Libélulas; libèl·lules, parotets, cavalls de serp, llevadits, pixavins

ssp.

1886 Josep Cortils

Catalunya: Blanes (la Selva, Girona)

VOCABLES (pp.154-166)

Bot d'En Font. s. m. Burinot; insecte, Sphinx atropos (Cast. Abejorro).

Caballet. s. m. Pregadeu de rostoll. Insecte, especie de llagosta de color vert clar que regularment va sola. (Cast. Saltón).

Cadell. s. m. Cuca llauradora; Gryllustalpa. Insecte que danya molt als sembrats.

Cuca llumenera. s. f. Lluerna, cuca de llum, Lampyris nocticula. (Cast. Luciérnaga).

Gallineta de la Mare de Deu. s. f. Marieta: insecte del tamany de la mosca ab élictres de un hermós color vermell ab punts negres. Cimex apterus.

Llevadits. s. m. Insecte de variats y vistosos colors ab quatre alas membranosas y l'ventre tou y cilíndrich. Libellula Linn. (Cast. Caballito del diablo).

Papaestisoras. s. f. insecte. Papaurellas. Auricularia.

Rebeixí. s. m. Especie de formiga. Bossí de pell que s'alsa prop de las unglas de las mans. Desenemich, repeló. [DCVB: reveixí, formiga vermellosa molt bellugadissa i que pica molt fort, a l'Empordà, Gironès, Garrotxa, la Selva, etc.]

Rusch. s. m. Buch d'abellas.

[CORTILS Y VIETA, Joseph (1886): Ethología de Blánes. Librería de D. Álvar Verdaguer. Rambla del Mitj, núm. 5. Barcelona.] books.google.es

1916 Enric Ribés i Sangüesa

País Valencià: Castelló de la Plana

(Fang y tarquím.) El ám es lo que tóts sabem; a modo de áncora xicoteta en un ganchét o dos que porte enclavát el cébo, que consistéix en gamba, samarúchs, un tròç de furga o lombríç de tèrra, o un llangóst o pixaví sinse pates ni áles. La cuestió es ¡que piquen! ¡que piquen! pero ¡ojo!, que a vòltes si l' anguila es de lliures, trenca el pèl de cúch, s' engolix el ám y el consiguient comestible, s' emporta la canya y obrintse camí pel fang del fondo, s'amaga setanta metros més abaix del Ecuadór, quedántse l' anguilero sentát sobre 'l marje de la céquia, trist, chasquechát y pensatiu. [...] (p.150, pdf 1)

(Títols nobiliaris y grandeçes d' Espanya. Pèy.) Tenía els úlls melancòlics, com els d' un borrego enamorát y posánt els braços y máns creuáts detrás la esquena sobre la regió lumbár, protegínt el Norte de la rabadilla, anaba a panchaetes, significatives, com si fora un coleccioniste d' insectos agarránt pixavíns. [...] (p.222, pdf 2)

(Elements de la série grása. Don Francisco Llorca.) Més que un Profesór éra un paròt entre un eixám de abelles terrestres, que abusánt del que els preparaba les celdilles per-a anár depositánt el ríc producte de la instrucció, s' entreteníen en perdre el temps llastimosament, perque compreníen que d' aquéll gran còr njo podíen surtír castícs ni rencórs, sinó benevolències y amnistíes. [...] (p.266, pdf 2)

[RIBÉS Y SANGÜESA, Enrich (1916): Cuadros de Costúms Castellonénchs, en aditament de tipos de la tèrra (en serio y en broma). Obra premià per unanimitat en los Jochs Florals de lo Rat-Penat celebrats en Valencia el dia 31 de agost del any 1915. Imp. Hijos de J. Armengot. Castellón.] repositori.uji.es (2 pdf)

1920 José Pascual Tirado

País Valencià: Castelló de la Plana

De pronte s'ou de llunt el bramit d'un burro... El bon parot* pera fer riure a la seua genteta tamé es pose a bramar i pegue ademés dos cabrioles, celebrades en gran xilladissa i rissotades.

*Parot: teuladí mascle (BSCC, Cast., Sueca)

[PASCUAL TIRADO, José (1920): De la Vida Castellonera: La Font de la Reina. pp.170-175. En el Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura (BSCC). Número VI. Octubre de MCMXX. Castellón.] castellonenca.com

1921 José Pascual Tirado

País Valencià: Castelló de la Plana

Raboseta es un xiquet que té, quan el coneixem, tretze anys. No te més bens que la creu del front. A ningú l' interesa son nom ni apellides, ni a on va ni de aon ve; a ell tots el coneixen per Raboseta; i Raboseta va, i Raboseta torna. [...] Esta classe de xiquets, no, no en saben de picardies com Raboseta; i la innata admiració del xiquet per lo solt i pre lo lliure i desobligat, fa que ells tinguen al menut pardaliste, com a cosa mereixedora d' enveja i se paguen d' anar prop d' ell. "-Escoltéu, jo se a on hi ha un niu de picatalons". Alguns com ja han sofrit la trapijada, li fan costat fent-se l' ullet, i senyalant al companyeret ignorant de la broma. "-¿A on, a on está, Raboseta?" "-Veniu en mi, veniu i vos ho diré". Tots seguixen al entremetent, fins les figueres del Molí del Toll (dic este lloc, perque allí ho vaig vore). "-Allí, miréu, allí... pero no alplegue" i senyale el platell de la soca, "¿perqué no m' ajudéu? feume esqueneta u de vosatros. El mes inocent dels amiguets, doble el cos, fent-li esqueneta; en un bot ja está dalt el furta-nius; fa com qui no pot, com qui ja casi té als quimèrics pardalets, demostre el goig pegant bots i patades damunt lo llom; el de baix, seguix boca en bé, creentse-hu, i quan comprén Raboseta qeu ja es l' hora, s' agarre be d' un cimal i comence a pegar patades apressa, com si trapitjara verema, dient atropellat: "¡de pica talons, de pica talons!" Sofocat s' adarese, si pot, el bovo; seguixen els atres reient-es i el pillet, en dos brincs, fuig per los llavadors repetint la tonadeta burlant-se 'n... "¡de pica talons, de pica talons!", dixant al desllomat pixavinet, aclamant-se a la seua mamá. [...]

*Picatalons. 4. Ocell imaginari del qual es parla a xiquets ingenus per animar-los a anara treure'n el niu, i pujant un dels burladors damunt un arbre mentre l'ingenu li fa esqueneta, es posa a picar-li fortament amb els peus damunt l'esquena (Castelló). dcvb

[PASCUAL TIRADO, José (1921): De la Vida Castellonenca: Raboseta. pp.220-224. En el Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura (BSCC). Número XV. Julio de MCMXXI. Castellón.] castellonenca.com

www.jacint.es - portellweb@yahoo.es

Recopilación bibliográfica y transcripciones de Jacint Cerdà