Libélulas; libèl·lules, parotets, cavalls de serp, llevadits, pixavins

ssp.

1886 Josep Cortils

Catalunya: Blanes (la Selva, Girona)

VOCABLES (pp.154-166)

Bot d'En Font. s. m. Burinot; insecte, Sphinx atropos (Cast. Abejorro).

Caballet. s. m. Pregadeu de rostoll. Insecte, especie de llagosta de color vert clar que regularment va sola. (Cast. Saltón).

Cadell. s. m. Cuca llauradora; Gryllustalpa. Insecte que danya molt als sembrats.

Cuca llumenera. s. f. Lluerna, cuca de llum, Lampyris nocticula. (Cast. Luciérnaga).

Gallineta de la Mare de Deu. s. f. Marieta: insecte del tamany de la mosca ab élictres de un hermós color vermell ab punts negres. Cimex apterus.

Llevadits. s. m. Insecte de variats y vistosos colors ab quatre alas membranosas y l'ventre tou y cilíndrich. Libellula Linn. (Cast. Caballito del diablo).

Papaestisoras. s. f. insecte. Papaurellas. Auricularia.

Rebeixí. s. m. Especie de formiga. Bossí de pell que s'alsa prop de las unglas de las mans. Desenemich, repeló. [DCVB: reveixí, formiga vermellosa molt bellugadissa i que pica molt fort, a l'Empordà, Gironès, Garrotxa, la Selva, etc.]

Rusch. s. m. Buch d'abellas.

[CORTILS Y VIETA, Joseph (1886): Ethología de Blánes. Librería de D. Álvar Verdaguer. Rambla del Mitj, núm. 5. Barcelona.] books.google.es

1916 Cuadros de Costums

País Valencià: Castelló de la Plana

(Fang y tarquím.) El ám es lo que tóts sabem; a modo de áncora xicoteta en un ganchét o dos que porte enclavát el cébo, que consistéix en gamba, samarúchs, un tròç de furga o lombríç de tèrra, o un llangóst o pixaví sinse pates ni áles. La cuestió es ¡que piquen! ¡que piquen! pero ¡ojo!, que a vòltes si l' anguila es de lliures, trenca el pèl de cúch, s' engolix el ám y el consiguient comestible, s' emporta la canya y obrintse camí pel fang del fondo, s'amaga setanta metros més abaix del Ecuadór, quedántse l' anguilero sentát sobre 'l marje de la céquia, trist, chasquechát y pensatiu. [...] (p.150, pdf 1)

[RIBÉS Y SANGÜESA, Enrich (1916): Cuadros de Costúms Castellonénchs, en aditament de tipos de la tèrra (en serio y en broma). Obra premià per unanimitat en los Jochs Florals de lo Rat-Penat celebrats en Valencia el dia 31 de agost del any 1915. Imp. Hijos de J. Armengot. Castellón.] repositori.uji.es (2 pdf)

www.jacint.es - portellweb@yahoo.es

Recopilación bibliográfica y transcripciones de Jacint Cerdà