Cangrejos de mar, crancros, ermitaños; crancs, carrancs, bernats ermitans

ssp.

1580 Onofre Pou

Catalunya

Del viver, y pexos:

[...] Cranc. Cancer, canceri. [...] (fulles 47-48)

[POU, Onofre (1580): Iesus: Thesaurus Puerilis. Authore Onophrio Povio Gerundensi Artium Doctore. Apud Ioannem Paulum Menescal. Barcinone.] books.google.es

1726-1739 Diccionario de Autoridades

Corona de Castilla

CANGREJO. s. m. Cierto género de animalejo, que se cría en el mar, y en los rios, pequeño y redondo, cubierto de una concha. Tiene ocho piernezuelas, quatro a cada parte, y dos brazos a cada lado: anda siempre de lado. Es comida sabrosa, y los polvos hechos de sus ojos son mui medicinales. Latín. Marinus cancer. LAG. Diosc. lib. 2. cap. 10. El cangrejo es animal pequeño y ridículo; empero tiene mui gran virtúd para extirpar enfermedades gravíssimas. ARGENS. Maluc. lib. 2. fol. 57. Críase cierto cangrejo, que comiendo de una parte de él, mata en veinte y quatro horas. OV. Hist. de Chil. pl. 42. Los cangrejos, apancoras, y camarones son tambien mui buenos y los hai de várias suertes. [...]

[REAL ACADEMIA ESPAÑOLA (1726-1739). Diccionario de la Lengua Castellana en que se explica el verdadero sentido de las voces, su naturaleza y calidad, con las phrases o modos de hablar, los proverbios o refranes, y otras cosas convenientes al uso de la lengua. Tomo I (A-B), Tomo II (C), Tomo III (D-F), Tomo IV (G-N), Tomo V (O-R), Tomo VI (S-Z).] Buscador online (Diccionario de Autoridades): apps2.rae.es

1754 Agustín Calvo Pinto

España

De la caza de Javalíes. [...] Demócrito dice que para que los Cazadores se defiendan de este Animal, traygan consigo las Uñas del Cancro [pinzas de cangrejo?] [...] (pp.214-219)

[CALVO PINTO, Agustín (1754): Silva Venatoria. Modo de cazar todo género de Aves y Animales, su naturaleza, virtudes y noticias de los temporales. Su autor, D. Agustín Calvo Pinto y Velarde, Montero de a cavallo de su Magestad. Imprenta de los Herederos de Don Agustín de Gordejuela y Sierra. Año de 1754. Madrid.] books.google.es

1764 Ros

País Valencià

Cranch, cangrejo: cierto género de animalejo que se cría en el mar y en los ríos, pequeño y redondo, cubierto de una concha.

[ROS, Carlos (1764): Diccionario Valenciano-Castellano, escrito por Carlos Ros, Notario y Escrivano público, por Autoridades Apostólica, y Real, natural de esta muy Noble Insigne, Lealíssima, y Coronada Ciudad de Valencia. En Valencia. En la Imprenta de Benito Monfort, junto al Hospital de los Estudiantes. Año 1764.] books.google.es

1802 Real Academia de la Historia

País Vasco/Euskadi

TORTOSA [pueblo del Baix Ebre, Tarragona]: Astacus grammarus L.- Cranch de mar. (p.94)

[REAL ACADEMIA DE LA HISTORIA (1802). Diccionario geográfico-histórico de España. Imprenta de la Viuda de D. Joaquín Ibarra. Madrid.] 1802: Navarra y País Vasco, Sec.I-Vol.I (ABA), Sec.I-Vol.II (MAC)

1845-1850 Madoz

País Vasco/Euskadi

ALDA [consejo del municipio de Valle de Arana/Harana, Álava/Araba]: Se pescan truchillas y cangrejos.

Castilla - La Mancha

ABANADES [Abánades, Molina-Alto Tajo, Guadalajara]: (El río Tajuna) cría buena pesca de truchas, anguilas, barbos y cangrejos y no pierde su corriente.

