molta profunditat. CUINA: La gamba llistada és tan apreciada com la gamba roja. Es cuina simple; ja siga a la planxa o cuita, és prou per a apreciar el fantàstic sabor que posseeix. Permet, a més, la preparació de caldos, cassoles, cebiches i arrossos de molt bona qualitat. És una espècie que conté prou proteïnes (un 23,9%), molt de sodi i potassi, però té també un contingut alt de colesterol.
LA GAMBA RATLLADA (Aristeus antennatus). És un crustaci que pot arribar als 22 centímetres de llargària. [...] Noms: COMUNITAT VALENCIANA: Gamba rosada, gamba rayada, gamba roja. CATALUNYA: Gamba rosada, gamba vermella. BALEARS: Gamba rosada. MÚRCIA: Alistado, gamba roja. ANDALUCÍA: Listado, gamba roja, gamba rayada, rayado, chorizo blanco. GALÍCIA: Gamba rosada, gamba listada. ASTÚRIES: Gamba rayada. CANTÀBRIA: Gamba rayada. PAÍS BASC: Marradum ganba. CANÀRIES: Gamba alistada. TEMPORADA: D'octubre a desembre. PESCA: Arrossegament. DISTRIBUCIÓ: Esta espècie es troba a la Mar Mediterrània entre els 100 i els 3.300 metres de fondària, i també a l'Atlàntic oriental entre Portugal i Cap Verd. CUINA: La gamba ratllada és molt apreciada en la Mar Mediterrània. Es cuina simple; ja siga a la planxa o cuita, és prou per a apreciar el fantàstic sabor que posseeix. Permet, a més, la preparació de caldos, cassoles, cebiches i arrossos de molt bona qualitat. És una espècie que conté prou proteïnes (un 23,9%), molt de sodi i potassi, però té també un contingut alt de colesterol.
LA GAMBA ROJA (Aristaeomorpha foliacea). Té el rostre molt curt i la closca robusta, presentant més de quatre dents en la part dorsal. [...] Noms: COMUNITAT VALENCIANA: Gamba roja, xoriço, gambairot (desaparegut). CATALUNYA: Gamba vermella, xoriço. BALEARS: Gamba roja. MÚRCIA: Carabinero, chorizo. ANDALUCÍA: Chorizo negro, gamba chorizo, langostino moruno, carabinero, chorizo. GALÍCIA: Chourizo, gamba roxa, gamba vermella. ASTÚRIES: Chourizo. CANTÀBRIA: Chorizo. PAÍS BASC: -. CANÀRIES: Chorizo. TEMPORADA: De maig a octubre. PESCA: Arrossegament. DISTRIBUCIÓ: Esta espècie es troba distribuïda en tots els oceans i és molt comuna en la Mar Mediterrània. En l'Atlàntic oriental es distribueix des del Golf de Biscaia fins a Sud-Àfrica. Viu entre els 250 i 1.300 metres de profunditat. CUINA: La gamba roja és apreciada en la Mar Mediterrània. Es cuina de manera simple, ja siga a la planxa o cuita. Permet, a més, la preparació de caldos, cassoles, cebiches i arrossos de molt bona qualitat. És una espècie que conté prou proteïnes (un 23,9%), molt de sodi i potassi, però té també un contingut alt de colesterol.
LA GAMBA PANXUDA (Plesionika edwardsii). És una gambeta caracterizada per tindre el carp del segon parell de periopodis dividit en dos o més artells. [...] Noms: COMUNITAT VALENCIANA: Gambeta panxuda. CATALUNYA: Gamba panxuda, carabiner, carabinera. BALEARS: Gamba panxuda, panxuda. MÚRCIA: Camarón de nasa, camarón, quisquilla. ANDALUCÍA: Quisquilla, camarón, carabinero, quisquilla de Motril, periquito. GALÍCIA: Quisquilla, camarón de roca, esquila. ASTÚRIES: Esquila. CANTÀBRIA: Esquila. PAÍS BASC: Kiskilla, esquila. CANÀRIES: Camarón soldado rayado, camarón soldado, gamba de la Santa. TEMPORADA: De novembre a març. PESCA: Arrossegament i nases. DISTRIBUCIÓ: Es troba en la Mediterrània occidental i part de la oriental. També podem trobar-la en l'Atlàntic oriental, des d'Angola fins el nord d'Espanya. Viu entre els 150 i els 400 metres de profunditat, en fons d'arena o rocosos. CUINA: És una espècie molt valuosa al mercat de la pesca on es comercialitza fresca o congelada. La carn de la gambeta panxuda és gelatinosa i molt sabrosa. La seua textura és magra i el seu sabor més delicat i clar que el d'altres crustacis. Encara que presenta un elevat nivell de colesterol, té uns nivells molt baixos de greix i gran quantitat de proteïnes i vitamines dels grups B i D. Quant als minerals, sobreïxen el iode, el fòsfor i el sodi.
