Almeja fina; cloïssa fina, escopinya llisa

Ruditapes decussatus


Pantalla anterior


1726-1739 Diccionario de Autoridades

Corona de Castilla

ALMEJA. s. f. Espécie de marisco, que se cría entre la aréna en las orillas del mar entre dos conchas pequeñas y prolongádas. Es comída mui sabrósa; pero caliente en sumo grado. Lat. Cochlea marina. ORDEN. DE SEV. Tit. de Pescado, y Pescadóres, fol. 138. Otrosi mando que ninguna regatéra no compre otras, ni alméjas para revender. CERV. Quix. tom. 1. cap. 50. Acá se vé otra (fuente) à lo brutesco adornáda, adonde las menúdas conchas de las alméjas … hacen una variada labór.

[REAL ACADEMIA ESPAÑOLA (1726-1739). Diccionario de la Lengua Castellana en que se explica el verdadero sentido de las voces, su naturaleza y calidad, con las phrases o modos de hablar, los proverbios o refranes, y otras cosas convenientes al uso de la lengua. Tomo I (A-B), Tomo II (C), Tomo III (D-F), Tomo IV (G-N), Tomo V (O-R), Tomo VI (S-Z).] Buscador online (Diccionario de Autoridades): apps2.rae.es


1890 Juan Montserrat

Catalunya

TORTOSA [pueblo del Baix Ebre, Tarragona]: Venus decussata L.- Muscle de mar, Petxina. (p.93)

[MONTSERRAT Y ARCHS, Juan (1890): Memoria descriptiva de las aguas minero-medicinales del Balneario de Tortosa. Resumen de Historia y de Geología de dicha ciudad y de la Flora y Fauna de sus alrededores, con indicaciones especiales sobre la Climatología, la Hidroterapia y la Higiene Terapéutica de los tres manantiales de aquel balneario (Nuestra Señora de la Esperanza, Salud y San Juan). pp.33-160. En el libro Balneario de Tortosa.] books.google.es


2019 Peixos i mariscos

España

LA CLOÏSSA FINA (Ruditapes decussatus). La seua petxina és oval i té uns característics solcs radicals especialment marcats en la zona posterior. [...] Noms: COMUNITAT VALENCIANA: Cloïssa fina, almeja fina. CATALUNYA: Cloïssa fina, grúmol. BALEARS: Copinya llisa, escopinya llisa. MÚRCIA: Almeja fina, almeja de carril. ANDALUCÍA: Almeja fina, almeja de carril, almeja negra. GALÍCIA: Ameixa fina, ameixa boa, ameixa branca, amexola. ASTÚRIES: Ameixa fina, amayuela. CANTÀBRIA: Amayuela fina. PAÍS BASC: Txirla handi. CANÀRIES: Almeja fina. TEMPORADA: De maig a desembre. PESCA: Aqüicultura i rastrells. DISTRIBUCIÓ: Es troba present en tot el litoral atlàntic europeu i al Canal de l Mànega, arribant al Senegal. A la Mediterrània resulta escassa. Viu en fons arenosos o de pedres xicotetes, però que estiguen nets. CUINA: És l'espècie de cloïssa més apreciada. Generalment, es menja crua, però, per la seua qualitat i intens sabor, es pot fer guisada, a l'all, en salsa verda o acompanyant plats de peix o arròs. Les cloïsses contenen nivells de greix molt baixos, aporten vitamines del grup B, especialment B3, i també vitamina A.