ABLANQUE [municipio de la comarca Molina-Alto Tajo, Guadalajara]: (El río Ablanquejo) cría truchas, anguilas y algunos peces y cangrejos.

ALBALADEJITO [caserío agregado a la ciudad de Cuenca]: (El río Júcar) abunda en truchas, barbos y cangrejos.

1886 Josep Cortils

Catalunya: Blanes (la Selva, Girona)

VOCABLES (pp.154-166)

Cabra. s. f. Especie de cranch de mar, Aranea crustata. (Cast. Centola). [sic, per Centolla, centollo.]

Estrella de mar. s. f. Zoófit no raro en nostra costa, de figura d'estrella de cinch radios, Asterias aurentiaca Linn.

Xofanch. s. m. Especie de caragol marí, que s'usa per esquer. [Xufanc: crustacis del grup dels bernats ermitans (Pagurus spp.)]

Suis. s. m. zoófit. Erissó. [DCVB: Suís. Eriçó de mar (Blanes).]

[CORTILS Y VIETA, Joseph (1886): Ethología de Blánes. Librería de D. Álvar Verdaguer. Rambla del Mitj, núm. 5. Barcelona.] books.google.es

1916 Enric Ribés i Sangüesa

País Valencià: Castelló de la Plana

(Els morfomaníacs y les fugues de bách -en lletra minúscula- o rebolcóns en l' arena.) Altres parelletes que no temen a les llises [?], se desllisen per vóra már y llevánse la epidermis de la idem de la carn, o siga la ròba, més prònte que canta un gall s' encontren aigua al còll, y entre el primer y segon cavalló, prenen banys de plaer, perque 'ls d' impresió no reçen entre aquélla gent que vòl entretindres bon rato en ses manipulacións hidroterápiques, encara que 'ls pique algún cránc. [...] (p.156, pdf 1)

[RIBÉS Y SANGÜESA, Enrich (1916): Cuadros de Costúms Castellonénchs, en aditament de tipos de la tèrra (en serio y en broma). Obra premià per unanimitat en los Jochs Florals de lo Rat-Penat celebrats en Valencia el dia 31 de agost del any 1915. Imp. Hijos de J. Armengot. Castellón.] repositori.uji.es (2 pdf)

2019 Peixos i mariscos

España

EL BOU DE MAR (Cancer pagurus). Crustaci decàpode d'aspecte massís, closca grossa de forma ovalada i més ampla que llarga. [...] Noms: COMUNITAT VALENCIANA: Bou de mar. CATALUNYA: Bou de mar. BALEARS: Bou de mar. MÚRCIA: Buey de mar. ANDALUCÍA: Buey de mar, buey, cangrejo. GALÍCIA: Boi, noco, bueu, boi de altura, boi de fondio, cangro, esqueiro, vaca do mar, nócara, nocra. Caghón, raeiro, reeiro (als juvenils). ASTÚRIES: Ñocla, boroñón, buey, muécalo, noca. CANTÀBRIA: Masera, cámbaro masera. PAÍS BASC: Buia, petaca. CANÀRIES: Buey de mar. TEMPORADA: Tot l'any. PESCA: Nases, arrossegament i enmalle. DISTRIBUCIÓ: Es troba a l'Atlàntic, des del nord de Noruega fins el nord del Marroc. També hi ha a la Mediterrània. Viu a una fondària de fins 100 metres, però és més normal trobar-los entre els 6 i els 40 metres. CUINA: Té una carn molt apreciada i blanca, de gust molt delicat. Als mercats el trobem viu o cuit, congelat o en llandes. Es menja cuit o en còctel. És ric en àcid fòlic, sodi i calci.