EL GAMBÓ (Pleoticus muelleri). És un crustaci decàpode nadador que no es troba en les nostres aigües però és molt consumit. [...] Noms: COMUNITAT VALENCIANA: Gambó. CATALUNYA: Gambó. BALEARS: Gambó. MÚRCIA: Gambón, langostino. ANDALUCÍA: Gambón, langostino. GALÍCIA: Gambón. ASTÚRIES: Gambón. CANTÀBRIA: Gambón. PAÍS BASC: -. CANÀRIES: Gambón. TEMPORADA: Tot l'any. PESCA: Aqüicultura i arrossegament. DISTRIBUCIÓ: Mora majorment en aigües de plataforma al sud-oest de l'oceà Atlàntic, al sud-est d'Amèrica del Sud, especialment en front de la Patagònia argentina. CUINA: Es cuina de manera simple, ja siga a la planxa o cuit. Permet la preparació en cassola, caldos, cebiches i arrossos. És una espècie amb molta proteïna i gran quantitat de potasi i sodi, encara que amb molt de colesterol.
EL GAMBUSÍ BLANC (Pasiphaea silvado). Este crustaci té el cos estret i comprimit lateralment. [...] Noms: COMUNITAT VALENCIANA: Gambusí blanco [sic], Gambucín blanco [sic]. CATALUNYA: Gambusí blanco [sic]. BALEARS: Gambusí blanco [sic]. MÚRCIA: Gambucín blanco. ANDALUCÍA: Gamba blanca, follador, gamba, chapado, gamba cristal. GALÍCIA: Camarón de vidrio blanco. ASTÚRIES: Camarón de vidrio, camarón cristal. CANTÀBRIA: Camarón de cristal. PAÍS BASC: -. CANÀRIES: -. TEMPORADA: Tot l'any. PESCA: Arrossegament. DISTRIBUCIÓ: Es troba en tota la Mediterrània i Atlàntic oriental des de Noruega a la Península Ibèrica. És un camaró que viu en zones arenoses fins els 600 metres. CUINA: Per a cuinar-los s'enfarinen i es fregeixen amb oli. La sal se l'ha d'afegir després de fregir-los.
EL LLAGOSTÍ BLANC DE LA ÍNDIA (Fenneropenaeus indicus). Esta espècie presenta un nostre lleugerament corb cap a la punta, ben desenrotllat i dentat que s'estén fins més allà dels peduncles dels ulls. [...] Noms: COMUNITAT VALENCIANA: Llangostí blanc de la Índia, llagostí blanc de la Índia. CATALUNYA: Llagostí blanc de la Índia. BALEARS: Llagostí blanc de la Índia. MÚRCIA: Langostino banana. ANDALUCÍA: Langostino blanco, gambón. GALÍCIA: Langostino branco da India. ASTÚRIES: Langostino branco da India, langostino blanco de la India. CANTÀBRIA: Langostino blanco de la India. PAÍS BASC: -. CANÀRIES: -. ALTRES NOMS: Camarón de la India. TEMPORADA: Tot l'any. PESCA: Aqüicultura i nases. DISTRIBUCIÓ: Es distribueix per l'Oceà Índic i el Pacífic occidental. És una espècie molt comercialitzada en congelats degut a la seua criança en països com la Índia, Cambodia o el Vietnam. CUINA: Els llangostins es cuinen a la planxa, bullits o afegits a arrossos o guisats mariners. Entre els seus valors nutricionals destaquen les proteïnes i vitamines dels grups B i D. Té, també, gran quantitat de iode.
EL LLAGOSTÍ JUMBO (Penaeus monodon). És un crustaci decàpode molt estés en l'aqüicultura. [...] Noms: COMUNITAT VALENCIANA: Llagostí jumbo, llangostí jumbo, langostino jumbo. CATALUNYA: Llagostí jumbo. BALEARS: Llagostí jumbo. MÚRCIA: Langostino jumbo. ANDALUCÍA: Langostino tigre gigante, langostino jumbo. GALÍCIA: Langostino xigante. ASTÚRIES: Langostino jumbo. CANTÀBRIA: Langostino jumbo. PAÍS BASC: Otarrainxka isatsa. CANÀRIES: Langostino jumbo. TEMPORADA: Tot l'any. PESCA: Aqüicultura, arrossegament, enmalle i nases. DISTRIBUCIÓ: La seua àrea de distribució s'estén per les costes d'Àfrica oriental, Madagascar i Aràbia, arribant al sud-est asiàtic i la Mar del Japón. A més, esta espècie de llagostí ha colonitzat algunes zones de la Mar Mediterrània i el Oceà Atlàntic. CUINA: Els llagostins es poden consumir bullits, a la planxa o al forn. S'utilitzen per a arrossos, fideuàs, pasta, guisats, còctels o ensalades fredes. Quant a l'aspecte nutricional aporten sobretot iode, proteïnes, seleni, magnesi, sodi, calci, ferro, fósfor i vitamines E i B12. Per la presència del iode afavorixen el funcionament dels teixits nerviosos i musculars, així com el sistema circulatori. És important conéixer que els llagostins, com altres crustacis, aportaran colesterol al nostre organisme per la qual cosa no han de consumir-se en grans quantitats.
