Erizos de mar; eriçons de mar, bogamarins, capellans

spp.

1726-1739 Diccionario de Autoridades

Corona de Castilla

ERIZO. Se llama tambien un Marisco, que tiene la conchuela redonda, y llena de púas, como el erízo terrestre. La boca la tiene hácia la tierra en el centro, y en la concavidad de la concha de trecho a trecho se hallan unos pedacitos de carne roxa, que en el sabor se assemeja a la del Atún salado, o de las Anchovas. Latín. Echinus marinus. FR. L. DE GRAN. Symb. part. 1. cap. 15. §. 1. Mas este erízo (de la mar) nunca se engaña, ni son falsas las señales que lo mueven.

[REAL ACADEMIA ESPAÑOLA (1726-1739). Diccionario de la Lengua Castellana en que se explica el verdadero sentido de las voces, su naturaleza y calidad, con las phrases o modos de hablar, los proverbios o refranes, y otras cosas convenientes al uso de la lengua. Tomo I (A-B), Tomo II (C), Tomo III (D-F), Tomo IV (G-N), Tomo V (O-R), Tomo VI (S-Z).] Buscador online (Diccionario de Autoridades): apps2.rae.es

1802 Real Academia de la Historia

País Vasco/Euskadi

ALAVA [provincia de Álava/Araba]: El suelo se compone de fragmentos menudos de piedra caliza y quarzos rodados, desprendidos de los montes, como también de bancos de arena y arcilla blanca, y endurecida con algunas conchas, peynes y grande abundancia de dos especies de erizos de mar, particularmente de la llamada 'echinus spatagus', que se hallan en todas partes, y algunas veces embutidos en la piedra arcillosa cenicienta a tres y quatro varas de profundidad. Miñano y Madoz lo repiten literalmente.

[REAL ACADEMIA DE LA HISTORIA (1802). Diccionario geográfico-histórico de España. Imprenta de la Viuda de D. Joaquín Ibarra. Madrid.] 1802: Navarra y País Vasco, Sec.I-Vol.I (ABA), Sec.I-Vol.II (MAC)

1886 Josep Cortils

Catalunya: Blanes (la Selva, Girona)

VOCABLES (pp.154-166)

Cabra. s. f. Especie de cranch de mar, Aranea crustata. (Cast. Centola). [sic, per Centolla, centollo.]

Estrella de mar. s. f. Zoófit no raro en nostra costa, de figura d'estrella de cinch radios, Asterias aurentiaca Linn.

Xofanch. s. m. Especie de caragol marí, que s'usa per esquer. [Xufanc: crustacis del grup dels bernats ermitans (Pagurus spp.)]

Suis. s. m. zoófit. Erissó. [DCVB: Suís. Eriçó de mar (Blanes).]

[CORTILS Y VIETA, Joseph (1886): Ethología de Blánes. Librería de D. Álvar Verdaguer. Rambla del Mitj, núm. 5. Barcelona.] books.google.es

1890 Juan Montserrat

Catalunya

TORTOSA [pueblo del Baix Ebre, Tarragona]:

Echinus esculentus L.- [sin nombre].

Echinus granularis LAM.- [sin nombre] (p.93)

[MONTSERRAT Y ARCHS, Juan (1890): Memoria descriptiva de las aguas minero-medicinales del Balneario de Tortosa. Resumen de Historia y de Geología de dicha ciudad y de la Flora y Fauna de sus alrededores, con indicaciones especiales sobre la Climatología, la Hidroterapia y la Higiene Terapéutica de los tres manantiales de aquel balneario (Nuestra Señora de la Esperanza, Salud y San Juan). pp.33-160. En el libro Balneario de Tortosa.] books.google.es

2019 Peixos i mariscos

España

L'ERIÇÓ DE ROCA (Paracentrotus lividus). Este equinoderm té la closca arredonida i una miqueta plana. [...] Noms: COMUNITAT VALENCIANA: Bogamarí, eriçó de mar, garota de roca, oriç, eriço, capellanet, capellà, erizo de mar, paparinell, roget, roig. CATALUNYA: Eriçó de mar, garota de roca, garoina, oriço, soriço, eriçó d'alguer. BALEARS: Bogamarí, eriçó de mar. MÚRCIA: Erizo de mar. ANDALUCÍA: Castaña de mar, erizo de mar. GALÍCIA: Ourizo de mar. ASTÚRIES: Oricio, ouricio de mar. CANTÀBRIA: Oricio, orizu, jarrillu, salera, galerna. PAÍS BASC: Itsas triku arrunta. CANÀRIES: Erizo común, erizo cachero. TEMPORADA: De novembre a abril. PESCA: Salabre. DISTRIBUCIÓ: Habita per tota la Mediterrània, fins les Illes Canàries, Açores i el nor d'Àfrica. Cap a dalt arriba a les Illes Britàniques. Es troba en fons rocallosos i praderies marines, amagant-se en caus fons, en la pedra. CUINA: És la espècie d'eriçó més apreciada gastronòmicament. La manera més tradicional de consumir-los és tallants per la meitat i al natural. També es pot utilitzar en ensalades, al forn, en remenats o en plats de peix.

EL MELONET DE MAR (Echinus melo). El melonet de mar és un equinoderm de tamany gran (fins 15 cm de diàmetre) amb el cos globós i la part on té la bocà, còncava. [...] Noms: COMUNITAT VALENCIANA: Melonet de mar, ou, monja de fons, olleta, capellà de bou, capellà de fons. CATALUNYA: Bogamarí de fondària, eriçó de fons, garota de fons, garotinya. BALEARS: Eriçó de fora. MÚRCIA: Erizo melón, erizo de fondo. ANDALUCÍA: Erizo melón, erizo globo. GALÍCIA: Ourizo melón. ASTÚRIES: Oricio aguado, ouricio melón. CANTÀBRIA: Erizo aguado, erizo melón, erizo de fondo, orizu de fondo. PAÍS BASC: Itsas triku. CANÀRIES: -. TEMPORADA: Tot l'any. PESCA: Arrossegament. DISTRIBUCIÓ: Es distribuïx per l'Atlàntic des de la Península Ibèrica fins les Illes Britàniques, també per tota la Mar Mediterrània. Viu en fons de foques o arena a partir de 25 metres de profunditat fins els 300 metres. CUINA: La forma més comuna de consumir-los és tallant-los per la meitat i crus al natural. També es poden bullir, fer al forn o acompanyant a plats de peix. Posseïxen un contingut alt de proteïnes, poc de greix i minerals com el iode i el ferro, i més que més, fòsfor i potassi. Destaca també la vitamina A.

[PEIXOS I MARISCOS. Base de dades terminològica i identificació d'espècies pesqueres. 2019.] peixosimariscs.blogspot.com

www.jacint.es - portellweb@yahoo.es

Recopilación bibliográfica y transcripciones de Jacint Cerdà