EL CARRANC ANGULAR (Goneplax rhomboides). Este cranc és coneut com a carranc angular o quadrat per la forma de la seua closca, més romboïdal que quadrada. [...] Noms: COMUNITAT VALENCIANA: Carranc angular. CATALUNYA: Cranc angular, carranc angular. BALEARS: Cranc angular. MÚRCIA: Cangrejo angular. ANDALUCÍA: Cangrejo angular, cangrejo cuadrado. GALÍCIA: Cangrexo angular. ASTÚRIES: Cámbaro angular, cangrexo angular. CANTÀBRIA: Cangrejo angular. PAÍS BASC: -. CANÀRIES: Cangrejo angular. TEMPORADA: Tot l'any. DISTRIBUCIÓ: Es troba al nord-est de l'Oceà Atlàntic i a la Mar Mediterrània, des de la Mar del Nord fins el sud d'Àfrica i la costa de l'ïndic sud-africà. Mora en fons fangosos. CUINA: Solen eixir al costat dels peixos de morralla però no es comercialitzen a soles.

EL CARRANC BLAU (Callinectes sapidus). El carranc blau és un crustaci decàpode que presenta cinc parells de potes i el seu cos està cobert d'un exoesquelet de color verd fosc. [...] Noms: COMUNITAT VALENCIANA: Carranc blau, cranc blau. CATALUNYA: Cranc blau. BALEARS: Cranc blau. MÚRCIA: Cangrejo azul. ANDALUCÍA: Cangrejo azul. GALÍCIA: Cangrexo azul. ASTÚRIES: Cangrejo azul, cangrexo azul. CANTÀBRIA: Cangrejo azul. PAÍS BASC: -. CANÀRIES: Cangrejo azul. TEMPORADA: Tot l'any. PESCA. Arrossegament. DISTRIBUCIÓ: És una espècie forana que ha envaït les costes espanyoles de la Mediterrània fins a Múrcia, però que cada vegada arriba més al sud. Fora de les nostres costes viu en zones tropicals i temperades, en llacunes, zones litorals, estuaris i desembocadures de rius, més que res a l'Amèrica Atlàntica. Es troba a una profunditat de fins als 2 metres. CUINA: És un carranc apreciat per la seua carn tendra i dolça, especialment les femelles, sent molt apropiat per a fer caldos, arrossos melosos o simplement menjar-ho bullit. Para l'atenció els seus continguts alts de iode, magnesi i seleni. També aporta sodi en molta quantitat, el que fa que no siga recomanable si es consumeix a sovint. Conté vitamines E i B12.

EL CARRANC DE FONERA (Paromola cuvieri). És el carranc més gran que habita les costes espanyoles. [...] Noms: COMUNITAT VALENCIANA: Cranca de fonera, carranc de fonera, cangrejo de profundidad. CATALUNYA: Cabrot, cabra de fons, cabrot de fonera, cabro, cabró. BALEARS: Cranca de fonera, cabra, cabrot de fonera. MÚRCIA: Centollo de fondo. ANDALUCÍA: Araña, centollo de fondo, cangrejo, clanca, ladilla, cangrejo porteador. GALÍCIA: Cangrexo espiñoso, cangrexo araña. ASTÚRIES: Centollo gavilán, centollu ferruchu, paromola, cangrexo espiñoso. CANTÀBRIA: Centollo gavilán. PAÍS BASC: -. CANÀRIES: Cangrejo japonés, centolla de hondura, centolla de fondo, centollo de fondo. TEMPORADA: Tot l'any. DISTRIBUCIÓ: Es distribueix des de les Illes britàniques fins a la Mar Mediterrània Occidental, incloent les Illes Canàries. CUINA: El carranc de fonera no és molt apreciat gastronòmicament. Es cuina bullit i sols en Canàries i en part de la costa andalusa adquireix cert interés en la cuina. En la Costa Brava ho utilitzen per a donar gust a arrossos, guisats i sopes. D'este carranc destaca la seua aportació en proteïnes, un 15,9% i molt pocs greixos, un 0,48%.

