Calamar, chipirón o puntilla (joven); calamar, xipiró (jove)

Loligo vulgaris

1580 Onofre Pou

Catalunya

Del viver, y pexos:

[...] Calamar. Haec, lorigo, loriginis. [...] (fulles 47-48)

[POU, Onofre (1580): Iesus: Thesaurus Puerilis. Authore Onophrio Povio Gerundensi Artium Doctore. Apud Ioannem Paulum Menescal. Barcinone.] books.google.es

1726-1739 Diccionario de Autoridades

Corona de Castilla

CALAMAR. s. m. Pescado de Mar, parecido a la Xíbia, aunque mas largo: no tiene escamas; pero vuela. Tiene dos huessos, que el uno hace una figura de cuchillo reluciente, y el otro es en forma de pluma, por lo qual los Italianos le llamaron Calamarium, y de aquí nos pudo venir el nombre de Calamar. Latín. Loligo, inis. LAG. Diosc. lib. 2. cap. 20. La Xíbia es pescado mui conocído y semejante al pulpo, y al calamar. GRAC. Mor. fol. 457. Entre todos los pescados el calamar es el mas sano, y que su comida semeja mas a la carne.

[REAL ACADEMIA ESPAÑOLA (1726-1739). Diccionario de la Lengua Castellana en que se explica el verdadero sentido de las voces, su naturaleza y calidad, con las phrases o modos de hablar, los proverbios o refranes, y otras cosas convenientes al uso de la lengua. Tomo I (A-B), Tomo II (C), Tomo III (D-F), Tomo IV (G-N), Tomo V (O-R), Tomo VI (S-Z).] Buscador online (Diccionario de Autoridades): apps2.rae.es

1890 Juan Montserrat

Catalunya

TORTOSA [pueblo del Baix Ebre, Tarragona]: Loligo vulgaris LAM.- Calamars. (p.94)

[MONTSERRAT Y ARCHS, Juan (1890): Memoria descriptiva de las aguas minero-medicinales del Balneario de Tortosa. Resumen de Historia y de Geología de dicha ciudad y de la Flora y Fauna de sus alrededores, con indicaciones especiales sobre la Climatología, la Hidroterapia y la Higiene Terapéutica de los tres manantiales de aquel balneario (Nuestra Señora de la Esperanza, Salud y San Juan). pp.33-160. En el libro Balneario de Tortosa.] books.google.es

2019 Peixos i mariscos

España

EL CALAMAR DEL CAP (Loligo reynaudii). Este cefalòpode té el cos allargat i esvelt. [...] Noms: COMUNITAT VALENCIANA: Calamar del Cap, calamar sudafricà. CATALUNYA: Calamar del Cap, calamar sudafricà. BALEARS: Calamar del Cap, calamar sudafricà. MÚRCIA: Calamar del Cabo, calamar de Sudáfrica. ANDALUCÍA: Calamar chocolate, calamar del Cabo, calamar de Sudáfrica. GALÍCIA: Lura do Cabo. ASTÚRIES: Calamar del Cabo, cura do Cabo. CANTÀBRIA: Calamar del Cabo. PAÍS BASC: -. CANÀRIES: Calamar del Cabo. TEMPORADA: Tot l'any. PESCA: Arrossegament. DISTRIBUCIÓ: Viu, sobretot, en aigües sud-africanes de sde Badia Falsa fins Port Elisabeth. CUINA: Encara que és menys preat que el calamar europeu, és bo per a elaborar guisats, arrossos o per a fer-los fregits, encebats o torrats amb salsa verda. Es comercialitza generalment congelat. La seua carn és rica en Omega-3 i minerals com el sodi, el fòsfor, el potassi i el magnesi.

EL CALAMAR EUROPEU (Loligo vulgaris). Este cefalòpode posseïx el manto llarg i musculós, amb aletes en posició dorsolateral formant un rombe des de la part posterior fins a la mitat del manto. [...] Noms: COMUNITAT VALENCIANA: Calamar europeu, calamar; xipiró (als juvenils). CATALUNYA: Calamar europoeu, calamar. BALEARS: Calamar europeu, calamar. MÚRCIA: Calamar. ANDALUCÍA: Calamar; chipirón, puntilla (als juvenils). GALÍCIA: Lura; calamars (als juvenils). ASTÚRIES: Chipirón, calamar, xibión, jibión. CANTÀBRIA: Calamar, magano, jibión, maganu; suela (als grans). PAÍS BASC: Txipiron begihandi. CANÀRIES: Calamar, calamar de tierra. TEMPORADA: De juliol a setembre. PESCA: Amb esquer, arrossegament, cércol i potera. DISTRIBUCIÓ: Habita l'Atlàntic Est des de les Illes Feroe i el sud de Noruega fins el Senegal. També es localitza a les costes de la Mar Mediterrània. La profunditat màxima en la qual es troben és de 550 metres. CUINA: És un aliment molt popular que es consumix de moltes maneres: fregit en rodanxes, i arrebossats, en guisats amb verdures, farcits, encebats, a la planxa i amb salsa. A més, s'usen com a complement en arrossos i pasta. Posseïx un excel·lent sabor i una agradable textura i la seua tinta s'utilitza per a diversos plats. Són baixos en calories i greixos (excepte si s'arrebossen i es frigen), sacien i aporten gran quantitat de proteïnes, minerals, col·làgen i vitamina A.