EL LLAGOSTÍ MEDITERRANI (Melicertus kerathurus). És un crustaci de tamany mitjà que pot fer fins a 23 cm de longitud, encara que el més normal d'aplegar és a un tamany de 12 a 14 cm. Té el rostre amb 12 dents però en la seua cara ventral presenta una dent a soles. La closca té un solc cervical llarg. La seua coloració és verdosa pàl·lida o groguenca, amb taques transversals marrons discontínues en la closca i en l'abdomen. Els mascles són més clars que les femelles. [...] Noms: COMUNITAT VALENCIANA: Llangostí mediterrani, llagostí mediterrani, llangostí de Vinaròs, langostino mediterráneo. CATALUNYA: Llagostí mediterrani. BALEARS: Llagostí mediterrani. MÚRCIA: Langostino mediterráneo. ANDALUCÍA: Langostino mediterráneo, langostino de río, langostino de la costa, langostino leopardo, langostino de San Lúcar. GALÍCIA: Lagostino mediterráneo. ASTÚRIES: Langostino, lagostino. CANTÀBRIA: Langostino. PAÍS BASC: Otarrainxka arrunt. CANÀRIES: Langostino mediterráneo. TEMPORADA: De maig a agost. PESCA: Arrossegament, enmalle i nases. DISTRIBUCIÓ: Es troba àmplament distribuït en tota la Mar Mediterrània (incloent la Mar Negra), i en menor mida, en la zona oriental de l'Atlàntic. Viu en platges arenoses i en la desembocadura dels rius des d'aigües poc fondes fins els 100 metres, però més freqûent en els 20 metres.CUINA: La seua carn és especialment sabrosa i es consumeix cuit o a la planxa. Són rics en nutrients estacant el seu altíssim contingut en proteïnes, àcids omega-3, vitamines B3, B9, B12 i E, a més de minerals com el magnesi, el seleni, el sodi i el ferro.
EL ROIG (Plesiopenaeus edwardsianus). El seu cos és allargat i esclafat lateralment, i el seu cap està igualment esclafat. [...] Noms: COMUNITAT VALENCIANA: Roig, carabinero. CATALUNYA: Gambot. BALEARS: Gambota. MÚRCIA: Carabinero, carabinero moruno. ANDALUCÍA: Carabinero, chorizo, gamba roja, brillante, chorizo rojo. GALÍCIA: Carabinero. ASTÚRIES: Carabineiro, carabinero. CANTÀBRIA: Carabinero. PAÍS BASC: Izkiratzar. CANÀRIES: Carabinero, gamba carabinero. TEMPORADA: De gener a març i desembre. PESCA: Arrossegament. DISTRIBUCIÓ: Mora en l'Atlàntic oriental des de Portugal fins a Namíbia, però accidentalment se li pot trobar a la Mediterrània. Habita en fons arenosos i fangosos a profunditats entre els 500 i els 2.000 metres. CUINA: La seua carn és d'excel·lent qualitat i està exquisida a la planxa, però s'utilitza també en tot tipus d'arrossos mariners, caldos, sopes o cremes. És un crustaci amb pocs greixos i moltes proteïnes, aportant omega-3, potassi, calci i magnesi. A més, és ric en niacina i vitamina E.
[PEIXOS I MARISCOS. Base de dades terminològica i identificació d'espècies pesqueres. 2019.] peixosimariscs.blogspot.com
Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación
España
Denominación comercial: Langostino mediterráneo.
Denominación científica: Melicertus kerathurus (Forskal, 1775).
Método de producción: Pesca extractiva.
Áreas de Pesca: Atlántico noreste, Atlántico centro este, Mediterráneo y Mar Negro, Atlántico sureste.
[Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación (MAPA). Pesca. Mercados y economía pesquera. Especies comerciales.] map.gob.es
www.jacint.es - portellweb@yahoo.es
Recopilación bibliográfica y transcripciones de Jacint Cerdà