EL CARRANC DE FONS (Polybius henslowii). És un carranc xicotet de petxina arredonida i potes planes, únic en el esu gènere. [...] Noms: COMUNITAT VALENCIANA: Cranc de fons, carranc de fons, cangrejo patudo. CATALUNYA: Cranc de fons. BALEARS: Cranc de fons, cranc nedador, cranc de fondo. MÚRCIA: Cangrejo de fondo. ANDALUCÍA: Cangrejo de fondo, cangrejo nadador, patelo. GALÍCIA: Pateo, patelo, patulate, pato, patilado, pateiro. ASTÚRIES: Patexa, patexo. CANTÀBRIA: Patelo. PAÍS BASC: -. CANÀRIES: Patelo. TEMPORADA: Tot l'any. DISTRIBUCIÓ: Es troba distribuït pel nord i l'oest de l'oceà Atlàntic des de les Illes Britàniques fins el Marroc i a l'oest de la Mar Mediterrània. Viuen en profunditats de fins 500 metres sobre sediments arenosos i graves. CUINA: És una espècie de cert interés gastronòmic degut a la seua utilització en caldos i sopes, però sol usar-se més com esquer en les arts d'ham per a pescar espècies més comercials.

EL CARRANC DE SOPA (Liocarcinus depurator). Esta espècie de carranc té la closca en forma pentagonal, bombada i rugosa. [...] Noms: COMUNITAT VALENCIANA: Carranc de sopa, carranc d'arena, cangrejo de sopa. CATALUNYA: Cranc de platja, cranc de sopa, cranc de paella. BALEARS: Cranc vermell, pianista, cranc d'arena. MÚRCIA: Cangrejo común, cangrejo blanco, falsa nécora. ANDALUCÍA: Cangrejo de sopa, pataliado, cangrejo de arena, cangrejo atunero, cangrejo común, cangrejo falangista. GALÍCIA: Patulate, cangrexo de patas azuis. ASTÚRIES: Cangrejo, cangrexo de patas azuis. CANTÀBRIA: Cangreju, cambaru. PAÍS BASC: -. CANÀRIES: -. TEMPORADA: Tot l'any. DISTRIBUCIÓ: Àmpliament distribuït per tota la Mediterrània i per l'Atlàntic des de el Marroc fins Noruega. Viu en fons arenosos i de fang fins els 300 metres de profunditat. CUINA: Es cuinen en sopes i cremes, però també són prou saborosos fregits amb alls.

EL CARRANC VERD (Carcinus aestuarii). És un carranc molt freqüent a la Mediterrània. [...] Noms: COMUNITAT VALENCIANA: Carranc verd, carranc de platja, cranc d'arena, cranc de paleta, cangrejo verde. CATALUNYA: Cranc verd, barrilet. BALEARS: Cranc verd, cama serrada, cranc merder, cranc de fang, cranc d'herba, cranc jueu, cranc d'alga. MÚRCIA: Clanco, cangrejo verde. ANDALUCÍA: Coñeta, cangrejo, cangrejo de río. GALÍCIA: Cangrexo do Mediterráneo. ASTÚRIES: Cangrexo do Mediterráneo, cámbaru mediterraniu. CANTÀBRIA: Cangrejo del Mediterráneo, cámbaro del Mediterráneo. PAÍS BASC: Carromarro. CANÀRIES: Cangrejo de mar. TEMPORADA: De febrer a octubre. PESCA: Nases i rastell. DISTRIBUCIÓ: Es troba a la Mediterrània i penetra un poc en l'Oceà Atlàntic. Viu en fons arenosos i praderies d'aigues, més que res en estuaris, albuferes o desembocadures de rius i torrents. CUINA: Es cuinen en sopes i cremes, però també són prou saborosos fregits amb alls.

[PEIXOS I MARISCOS. Base de dades terminològica i identificació d'espècies pesqueres. 2019.] peixosimariscs.blogspot.com

www.jacint.es - portellweb@yahoo.es

Recopilación bibliográfica y transcripciones de Jacint Cerdà