EL CALAMAR PATAGÒNIC (Loligo gahi). És un mol·lusc cefalòpode amb el mantell moderadament allargat; les aletes les té romboïdals i curtes, i els braços llargs. [...] Noms: COMUNITAT VALENCIANA: Calamar patagònic, calamar de Patagonia. CATALUNYA: Calamar patagònic. BALEARS: Calamar patagònic. MÚRCIA: Calamar patagónico. ANDALUCÍA: Calamar patagónico. GALÍCIA: Lura de Patagonia, lula de Patagonia. ASTÚRIES: Calamar de Patagonia, lulia de Patagonia, xibión de Patagonia. CANTÀBRIA: Calamar patagónico. PAÍS BASC: Txipiroi arrunt patagoniako. CANÀRIES: Calamar patagónico. TEMPORADA: Tot l'any. PESCA: Arrossegament. DISTRIBUCIÓ: Majorment habiten les costes i plataformes continentals fins a profunditats de 600 metres, i realitzen migracions verticals i estacionals en resposta a canvis de temperatura. Es distribuïx pel Pacífic sud-est des de Perú al sud de Xile, i en tota la costa Argentina. CUINA: El calamar patagònic es fa a la planxa amb una miqueta d'oli d'oliva o una picadeta d'all i julivert. Es poden arrebossar amb farina o farina i ou, fregint-los amb oli d'oliva. En els arrossos mariners, donen molt bon gust tallats a quadrets. Finalment, es poden fer encebats, a foc lent. Proporciona grans beneficis per a l'organisme. Al contindre molt poc de greix, està especialment indicat per a persones que realitzen alguna activitat física important o esport. Posseïx gran quantitat de ferro i seleni, a més de vitamines B3 i B12. Es comercialitza congelat.

LA CANANA ROSA (Ilex coindetii). És un mol·lusc molt emparentat amb el calamar, que presenta un mantell llarg i arredonit. [...] Noms: COMUNITAT VALENCIANA: Canana, canana rossa, volador, pota. CATALUNYA: Canana vera. BALEARS: Canana, aluda. MÚRCIA: Pota. ANDALUCÍA: Pota, lula, pota blanca. GALÍCIA: Pota, volador. ASTÚRIES: Potarro, volador. CANTÀBRIA: Pota. PAÍS BASC: Pota. CANÀRIES: Potín, pota voladora. TEMPORADA: Tot l'any. PESCA: Hams, arrossegament i cércol. DISTRIBUCIÓ: La seua distribució es localitza en l'Atlàntic est, des del sud de les Illes Britàniques fins a Namíbia, incloent la Mediterrània. També es troba a l'Atlàntic occidental, entre el Golf de Mèxic i l'Estret de Florida. Habiten en profunditats de 100 a 400 metres. CUINA: Encara que a nivell gastronòmic és un cefalòpode poc apreciat, perquè és menys gustós que el calamar, fa un arròs excel·lent, a més d'uns guisats molt bons. S'ha de tindre en compte, això sí, que el temps de cocció ha de ser major que el del calamar. La seua carn és molt rica en proteïnes, àcids grassos Omega-3 i minerals com el sodi, el fòsfor, el potasi i el magnesi. A més, té vitamina A.

[PEIXOS I MARISCOS. Base de dades terminològica i identificació d'espècies pesqueres. 2019.] peixosimariscs.blogspot.com

Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación

España

Denominación comercial: Calamar o Calamar europeo.

Denominación científica: Loligo vulgaris (Lamarck, 1798).

Método de producción: Pesca extractiva.

Áreas de Pesca: Atlántico noreste, Atlántico centro este, Mediterráneo y Mar Negro, Atlántico sureste.

[Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación (MAPA). Pesca. Mercados y economía pesquera. Especies comerciales.] map.gob.es

www.jacint.es - portellweb@yahoo.es

Recopilación bibliográfica y transcripciones de Jacint Cerdà