LA CLOÏSSA JAPONESA (Ruditapes philippinarum). Este mol·lusc bivalve té les seues línies molt marcades, formant quadrícules a l'encreuar-se, molt més marcades que en la cloïssa fina. [...] Noms: COMUNITAT VALENCIANA: Cloïssa japonesa, almeja japonesa. CATALUNYA: Cloïssa japonesa. BALEARS: Copinya, escopinya del Japó. MÚRCIA: Almeja japónica. ANDALUCÍA: Almeja, almeja japonesa, almeja italiana. GALÍCIA: Ameixa xaponesa. ASTÚRIES: Amasuela xaponesa, ameixa xaponesa. CANTÀBRIA: Almeja japonesa. PAÍS BASC: Txirla japoniarra. CANÀRIES: Almeja japonesa. TEMPORADA: De maig a setembre. PESCA: Aqüicultura i rastrells. DISTRIBUCIÓ: Esta espècie és d'origen asiàtic, però s'ha anat estenent per la resta del món. CUINA: Es cuien sofregides en una paella, amb ceba i alls, a la marinera, en guisats, en pasta, en arrossos o simplement bullides amb llima o vinagre. També es venen en llandes. La qualitat de la seua carn és molt bona i es comercialitza generalment pel cultiu. Les seues característiques nutricionals més destacades són: potassi en gran quantitat, calci i proteïnes, així com les vitamines A i B12.

EL PETXINOT (Glycymeris glycymeris). És un mol·lusc de petxina simètrica, quasi circular i de tonalitats variades. [...] Noms: COMUNITAT VALENCIANA: Petxina de sang, almendra de mar, petxinot. CATALUNYA: Petxinot, ametlla de mar, petxinot de sang. BALEARS: Petxinot. MÚRCIA: Almeja de sangre. ANDALUCÍA: Almeja de sangre, almendra de mar, bolo. GALÍCIA: Rabioso, arola, ameixón, baboso, reloxito de altura. ASTÚRIES: Almendra de mar, ameixón. CANTÀBRIA: Almendra de mar. PAÍS BASC: -. CANÀRIES: Almendra de mar. TEMPORADA: Tot l'any. PESCA: Rastrell. DISTRIBUCIÓ: És un dels bivalves més comuns en la costa Atlàntica, on viu fins als 80 metres de profunditat. Es destribuïx per la Mediterrània, l'Atlàntic, el Canal de la Manxa i la Mar Bàltica. CUINA: Té un sabor més bé dolç i sol utilitzar-se per a fer arrossos.

EL PETXINOT DE SANG (Callista chione). És un mol·lusc molt fàcil de distingir pel seu gran tamany. [...] Noms: COMUNITAT VALENCIANA: Petxinot de sang, piudegos, almejón, petxinot. CATALUNYA: Lluenta, petxina lluent, petxinot de sang. BALEARS: Copinya de sang, escopinya de sang. MÚRCIA: Concha fina. ANDALUCÍA: Concha fina, almeja, cebollera, pedrusco, malagueña. GALÍCIA: Ameixón, ameixa macha, arola macha, carallote de rei, ripa maseiras. ASTÚRIES: Ameixón, almejón de sangre. CANTÀBRIA: Almejón. PAÍS BASC: Txirla arre gorriska. CANÀRIES: Concha fina. TEMPORADA: Tot l'any. PESCA: Rastrell. DISTRIBUCIÓ: La seua distribució es troba entre les Illes Britàniques i la Mar Mediterrània. Habita en fons marins arenosos o amb xicotets cudols, fins 100 metres de profunditat. CUINA: La seua carn és blanquinosa i ferma, de sabor agradable. Es pot menjar cru, al vapor o acompanyant a plats de peix. Els elements principals d'esta petxina són l'aigua i les proteïnes, amb gran contingut en purines. Aporta, també, quantitats importants de vitamines del grup B, iode, ferro, seleni, zinc i calci.

[PEIXOS I MARISCOS. Base de dades terminològica i identificació d'espècies pesqueres. 2019.] peixosimariscs.blogspot.com


Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación

España

Denominación comercial: Almeja fina.

Denominación científica: Ruditapes decussatus (Linnaeus, 1758).

Método de producción: Acuicultura marina, Marisqueo, Pesca extractiva.

Áreas de Pesca: Atlántico noreste, Atlántico centro este, Mediterráneo y Mar Negro.

[Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación (MAPA). Pesca. Mercados y economía pesquera. Especies comerciales.] map.gob.es


www.jacint.es - portellweb@yahoo.es

Recopilación bibliográfica y transcripciones de Jacint Cerdà

En continua actualización.